How to create 4k super heavy pixel art animated VG tribute music videos

Fa poc he acabat un projecte que m'ha portat a aprofundir molt en varies tècniques. Faig una mini guia, en anglès, per canviar una mica!

Boo's Revenge Beyond Baldur's Metal Gate

Street Fighter Metal Vega

Quake 3's Q3DM666

Com publicar gratis una cançó a Spotify, Prime, Apple Music, etc.

Per fi he enllestit la meva 1era cançó 100% acabada (ueee!). Més que una cançó en si, és una prova de concepte. El mèrit és compartit amb un prolífic guitarra que en porta més de 500 (i pujant!).

Ranger i Orb units pel metall!

Per a celebrar-ho, la volia fer disponible en les distintes plataformes que proveeixen de música i no son botigues del carrer tallers. Finalment, vaig trobar un instructable que proporcionava el mètode que m'interessava, era gratuït.

Resumint, es tracta de crear un compte a routenote (si no us fa res, em podríeu posar de referral, 2f74cc94 gràcies !!) i pujar les cançons des d'allà.

Al cap d'unes setmanes -a caballo regalado..-, tindreu els vostres temes a Spotify, iTunes, Google Play, Amazon Music, Soundcloud, Deezer, Pandora.. fins i tot a Napster!!

Ells es queden un 20%, i en el moment que es vulgui, es poden pagar 10$ i ja no tenen comissió. De tot el que vaig buscar, els de millors condicions.

subtítols en català i klingon!!

The 4th Eye ('cos we already have a 3rd)

Aquesta entrada és una mica gratuïta i potser te un toc de pataleta i tot..

Al 2005 com a PFC -projecte final de carrera-, anava a fer una implementació de RA -realitat augmentada- sobre un HMD que tenia el nom del títol. El cas es que ahir els de Google van treure aquest vídeo:

M'ha sorprès per lo poc ambiciós que és sent un vídeo conceptual. Al marge de la integració amb els serveis de google i l'avís de que el metro no funciona -que ho hauria de fer abans de sortir de casa, ja que és un trajecte rutinari- la resta és molt trivial.

El que jo plantejava son dos projectes diferents que comparteixen una camara que "llegeix" l'entorn via OCR -tècnica que permet convertir les lletres d'una imatge en "lletres" entendibles per programes-.

• Les ulleres llegeixen el que tens davant, ho tradueixen i et generen una imatge superposada de l'original traduït. P.ex. enlloc de veure "ausgang" a Munich veuries "sortida", o en una carta veuries "arròs" enlloc de 米.
• Una persona cega es guiarà pel que capta la càmera de 360º que va escanejant constantment l'entorn. Si busca "floristeria" i arriba a un encreuament i a l'esquerra hi ha el cartell, escoltarà la paraula "floristeria"  per uns auriculars 3D senyalant-li on és. O simplement a mida que va caminant va escoltant què hi ha al voltant -dins uns paràmetres-, com si fos un radar.

Ambdues servirien per completar algun tipus de BD de comerços o "coses" si portés GPS, respectant la privacitat, clar.

Ja m'he quedat més a gust explicant-ho i de pas els ho he fet arribar a Google. Espero que algun dia s'implementi, però no pretenc que sigui per aquesta entrada eh .-)

Mens sana in non corpore

Aquesta entrada ve provocada per un possible projecte en el que hi participaré.

Potser el preu -més car- que s'ha de pagar quan som éssers èters i volem -o ens cal, o etc..- fer uns cicles humans és el fet de tenir que entaforar-nos unes feixugues malles de carn, inflades amb tot tipus de líquids -com els filets barats que treuen bombolles al cuinar-los-. I no només això, se'ns dota d'uns instints que ens condicionen la voluntat i se'ns priva dels nostres coneixements previs -aquest tema per un altre dia-.

Totes aquestes condicions son ben bé dignes d'una perversió inhumana, segurament divina.

I és que crear un vincle de simbiosi entre l'entitat original, l'anima, la que aporta el potencial i la singularitat, amb un cos que ni tan sols és autònom ha de sortir per força d'una ment recargolada.

Se'ns empresona en un cos d'estructura inamovible i preconcebuda -herència-, a la que li hem de fer nosaltres mateixos el manteniment, i com a acte de bondat sense precedents se'ns permet acondicionar algunes de les seves cel·les, això sí, sense pretendre escollir res fora del catàleg d'ikea-humà, sota pena d'imprevisibles efectes secundaris.

És normal, veient-ho així que gran part dels esforços es dediquin a que, un cop escapem d'aquest cos, no tinguem que tornar-hi -per bé-, segurament deu ser part del divertimento. Realment te que entretindre molt a les teixidores -o qui sigui- contemplar com ens auto-imposem diverses regles a través de les religions o conviccions socials vàries en aquest sentit -així qui necessita culebrons no?-.

La sinòpsi d'aquest proj. és un individu que esdevé conscient de que és el seu cos la fortalesa que el priva de contemplar la llum de l'autentica llibertat, i decideix devilitar tot el possible aquesta fortalesa -fins on ell ha comprovat, si la destrueix, "ell" també és destruït- a través de la tortura física -la tortura mental no l'ha abandonat des de que va fer les reflexions oportunes-. Preten obrir-hi una escletxa a través de la qual sentir la calor de l'autèntica existència i ni tan sols ell sap què més.

Intel·ligència col·lectiva de decisió

Les plataformes per a prendre decisions d'una manera col·lectiva crec que seran una de les evolucions que seguirà la societat -o que hauria-. De fet, per les anteriors eleccions locals vaig tenir un amago de crear un partit local que funcionés així, sent simplement un executor del que decidís la massa, però no va quallar.

La massa, de per si -com la majoria de coses de per se-, no es tonta, o com a mínim la massa activa o participativa en la societat -així filtro de cop tv dependents i demés essers passius/ramat-. Quan feia les practiques d'intel·ligència artificial, a xarxes neuronals fèiem 1 prova, i no ens deia res, en fèiem 10 s'acostava a l'esperat, en fèiem 10.000 i donava clavat el que havia de donar. Com més oportunitats per participar en una decisió un millor resultat obteníem.

La idea d'aquesta entrada me l'ha donada el documental "Us Now". Te subtítols en castellà i anglès -si algú s'anima, es poden fer en català també-.

Tracta diferents temes, alguns molt interessants conceptualment com:

• un banc comunitari -en que bàsicament ofereixes calers a un tipus d'interès i si algú els vol els agafa, o els demanes-, o
• un projecte discogràfic -en que tu financíes un grup en el que creus i també t'emportes part dels beneficis que obtinguin-.
• Però el que més m'ha agradat és l'equip de futbol, en que entre una comunitat -oberta- i participada per igual, compren un equip de futbol i el dirigeixen a través d'un portal web. Es com un mega-consell d'administració que te un CEO -entrenador- que es executor de l'estrategia -alineacions, formació- i gestor de l'activitat més directa -partit, entrenaments-. Això m'ha fet pensar en la possibilitat d'una hipotètica empresa creada amb aquest model, però aquest tema donaria per un llibre, i de moment ho deixo com a exercici mental.

Seria molt interessant que aquest model s'anés aplicant a l'administració pública -de la que al cap i a la fi en som co-propietaris-, es podria començar per decisions a nivell local. Per exemple, d'entre tota la població, què es decidiria com a velocitat màxima? potser en més d'una qüestió ens n'enduriem sorpreses d'una massa més sensata del que creiem -d'altres potser no, però ja no seria sorpresa-. Obviament, hi haurien de participar tots els estaments socials.

Per acabar, i enfrontant aquestes idees tant utòpiques amb la realitat, seria perillosa la influència que es pogués exercir fent lobbyng a les masses -i demés exercicis de magia menor-. Tampoc es plan d'anar donant carnets de votants a uns si -independents d'opinió- i a uns no, sinó es lia en 2 dies.

No es un plantejament definitiu, però s'ha de tenir en compte com a camí a seguir.

Serem borg?