11/9/19

El costat més béstia de les plantes


El mon vegetal te una alta consideració ètica. Però es regeix per uns mecanismes que consideraríem social o moralment qüestionables.

Primer dir que les plantes estan vives. No tenen sistema nerviós, però sí una vida. No son objectes que de cop apareixen a la plaça.

A l'hora de reproduir-se, no tenen massa manies. El prefixe de poli-gamia es queda curt en l'acció disseminadora. No només practiquen la inter-espècie, sinó que deixen participar-hi a tot tipus d'animals i insectes. Lasciu.

Per si no fossin ja de per si reprovables aquestes relacions carnals llibertaries, afegir que s'alimenten dels excrements de tota aquesta fauna, i encara es posen moixes si no els en donen. Aberrant.

Enmig de tota aquesta xarxa pecaminosa, apareixem nosaltres, per anar menjant-nos la seva descendència i amputar-los les extremitats quan ho creiem oportú. Donar satisfacció a la nostra vista o olfacte es prou justificació per arrabassar-los la vida. Pervers.

I quan no hi som, tampoc son tot son flors i violes, tenen les seves picabaralles. Moltes vides han quedat xafades per no emancipar en la maduresa, s'han arribat a fer sindicats per defensar-se els uns dels altres, per no parlar dels matrimonis de conveniencia mendelians. Neo-salvatjisme.

Amb tot, qui som nosaltres per a qüestionar el seu modus vivendi. Si estan a gust, doncs endavant, i que no deixin de fer la seva. Més feliços tots !!


Portem-nos bé, que no vinguin les monstruoplantes!!


10/6/19

Conceptes especials


En el mon de les idees tot podria semblar possible, però sent-ho, alguns conceptes escapen al l'esperat.



  • Podríem definit l'infinit com allò que no te fi. La semi-recta però, manté la propietat de ser infinita y tenir un origen o final. Presenciar-lo ens convertirà en privilegiats observadors.
  • Sovint parlem de que hi ha events cíclics. En realitat no seguirien una circumferència sinó que des del punt de vista correcte veuríem que és una hèlix. En el nostre mon, mai tornem igual per on ja hem passat.
  • Somatitzar és el metabolisme de la por.
  • Tots els canvis en l'Univers son guiats per l'aleatorietat. Una força tant universal com desapercebuda que remou els àtoms i va "decantant" els events. Indòmita per molt que uns, altres i els de més enllà l'estudiïn.
  • Què hi ha separant les diferents valències? L'Èter por ser una explicació de què omple els espais que no estan ocupats -com la separació entre elements a la taula periòdica.. es broma eh-.
  • El punt equidistant, o la justa mesura és el punt exacte entre l'excés i la mancança. Tant exacte que tots el veiem en un punt diferent. És el que marca el camí a l'evolució pròspera. La virtut.
  • Només pot ser exacte el que no existeix. I com d'exacte pot ser una cosa inexistent que no es pot mesurar..? Una barra de progrés al 99% no voldrà dir que falta una fracció del temps o un rellotge analògic girant més ràpid serà exacte més cops que un fiable amb poca desviació. 
  • La neutralitat pot ser desitjable d'assolir en alguns camps,  però només per la mera existència ja és impossible no tenir impacte. P.ex. aquest blog te un gran impacte.


18/3/19

How to create a 4k super heavy pixel art animated VG tribute music video


English below:
Fa poc he acabat un projecte que m'ha portat a aprofundir molt en varies tècniques. Faig una mini guia, en anglès, per canviar una mica!

This is a short guide on how to create a 60GB 4k super heavy pixel art animated VG tribute music video from ~scrath.


Besides creating the video I also play drums in this track.

It is a bit painfull until it's done, then it turns rapidly into fame and succes   .-)

Click to Check how it's done!!

10/2/19

Arguments per pelis de serie B (I)


És cert que la realitat supera la ficció, però la ciència ficció o la fantasia, en alguns moments, passen per sobre.

Això son algunes idees que m'hagués agradat dur a terme. Una sinopsi.

En el "llegeix més" hi ha la continuació de la última, que és més elaborada (originalment escrita amb el teclat numèric d'un telf!).



Readme.txt

Un personatge tracta de fer massiva la 2ª part d'Evil Dead (s'obre un portal infernal al reproduir la gravació que un investigador fa recitant en veu alta el Necronomicon). 
El protagonista es considera misantròpic, però alhora és massa covard per fer-se voluntari de la seva causa i s'enfocarà en crear "paranys" a la humanitat. 
En sentir-se ferit en l'orgull promocionant la seva idea en un cercle íntim, i després de tornar a fracassar tractant d'emetre-la en una radio local, portarà a terme el seu pla des de la marginalitat. 
Als anys 90 ho intenta fent CDs pirates amb l'arxiu readme.txt contenint la transcripció dels versos fatídics. Sense èxit. Te algun possible assoliment aïllat enviant el text a actors de veu que contracta a distància, però mai s'acaba de confirmar.

Amb l'arribada de youtube, comença a fer varis canals que esdevenen molt populars, i quan ja te desenes de milers de visites, en tots ells i penja un vídeo amb un sintetitzador de veu que els recita. 
Les conseqüències son per a la 2a part.

l'antídot que havia de portar la salvació



Vampirs in outer space

Una societat secreta vampírica, s'organitza per formar part d'un llançament a l'espai. El seu propòsit és colonitzar un planeta amb la mínima exposició als raigs del sol.

Es fan astronautes, participen en un experiment sobre com es comporta la sang creada sintèticament a l'espai. Un cop en òrbita, liquiden a la resta, i tot sembla un accident. Es queden sense suport vital, però tampoc el necessiten.
Habiten la cara oculta d'algun planeta veí i des d'allà tractaran de fer una colònia i repetir la operació de trasllat algunes vegades més.

Potser seran els futurs aliens? O ja en son els presents..?



Hufu

Un grup de col·legues/amics que son vegetarians i/o hippies, sortint del campus, decideixen que aniran de cap de setmana a una casa a la muntanya. Un d'ells, que sempre busca enriquir la dieta, recentment havia sentit a parlar del hufu i just li acabava d'arribar una comanda. 
Allà tot molt bé. Fan una BBQ on mengen hufu, tots menys algun que no li "mola" el rollo hippie/hipster/vega/alternatiu, tot genial van fent bromes etc. 
Per la nit es troben 2 que anaven a veure si n'havia quedat més -i és q el hufu, com la carn humana, quan la tastes és el principi del fi, (when you live the flesh is the beginning of the end) allà parlen del que els ha agradat menjar-ne i com de reconfortant és moralment la dieta sense carn.

25/11/18

Ètic = Pitjor ?


Apostar per opcions més sostenibles, duradores, justes, etc. ja comporta gastar més €, però aquesta faceta ètica no hauria de ser a canvi d'un pitjor resultat.

Si un es fa vegà, ja pot esperar-se que el xoriço vegà no tindrà res a veure amb el real. Es tracta d'una "imitació" d'un be real. El que em costa més d'acceptar és la part del servei.

L'argument de producte ètic cada cop atrau més. Però els qui l'exploten abusen de la paciència / consciència del seus consumidors. Hem d'exigir poder consumir de manera més ètica sense perdre qualitat en el servei:
  • Encara avui en dia piratejar contingut te avantatges sobre comprar original. 
    • Posar un CD original al telf és molta més feina que baixar-lo ripejat
    • Jugar a un joc amb DRM el fa més lent, obliga a estar connectat a internet, evita que el puguis compartir. Si el treuen d'un servidor, oblida-te'n.
  • Facturar petites feines de manera legal comporta prou maldecaps i costos en gestories que donen arguments a fer-ho en B.
  • Tractar de no consumir plàstics és massa difícil. No es pot anar amb el pot de sabó al supermercat per re-omplir, ni comprar tantes altres coses sense el seu envàs d'un sol ús.
    • No es poden tornar els envasos. En altres països inclús hi ha un sistema de fiances a recuperar al retornar envasos.
  • Escapar dels monopolis es pagar car, més enllà dels €.
    • algunes OMV amb valors -com parlem.cat-, un desastre absolut.
    • Triodos Bank, presumiblement ètic, però un servei deficient, atenció al client molt justa.
    • Empreses que tracten de ser contra-punt com Fairphone, encara tenen molt a millorar.
    • El software lliure per ser d'us residual sempre porta alguna contra-partida a l'usuari, GNULinux vs Windows, Fedora vs Facebook, i un llarg etc.
  • És més car anar en tren que en avió, quan l'impacte i energia requerits no te res a veure.
Hi ha honroses excepcions com p.ex. SomEnergia, VLC, 7Zip, però queda molt per recórrer.


..i em segueixen dient que en 4 anys es bio-degrada, mentre que fa més la tinc en un test..

Confiem en que moviments com l'economia del bé comú i més clientela en aquest nínxol contribuiran a que els negocis tinguin majors incentius per a ser ètics.


10/9/18

Joguines com a servei


En el mon del software s'està imposant el model SaaS. No compres un producte, sinó que pagues una quota per tenir dret a gaudir-ne.

Pel moment vital de gent al meu voltant, veig més d'aprop el mon infantil. I és desproporcionada la manera com s'acumulen bens materials sense futur.
Generalitzant, els nens tenen moltes joguines. Més que amb les que poden jugar. I per la normal social de fer regals, físics, l'acumulació és creixent. A l'any ronda els 150€ de mitjana.

Un servei que p.ex. donés accés a n-joguines premium (tres?) o novetats i m-joguines "clàssiques" (quinze?) a canvi d'una quota menor que el cost total anual (150€) crec que seria benvingut.

El nen/a tindria aquestes joguines fins que se'n cansés. Si en volgués alguna altra, tindria un catàleg on escollir, i renunciar a alguna de les que te per la nova de la mateixa categoria. Només això ja seria un bona lliçó.

Si alguna joguina es converteix en especial, es paga un preu definit i queda fora de la circulació. Si es fa malbé, ídem.

Englobant el concepte joguina, poden ser llibres, llapissos de colors, jocs de taula (o inclús una entrada a l'any per anar al teatre?). I a mida que creixen i tenen interessos diferents anirien rotant a una oferta addient a la edat. 

També es podria aplicar a la roba, però seria un altre negoci. Tot el que implica temporalitat podria funcionar en aquest servei (p.ex. qui fa esports d'aventura, tenir disponibles kayaks, esquis, cordes, grampons).

Les avantatges per mi son totes, el nen/a apren auto-gestió, no s'omple la casa de trastos, es podrien fer regals en forma d'ampliació de quotes directament pagant part de la quota. De retruc m'agradaria que la industria al rebre les joguines ja gastades fos capaç de fer-ne un millor reciclatge que l'actual.


Mr. Potato com a servei, sempre vaig ser fan!!

18/8/18

Trio de dobles parelles


Al canviar la bici pel vici el beneït beneit, abans heroi, conegué a la seva parella, només per a ella, l'heroïna. Sense espirals que aspirar, el veritable verí feu ploure el plor i morts tots els mots muts. Celebrades importants importacions de gran import, l'actor humà quedà inactiu.

L'espai de l'espai s'expandeix i contrau mitjançant cicles, en cada iteració reciclats, com mitjons doblegats desplegant-se. Enmig, un esser robotic estrambòtic i no-galilèic, farcit de xifres xifrades pretenia fer cap al sòl del sol Sol. Ennubolat per una nebulosa de rocs arrodonits rondant-se, patí un curt circuit, massa llarg, que el deixà ben cuit, privant-lo de coneixer, com tot va neixer.

Degut a l'efecte relaxant del laxant i a unes panses ben pansides, apel·lant als pèls més guarits, sentí la pressió impressionant en mesura desmesurada, i l'emprenyamenta de qui es troba indegudament prenyat. Al final, plof! una ració d'aberració fregant-li els gentils genitals va fer cap cap al cap del forat, i es perdé en la perdició. Quedà violeta la sortida violada i el cos colossal, entre el roig rogent i el marró.

*perdó que em perdo en l'escatologisme..

4/7/18

"Requiem" a serveis descontinuats de Google


Gràcies a Google, internet es va enfocar més a l'usuari, i son els qui millor producte donen a canvi del seu ús.

De tantes iniciatives, és normal que algunes es descontinuin, bé per ser fracassos -buzz o g+ en algun moment- o per motius més inexplicables com reader o finance, les dues de les millors eines del moment en el seu camp.

Igual d'inexplicable va ser que desaparegués talk, que a sobre anava sobre XMPP, el mateix protocol obert que usen programes com Jabber i tenia la base d'usuaris de tot gMail i Android -encara que sense elecció-. Després, hangouts, allo etc.

N'hi ha sobretot dues, que eren una revolució a la manera com s'usa inet:

D'una ja en vaig parlar, sidewiki.

L'altra és Wave. Era com una integració de Drive, Groups, Hangouts i GMail. I era tant útil com el producte d'aquests serveis -no la suma, la multipp!-.

Partint del concepte de full en blanc, permetia treballar-hi de manera col·laborativa. En qualsevol punt del document es podien inserir n nous fulls recursivament. Permetia adjuntar fitxers. Publicar de diferents maneres. Crear debats interns i votacions, fer i desfer amb revisió de canvis. Com el canvi de paradigma de 2D a 3D!

Era un somni per als qui "creen" documents. Tant ambiciós que només es concebia en la imaginació. Per exemple va permetre crear en 24h i entre ~20 persones diferents el manifest per protegir internet.

Deien que també era un gran consumidor de recursos. Motiu teoric junt amb l'èxit moderat després d'una efusiva acollida per a la seva cancel·lació. Descontinuar-lo, també va propiciar que els ideòlegs -que ja havien creat abans gMaps- deixessin Google per anar a FB, una llàstima.

El projecte es va cedir a la fundació Apache, però ja no ha tingut cap implementació exitosa, i quedarà com els dinosaures, besties que podrien superar en molt a ens actuals, però que no van sobreviure a l'entorn.

Una llàstima..

26/5/18

Cites mortals


Ja ni tan sols la vida és per tota la vida

Viure no és estar viu

La por a morir és acceptable fins que impedeix viure

Morir m'ha costat tota una vida
anònim, pòstum.
Neixer es la primera causa de mort

Quan tens la vida solucionada, ja només la mort queda pendent?
(no paris de fer coses!!)


29/1/18

Neutrisme vs feminisme


La dona és físicament diferent a l'home. Te 2/3 aprox de la força física masculina, més probabilitats de mantenir el cabell, els mugrons millor acompanyats i els genitals menys a la vista -que no vol dir que no puguin ser d'un major calibratge que els baronívols-.

Parlar d'altres diferencies, és arriscar-se a rebre. El problema principal, al meu parer, és que hi ha un biaix cultural que fa que per norma general es compleixin els tòpics -la dona és emocional i cuidadora, i l'home és caçador, bé sigui al bar o des del sofà-.

És més, la principal culpable d'aquest anquilosament, és, la encara majoria femenina que abraça de bon grat ser la cuidadora d'infants, cedir en la seva carrera professional etc. Que és 100% respectable per tots.

Aplaudeixo que la societat, moderna, tracti de re-conduir el mals vicis que la cultura pugui perpetuar. 

La dona occidental ja te la possibilitat -capacitat la tenen totes- de lluitar per un futur propi fa algunes dècades, i cada cop la lluita és menys desigual (al meu ambit, gens).

Però no podem obligar a totes les nenes que fan dança i es volen maquillar a fer informàtica i tocar en grups de death metal. Que deixin escollir si Legos o Barbies. Es tracta més de la igualtat d'oportunitats (similar a la lluita de classes) que no a la igualtat de l'elecció.

Entenc al feminisme com a força que preten accelerar la correcció del desequilibri, però cal evitar corregir un desequilibri creant-ne un altre.

La empresa que no valori el talent femení al preu que te, en algún moment serà adelantada per aquella que sí ho faci, i ja pagarà les conseqüències de no remunera adequadament. No assegura millors decisions un organisme amb paritat obligatoria, sinó el talent, i aquest no te genere.

Opino que a mida que vagin passant les generacions, les esquerdes desapareixeran soles.

Jo advoco pel neutrisme, tot i que entenc que certa acceleració pugui ser convenient, no hauria de ser forçada. Bàsicament l'educació és el que fa avançar la cultura. La resta ja anirà venint.



Disclaimer, sóc un tio, i segur que no he sentit tot el que algunes lectores, sí. Dono pel que dono..