11/9/12

El cervell, la penúltima frontera.

Fa temps vaig llegir que un dels senyals de que ens fem grans, es que ens queixem de lo nou, no ens agrada o no ho entenem. En aquest sentit -i d'altres-, ja fa temps que vaig envellint.

També fa molt que vaig tement el moment en que es desxifri part del funcionament del cervell, no se perquè, però és així. M'ho prenc quasi com una falta de respecte, descobrir el més íntim. De fet, em reconforta que hi hagi coses que simplement no se sap com funcionen, però com que tots aspirem a lliures, els investigadors també, i no paren!

La majoria d'avenços tiren molt d'enginyeria inversa i força bruta, "no se com funciona, però conec certs outputs que donen certs inputs".

Recordo que hi havia un programa en temps d'MS-DOS, quan el Dune II, que permetia fer trampes. El deixaves funcionant en 2on pla, i es tractava de trobar ón era, en tota la memòria, la variable que buscaves, p.ex. els crèdits. Si en tenies 5.000, buscaves tots els 5.000, quan passaves a tenir-ne 4.900 tornaves a buscar i així fins que trobaves l'adreça que sempre coincidia amb els credits que teníes. Li posaves el valor que volies "a sac" i ja tenies la vida solucionada -no hi havia inflació-.


Els símils entre cervell i ordinador, son molt vàlids. Desfent el símil, dos exemples de la violabilitat de la ment utilitzant BCI -brain computer interface-

  • Esbrinar info., sense col·laboració. Fan una calibració mostrant varis números -i llegint els outputs-, i esbrinen -o aconsegueixen % alt d'encert- número de PIN, si coneixen o no coneixen algú, dates de naixement i llocs. Ve a funcionar com el concepte del poligraf, però amb una dimensió més d'info.

  • A partir de les lectures del BCI recreen què s'està veient o imaginant. Processen els outputs de gent mirant clips de video, classificats segons les regions del cervell que llegeixen formes, orientació, moviment, textura i d'altres més complexes i creen un "diccionari". Processen 5000 hores de clips de youtube aleatoris i els classifiquen en el diccionari. Ja es te l'activitat cerebral "mapejada" a imatge.

Ja tinc presents els beneficis que poden comportar aquesta avenços, però com sóc un poruc egoista hi ha una part de mi que preferiria que al menys donés temps a la humanitat a anar digerint tot això -les limitacions venen donades per la tècnica, i aquesta avança taant de pressa-.

Llegir es mes senzill que escriure, però segur que hi ha ratolins als que se'ls estan posant coses al cap fa dies.