11/2/17

Teories segurament falses (V)


L'aprenentatge del futur s'aprofitarà de la permeabilitat, ara incipient, de lectura del cervell; per enginyeria inversa se sabrà on i com hi ha emmagatzemats distints coneixements (p.ex. números, olors, noms, etc.). 
La informació es creuarà ponderant als qui obtenen millors resultats en cadascun dels camps, i s'obtindran uns patrons de quin és el mode d'albergar les distintes informacions amb millors resultats i on s'hauria d'utilitzar preferentment (p.ex. fer sumes en una zona no apropiada del còrtex, pot requerir major esforç, o barrejar números i colors en la mateixa zona etc.). 
 exemple d'organització de conceptes (explicat en un altre context).
Amb aquests mapes estandaritzats es controlarà l'aprenentatge dels infants per a que organitzin correctament les idees on s'espera que estiguin i no se'ls creïn camins preferents inesperats. No només hauran d'aprendre's els números, sinó que ho hauran de fer on està previst. 
Aquesta educació transgènica dotarà de millors qualitats als futurs individus a canvi de limitar diversitats menys eficients.



-.




Les 4 forces fonamentals de l'Univers segons la wikipedia serien; gravetat, electromagnetisme i l'enllaç nuclear fort i dèbil. Però aquestes governen la vessant més física de la realitat. Les autèntiques forces son: 

Por: la més poderosa de totes. Gràcies a la qual sobrevivim i ens matem. La por emana del cervell. La ment és el màxim instigador de la por. La prudència és el grau socialment acceptat de la por. La raó te por, i també la qüestió. La por aïlla. 
Amor: la més poderosa de totes. Gràcies al qual no només sobrevivim, sinó que també vivim. No està localitzat enlloc (ni al cor) perquè no és racional. L'amor és crear, és obrir-se, és unir-se, és creure i no raonar. 
Casualitat: la més màgica i provocadora. S'encarrega de que succeeixin events. S'alia amb el temps per a explicar l'existència. La por la intenta reduir i comprendre a posteriori. L'amor l'accepta i hi conviu. 
Equilibri: aquesta és la més difícil de detectar, tant que podria no existir. És la que s'encarrega que res sigui ni bo, ni dolent. Associat amb la casualitat, fa que el que sembla bo, pugui convertir-se en dolent, després altre cop en bo. És incansable en tractar d'aconseguir globalment la suma 0.

Aquest paisatge de forces es podria entendre com la lluita constant entre el mar i el cel, l'un per no deixar-se envair per l'altre; amb episodis de fortes desavinences, casuals, però globalment sempre en equilibri.


En cas d'haver un 5è poder, aquest seria el poder del metall, clar, si no és que tots els poders de l'Univers no emanen ja d'aquest   .-P