Les herències no sempre son obligacions fiscals, trossos d'ADN o funcions de classes abstractes.., de vegades, simplement molen (!). Ja fa uns anys vaig rebre el testimoni de fer migas de la meva yaya María, dels "de cara" de Huercal de tota la vida.
Com la millor manera per a l'aprenentatge és la pràctica, compartiré el procés (el resultat ja ens el vam cruspir !!).
Primer de tot cal la farina, en aquest cas és una especial per a migas. Cadascú te la seva recepta, la meva avia feia dues meitats de *** i *** (estic investigant-ho..). Oli, alls tendres i la resta ja al gust de cadascú.
Molt important una bona paella i un raser potent.
Comencem escalfant l'oli i quan estigui prou calent hi fregim alguns alls tendres talladets, per a que n'agafi el gust. Quan estiguin cuits, els enretirem per a després.
Amb l'oli aromatitzat dels alls, comencem a afegir la farina. Ara ja estem sols davant las migas, i es tractarà de pensar en lo bones que estaran per no defallir en la rutina que ens tindrà entretinguts una bona estona.
És tracta bàsicament d'anar afegint aigua i farina (proporció 1:1) fins tenir una massa, mentre no parem de remenar; i després, seguir remenant encara més.
Hi haurà varis moments en que sembli que "ara sí" o "dos minuts i estan", cal paciència i arribar al sí definitiu en que estiguin totalment desgranades com es veu a la última foto (~1 hora !).
Evolució del desgranat de la farina. min 5, 16, 29, 43 i 57 respectivament.
Arribats a aquest punt, que cadascú les acompanyi amb el que li vingui més de gust. Alls tendres, xoriço, morcilla, un ou ferrat o pebrots fregits mai fallen .-)
Bon profit, i bona cuina .-P
PD: gràcies a tots els col·laboradors !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada