18/3/19

How to create a 4k super heavy pixel art animated VG tribute music video


English below:
Fa poc he acabat un projecte que m'ha portat a aprofundir molt en varies tècniques. Faig una mini guia en anglès, per canviar una mica!

This is a short guide on how to create a 60GB 4k super heavy pixel art animated VG tribute music video from ~scrath.


Besides creating the video I also play drums in this track.

It is a bit painfull until it's done, then it turns rapidly into fame and succes   .-)

Click to Check how it's done!!

10/2/19

Arguments per pelis de serie B (I)


És cert que la realitat supera la ficció, però la ciència ficció o la fantasia, en alguns moments, passen per sobre.

Això son algunes idees que m'hagués agradat dur a terme. Una sinopsi.

En el "llegeix més" hi ha la continuació de la última, que és més elaborada (originalment escrita amb el teclat numèric d'un telf!).



Readme.txt

Un personatge tracta de fer massiva la 2ª part d'Evil Dead (s'obre un portal infernal al reproduir la gravació que un investigador fa recitant en veu alta el Necronomicon). 
El protagonista es considera misantròpic, però alhora és massa covard per fer-se voluntari de la seva causa i s'enfocarà en crear "paranys" a la humanitat. 
En sentir-se ferit en l'orgull promocionant la seva idea en un cercle íntim, i després de tornar a fracassar tractant d'emetre-la en una radio local, portarà a terme el seu pla des de la marginalitat. 
Als anys 90 ho intenta fent CDs pirates amb l'arxiu readme.txt contenint la transcripció dels versos fatídics. Sense èxit. Te algun possible assoliment aïllat enviant el text a actors de veu que contracta a distància, però mai s'acaba de confirmar.

Amb l'arribada de youtube, comença a fer varis canals que esdevenen molt populars, i quan ja te desenes de milers de visites, en tots ells i penja un vídeo amb un sintetitzador de veu que els recita. 
Les conseqüències son per a la 2a part.

l'antídot que havia de portar la salvació



Vampirs in outer space

Una societat secreta vampírica, s'organitza per formar part d'un llançament a l'espai. El seu propòsit és colonitzar un planeta amb la mínima exposició als raigs del sol.

Es fan astronautes, participen en un experiment sobre com es comporta la sang creada sintèticament a l'espai. Un cop en òrbita, liquiden a la resta, i tot sembla un accident. Es queden sense suport vital, però tampoc el necessiten.
Habiten la cara oculta d'algun planeta veí i des d'allà tractaran de fer una colònia i repetir la operació de trasllat algunes vegades més.

Potser seran els futurs aliens? O ja en son els presents..?



Hufu

Un grup de col·legues/amics que son vegetarians i/o hippies, sortint del campus, decideixen que aniran de cap de setmana a una casa a la muntanya. Un d'ells, que sempre busca enriquir la dieta, recentment havia sentit a parlar del hufu i just li acabava d'arribar una comanda. 
Allà tot molt bé. Fan una BBQ on mengen hufu, tots menys algun que no li "mola" el rollo hippie/hipster/vega/alternatiu, tot genial van fent bromes etc. 
Per la nit es troben 2 que anaven a veure si n'havia quedat més -i és q el hufu, com la carn humana, quan la tastes és el principi del fi, (when you live the flesh is the beginning of the end) allà parlen del que els ha agradat menjar-ne i com de reconfortant és moralment la dieta sense carn.

25/11/18

Ètic = Pitjor ?


Apostar per opcions més sostenibles, duradores, justes, etc. ja comporta gastar més €, però aquesta faceta ètica no hauria de ser a canvi d'un pitjor resultat.

Si un es fa vegà, ja pot esperar-se que el xoriço vegà no tindrà res a veure amb el real. Es tracta d'una "imitació" d'un be real. El que em costa més d'acceptar és la part del servei.

L'argument de producte ètic cada cop atrau més. Però els qui l'exploten abusen de la paciència / consciència del seus consumidors. Hem d'exigir poder consumir de manera més ètica sense perdre qualitat en el servei:
  • Encara avui en dia piratejar contingut te avantatges sobre comprar original. 
    • Posar un CD original al telf és molta més feina que baixar-lo ripejat
    • Jugar a un joc amb DRM el fa més lent, obliga a estar connectat a internet, evita que el puguis compartir. Si el treuen d'un servidor, oblida-te'n.
  • Facturar petites feines de manera legal comporta prou maldecaps i costos en gestories que donen arguments a fer-ho en B.
  • Tractar de no consumir plàstics és massa difícil. No es pot anar amb el pot de sabó al supermercat per re-omplir, ni comprar tantes altres coses sense el seu envàs d'un sol ús.
    • No es poden tornar els envasos. En altres països inclús hi ha un sistema de fiances a recuperar al retornar envasos.
  • Escapar dels monopolis es pagar car, més enllà dels €.
    • algunes OMV amb valors -com parlem.cat-, un desastre absolut.
    • Triodos Bank, presumiblement ètic, però un servei deficient, atenció al client molt justa.
    • Empreses que tracten de ser contra-punt com Fairphone, encara tenen molt a millorar.
  • És més car anar en tren que en avió, quan l'impacte i energia requerits no te res a veure.
Hi ha honroses excepcions com p.ex. SomEnergia, però queda molt per recórrer.


..i em segueixen dient que en 4 anys es bio-degrada, mentre que fa més la tinc en un test..

Confiem en que moviments com l'economia del bé comú i més clientela en aquest nínxol contribuiran a que els negocis tinguin majors incentius per a ser ètics.


10/9/18

Joguines com a servei


En el mon del software s'està imposant el model SaaS. No compres un producte, sinó que pagues una quota per tenir dret a gaudir-ne.

Pel moment vital de gent al meu voltant, veig més d'aprop el mon infantil. I és desproporcionada la manera com s'acumulen bens materials sense futur.
Generalitzant, els nens tenen moltes joguines. Més que amb les que poden jugar. I per la normal social de fer regals, físics, l'acumulació és creixent. A l'any ronda els 150€ de mitjana.

Un servei que p.ex. donés accés a n-joguines premium (tres?) o novetats i m-joguines "clàssiques" (quinze?) a canvi d'una quota menor que el cost total anual (150€) crec que seria benvingut.

El nen/a tindria aquestes joguines fins que se'n cansés. Si en volgués alguna altra, tindria un catàleg on escollir, i renunciar a alguna de les que te per la nova de la mateixa categoria. Només això ja seria un bona lliçó.

Si alguna joguina es converteix en especial, es paga un preu definit i queda fora de la circulació. Si es fa malbé, ídem.

Englobant el concepte joguina, poden ser llibres, llapissos de colors, jocs de taula (o inclús una entrada a l'any per anar al teatre?). I a mida que creixen i tenen interessos diferents anirien rotant a una oferta addient a la edat. 

També es podria aplicar a la roba, però seria un altre negoci. Tot el que implica temporalitat podria funcionar en aquest servei (p.ex. qui fa esports d'aventura, tenir disponibles kayaks, esquis, cordes, grampons).

Les avantatges per mi son totes, el nen/a apren auto-gestió, no s'omple la casa de trastos, es podrien fer regals en forma d'ampliació de quotes directament pagant part de la quota. De retruc m'agradaria que la industria al rebre les joguines ja gastades fos capaç de fer-ne un millor reciclatge que l'actual.


Mr. Potato com a servei, sempre vaig ser fan!!

18/8/18

Trio de dobles parelles


Al canviar la bici pel vici el beneït beneit, abans heroi, conegué a la seva parella, només per a ella, l'heroina. El veritable verí feu ploure el plor i muts tots els mots. Celebrades importants importacions de gran import, l'actor humà quedà inactiu.

L'espai de l'espai s'expandei i contrau mitjançant cicles, en cada iteració reciclats, com mitjons doblegats desplegant-se. Enmig, un esser robotic estrambòtic i no-galilèic, farcit de xifres xifrades pretenia fer cap al sòl del sol Sol. Ennubolat per una nebulosa de rocs arrodonits rondant-se, patí un curt circuit, massa llarg, que el deixà ben cuit, privant-lo de coneixer, com tot va neixer.

Degut a l'efecte relaxant del laxant i a unes panses ben pansides, apel·lant als pèls més guarits, sentí la pressió impressionant en mesura desmesurada, i l'emprenyamenta de qui es troba indegudament prenyat. Al final, plof! una ració d'aberració fregant-li els gentils genitals va fer cap cap al cap del forat, i es perdé en la perdició. Quedà violeta la sortida violada i el cos colossal, entre el roig rogent i el marró.

*perdó que em perdo en l'escatologisme..

4/7/18

"Requiem" a serveis descontinuats de Google


Gràcies a Google, internet es va enfocar més a l'usuari, i son els qui millor producte donen a canvi del seu ús.

De tantes iniciatives, és normal que algunes es descontinuin, bé per ser fracassos -buzz o g+ en algun moment- o per motius més inexplicables com reader o finance, les dues de les millors eines del moment en el seu camp.

Igual d'inexplicable va ser que desaparegués talk, que a sobre anava sobre XMPP, el mateix protocol obert que usen programes com Jabber i tenia la base d'usuaris de tot gMail i Android -encara que sense elecció-. Després, hangouts, allo etc.

N'hi ha sobretot dues, que eren una revolució a la manera com s'usa inet:

D'una ja en vaig parlar, sidewiki.

L'altra és Wave. Era com una integració de Drive, Groups, Hangouts i GMail. I era tant útil com el producte d'aquests serveis -no la suma, la multipp!-.

Partint del concepte de full en blanc, permetia treballar-hi de manera col·laborativa. En qualsevol punt del document es podien inserir n nous fulls recursivament. Permetia adjuntar fitxers. Publicar de diferents maneres. Crear debats interns i votacions, fer i desfer amb revisió de canvis. Com el canvi de paradigma de 2D a 3D!

Era un somni per als qui "creen" documents. Tant ambiciós que només es concebia en la imaginació. Per exemple va permetre crear en 24h i entre ~20 persones diferents el manifest per protegir internet.

Deien que també era un gran consumidor de recursos. Motiu teoric junt amb l'èxit moderat després d'una efusiva acollida per a la seva cancel·lació. Descontinuar-lo, també va propiciar que els ideòlegs -que ja havien creat abans gMaps- deixessin Google per anar a FB, una llàstima.

El projecte es va cedir a la fundació Apache, però ja no ha tingut cap implementació exitosa, i quedarà com els dinosaures, besties que podrien superar en molt a ens actuals, però que no van sobreviure a l'entorn.

Una llàstima..

26/5/18

Cites mortals


Ja ni tan sols la vida és per tota la vida

Viure no és estar viu

La por a morir és acceptable fins que impedeix viure

Morir m'ha costat tota una vida
anònim, pòstum.
Neixer es la primera causa de mort

Quan tens la vida solucionada, ja només la mort queda pendent?
(no paris de fer coses!!)


29/1/18

Neutrisme vs feminisme


La dona és físicament diferent a l'home. Te 2/3 aprox de la força física masculina, més probabilitats de mantenir el cabell, els mugrons millor acompanyats i els genitals menys a la vista -que no vol dir que no puguin ser d'un major calibratge que els baronívols-.

Parlar d'altres diferencies, és arriscar-se a rebre. El problema principal, al meu parer, és que hi ha un biaix cultural que fa que per norma general es compleixin els tòpics -la dona és emocional i cuidadora, i l'home és caçador, bé sigui al bar o des del sofà-.

És més, la principal culpable d'aquest anquilosament, és, la encara majoria femenina que abraça de bon grat ser la cuidadora d'infants, cedir en la seva carrera professional etc. Que és 100% respectable per tots.

Aplaudeixo que la societat, moderna, tracti de re-conduir el mals vicis que la cultura pugui perpetuar. 

La dona occidental ja te la possibilitat -capacitat la tenen totes- de lluitar per un futur propi fa algunes dècades, i cada cop la lluita és menys desigual (al meu ambit, gens).

Però no podem obligar a totes les nenes que fan dança i es volen maquillar a fer informàtica i tocar en grups de death metal. Que deixin escollir si Legos o Barbies. Es tracta més de la igualtat d'oportunitats (similar a la lluita de classes) que no a la igualtat de l'elecció.

Entenc al feminisme com a força que preten accelerar la correcció del desequilibri, però cal evitar corregir un desequilibri creant-ne un altre.

La empresa que no valori el talent femení al preu que te, en algún moment serà adelantada per aquella que sí ho faci, i ja pagarà les conseqüències de no remunera adequadament. No assegura millors decisions un organisme amb paritat obligatoria, sinó el talent, i aquest no te genere.

Opino que a mida que vagin passant les generacions, les esquerdes desapareixeran soles.

Jo advoco pel neutrisme, tot i que entenc que certa acceleració pugui ser convenient, no hauria de ser forçada. Bàsicament l'educació és el que fa avançar la cultura. La resta ja anirà venint.



Disclaimer, sóc un tio, i segur que no he sentit tot el que algunes lectores, sí. Dono pel que dono..

4/12/17

Tenir fills


Al evolucionar com a especie adquirim certa complexitat. Ja no som simples animals seguint instints, tenim la raó, que ens permet escollir -i per tant ser infeliços-.

Tret de sorpreses fruit de la rendició a la millor interficie de la història, la sexual/seducció -o incapacitat- es pot optar, o no, a descendencia.

Tenir un fill desde la responsabilitat, vol dir sacrificar-se a un mateix, mudar l'ego cap a una nova petita persona, re-configurar tot l'Univers conegut. Ampliar l'abast del bé propi. No abaixar la guarda, i ser un exemple.

Des de la raó, avui en dia ja no te sentit individual procrear. No hauran de treballar pel nostre benestar, hi ha possibilitat de ser cuidats en la enfermetat i vellesa, tenim superpoblació, les seves necessitats ens impediran acomplir projectes personals. Quan més evolucionades les societats o major el desenvolupament cultural/intelectual, menor descendència.

És una decisió irracional. Per a la dona cedir al xantatge de l'instint. És perdre la por a l'amor (?). També és atrevir-se amb l'últim nivell. Crear creadors. Superar-se sent superat. Una via per a trascendir.

Som com l'últim disc dels grups o les últimes formacions, el millor fins a la data, amb el millor so, producció i procés de composició. I treure'n un de nou, porta a el nou i encara millor disc. L'anterior, encara pot apareixer en algun set-list, però es promociona l'últim i els clàssics, no el pen-últim.

No permetre's la possibilitat d'abaixar la guardia, pretendre ser exemplar, per por a "crear un monstre" és la por irracional i la racional és si un mon tant injust mereix seguir sent alimentat.

No tenir por a tot l'anterior, és estar preparat a tenir-ne.

I... doncs ja vorem !!!

31/8/17

Tribut al carrer Tallers


Mai m'he fet meva Barcelona. De fet n'he estat més crític que admirador, tot i així hi ha un racó que sí me l'he fet meu, i és el carrer Tallers. Pel canvi de mil·lenni vaig descobrir aquest lloc autèntic on perdre's una estona.

Faré una petita descripció per ordre d'aparició dels actors principals d'aquella comunitat. Molts d'ells son preterits excepte en les nostres memòries, i per tant els marcaré amb un RIP indicatiu.

Les coses pel seu nom

Només entrar, venint des de les rambles, et trobaves al primer "actor". Et posava la ma a l'espatlla i et demanava si sabies què era un politoxicoman. Costava respondre, perquè tot i que no ho sabessis amb anterioritat, en aquell precís moment tenies clar que n'acabaves de conèixer a un, però per deferència, i per l'impacte inicial, escoltaves la intro fins que veies una escletxa per a fugir. A la propera ja intentaries accelerar el pas, o esperar a que anés a per un altre objectiu per passar tu. RIP.

Quasi a la mateixa alçada hi havia el Music World -seguit del mític Boadas-. Només acostar-t'hi et feien saber que tenien tots els discs d'aquell grup que portaves a la samarreta i varis pirates -ara bootlegs- dels 90s gravats arreu, inclús algun VHS. Entrar-hi però era obligatori, perquè donaven gratuïtament fotocopies de la llista dels propers grups que tocarien a la ciutat -no sortir-hi deuria ser com ara no aparèixer al Google, no existia el bolo-. Allà em vaig comprar alguns primers discs; el Reinventing the Steel de Pantera, quan era novetat.. RIP.

Uns metres més enllà hi ha un passadís que fa de botiga, Discos Tesla. Mai he pogut creure que fessin massa caixa, però suposo que no es molt car de mantenir. El porten els cosins segons dels Death Angel (no?), pels que sembla que no passi el temps -o potser sí i els d'ara son 2ª generació-.

Encara en la banda esquerra hi havia dos locals seguits de Discos Castelló. Era la més gran i cuidada, i de música més generalista, tenia sempre coses atractives als aparadors. M'hi estava poca estona, però és que mai se sap. Dins podies trobar-hi una taula amb fanzines com els mítics Picadilly Circus -ara vivint de Metalcircus- o el Force, sense internet tenien tot el sentit. RIP.

aquestes estanteries contenen les empremptes i ADN de la comunitat metal·lica!