Degradació de la capacitat de concentració

Segurament és un continu al llarg de la història; certes paradoxes es van tornant més paradoxals, i ens en comencem a convertir en testimonis alhora que comencem a formar part de la pròpia història.

Una d'aquestes, és la tendència a una menor paciència, a mida que la nostra vida dura més anys.

Un dels factors pot ser l'angoixa de tants continguts i estímuls que els promocionen, i que sense saber com, ens trobem atrapats en una cursa que ja per disseny no podem guanyar, correm el que correm.

N'hi ha molts exemples: del diari, als tele-noticies a continguts de xarxes, de consumir pel·lícules, a capítols, a vídeos d'1 minut màxim, d'escoltar discs complerts a singles editats etc.

els Napalm Death van ser uns visionaris amb you suffer.

Millorar el mon es una missió de llarg termini, molt difícil d'assumir amb una visió curtplacista. La virtud és poderosíssima, però comporta un camí més lent que el del vici.


Com a mínim aquesta tendència deu recomfortar una mica al que va inspirar memento.

How to create 4k super heavy pixel art animated VG tribute music videos

Fa poc he acabat un projecte que m'ha portat a aprofundir molt en varies tècniques. Faig una mini guia, en anglès, per canviar una mica!

Boo's Revenge Beyond Baldur's Metal Gate

Street Fighter Metal Vega

Quake 3's Q3DM666

Tribut al carrer Tallers

Mai m'he fet meva Barcelona. De fet n'he estat més crític que admirador, tot i així hi ha un racó que sí me l'he fet meu, i és el carrer Tallers. Pel canvi de mil·lenni vaig descobrir aquest lloc autèntic on perdre's una estona.

Faré una petita descripció per ordre d'aparició dels actors principals d'aquella comunitat. Molts d'ells son preterits excepte en les nostres memòries, i per tant els marcaré amb un RIP indicatiu.

Les coses pel seu nom

Només entrar, venint des de les rambles, et trobaves al primer "actor". Et posava la ma a l'espatlla i et demanava si sabies què era un politoxicoman. Costava respondre, perquè tot i que no ho sabessis amb anterioritat, en aquell precís moment tenies clar que n'acabaves de conèixer a un, però per deferència, i per l'impacte inicial, escoltaves la intro fins que veies una escletxa per a fugir. A la propera ja intentaries accelerar el pas, o esperar a que anés a per un altre objectiu per passar tu. RIP.

Quasi a la mateixa alçada hi havia el Music World -seguit del mític Boadas-. Només acostar-t'hi et feien saber que tenien tots els discs d'aquell grup que portaves a la samarreta i varis pirates -ara bootlegs- dels 90s gravats arreu, inclús algun VHS. Entrar-hi però era obligatori, perquè donaven gratuïtament fotocopies de la llista dels propers grups que tocarien a la ciutat -no sortir-hi deuria ser com ara no aparèixer al Google, no existia el bolo-. Allà em vaig comprar alguns primers discs; el Reinventing the Steel de Pantera, quan era novetat.. RIP.

Uns metres més enllà hi ha un passadís que fa de botiga, Discos Tesla. Mai he pogut creure que fessin massa caixa, però suposo que no es molt car de mantenir. El porten els cosins segons dels Death Angel (no?), pels que sembla que no passi el temps -o potser sí i els d'ara son 2ª generació-.

Encara en la banda esquerra hi havia dos locals seguits de Discos Castelló. Era la més gran i cuidada, i de música més generalista, tenia sempre coses atractives als aparadors. M'hi estava poca estona, però és que mai se sap. Dins podies trobar-hi una taula amb fanzines com els mítics Picadilly Circus -ara vivint de Metalcircus- o el Force, sense internet tenien tot el sentit. RIP.

aquestes estanteries contenen les empremptes i ADN de la comunitat metal·lica!

Com publicar gratis una cançó a Spotify, Prime, Apple Music, etc.

Per fi he enllestit la meva 1era cançó 100% acabada (ueee!). Més que una cançó en si, és una prova de concepte. El mèrit és compartit amb un prolífic guitarra que en porta més de 500 (i pujant!).

Ranger i Orb units pel metall!

Per a celebrar-ho, la volia fer disponible en les distintes plataformes que proveeixen de música i no son botigues del carrer tallers. Finalment, vaig trobar un instructable que proporcionava el mètode que m'interessava, era gratuït.

Resumint, es tracta de crear un compte a routenote (si no us fa res, em podríeu posar de referral, 2f74cc94 gràcies !!) i pujar les cançons des d'allà.

Al cap d'unes setmanes -a caballo regalado..-, tindreu els vostres temes a Spotify, iTunes, Google Play, Amazon Music, Soundcloud, Deezer, Pandora.. fins i tot a Napster!!

Ells es queden un 20%, i en el moment que es vulgui, es poden pagar 10$ i ja no tenen comissió. De tot el que vaig buscar, els de millors condicions.

subtítols en català i klingon!!

Versos

De vegades hem d'afrontar situacions inesperades. Aquestes tres cites, de discs que he escoltat tantes i tantes vegades, i les que em queden, m'han ajudat a decidir-me.

"Those who never try, they are sure to fail"

Manowar - King, 1996.

"The end of a time, a time to begin"

Death - The flesh and the power it holds, 1998.

"No matter what I say, no matter what I do, I can't changet what happened"

Anathema - A natural disaster, 2003

Alguns links d'interès

• Quan vols començar a conèixer un grup, o ets en les trinxeres d'una botiga de discos i t'entra el dubte sobre per quin decidir-te, rate your music és el colega expert que no tens a ma. A sobre el criteri de les valoracions acostuma a encaixar (no som tant diferents com creiem!). Per a cerques exclusivament metàl·liques, bnr metal, un clàssic!

• Caminar entre la natura és un plaer d'aquest que mai agraïm prou. Tirant de wikiloc podem trobar noves rutes i excuses, ..com si en calgués cap per gaudir d'una bona passejada!!!

• La inèrcia rutinaria evita la innovació, per a permetre'ns algun regal en format culinari, o per a subsistir d'una manera més digne amb els ingredients de que disposem al rebost, super cook (en anglès) et dona receptes a partir del que tinguis a l'abast. També pots posar ingredients perillosos a la llista negra (p.ex. el colinabo). Nyamiiii. 

• Fer sortides mola i quants més, sovint també millor. Passar comptes és un pal. Amb settle up ("app" pel telf, en català) queda clar qui va pagant què, i no cal que sigui un matat que ho registri tot, pots convidar a varis al "grup" i cadascú va posant lo seu. És simple, clara i completa i permet centrar-se en coses més divertides.

• M'agraden les històries curtes, concises i lliures. A esto es puro cuento n'hi ha unes quantes, de qualitat i en castellà. Una que em va encantar, de regal.

• Si voleu saber com se sent un humà convivint amb un ego secretament obsessionat en transcendir, en aquesta web satisfareu totes aquelles necessitats intel·lectuals sofistes que no son tals  .-PPP

Com construir una tarima anti-vibracions (per bateria electrònica p.ex.)

Fa més de 5 anys que visc on sóc ara, i durant aquest període he practicat amb una bateria electrònica vàries hores a la setmana.

Doncs fa un parell de setmanes que tinc un veí a sota que és més sensible que els anteriors. Per mantenir una bona convivència, he hagut de posar una mica de part meva. Ja que el resultat ha estat satisfactori, aquí us deixo com la he muntat jo (amb inspiracions 1 i 2).

És com fer una lasanya amb potes, ingredients:

Males pràctiques rel. amb concerts

Veure, i viure, música en directe és una gran oportunitat per deixar gaudir als sentits i fins i tot alliberar sentiments.

Darrerament però, hi ha certes pràctiques en augment que a estones priven de que el ritual concertero sigui complet -l'experiència permet esquivar-ne algunes, però no deixen de ser-hi presents-.

• Les entrades son cada cop més lletges. Han passat de treballs artístics a fotocopies de fotocopies, i pagant 3€ extres per distribuir la fotocopia. És confirma el "timo".
• Amb el sistema de les fotocopies, hi ha opció de pagar assegurança per no assistència, i els events "grans" es noten "sold out"-entrades esgotades- artificials, i les entrades passen a distribuïr-se per webs de reventa en packs de 6 -el màxim que permeten comprar a la vegada-. Pel proper concert de Rammstein vaig trobar ~100 packs de 6 entrades mínim 30€ més cares.
• Els que et criden les cançons a les orelles. Jo també me les se, no cal apuntador gràcies.
• Els qui no paren de fer fotos o vídeos. És una autèntica epidèmia. Veus un concert de lluny, i tot son pantalles LCD de poques polzades tapant al personal. Total, per fer desenes de fotos dolentes que no es tornaran a mirar o vídeos amb un so infumable que ni tremolen al ritme de la música.
• Els qui dues cançons abans que acabi el concert recorden com de durs eren de joves i es dediquen a tocar la moral irrespectuosament. El mateix per als qui es "colen", perquè si, cap a les primeres fileres.
• I per acabar, el qui es treuen la samarreta. Entenc que els mascles alfalfa necessiten exterioritzar lo durs que se senten, però que busquin altres maneres, es molt desagradable sentir-se una pastilla de sabo lliscant entre cossos parcialment nus i suats.   ...i masculins .-P

Els Deep Purple son el que s'endevina radera els turistes de concerts.. (2017)

Jo m'ho passo pipa eh, son detallets pijos, l'important és el que passi a l'escenari i la connexió, i la desconnexió.

Per als que encara em volen vendre CDs..

Anar a comprar CDs es una activitat que em relaxa. De tant en tant poso els meus dits a passejar per les estanteries de les botigues del carrer tallers i rodalies, com en els vells temps.

Durant tots aquests anys de consum de música en plàstic, porto trobant a faltar algunes pràctiques:

• Caixes de plàstic: Poden quedar molt espectaculars alguns digi-packs, però al cap de 50 cops que l'has obert, l'invent ja s'està tornant lleig -segons on els tinguis, més-, a part que alguns costa lo seu de tornar a desar bé. Molts discs nous tenen contingut extra només en aquesta edició. Si no es per a regalar a algú que se l'escoltarà 2 cops, no paga la pena.
• RES de bonus tracks en el mateix disc: si volen donar contingut addicional perfecte, però que no em modifiquin un àlbum que va ser concebut d'aquella manera. Un disc a part no es tant costós. Després d'un disc que m'encanta, no em reconforta sentir les mateixes cançons en directe, o preses d'estudi que se senten fatal. No, no i no!!
• Volum normalitzat: els discs antics, que venien dels vinils sonen molt fluix, mal equalitzats etc., entesos. Però avui en dia ja hi hauria d'haver un estandar i que tots sonessin al mateix volum, ja li pujaré o baixaré si m'interessa.
• Més enllà del plàstic -digital- : tant que ens insisteixen amb que al comprar un cd/peli/videojoc/etc. no fem més que comprar el dret a gaudir-ne -no ens el volen deixar compartir ni transformar ni..-, haurien de facilitar la vida als qui segueixen pagant per la música. És molt fàcil posar en el CD el propi disc en mp3, o algun enllaç a l'iTunes o similar per no tenir que recórrer a altres mitjans per tenir la música per la que hem pagat.

Si voleu saber el què podeu treure pels vostres CDs, a Amazon hi ha el preu al que cotitzen de 2a ma -dels meus, sense edicions rares, no en trobo que passin dels 5,5$-. Per tallers també un en podríeu desprendre a packs, espero que no.

PD: Espero que mantinguin els CDs dels cotxes per molts anys, segur que alguns van pensant a liquidar-los per usbs..

The priest is back!!! (and won't never ever be again..?)

Ahir, me'n vaig assabentar que el meu grup preferit de sempre -tinc varis predilectes, però no "de sempre"-, Judas Priest, després de quasi 40 anys, van anunciar que l'any vinent plegaven.

De les cinc vegades que els he vist -a primera fila totes, com les bones groupies- em quedo amb la gira de comiat del Ripper, que substituïa a l'insubstituible Rob Halford -aka Metal God- a la sala razzmatazz i el concert al palau d'esports de Badalona presentant el Angel of Retribution.

Mantinc l'esperança que treguin algun disc o quelcom abans de l'adeu final, i sobretot que no es despedeixin en festivals d'estiu, que facin una gira en condicions!

Com extraordinari grup de música que son, us deixo unes quantes cançons en ordre cronològic, que per mi defineixen al grup millor que qualsevol monogràfic de 50 pàgs.

Actualització: 2 d'agost, Pavelló Olimpic Badalona: Saxon, Motörhead i Judas Priest!
Actualització: ja van anunciar que treuran nou disc i faran concert de tant en tant (es veia a venir)

...

La veritat és que va estar bastant currat, mes d 2h i sonant realment bé, un bon concert!

PD: odio als que no paren de parlar en un concert -tb aplicable a altres events-.