17/10/21

Teories contradictòries


Sovint diem allò de que "cadascú té una mica de raó", però hi ha ocasions en que una idea n'exclou a una altra i aquí el ser salomònic ja costa més. D'això va aquest recull:

La resposta al tot

Les religions son el màxim exponent d'explicar el que no es coneix de manera absolutista. Si cadascuna te el seu origen, i son diferents, seran excloents des de la gènesi. Quantes deïtats úniques poden haver? Doncs això..

El destí i les realitats paral·leles

Si en diferents "dimensions" es donen totes les casuístiques possibles de la vida, existeixen tots els destins per cadascuna d'elles, i per tant no n'existiria "cap".

Capitalisme vs. Comunisme

Aquí el més contradictori és pretendre que el mon de les idees funcioni aplicat més enllà de la teoria. 
En un mon ple d'humans no cal escarrassar-se a defensar-les, perquè s'acaba implementant la pitjor versió de cadascuna. També passa amb les altres religions, llegides son boniques.

Free is from Freedom

Aquest queda millor en anglès, pels qui es pensen que alliberar-se no te cost. 
Com deien els Rush "You can't have something for nothing, you can't have freedom for free".

Quantica vs. Física 

La quantica arriba als llimbs del conegut i fa tremolar els fonaments del sistema. Els electrons escapen de les valències, els atoms estan connectats estant a anys llums de distància, multiples estats conviuen..
És com hackejar el mon entès com a real. Com deia aquell, molt spooky.

Imperi de la llei vs. la llei del més fort

Aquestes potser son les teories que hauran confluït, tot i que en origen, la llei, era pretesament per a la defensa del dèbil envers al més fort. 

Dret a l'oblid vs. dret a la memòria

L'oblid és la entropia, tot el que sigui resistir-s'hi contribueix a mantenir l'ordre


28/8/21

Mantinguem l'esperança


Costa poc enumerar un innombrable nombre de coses negatives que passen al nostre voltant; però com ens recorden el Monthy Pyton, també hi ha lloc a la positivitat, si la volem veure.

Com aspirant a cercador inesgotable d'esperança, aquesta és la meva petita aportació:

És cert que encara està bloquejat el 2on disc de Control Denied, els mosquits existeixen i a la pinya se li donen usos denigrants (no tots!), però ens mereixem el dret a tenir fe .-) 

cal innovar tant?

12/8/21

Teories segurament falses (VII)

 

La nostra existència sí és un sistema determinista. Si ja no es pot repetir mai una partida de go, en la nostra realitat al existir tal inabastable quantitat d'àtoms i les seves subdivisions, simplement encara no s'ha donat la circumstància de replicar un estat anterior per a comprovar-ho.



-.



Els somnis son un espai inigualable en que viure experiències no viscudes. Aquestes il·lusions, entre d'altres, es nodreixen de coneixements, vivències i el subconscient propi, que va entretenint-se creant diverses realitats virtuals. Tradicionalment, amb sort érem capaços de recordar algun fragment d'aquestes vivències fantàstiques.

Es pot arribar a gestionar l'accés a aquests somnis per part de tercers, ja sigui per; oci, per a fer tractaments (als visitants o als visitats), per aprenentatge passiu, investigacions diverses o com a exòtiques sales de trobada.

Al marge de la pròpia indústria de plataformes, aquest avenç ha propiciat tot un nínxol en que podem llogar-nos i fer diners "mentre dormim", donant lloc als hostes de somnis.

La immersió és tan alta que l'hoste no pot discernir si és somni privat o allotjat. Hi ha conflictes oberts sobre la propietat del somni, sobretot pels drets dels que son emesos, ja que els qui hi participen acaben sent part del somni, i tot i ser conscients de l'entorn, també és el seu somni.

Malauradament la vessant humana ha portat a usos no-ètics, com l'extracció d'informació, càstigs o l'esclavatge de persones, que narcotitzades, s'utilitzen com a hostes en l'espai no supervisat.

No està exempta de polèmiques aquesta pràctica, ja que fins ara encara no se n'ha regulat l'activitat, i es donen casos de somnis sospitosos (presencia de desconeguts, elements descontextualitzats..) que poden donar a entendre que la fase d'experimentació ja hauria començat sense acceptació prèvia.



-.



En el moment en que a una IA totalment desenvolupada se li encarregui de "resoldre l'Univers" ja no ens haurem de preocupar per res, ni de seguir existint. Tota una alliberació.



-.



Dels inicis de l'evolució de les especies, les habilitats intel·lectuals han anat correlacionades al tamany del cervell. I en la majoria de casos, més enllà de peixos i rèptils, s'aprecia una proporció entre el volum del cap i el del cervell que hi va a dins.

Però el que propicia els canvis substancials no és només el tamany, també les noves capes o lòbuls; els mamífers hem anat integrant diferents "mòduls cerebrals" que ens han donat capacitats que no hauriem pogut tenir abans. 

Per exemple la part reptiliana és comú en quasi totes les especies, i controla les funcions vitals bàsiques mentre que el neocórtex només es troba en els mamífers i és més prominent en les especies que tenen una comunicació més complexa. Com un símil de piràmide de Maslow metafòrica que manté els mateixos nivells i ordre.

El limitant a aquesta evolució és que tenim un crani que es torna una infranquejable frontera opressora de l'encèfal. De la mateixa manera que una planta no pot créixer més enllà del seu test, només ens caldria ampliar la testa i deixar que els capricis de l'evolució la vagin emplenant, brindant-nos la següent etapa evolutiva.

segurament els dinosaures no hi van pensar..



3/4/21

La sobre-riquesa (econòmica)


Segons Aristòtil la prudència és la justa mesura entre la covardia i la temeritat, o la generositat ho és entre el malbaratament i l'avarícia.

Sent la pobresa el defecte de la riquesa, no tenim paraula per a l'excés. Magnat o multi-millonari ho podrien ser en cas de considerar-se una condició indesitjable. 

Acumular riquesa, més enllà de poder satisfer la realització personal, no es considera un desequilibri; sinó que s'associa a una fita lícita, aspiracional, d'èxit. I aquesta actitud viciada ha estat transversal a les societats i constant en la història, tant, que deu ser molt humana.

Però l'excés de riquesa te efectes netament negatius

En un mon real en que l'acumulació de mitjans facilita més acumulació, el capital, excorpori, pretesament innocu, acaba transformant els actius reals en instruments financers. Esdevé una plaga que ambiciona més i més, arrasant per allà on passa.

una plaga visible i exterminable

Invertint en matèries primeres fins al desabastiment, apostant a la fallida i aconseguint-la, manipulant els mercats, entrant en empreses per forçar decisions etc. Tot per emmagatzemar i fer créixer el seu valor per sobre que els demés

Pel camí queden tantes històries personals i col·lectives, morts massives, desastres ecològics.. Desequilibris que no poden fer valer la seva externalitat i queden fora de cap balanç.

Aquesta plaga parasitaria és heterogenea, amb el vincle comú d'obtenir rendiment econòmic sense força de treball. Entre els actors principals hi son els fons d'inversió lliure, els estats, els fons de pensions, la compra-venta de curt termini, les criptodivises..

Jo personalment vaig posar-hi un peu, al 2008, quan msft oferia una prima de 72% del valor de yhoo. En el seu moment em va semblar una lliçó cara, però que un dels pitjors CEOs coneguts rebutgés, va ajudar-me a veure què te valor i què no.

Paracels va encunyar allò de que la dosi fa el verí, i d'aquest verí sí s'hi mor, al menys per dins.

Ric és qui no necessita més del que té, i qui no s'ho cregui.. pobres rics..


20/2/21

Paradoxes del llenguatge


També ens definim comunicant-nos, i el llenguatge és el mitjà amb que ens expressem. Les capacitats d'aquest llenguatge marquen la manera com ens relacionem i entenem el món.

Els klingon, guerrers, no tenen paraules amables, l'elf requeriria una immortalitat per entendre'l, els mims només emeten fonemes quan son agredits físicament

La llengua no és indiferent; 

Discrimina el gènere arbitràriament, donant un sexe als mots per caprici històric. Però és que després d'engendrats, els el tergiversa; p.ex. l'aigua és femenina fins que la temperatura no la transexualitza a gel o vapor. I no s'atura aquí; converteix a tots els plurals i tantes professionals en mascles -l'alemanya  totes les begudes alcohòliques, tret de la neutre i universal cervesa-

Segons del color de la llengua de l'usuari, inclús el cel i la poesia que en deriva no tenen res a veure. Què pensarien els egipcis antics de saber que pels alemanys el sol és femení? o quants, i quins, precs s'haguessin fet a una lluna mascle i teutona? 

Mentre que per a dir el mateix, uns toquem ferro i d'altres tocan madera, la cosa pot començar a desvariejar si confonem l'altre barri amb la cera de enfrente o una sirena odisseica -siren- amb una de disneyca -mermaid-.  

Però és que aquesta també és testimoni dels canvis de les societats, l'idioma maltès es va des-arabitzar com la pròpia illa, els cul de sac va viatjar d'Occitania al Regne Unit, els mexicans diuen gavatxos als veïns "antipàtics" del nord i els mosquitos es van fer transatlàntics.

Ja que al final la cultura hi va lligada, por arribar a ser estigmatitzadora, des del blat de moro o el braç de gitano a la tortuosa gota malaya en que si t'hi trobes ho tens més negre que el Antonio Machin-head-.

I és que si pretenem analitzar estrictament la llengua, ja hem llepat;  els de la capital, son capitalistes? l'adulteri et fa adult? els iluminati poden ser el poder en la ombra? pot ser agut algú obtús? És el mateix el bon profit que el good profit? Cony Island és a l'arxipèlag de Lesbos? Els Ratthaus son plens de rodents? You can water the plants but cannot beer the guys or wine the ladys?

fora de test..? de riure..?

Fora pèls de la llengua, que l'important és entendre'ns!