6/1/10

Intel·ligència col·lectiva de decisió

Les plataformes per a prendre decisions d'una manera col·lectiva crec que seran una de les evolucions que seguirà la societat -o que hauria-. De fet, per les anteriors eleccions locals vaig tenir un amago de crear un partit local que funcionés així, sent simplement un executor del que decidís la massa, però no va quallar.

La massa, de per si -com la majoria de coses de per se-, no es tonta, o com a mínim la massa activa o participativa en la societat -així filtro de cop tv dependents i demés essers passius/ramat-. Quan feia les practiques d'intel·ligència artificial, a xarxes neuronals fèiem 1 prova, i no ens deia res, en fèiem 10 s'acostava a l'esperat, en fèiem 10.000 i donava clavat el que havia de donar. Com més oportunitats per participar en una decisió un millor resultat obteníem.

La idea d'aquesta entrada me l'ha donada el documental "Us Now". Te subtítols en castellà i anglès -si algú s'anima, es poden fer en català també-.




Tracta diferents temes, alguns molt interessants conceptualment com:

  • un banc comunitari -en que bàsicament ofereixes calers a un tipus d'interès i si algú els vol els agafa, o els demanes-, o
  • un projecte discogràfic -en que tu financíes un grup en el que creus i també t'emportes part dels beneficis que obtinguin-.
  • Però el que més m'ha agradat és l'equip de futbol, en que entre una comunitat -oberta- i participada per igual, compren un equip de futbol i el dirigeixen a través d'un portal web. Es com un mega-consell d'administració que te un CEO -entrenador- que es executor de l'estrategia -alineacions, formació- i gestor de l'activitat més directa -partit, entrenaments-. Això m'ha fet pensar en la possibilitat d'una hipotètica empresa creada amb aquest model, però aquest tema donaria per un llibre, i de moment ho deixo com a exercici mental.

Seria molt interessant que aquest model s'anés aplicant a l'administració pública -de la que al cap i a la fi en som co-propietaris-, es podria començar per decisions a nivell local. Per exemple, d'entre tota la població, què es decidiria com a velocitat màxima? potser en més d'una qüestió ens n'enduriem sorpreses d'una massa més sensata del que creiem -d'altres potser no, però ja no seria sorpresa-. Obviament, hi haurien de participar tots els estaments socials.

Per acabar, i enfrontant aquestes idees tant utòpiques amb la realitat, seria perillosa la influència que es pogués exercir fent lobbyng a les masses -i demés exercicis de magia menor-. Tampoc es plan d'anar donant carnets de votants a uns si -independents d'opinió- i a uns no, sinó es lia en 2 dies.

No es un plantejament definitiu, però s'ha de tenir en compte com a camí a seguir.

Serem borg?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada