Com fer una plantada d'arbres

Tenim una pressió important relacionada amb la degradació del medi-ambient.

La natura ja sap com es planten els arbres, perquè es fa sol, però ja que participem en la degradació, podem intentar contra-arrestar-la una mica.

Bàsicament calen els propis arbres, el terreny, les eines i els voluntaris..

Un arbre té un cicle de vida molt llarg, no és com plantar un carbassó, que en setmanes ja dóna fruits o tenir un humà que fins que no fa alguna cosa de profit poden passar.. dècades, o no fer mai res de bo..

De mitjana, consumim uns 550 litres d'oxigen al dia. Aproximadament calen 22 arbres per a cobrir la demanda d'oxigen d'un adult. També aporten molt més que l'aire que respirem: biodiversitat, aturen la desertització, entorn per la fauna, etc.

Hi ha nombroses ONGs (alhora que massa poques, ànims!) treballant-hi. D'elles ens podem aprovisionar, o acudir directament a vivers professionals. 

Comprant-ne una bona quantitat, a partir de 100, podem tenir cada planter de roure/pi o similar d'uns 10l pels 35€/unitat. Si anem a 3l seran més barats, si els volem més grans, més cars. L'assumpció del cost doncs ja depen de la capacitat o l'habilitat d'obtenir recursos.

un petit roure al que li queda un gran camí

Com més petit sigui l'arbre, millor s'adaptarà a l'entorn i més fàcil serà de plantar. Per contra, serà més vulnerable en un entorn real que al viver. La natura sempre agraeix varietat i acompanyants, com arbusts de diferents espècies.

Trobar el terreny hauria de ser molt més fàcil del que a la pràctica és. D'entrada a tothom li agrada la idea, però acaba sent massa difícil trobar un ajuntament al que, encara que li posis tot de franc tret del regadiu -i renunciant a cap reconeixement-, cedeixin sòl. Serà un èxit aconseguir-ho després de 5 intents reals, parlant amb responsables. Els estris i el suport logístic els pot assumir la patrulla municipal.

Si hem decidit no esperar a que els arbres es plantin sols, ens les haurem d'empescar per obtenir voluntaris. És una activitat netament positiva. Entorn natural, permet socialitzar, inclusiva per tothom, grans i petits, genera vincle, consciencia i a sobre satisfà.

No arriba al nivell de el hombre que plantaba àrboles, però tot és posar-s'hi !!

Cites Custom (II)

 

La justa mesura es una corda afinada d'oïda. L'excés de mal o de bé, la desafinen.

-.

Complicar és fàcil. Facilitar és complicat.

-.

Ric és qui no necessita més del que te; i pobre de l'avariciós, que mai no en tindrà prou.

-.

Qui té por a morir, te por a viure?

-.

Detrás de cada flor, hay un corte.

Solimar en somni dixit

-.

Viu en el caminar, no en l'arribar.

-.

Que aquest plor, en trobi d'altres i crei nous afluents que revifin els sòls estèrils que el propiciaren.

 

-.

Treure el millor d'un, no treu, dóna.

-.

En un món més inhòspit, hem de ser més hospitalaris.

Arguments per pelis de serie B (II)

 

La única supervivent d'un accident mortal, es dedica a fer ofrenes florals a d'altres accidents imaginaris a la carretera, per a conscienciar als conductors. D'aquesta pràctica en fa la seva raó vital.

Escull molt bé els llocs. No agafa qualsevol barana, fanal, pedra o mur. Va voltant i quan sent que el lloc és el correcte, s'atura i comença el seu ritual de recrear l'accident que està evitant.

Coneix la família que tornava de vacances, al noi que celebrava l'aniversari amb uns amics o la parella que estaven tenint aquella discussió. Ho sap tot d'aquestes persones, la seva història, què els passava pel cap, els seus somnis i les seves pors. Els posa les flors que els hagueren agradat, potser una petita frase, i hi fa un petó per acompanyar-los en el dol.

Els estima a tots, tant, que els està salvant la vida.

Un dia mentre circulava, just acomiadant al sol rere les muntanyes, de cop, te aquesta forta sensació pròpia de ser en un "nou origen de la vida", com li agradava anomenar-los. Reconeix l'horitzó farcit de pins, la paret de roca també li resulta familiar, com es dibuixa la propera corba o inclús la cançó que podria estar sonant. Te clar que és l'indret del següent altar.

Va minorant la marxa, i sorpresa, veu per la finestreta del cotxe que no ha estat la primera a deixar un recordatori en aquest emplaçament. Clar que ella no ha inventat el fet de posar flors, però li sorprèn la coincidència. Algun dia havia de passar, pensa. Tracta de parar-hi atenció, però ja va fosquejant i no és capaç de copsar-ne massa detalls. Atura el cotxe uns metres més enllà, a l'entrada d'un camí, i fa cap fins a l'ofrena acabada de descobrir.

No era estrany que mentre començava a conèixer les circumstàncies dels qui salvaria, se li entre-creués la seva pròpia experiència. Aquesta vegada també li estava passant. Potser una mica més i li costava visualitzar als nous éssers als que ja sempre l'acompanyarien.

Just al tombar un roc, ja hi era. De cop, es queda glaçada al veure les flors. Lliris blancs. Un lliris als que la tija havia cedit a la tristor i miraven cap abaix com si fossin campanetes. Mai abans havia posat lliris blancs. Eren la seva flor preferida. Al incorporar-se a veure el gravat que les acompanyava, un formigueig potentíssim del més enllà la travessa de cap a peus; al llegir seu nom.

"             " 

Al descobrir que el corrent de pensament de l'utilitarisme, del qual n'és l'ideòleg, és inútil, l'únic membre de la germandat dels fills únics, empren un viatge al no-res per a retrobar-se.

Aquest, el porta a fundar el col·lectiu individual de comunitats unipersonals dels extremistes moderats, origen del moviment estàtic neutrista.

Només van transcendir missatges com +0, o *1, una nota confusa sobre una bandera transparent, i pàgines amb la llegenda il·legible "the right to be left blank".

La seva desaparició, que va passar desapercebuda, va ser precedida per la conclusió unànime que el més neutre era no existir.

Text you later 

Les companyies de telefonia, quan passa cert temps, tornen a donar a altres línies números de telèfon que abans ja tenien usuari i consideren donats de baixa.

Aquesta història tractaria d'algú que escriu via app de missatgeria a algú estimat que ja no hi és, i resulta que a l'altre costat hi ha una persona que desperta una nova relació.

Fragmanets de la llunyania

L'heli és l'element conegut més abundant de l'Univers després de l'hidrogen. Tanmateix a la terra ja s'ha tornat increïblement escàs, degut a que al ser molt més lleuger que l'aire, tot el que s'allibera creua l'atmosfera fins l'espai.

Una empresa de mineria espacial, porta temps seguint una gran massa de meteorits, que parcialment estaria formada per un material d'una densitat mai abans coneguda.

El pla s'executa de meravella; una petita explosió d'un míssil balístic, i una sèrie de petites contra-explosions, permeten separar i frenar part de la cua d'asteroides sense malmetre'ls en excés. Uns robots els engabien a unes estructures lligades formant uns paracaigudes gegants, i els empenyen a l'atmosfera, capturant pel camí tot l'heli possible.

Des de la superfície, descendint lentament del cel, unes aparents meduses, d'ungles gegants, del negre més obscur vist mai omplen una part del cel . Algunes tenen tres potes, altres fins a sis. Curiosament, com en un esbart d'ocells volant o un banc de peixos, entre elles mantenen certa harmonia.

Per un gir en la direcció del vent, han acabat caient a desenes de milles desert amunt d'on estava previst. Els globus, ja aterrats a la llunyania, donen la sensació de se una colònia de fongs gegantins. El primer a fer-hi cap és el tot-camí de l'equip de geòlegs. Mentre no arriba la maquinaria més pesada, fan cap al l'estructura acabada d'ancorar.

Les gàbies que lligaven les roques als globus-paracaigudes es veuen força malmeses, segurament d'entrar a l'atmosfera. La sorra al voltant les roques alienígenes sembla impregnada d'aquest sutge negre de l'espai. Noten el desert més pesat, marejant i esgotador, inclús certa manca d'oxigen.

Aquella nit al campament, tot l'equip va tenir somnis molt estranys, durant la limitada estona en que varen poder conciliar.

Bromejant, els dies anteriors es reien de "les roques de Lovecraft". Ja ningú feia aquesta broma més, i menys al veure a trenc d'alba que eren notablement més petites, de les que encara quedaven restes. S'havien mig desfet i filtrat al sòl, que ara era d'un desconcertant negre, que s'estenia més enllà dels peus del campament.

En només 2 dies, no en quedava cap resta de roca a la superfície de la terra. Tan sols les mostres que es van prendre en la primera inspecció, que ara donaven unes lectures encara més anòmales.

Durant aquests dos dies que va estar habitat el campament, l'ambient va ser irrespirable. A la possible bogeria que poguessin portar aquests cossos, presumptament inanimats, del més enllà, s'hi sumava el caos de tota una empresa a la deriva; l'heli s'ha perdut tot, les roques també.

El mon ja ho coneix i la pressió de la direcció, de les autoritats i la premsa consumia la mínima capacitat de fer raonaments que pogués quedar. Ja s'havia detectat en pous d'aigua de consum humà i varis membres de l'equip eren ja il·localitzables..

NDR: entre nosaltres, tenen tots els números d'acabar malament, però podríem fer un final en que aquesta invasió aniquila tots els mosquits, i fa de la terra un lloc millor.

Com fer panellets

Tots comparteixen una base comú a la que se li dona diferents acabats segons el panellet que vulguem. 

Per tant comencem per la massa (mesures per uns 50):

• Patata bullida 200gr.
• Farina d'ametlla 400gr.
• Sucre 300gr.

Hi ha nens que recomanen afegir-hi mocs, o babes, per millorar la pal·labilitat i d'altres propietats organolèptiques.

Com fer ratafia

Abans que arribés el Jägermestre, ja teniem la ratafia. Cadascú la fa a la seva manera, compartiré la que varen compartir amb mi, i algunes idees extres.

D'entrada, cal un recipient de vidre que marcarà el "tamany del lot" -sempre ens semblarà que vam fer curt-, i tota aquesta sèrie d'ingredients.

 

més saludable que una amanida!

Recepta a continuació:

Performances pendents

Quan ets una mica megalòman júnior, tens les idees pròpies d'un geni, però et trobes tan ocupat ideant noves genialitats, que no acabes de dur a terme les anteriors..

Vendre aigua en pols

Presentada en diferents formats, l'aigua en pols ve a resoldre un dels grans problemes potencials del futur de la humanitat. 

Es pot oferir en formats de 33cl a 1m^3. Cisternes a convenir. Com en tots els productes deshidratats, el consumidor només ha de complementar afegint aigua per a passar del nostre producte, a la avui encara popular versió hidratada.

Art-o-matic

Una instal·lació que pretén vendre art al preu just.

Bàsicament es tracta d'una màquina com la de comprar el tiquet del metro, però modificada perquè torni, en un format artístic, els bitllets que s'hi posen per a pagar . Podrien ser pintats, o retallats d'alguna manera o algun altre acabat.

S'obtindria una obra d'art, que tret dels costos de funcionament, valdria exactament el que es paga per ella.

Pot complementar-se amb un contador que acumuli la inversió realitzada en art que s'ha fet en diferents exposicions en que estigui, o divises amb que s'ha comprat art.

El propi enterrament

"potser no em casaré, però segur que em moro, i volia celebrar l'últim dia de la meva vida amb tu".

Invitació candidata al meu funeral anticipat, en que podrien participar p.ex. King Diamond i Rob Halford.

Realment és una pena que el dia de la teva festa, just hagis d'haver mort la vigilia. Errors tontos d'agenda.

The optimist

Fer un diari, que només tingués bones notícies.

Cites custom (I)

Si no encenem un llum per por a crear ombres, ni el més brillant dels dies hi veurem amb claredat.

-.

Una nit sense lluna, és com un pit sense mugró.

-.

De tots els somnis que he viscut, em quedo amb el que comença al despertar

-.

Tenir principis és car, però un bon fi no té preu.

-.

Miro als estels de l'horitzó perquè he perdut a qui mirar, i allà, hi veig als que voldria que em miressin a mi.

-.

A l'àngel caigut també cal ajudar-lo a aixecar-se

-.

La por ens salvarà de l'hivern i l'amor ens donarà vida a l'estiu.

Cites absurdes

"Som el que mengem"

- Caníbal refranyer

"El deliris de grandesa son per als empetitis"

- André the Giant

"When you look at my nostrils, keep in mind that they may be also looking at you"

- Nas-tzsche

"Tenen els auto-bots auto-estima?"

- Filòsof Deserticon.

"I'm gonna kick your ass... with my punch"

- Balrog (M.Bison Jap)

 

"9 de cada 10 experts desacrediten al 10% d'experts"

- FactChecker.com

"Those who never like, they are sure to hate"

- Joey Demaio's Facebook

 

"The right to be left"

- Confused centrist

 

"Per la meva vida, que no moriré"

- Zombie creient

"Jo, soc precursor de l'egoisme"

‎- Un adverbi‎

"Els trets fonamentals d'una execució son entre sella i sella"

- Cellajunt anònim -i supervivent-

How to create 4k super heavy pixel art animated VG tribute music videos

Fa poc he acabat un projecte que m'ha portat a aprofundir molt en varies tècniques. Faig una mini guia, en anglès, per canviar una mica!

Boo's Revenge Beyond Baldur's Metal Gate

Street Fighter Metal Vega

Quake 3's Q3DM666

Arguments per pelis de serie B (I)

És cert que la realitat supera la ficció, però la ciència ficció o la fantasia, en alguns moments, passen per sobre.

Això son algunes idees que m'hagués agradat dur a terme. Una sinopsi.

En el "llegeix més" hi ha la continuació de la última, que és més elaborada (originalment escrita amb el teclat numèric d'un telf!).

Readme.txt

Un personatge tracta de fer massiva la 2ª part d'Evil Dead (s'obre un portal infernal al reproduir la gravació que un investigador fa recitant en veu alta el Necronomicon). 

El protagonista es considera misantròpic, però alhora és massa covard per fer-se voluntari de la seva causa i s'enfocarà en crear "paranys" a la humanitat. 

En sentir-se ferit en l'orgull promocionant la seva idea en un cercle íntim, i després de tornar a fracassar tractant d'emetre-la en una radio local, portarà a terme el seu pla des de la marginalitat. 

Als anys 90 ho intenta fent CDs pirates amb l'arxiu readme.txt contenint la transcripció dels versos fatídics. Sense èxit. Te algun possible assoliment aïllat enviant el text a actors de veu que contracta a distància, però mai s'acaba de confirmar.

Amb l'arribada de youtube, comença a fer varis canals que esdevenen molt populars, i quan ja te desenes de milers de visites, en tots ells i penja un vídeo amb un sintetitzador de veu que els recita. 

Les conseqüències son per a la 2a part.

l'antídot que havia de portar la salvació

Vampirs in outer space

Una societat secreta vampírica, s'organitza per formar part d'un llançament a l'espai. El seu propòsit és colonitzar un planeta amb la mínima exposició als raigs del sol.

Es fan astronautes, participen en un experiment sobre com es comporta la sang creada sintèticament a l'espai. Un cop en òrbita, liquiden a la resta, i tot sembla un accident. Es queden sense suport vital, però tampoc el necessiten.

Habiten la cara oculta d'algun planeta veí i des d'allà tractaran de fer una colònia i repetir la operació de trasllat algunes vegades més.

Potser seran els futurs aliens? O ja en son els presents..?

Hufu

Un grup de col·legues/amics que son vegetarians i/o hippies, sortint del campus, decideixen que aniran de cap de setmana a una casa a la muntanya. Un d'ells, que sempre busca enriquir la dieta, recentment havia sentit a parlar del hufu i just li acabava d'arribar una comanda. 

Allà tot molt bé. Fan una BBQ on mengen hufu, tots menys algun que no li "mola" el rollo hippie/hipster/vega/alternatiu, tot genial van fent bromes etc. 

Per la nit es troben 2 que anaven a veure si n'havia quedat més -i és q el hufu, com la carn humana, quan la tastes és el principi del fi, (when you live the flesh is the beginning of the end) allà parlen del que els ha agradat menjar-ne i com de reconfortant és moralment la dieta sense carn.

Trio de dobles parelles

Al canviar la bici pel vici el beneït beneit, abans heroi, conegué a la seva parella, només per a ella, l'heroïna. D'aspirar a aspirar espirals, el veritable verí feu ploure el plor i morts tots els mots muts. Celebrades importants importacions de gran import, l'actor humà quedà inactiu.

L'espai de l'espai s'expandeix i contrau mitjançant cicles, en cada iteració reciclats, com mitjons doblegats desplegant-se. Enmig, un esser robotic estrambòtic i no-galilèic, farcit de xifres xifrades pretenia fer cap al dessolat sòl del sol Sol. Ennubolat per una nebulosa de rocs arrodonits rondant-se, patí un curt circuit, massa llarg, que el deixà ben cuit, privant-lo de coneixer, com tot va neixer.

Degut a l'efecte relaxant del laxant i a unes panses ben pansides, apel·lant als pèls més guarits, sentí la pressió impressionant en mesura desmesurada, i l'emprenyamenta de qui es troba indegudament prenyat. Al final, plof! una ració irracional d'aberració, fregant-li els gentils genitals, va fer cap cap al cap del forat, i es perdé en la perdició. Quedà violeta la sortida violada i el cos colossal, entre el roig rogent i el marró.

*perdó que em perdo en l'escatologisme..

"Requiem" a serveis descontinuats de Google

Gràcies a Google, internet es va enfocar més a l'usuari, i son els qui millor producte donen a canvi del seu ús.

De tantes iniciatives, és normal que algunes es descontinuin, bé per ser fracassos -buzz o g+ en algun moment- o per motius més inexplicables com reader o finance, les dues de les millors eines del moment en el seu camp.

Igual d'inexplicable va ser que desaparegués talk, que a sobre anava sobre XMPP, el mateix protocol obert que usen programes com Jabber i tenia la base d'usuaris de tot gMail i Android -encara que sense elecció-. Després, hangouts, allo etc.

N'hi ha sobretot dues, que eren una revolució a la manera com s'usa inet:

D'una ja en vaig parlar, sidewiki.

L'altra és Wave. Era com una integració de Drive, Groups, Hangouts i GMail. I era tant útil com el producte d'aquests serveis -no la suma, la multipp!-.

Partint del concepte de full en blanc, permetia treballar-hi de manera col·laborativa. En qualsevol punt del document es podien inserir n nous fulls recursivament. Permetia adjuntar fitxers. Publicar de diferents maneres. Crear debats interns i votacions, fer i desfer amb revisió de canvis. Com el canvi de paradigma de 2D a 3D!

Era un somni per als qui "creen" documents. Tant ambiciós que només es concebia en la imaginació. Per exemple va permetre crear en 24h i entre ~20 persones diferents el manifest per protegir internet.

Deien que també era un gran consumidor de recursos. Motiu teoric junt amb l'èxit moderat després d'una efusiva acollida per a la seva cancel·lació. Descontinuar-lo, també va propiciar que els ideòlegs -que ja havien creat abans gMaps- deixessin Google per anar a FB, una llàstima.

El projecte es va cedir a la fundació Apache, però ja no ha tingut cap implementació exitosa, i quedarà com els dinosaures, besties que podrien superar en molt a ens actuals, però que no van sobreviure a l'entorn.

Una llàstima..

Cites mortals

Ja ni tan sols la vida és per tota la vida

Viure no és estar viu

Quan creus matar el temps, aquest t'està matant a tu 

Em jugo la vida a que no moriré

La por a morir és acceptable fins que impedeix viure

Morir m'ha costat tota una vida

anònim, pòstum.

Neixer es la primera causa de mort

Això és vida!

zombie recent. 

Així no hi ha qui visqui..

zombie veterà.

Quan tens la vida solucionada, ja només la mort queda pendent?

(no paris de fer coses!!)

Tribut al carrer Tallers

Mai m'he fet meva Barcelona. De fet n'he estat més crític que admirador, tot i així hi ha un racó que sí me l'he fet meu, i és el carrer Tallers. Pel canvi de mil·lenni vaig descobrir aquest lloc autèntic on perdre's una estona.

Faré una petita descripció per ordre d'aparició dels actors principals d'aquella comunitat. Molts d'ells son preterits excepte en les nostres memòries, i per tant els marcaré amb un RIP indicatiu.

Les coses pel seu nom

Només entrar, venint des de les rambles, et trobaves al primer "actor". Et posava la ma a l'espatlla i et demanava si sabies què era un politoxicoman. Costava respondre, perquè tot i que no ho sabessis amb anterioritat, en aquell precís moment tenies clar que n'acabaves de conèixer a un, però per deferència, i per l'impacte inicial, escoltaves la intro fins que veies una escletxa per a fugir. A la propera ja intentaries accelerar el pas, o esperar a que anés a per un altre objectiu per passar tu. RIP.

Quasi a la mateixa alçada hi havia el Music World -seguit del mític Boadas-. Només acostar-t'hi et feien saber que tenien tots els discs d'aquell grup que portaves a la samarreta i varis pirates -ara bootlegs- dels 90s gravats arreu, inclús algun VHS. Entrar-hi però era obligatori, perquè donaven gratuïtament fotocopies de la llista dels propers grups que tocarien a la ciutat -no sortir-hi deuria ser com ara no aparèixer al Google, no existia el bolo-. Allà em vaig comprar alguns primers discs; el Reinventing the Steel de Pantera, quan era novetat.. RIP.

Uns metres més enllà hi ha un passadís que fa de botiga, Discos Tesla. Mai he pogut creure que fessin massa caixa, però suposo que no es molt car de mantenir. El porten els cosins segons dels Death Angel (no?), pels que sembla que no passi el temps -o potser sí i els d'ara son 2ª generació-.

Encara en la banda esquerra hi havia dos locals seguits de Discos Castelló. Era la més gran i cuidada, i de música més generalista, tenia sempre coses atractives als aparadors. M'hi estava poca estona, però és que mai se sap. Dins podies trobar-hi una taula amb fanzines com els mítics Picadilly Circus -ara vivint de Metalcircus- o el Force, sense internet tenien tot el sentit. RIP.

aquestes estanteries contenen les empremptes i ADN de la comunitat metal·lica!

Com publicar gratis una cançó a Spotify, Prime, Apple Music, etc.

Per fi he enllestit la meva 1era cançó 100% acabada (ueee!). Més que una cançó en si, és una prova de concepte. El mèrit és compartit amb un prolífic guitarra que en porta més de 500 (i pujant!).

Ranger i Orb units pel metall!

Per a celebrar-ho, la volia fer disponible en les distintes plataformes que proveeixen de música i no son botigues del carrer tallers. Finalment, vaig trobar un instructable que proporcionava el mètode que m'interessava, era gratuït.

Resumint, es tracta de crear un compte a routenote (si no us fa res, em podríeu posar de referral, 2f74cc94 gràcies !!) i pujar les cançons des d'allà.

Al cap d'unes setmanes -a caballo regalado..-, tindreu els vostres temes a Spotify, iTunes, Google Play, Amazon Music, Soundcloud, Deezer, Pandora.. fins i tot a Napster!!

Ells es queden un 20%, i en el moment que es vulgui, es poden pagar 10$ i ja no tenen comissió. De tot el que vaig buscar, els de millors condicions.

subtítols en català i klingon!!

Com fer pestiños !

Seguint amb el llegat culinari de la meva iaia (aka Mariquita de Cara!), aquí teniu una aproximació de com es fan els pestiños!

Per a poder fer-ne tants com a la foto (per unes 20 persones!), caldrà:

Versos

De vegades hem d'afrontar situacions inesperades. Aquestes tres cites, de discs que he escoltat tantes i tantes vegades, i les que em queden, m'han ajudat a decidir-me.

"Those who never try, they are sure to fail"

Manowar - King, 1996.

"The end of a time, a time to begin"

Death - The flesh and the power it holds, 1998.

"No matter what I say, no matter what I do, I can't changet what happened"

Anathema - A natural disaster, 2003

Fairphone, tampoc tant just.

Fa només unes dècades, al veure's que la natura sola no pot reposar-se a la nostra degradació creixent, el concepte de la sostenibilitat s'ha començat a inculcar

Aquest és un nou valor, del que ja està bé que se'n tregui profit. I el marketing és expert en explotar les debilitats dels individus.

Virtualment tots els mòbils necessiten coltan i altres matèries poc comuns per a la seva fabricació i que s'extreuen en condicions molt qüestionables. Per complementar el quadre, és produeixen sota unes condicions que de vegades s'acosten a l'esclavatge modern, laboral i ecològicament.

A través de kickstarter va aparèixer el Fairphone, amb la promesa d'una fabricació local amb materials extrets "responsablement". La qüestió de la fabricació va caure enseguida i va passar a la Xina sota el pre-text final dels costos, que segons ells son els següents:

Cada unitat del FP2 es ven a 437,50 € -impost a part-. Fabricar el telf segons ells costa 273€ -el Xiaomi Mi4 de millors característiques val 168'60€-. Per tant està clar que qui compra aquest telf. no és per una qüestió de preu.

El que vull destacar com a greu és que venen un producte a 4x el preu de mercat, però contribueixen al dumping medi ambiental i de condicions laborals al subcontractar la fabricació a la Xina. Hi ha més països fabricants de tecnologia que controlen aquests processos i van al top negatiu (!).

Al marge d'això son una empresa molt poc professional que ni respon als correus i entrega els telf amb més de 2 mesos d'endarreriment.

Per concloure, és una companyia que en totes les fotos apareixen molt moderns, però es demostren molt ineficients en tots els aspectes d'un negoci, excepte en ser el únic amb una oferta per als qui la consciència els demanda sentir-se més tranquils.

Aplaudeixo la seva iniciativa i els vaig donar suport, però espero que enseguida apareguin empreses més serioses que competeixin en aquest nínxol,


PD: promocionen un telf que duri 5 anys mentre que el meu anterior me n'ha durat 6 i encara va bé.

Migas a la "Huercal" freestyle

Les herències no sempre son obligacions fiscals, trossos d'ADN o funcions de classes abstractes.., de vegades, simplement molen (!). Ja fa uns anys vaig rebre el testimoni de fer migas de la meva yaya María, dels "de cara" de Huercal de tota la vida.

Com la millor manera per a l'aprenentatge és la pràctica, compartiré el procés (el resultat ja ens el vam cruspir !!).

Alguns links d'interès

• Quan vols començar a conèixer un grup, o ets en les trinxeres d'una botiga de discos i t'entra el dubte sobre per quin decidir-te, rate your music és el colega expert que no tens a ma. A sobre el criteri de les valoracions acostuma a encaixar (no som tant diferents com creiem!). Per a cerques exclusivament metàl·liques, bnr metal, un clàssic!

• Caminar entre la natura és un plaer d'aquest que mai agraïm prou. Tirant de wikiloc podem trobar noves rutes i excuses, ..com si en calgués cap per gaudir d'una bona passejada!!!

• La inèrcia rutinaria evita la innovació, per a permetre'ns algun regal en format culinari, o per a subsistir d'una manera més digne amb els ingredients de que disposem al rebost, super cook (en anglès) et dona receptes a partir del que tinguis a l'abast. També pots posar ingredients perillosos a la llista negra (p.ex. el colinabo). Nyamiiii. 

• Fer sortides mola i quants més, sovint també millor. Passar comptes és un pal. Amb settle up ("app" pel telf, en català) queda clar qui va pagant què, i no cal que sigui un matat que ho registri tot, pots convidar a varis al "grup" i cadascú va posant lo seu. És simple, clara i completa i permet centrar-se en coses més divertides.

• M'agraden les històries curtes, concises i lliures. A esto es puro cuento n'hi ha unes quantes, de qualitat i en castellà. Una que em va encantar, de regal.

• Si voleu saber com se sent un humà convivint amb un ego secretament obsessionat en transcendir, en aquesta web satisfareu totes aquelles necessitats intel·lectuals sofistes que no son tals  .-PPP