Males senyals

• El curt termini que comporta dures externalitats segueix sortint a compte. p.ex guerres, fracking.
• L'aigua potable és un bé escàs, que utilitzem com a vehiculador en espiral per a les deposicions.
• Quan un vegetal te el gust que esperariem trobar-li és un fet extraordinari.
• Hi ha enfermetats que no existien. p.ex. VIH.
• És més barat enlairar varies tones per fer un viatge que anar en tren.
• És més car un disc en format digial que físic.
• La tecnologia segueix ajudant a matar més i millor.
• Més de la meitat de la població està preparada per a la crisi de recursos, perquè la viuen.
• Malbaratem petroli ineficientment per a moure'ns.
• Estar tot el dia enganxat a una màquina i a un portal era de japos acabats i ara és popular.
• Fa anys que no em trobo cap marieta mentre que els mosquits encara em donen petons de bona nit.
• El capital liberalitzat esclavitza. La globalització iguala per sota i qui no ho veiés era ingenu.
• Per a massa, correlació encara implica causalitat.
• És tracta millor a potencials clients nous que als clients existents.
• La riquesa segueix concentrant-se.
• L'educació no s'estén. No cal que sigui universal, però al menys planetària.
• Se segueix dedicant massa temps al circ. p.ex.futbol, xafarderisme, moda.
• L'accés al mercat és global, però les condicions de producció particulars.
• Domina la por. És te por a confiar.

• L'Obama te un Nobel, aquest blog no.

Proposta d'una democràcia més directe i representativa

Tenint quasi tota la població accés a internet, la possibilitat de participar més directament en les decisions ja no és un mite.

Les bones pràctiques de governació son clau per a la correcta evolució d'una societat. I se'n porta filosofant des de la república de Sòcrates/Plató i de molt abans. No pretenc presentar un nou model de democràcia, però si proposar un mecanisme per a una major participació en que:

• Tots podríem ser representants del "poble", des de nosaltres individualment com a unitat mínima, fins a tota la població com a majoria realment absoluta (filòsof rei?¿).
• Ens podríem "donar el vot" a qualsevol dels representants, de manera que tindrien el poder del nostre vot. Podria ser per assumptes puntuals, o per la totalitat -com ara-.
• En qualsevol moment podríem "retirar el vot" si sentim que el representant ja no ens representa.
• En les votacions de decisions de govern, la representativitat s'avaluaria de manera continua degut als dos punts anteriors.
• Les decisions de govern es farien efectives amb un retard de n-dies per a permetre la correcta reflexió. Si passat el període segueix havent-hi prou consens, es tira endavant.

El que m'agrada es que: 

• No donem "carta blanca" durant 4 anys.
• Cal renovar anualment el nostre "interès", si no en tenim prou, perdem la veu fins que el renovem.
• El ciutadà que tingui interès, es pot involucrar en totes les decisions. El que tingui més confiança amb una línia de pensament es pot subscriure a una associació política i segueix com fins ara.
• En teoria el interessos del ciutadà estarien millor representats.

Els perills que hi veig es sobretot el populisme i la impredictibilitat de la munió. Faria votacions poc trascendentals de prova per a estimar la maduresa col·lectiva.

PD: fa uns anys vaig estar temptat de crear un partit de caire municipal per a posar en practica una aproximació d'aquesta idea, però com el domini www.faq.cat ("FinsAlsQllons.cat") ja estava agafat i no tenia temps per pensar un nom millor, es va quedar com a idea, fins ara.

Millorar la gestió pública amb el coneixement analític del conjunt

L'equilibri és un dels millors mitjans per acostar-se a la virtut. Per definició, és entremig de la mancança i l'excés  Aquests extrems son totalment indeterminats, és per això que se solen relativitzar amb l'entorn.

La gestió pública te la particularitat que el gestor fa ús de bens reals aliens, -son de la població- i dels seus possibles rendiments futurs -la garantia del deute son els futurs impostos a pagar pels ciutadans-. Aquests ciutadans prenen forçosament un paper semblant al d'accionistes i han de tenir el dret a la informació i poder de decisió real. Actualment sol passar com en les empreses, que un petit grup d'inversors tenen el poder de decisió presenten la informació sota els seus criteris -els "mínims" legals només son això, mínims-.

És per això que considero bàsica l'existència d'una eina de control que contingui tota la informació ben estructurada, amb criteris raonables i d'accés públic. El que jo voldria tenir, és un "full" on surtin:

1. Tots els ingressos i procedència. IAEs, IBIs, taxes vàries, sancions -aïllant fets extraordinaris p.ex.ventes, ajuts especials..-.
2. Totes les despeses i distribució. Despeses de tots els departaments -separant personal i bens-, empreses subcontractades etc. tot en detall -nombre d'efectius, jerarquies, funcions etc.-.
3. Que totes les dades estiguin en valor absolut i també normalitzades per nombre d'habitants i distribució d'aquests geogràficament. Segur que hi ha més paràmetres a tenir en compte -distribució de la riquesa, PIB de l'àrea geogràfica, nivells d'immigració etc.-.
4. A partir del punt 3, establir diferents categories, no es pot comparar un poble de muntanya amb una capital d'estat.

El que voldria es poder comparar fàcil i estadísticament TOTES les dades econòmiques i qualitatives detallades d'un conjunt de nuclis de població i a partir d'això millorar la racionalització dels recursos.