3/2/13

Teories segurament falses


L'ordre, és el mecanisme per a una correcta gestió, i més quan conflueixen interaccions complexes i determinants. En el cervell també és així. Hi ha una enorme maquinaria que absorbeix els recursos per a gestionar els processos vitals, motrius, cognitius etc.etc. Les bastes necessitats de "potencia mental" d'aquestes activitats més crítiques, deixen sense aliment a la part del cervell més entremaliada, on flueix la creativitat
És però, quan tenim el cervell actiu ocupant-se de processos complexos convertits en rutinaris -p.ex. quan ens dutxem, sortim a córrer, cuinem o conduïm- gràcies a la creació de processos específics a resoldre aquests "problemes" que ja no necessitem la concentració del primer dia i ens podem permetre destinar aquestes puntes de recursos a potenciar els fils més caòtics de la part creativa i anar esperant a acumular "Erureka"s.

-.

La tendència natural dels sistemes, és l'equilibri. Hi ha inacabables exemples en física. L'Univers mateix, amb la seva expansió, tendeix a buscar aquest equilibri. 
Entre el bé i el mal, també existeix aquesta relació. De manera que quan apareix algú que encarna el mal, propicia el bé en la mateixa magnitud i sentit contrari per tal de mantenir l'equació. Per contra, si "generem" "més" "bé", apareixerà un mal per a compensar-ho. Per tant el que hem de fer no és tant ser bons o dolents, sinó tractar d'actuar amb justícia. Això sí, davant el dubte, millor ser bons, i ja inventariem un axioma que ho faci encaixar  .-P

-.

Tal i com en cada cèl·lula tenim l'ADN que ens defineix, en cadascú de nosaltres hi ha la clau per entendre l'existència. Desenvolupat en una entrada anterior.

-.

Les funcions aleatories, per a obtenir resultats diferents fan distintes operacions agafant com a operants certes variables llavor (p.ex. rellotge). La nostra forma de ser diferents, tot i tenir idèntic ADN, és agafar com a llavor l'estat de l'Univers en la nostra instanciació. A la pràctica de provar d'esbrinar per enginyeria inversa l'impacte d'aquesta funció se l'ha anomenat astrologia.
Això sí, la instància es crea en la fecundació i no el naixement.

-.

Un cop no quedin éssers vius, La Mort morirà. I quan no hi hagi mort, tornarà a aparèixer la vida, i el segon ésser a néixer tornarà a ser la pròpia mort, fins a tornar a ser l'últim. Queda el dubte de si morirà de fam, d'aburriment, morirà d'èxit, o exercint de Mort, com diu a la seva tarja -ser el sacrifici d'un per a un mateix és complexe-.