Tots comparteixen una base comú a la que se li dona diferents acabats segons el panellet que vulguem.
Per tant comencem per la massa (mesures per uns 50):
Per als qui em conegueu una mica, sabreu que no menjo res que surti del mar.
La idea de tenir 1/3 de la piràmide alimentaria en desús tampoc és que em resulti especialment atractiva, i per molta depreciació que hi hagi del metre quadrat, si la piràmide és relativament proporcional doncs hi ha molt potencial agafant olor a tancat.
Total, q resulta que sota el nom de filet de gallineta -i d'una fina capa d'arrebossat- s'hi amaga un peix, toma false friend!. En fi, que com era en un dinar de compromís me l'he hagut de cruspir, però porto tot el dia que no me'n ser avenir, m'he menjat un peix..!
Ahir vaig complir una altra de les meves metes culinàries i sent fidel al meus principis, no menjar res que surti del mar.
He de confessar però que l'únic que menjo marítim és el sushi, és que ja no és peix, és marketing pur; la presentació, els colors, el how-to, el detall, la varietat, els bastons, la salsa de soja, el posicionament -molts anys d'influència nipona- etc.
Ademés cuinar per cuinar està molt bé de tant en tant. Un projecte que pots començar i acabar -i disfrutar-ne del resultat poca estona després-, i fer que d'altres en gaudeixin, desconnectar ...i que encara que quedi algo immenjable t'ho cruspeixes... i t'agrada! -excepte casos dantescos-.
La propera vegada que en faci, faré una mini-guia. Aquests al marge de l'arròs i el paper d'algues duen:
Sal·livo de pensar-hi..
