25/11/18

Ètic = Pitjor ?


Apostar per opcions més sostenibles, duradores, justes, etc. ja comporta gastar més €, però aquesta faceta ètica no hauria de ser a canvi d'un pitjor resultat.

Si un es fa vegà, ja pot esperar-se que el xoriço vegà no tindrà res a veure amb el real. Es tracta d'una "imitació" d'un be real. El que em costa més d'acceptar és la part del servei.

L'argument de producte ètic cada cop atrau més. Però els qui l'exploten abusen de la paciència / consciència del seus consumidors. Hem d'exigir poder consumir de manera més ètica sense perdre qualitat en el servei:
  • Encara avui en dia piratejar contingut te avantatges sobre comprar original. 
    • Posar un CD original al telf és molta més feina que baixar-lo ripejat
    • Jugar a un joc amb DRM el fa més lent, obliga a estar connectat a internet, evita que el puguis compartir. Si el treuen d'un servidor, oblida-te'n.
  • Facturar petites feines de manera legal comporta prou maldecaps i costos en gestories que donen arguments a fer-ho en B.
  • Tractar de no consumir plàstics és massa difícil. No es pot anar amb el pot de sabó al supermercat per re-omplir, ni comprar tantes altres coses sense el seu envàs d'un sol ús.
    • No es poden tornar els envasos. En altres països inclús hi ha un sistema de fiances a recuperar al retornar envasos.
  • Escapar dels monopolis es pagar car, més enllà dels €.
    • algunes OMV amb valors -com parlem.cat-, un desastre absolut.
    • Triodos Bank, presumiblement ètic, però un servei deficient, atenció al client molt justa.
    • Empreses que tracten de ser contra-punt com Fairphone, encara tenen molt a millorar.
  • És més car anar en tren que en avió, quan l'impacte i energia requerits no te res a veure.
Hi ha honroses excepcions com p.ex. SomEnergia, però queda molt per recórrer.


..i em segueixen dient que en 4 anys es bio-degrada, mentre que fa més la tinc en un test..

Confiem en que moviments com l'economia del bé comú i més clientela en aquest nínxol contribuiran a que els negocis tinguin majors incentius per a ser ètics.


10/9/18

Joguines com a servei


En el mon del software s'està imposant el model SaaS. No compres un producte, sinó que pagues una quota per tenir dret a gaudir-ne.

Pel moment vital de gent al meu voltant, veig més d'aprop el mon infantil. I és desproporcionada la manera com s'acumulen bens materials sense futur.
Generalitzant, els nens tenen moltes joguines. Més que amb les que poden jugar. I per la normal social de fer regals, físics, l'acumulació és creixent. A l'any ronda els 150€ de mitjana.

Un servei que p.ex. donés accés a n-joguines premium (tres?) o novetats i m-joguines "clàssiques" (quinze?) a canvi d'una quota menor que el cost total anual (150€) crec que seria benvingut.

El nen/a tindria aquestes joguines fins que se'n cansés. Si en volgués alguna altra, tindria un catàleg on escollir, i renunciar a alguna de les que te per la nova de la mateixa categoria. Només això ja seria un bona lliçó.

Si alguna joguina es converteix en especial, es paga un preu definit i queda fora de la circulació. Si es fa malbé, ídem.

Englobant el concepte joguina, poden ser llibres, llapissos de colors, jocs de taula (o inclús una entrada a l'any per anar al teatre?). I a mida que creixen i tenen interessos diferents anirien rotant a una oferta addient a la edat. 

També es podria aplicar a la roba, però seria un altre negoci. Tot el que implica temporalitat podria funcionar en aquest servei (p.ex. qui fa esports d'aventura, tenir disponibles kayaks, esquis, cordes, grampons).

Les avantatges per mi son totes, el nen/a apren auto-gestió, no s'omple la casa de trastos, es podrien fer regals en forma d'ampliació de quotes directament pagant part de la quota. De retruc m'agradaria que la industria al rebre les joguines ja gastades fos capaç de fer-ne un millor reciclatge que l'actual.


Mr. Potato com a servei, sempre vaig ser fan!!

18/8/18

Trio de dobles parelles


Al canviar la bici pel vici el beneït beneit, abans heroi, conegué a la seva parella, només per a ella, l'heroina. El veritable verí feu ploure el plor i muts tots els mots. Celebrades importants importacions de gran import, l'actor humà quedà inactiu.

L'espai de l'espai s'expandei i contrau mitjançant cicles, en cada iteració reciclats, com mitjons doblegats desplegant-se. Enmig, un esser robotic estrambòtic i no-galilèic, farcit de xifres xifrades pretenia fer cap al sòl del sol Sol. Ennubolat per una nebulosa de rocs arrodonits rondant-se, patí un curt circuit, massa llarg, que el deixà ben cuit, privant-lo de coneixer, com tot va neixer.

Degut a l'efecte relaxant del laxant i a unes panses ben pansides, apel·lant als pèls més guarits, sentí la pressió impressionant en mesura desmesurada, i l'emprenyamenta de qui es troba indegudament prenyat. Al final, plof! una ració d'aberració fregant-li els gentils genitals va fer cap cap al cap del forat, i es perdé en la perdició. Quedà violeta la sortida violada i el cos colossal, entre el roig rogent i el marró.

*perdó que em perdo en l'escatologisme..

4/7/18

"Requiem" a serveis descontinuats de Google


Gràcies a Google, internet es va enfocar més a l'usuari, i son els qui millor producte donen a canvi del seu ús.

De tantes iniciatives, és normal que algunes es descontinuin, bé per ser fracassos -buzz o g+ en algun moment- o per motius més inexplicables com reader o finance, les dues de les millors eines del moment en el seu camp.

Igual d'inexplicable va ser que desaparegués talk, que a sobre anava sobre XMPP, el mateix protocol obert que usen programes com Jabber i tenia la base d'usuaris de tot gMail i Android -encara que sense elecció-. Després, hangouts, allo etc.

N'hi ha sobretot dues, que eren una revolució a la manera com s'usa inet:

D'una ja en vaig parlar, sidewiki.

L'altra és Wave. Era com una integració de Drive, Groups, Hangouts i GMail. I era tant útil com el producte d'aquests serveis -no la suma, la multipp!-.

Partint del concepte de full en blanc, permetia treballar-hi de manera col·laborativa. En qualsevol punt del document es podien inserir n nous fulls recursivament. Permetia adjuntar fitxers. Publicar de diferents maneres. Crear debats interns i votacions, fer i desfer amb revisió de canvis. Com el canvi de paradigma de 2D a 3D!

Era un somni per als qui "creen" documents. Tant ambiciós que només es concebia en la imaginació. Per exemple va permetre crear en 24h i entre ~20 persones diferents el manifest per protegir internet.

Deien que també era un gran consumidor de recursos. Motiu teoric junt amb l'èxit moderat després d'una efusiva acollida per a la seva cancel·lació. Descontinuar-lo, també va propiciar que els ideòlegs -que ja havien creat abans gMaps- deixessin Google per anar a FB, una llàstima.

El projecte es va cedir a la fundació Apache, però ja no ha tingut cap implementació exitosa, i quedarà com els dinosaures, besties que podrien superar en molt a ens actuals, però que no van sobreviure a l'entorn.

Una llàstima..

26/5/18

Cites mortals


Ja ni tan sols la vida és per tota la vida

Viure no és estar viu

La por a morir és acceptable fins que impedeix viure

Morir m'ha costat tota una vida
anònim, pòstum.
Neixer es la primera causa de mort

Quan tens la vida solucionada, ja només la mort queda pendent?
(no paris de fer coses!!)


29/1/18

Neutrisme vs feminisme


La dona és físicament diferent a l'home. Te 2/3 aprox de la força física masculina, més probabilitats de mantenir el cabell, els mugrons millor acompanyats i els genitals menys a la vista -que no vol dir que no puguin ser d'un major calibratge que els baronívols-.

Parlar d'altres diferencies, és arriscar-se a rebre. El problema principal, al meu parer, és que hi ha un biaix cultural que fa que per norma general es compleixin els tòpics -la dona és emocional i cuidadora, i l'home és caçador, bé sigui al bar o des del sofà-.

És més, la principal culpable d'aquest anquilosament, és, la encara majoria femenina que abraça de bon grat ser la cuidadora d'infants, cedir en la seva carrera professional etc. Que és 100% respectable per tots.

Aplaudeixo que la societat, moderna, tracti de re-conduir el mals vicis que la cultura pugui perpetuar. 

La dona occidental ja te la possibilitat -capacitat la tenen totes- de lluitar per un futur propi fa algunes dècades, i cada cop la lluita és menys desigual (al meu ambit, gens).

Però no podem obligar a totes les nenes que fan dança i es volen maquillar a fer informàtica i tocar en grups de death metal. Que deixin escollir si Legos o Barbies. Es tracta més de la igualtat d'oportunitats (similar a la lluita de classes) que no a la igualtat de l'elecció.

Entenc al feminisme com a força que preten accelerar la correcció del desequilibri, però cal evitar corregir un desequilibri creant-ne un altre.

La empresa que no valori el talent femení al preu que te, en algún moment serà adelantada per aquella que sí ho faci, i ja pagarà les conseqüències de no remunera adequadament. No assegura millors decisions un organisme amb paritat obligatoria, sinó el talent, i aquest no te genere.

Opino que a mida que vagin passant les generacions, les esquerdes desapareixeran soles.

Jo advoco pel neutrisme, tot i que entenc que certa acceleració pugui ser convenient, no hauria de ser forçada. Bàsicament l'educació és el que fa avançar la cultura. La resta ja anirà venint.



Disclaimer, sóc un tio, i segur que no he sentit tot el que algunes lectores, sí. Dono pel que dono..

4/12/17

Tenir fills


Al evolucionar com a especie adquirim certa complexitat. Ja no som simples animals seguint instints, tenim la raó, que ens permet escollir -i per tant ser infeliços-.

Tret de sorpreses fruit de la rendició a la millor interficie de la història, la sexual/seducció -o incapacitat- es pot optar, o no, a descendencia.

Tenir un fill desde la responsabilitat, vol dir sacrificar-se a un mateix, mudar l'ego cap a una nova petita persona, re-configurar tot l'Univers conegut. Ampliar l'abast del bé propi. No abaixar la guarda, i ser un exemple.

Des de la raó, avui en dia ja no te sentit individual procrear. No hauran de treballar pel nostre benestar, hi ha possibilitat de ser cuidats en la enfermetat i vellesa, tenim superpoblació, les seves necessitats ens impediran acomplir projectes personals. Quan més evolucionades les societats o major el desenvolupament cultural/intelectual, menor descendència.

És una decisió irracional. Per a la dona cedir al xantatge de l'instint. És perdre la por a l'amor (?). També és atrevir-se amb l'últim nivell. Crear creadors. Superar-se sent superat. Una via per a trascendir.

Som com l'últim disc dels grups o les últimes formacions, el millor fins a la data, amb el millor so, producció i procés de composició. I treure'n un de nou, porta a el nou i encara millor disc. L'anterior, encara pot apareixer en algun set-list, però es promociona l'últim i els clàssics, no el pen-últim.

No permetre's la possibilitat d'abaixar la guardia, pretendre ser exemplar, per por a "crear un monstre" és la por irracional i la racional és si un mon tant injust mereix seguir sent alimentat.

No tenir por a tot l'anterior, és estar preparat a tenir-ne.

I... doncs ja vorem !!!

31/8/17

Tribut al carrer Tallers


Mai m'he fet meva Barcelona. De fet n'he estat més crític que admirador, tot i així hi ha un racó que sí me l'he fet meu, i és el carrer Tallers. Pel canvi de mil·lenni vaig descobrir aquest lloc autèntic on perdre's una estona.

Faré una petita descripció per ordre d'aparició dels actors principals d'aquella comunitat. Molts d'ells son preterits excepte en les nostres memòries, i per tant els marcaré amb un RIP indicatiu.

Les coses pel seu nom

Només entrar, venint des de les rambles, et trobaves al primer "actor". Et posava la ma a l'espatlla i et demanava si sabies què era un politoxicoman. Costava respondre, perquè tot i que no ho sabessis amb anterioritat, en aquell precís moment tenies clar que n'acabaves de conèixer a un, però per deferència, i per l'impacte inicial, escoltaves la intro fins que veies una escletxa per a fugir. A la propera ja intentaries accelerar el pas, o esperar a que anés a per un altre objectiu per passar tu. RIP.

Quasi a la mateixa alçada hi havia el Music World -seguit del mític Boadas-. Només acostar-t'hi et feien saber que tenien tots els discs d'aquell grup que portaves a la samarreta i varis pirates -ara bootlegs- dels 90s gravats arreu, inclús algun VHS. Entrar-hi però era obligatori, perquè donaven gratuïtament fotocopies de la llista dels propers grups que tocarien a la ciutat -no sortir-hi deuria ser com ara no aparèixer al Google, no existia el bolo-. Allà em vaig comprar alguns primers discs; el Reinventing the Steel de Pantera, quan era novetat.. RIP.

Uns metres més enllà hi ha un passadís que fa de botiga, Discos Tesla. Mai he pogut creure que fessin massa caixa, però suposo que no es molt car de mantenir. El porten els cosins segons dels Death Angel (no?), pels que sembla que no passi el temps -o potser sí i els d'ara son 2ª generació-.

Encara en la banda esquerra hi havia dos locals seguits de Discos Castelló. Era la més gran i cuidada, i de música més generalista, tenia sempre coses atractives als aparadors. M'hi estava poca estona, però és que mai se sap. Dins podies trobar-hi una taula amb fanzines com els mítics Picadilly Circus -ara vivint de Metalcircus- o el Force, sense internet tenien tot el sentit. RIP.

aquestes estanteries contenen les empremptes i ADN de la comunitat metal·lica!

23/7/17

Altres aplicacions de la IA


En el mon som molta gent, i hi ha la tira de progressos en marxa. Alguns d'aquests progressos ens poden "passar per sobre" sense adonar-nos-en -son disruptius en llenguatge mktg de powerpoints-.

Que no calguessin els diners, la immortalitat o la teletransportació son exemples que ja han estat en el nostre imaginari. Les conseqüències que poden portar la computació quàntica o l'evolució de la intel·ligència artificial son més difícils de visualitzar -al marge dels típics, conducció autònoma, tele-operadors, assistents personals etc-.

  • La IA podrà entendre i contextualitzar pràcticament "tot" el que sigui informació. Per exemple podrà classificar fàcilment continguts -p.ex. d'adults o violents- i crear-ne descripcions automàtiques, per tant es podrien fer cerques d'alt nivell (o baix, segons l'us..)
    • També serà capaç de que una impressora 3D sàpiga si imprimeix contingut amb copyright -el DRM és tendència-.
    • O dir-te de les teves fotos quina obtindrà més likes per un públic -i fins i tot fer els retocs per a que els tingui-.
  • Al interioritzar els patrons del contingut que analitza, el següent pas és crear contingut. Per exemple es podrien crear cançons tipus determinats grups, temàtica, durada, èpica i nivell de melancolia -alguns ja sembla que les facin amb generadors automàtics..-.
    • I qui diu cançons és aplicable a tot tipus de contingut, sitcoms, decoració, entrevistes etc.
  • Tots els avenços que d'alguna manera es basen en el prova i error, serien reduïts a l'absurd. Es generaria un volum de conclusions tal que només una altra IA podria interpretar. Apareixeríen noves mol·lècules, nous materials, nous dissenys, protocols etc.
  • No només superarà a la capacitat humana sinó que la controlarà. Per exemple tenint accés al circuit de càmeres d'un local, fer l'anàlisi del tipus de persona que ve i el seu comportament, personalitzar-los l'experiència -p.ex. quan passin per una secció, mostrar el que els agrada a la gent que vesteix com l'usuari-.
    • Aplicat al treball en combinació amb algun software es podrà saber el nivell real de productivitat dels empleats.
    • Quan p.ex. tot el trafic funcioni via IA el qui pagués la possible tarifa premium no hauria de cedir mai el pas.

    Aquest serien els que poden ser més quotidians. Més enllà, hi ha tot d'usos negatius com armes que assassinin millor i més selectivament, virus que infectin l'ininfectable i demés projectes contraris a les lleis de la robòtica. O potser podem agrair a una IA més del que pensem.

    Serà fer un blog tant singular i impopular, tot i que d'altíssim nivell, com aquest el proper test de turing per les IAs?   .-P

    16/7/17

    Com publicar gratis una cançó a Spotify, iTunes etc.


    Per fi he acabat la meva 1era cançó 100% acabada. Més que una cançó en si, és una prova de concepte. El mèrit és compartit amb un prolífic guitarra que en porta més de 500 (i pujant!).

    Ranger i Orb units pel metall!

    Per a celebrar-ho, la volia fer disponible en les distintes plataformes que proveeixen de música i no son botigues del carrer tallers. Finalment, vaig trobar un instructable que proporcionava el mètode que m'interessava, era gratuït.

    Resumint, es tracta de crear un compte a routenote (si no us fa res, em podríeu posar de referral2f74cc94? gràcies !!) i pujar les cançons des d'allà.

    Al cap d'unes setmanes -a caballo regalado..-, tindreu els vostres temes a Spotify, iTunes, Google Play, Amazon Music, Soundcloud, Deezer, Pandora.. fins i tot a Napster!!

    Ells es queden un 20%, i en el moment que es vulgui, es poden pagar 10$ i ja no tenen comissió. De tot el que vaig buscar, els de millors condicions.

    atenció, també te subtítols en català i klingon