Peticions per a rebre millor informació

La realitat no existeix, sinó que la entem com ens la expliquen els sentits, la raó, les creences o els mitjans de comunicació.


Per la seva responsabilitat, aquest creadors de realitat, s'haurien de fer plantejaments com:

Poder-se subscriure a "fets".

Com només és real el que veiem, posar o treure el focus d'un fet noticiable és un poder que hauria d'estar al nostre abast.

És comú que aparegui una noticia que ens crida l'atenció. Si posteriorment deixa de tenir interès per criteris editorials, ja no se li fa seguiment i queda en l'oblit.

S'haurien de poder marcar fets d'interès i rebre'n les diferents actualitzacions... O ho farà la IA !!

Seguiment de preguntes respostes

Quan es fa una entrevista o debat, i a polítics encara més, hi ha preguntes interessants i incòmodes que s'esquiven. Sovint, ni re-preguntar és suficientment eficaç. 

Tampoc és estrany trobar-se en que es diuen falsedats que queden sense rebatre.

Un sistema simplista, superposar en temps real una mini estadística que anés contant quantes preguntes no s'han respost i quantes falsedats s'han dit podria ser molt útil per apujar el nivell de qualitat dels continguts i recuperar una mica la fe.

No promocionar xarxes privades i privatives

Sembla mentida que un servei públic estigui fent publicitat continuadament de Tuiter, X, Facebook, Instagram o tik tok i forci als espectadors a registrar-se i seguir-los havent-hi solucions obertes, és a dir, també públiques.

Forçar capacitat d'opinar a tot internet

Google ja ho va tractar de fer amb side-wiki. Cal una capa per damunt les aplicacions, xarxes, webs que permeti als usuaris opinar i donar context, p.ex. quan es difonen falsedats, quan respon a interessos ocults, quan son estafes o promocionen actituds negligents.

Això per començar..

Reduïm el nostre impacte negatiu

Viure inclou gestionar el munt de contradiccions que s'entrecreuen amb nosaltres i les nostres circumstàncies.

Una de les poques creences globalment compartides, és que és millor no contaminar, o malbaratar al mínim, els recursos naturals -ara que per fi els anem reconeixen com a escassos-.

sí, tu ja ens ho deies Capi..!

Sí permetem que la nostra extrema comoditat no ens domini, podem fer petites accions que acaben sumant (i ja que no pecarem de mandra, potser permetre'ns en algun altre..)

• Al dutxar-nos podem fer-ho amb dues galledes de companyia. 
• Una per acumular l'aigua neta mentre esperem que agafi temperatura. Amb aquesta aigua podem fregar o regar les plantes.
• La segona, la podem tenir als peus i anirà recollint el que li arribi. Ens pot valdre per omplir la cisterna del WC amb ella (més eficaç que llençar-la a la tassa directament).

5 i 8 litres estalviats cada dia

• Molts pocs productes requereixen un envàs d'un sol us. Antigament cap anava envasat. Comprar drogueria, higiene personal, menjar, es pot fer sense ni un sol envàs. Només cal una mínima organització i anar amb les carmanyoles, els tuppers, pots o bosses que pertoquin. 
• Una porta que ajusti bé ens treurà necessitat de calefacció. Ídem una aixeta que no perdi.
• No cal tenir el calentador d'aigua encés sempre, quan només caldrà 15 minuts.

estar 24h cremant gas per mantenir calenta aigua que no s'utilitzarà?

• Donar moltes vides a bosses, al paper de plata, o d'altres envasos que ens encolomen.
• Comprar aparells electrònics amb cable, sense bateries o piles.
• Agafar bici o transport públic quan es pugui. Caminar per descomptat.
• Comprar de segona ma.
• Regalar actes culturals i companyia, enlloc de bens materials.

En definitiva, viure amb certa responsabilitat i respecte.

Doncs a usar el cap, i moure el cul  .-P

Idea de negoci: Marmessors garants de la subsistència

Diuen que qui no te cap ha de tenir cames, però és que n'hi ha que sembla que ni una ni l'altre, i és l'entorn qui els sosté. 

Aquest entorn pot tenir certa preocupació sobre com s'ho farà la persona, si faltés. Inclús el disposar de recursos econòmics, pot ser contraproduent a la estabilitat que es pretengui proporcionar.

El servei consistiria en gestionar un patrimoni econòmic i subministrar als beneficiaris directament els bens que necessiten, enlloc dels diners per a pagar-los. 

• Habitatge: lloguer o allotjament. Pagament de subministrament energètic.
• Menjar. s'entregarien directament els aliments d'una dieta raonable.
• Estudis: a pactar.

Segurament hi hauria diferents nivells; una mansió amb cuiner, un pis i xecs restaurant, o una habitació i els aliments i mitjans bàsics a granel.

Aquestes gestores de la manutenció, sent un tema tant sensible, haurien d'estar regulades per a garantir unes bones pràctiques.

També es podria aplicar molt més enllà de les herències. L'estat les podria subcontractar, o crear-ne una pública i canalitzar l'acompanyament segons quines patologies, dependències o circumstàncies socials poguessin necessitar el servei.

Si en algun moment la quota s'acostés a la d'una hipotètica renta universal, ja seria la sustentació universal?

Performances pendents

Quan ets una mica megalòman júnior, tens les idees pròpies d'un geni, però et trobes tan ocupat ideant noves genialitats, que no acabes de dur a terme les anteriors..

Vendre aigua en pols

Presentada en diferents formats, l'aigua en pols ve a resoldre un dels grans problemes potencials del futur de la humanitat. 

Es pot oferir en formats de 33cl a 1m^3. Cisternes a convenir. Com en tots els productes deshidratats, el consumidor només ha de complementar afegint aigua per a passar del nostre producte, a la avui encara popular versió hidratada.

Art-o-matic

Una instal·lació que pretén vendre art al preu just.

Bàsicament es tracta d'una màquina com la de comprar el tiquet del metro, però modificada perquè torni, en un format artístic, els bitllets que s'hi posen per a pagar . Podrien ser pintats, o retallats d'alguna manera o algun altre acabat.

S'obtindria una obra d'art, que tret dels costos de funcionament, valdria exactament el que es paga per ella.

Pot complementar-se amb un contador que acumuli la inversió realitzada en art que s'ha fet en diferents exposicions en que estigui, o divises amb que s'ha comprat art.

El propi enterrament

"potser no em casaré, però segur que em moro, i volia celebrar l'últim dia de la meva vida amb tu".

Invitació candidata al meu funeral anticipat, en que podrien participar p.ex. King Diamond i Rob Halford.

Realment és una pena que el dia de la teva festa, just hagis d'haver mort la vigilia. Errors tontos d'agenda.

The optimist

Fer un diari, que només tingués bones notícies.

Joguines com a servei

En el mon del software s'està imposant el model SaaS. No compres un producte, sinó que pagues una quota per tenir dret a gaudir-ne.

Pel moment vital de gent al meu voltant, veig més d'aprop el mon infantil. I és desproporcionada la manera com s'acumulen bens materials sense futur.
Generalitzant, els nens tenen moltes joguines. Més que amb les que poden jugar. I per la normal social de fer regals, físics, l'acumulació és creixent. A l'any ronda els 150€ de mitjana.

Un servei que p.ex. donés accés a n-joguines premium (tres?) o novetats i m-joguines "clàssiques" (quinze?) a canvi d'una quota menor que el cost total anual (150€) crec que seria benvingut.

El nen/a tindria aquestes joguines fins que se'n cansés. Si en volgués alguna altra, tindria un catàleg on escollir, i renunciar a alguna de les que te per la nova de la mateixa categoria. Només això ja seria un bona lliçó.

Si alguna joguina es converteix en especial, es paga un preu definit i queda fora de la circulació. Si es fa malbé, ídem.

Englobant el concepte joguina, poden ser llibres, llapissos de colors, jocs de taula (o inclús una entrada a l'any per anar al teatre?). I a mida que creixen i tenen interessos diferents anirien rotant a una oferta addient a la edat. 

També es podria aplicar a la roba, però seria un altre negoci. Tot el que implica temporalitat podria funcionar en aquest servei (p.ex. qui fa esports d'aventura, tenir disponibles kayaks, esquis, cordes, grampons).

Les avantatges per mi son totes, el nen/a apren auto-gestió, no s'omple la casa de trastos, es podrien fer regals en forma d'ampliació de quotes directament pagant part de la quota. De retruc m'agradaria que la industria al rebre les joguines ja gastades fos capaç de fer-ne un millor reciclatge que l'actual.

Mr. Potato com a servei, sempre vaig ser fan!!

El mèrit és en l'execució

Quan implementem una idea, en realitat és el 2on cop que la creem. La 1era etapa de la creació consisteix en crear-la en el nostre cap. Quan la visualitzem prou clarament, ja estem preparats per intentar adaptar-la al mon físic.

És requereixen diferents habilitats per a aquestes fases diferents de la creació.

1. Cervell mínimament engreixat i amb algun coneixement. Capacitat sobrant/incentius per a que les neurones i la casualitat vagin subministrant propostes.
2. Temps o molt temps. Disciplina. Dedicació. Recursos. Sacrifici.

Una idea genial que no es du a terme, acaba valent zero. Si no la portem a terme, es que no era tant bona? No creiem prou en nosaltres? Actuar és incòmode? La "mandra" amaga moltes coses.

(En aquest sentit, posaria cert límit a les patents. P.ex. que s'hagi de materialitzar la idea que es protegeix en x temps o queda alliberada.)

Arribar a la 2ª fase s'aconsegueix amb bons hàbits i confiança. El difícil dels bons hàbits és que donen el premi passat el sacrifici (al contrari que els "vicis") i la confiança o es te una personalitat molt forta o cal algun èxit que doni moral.

El premi està en passar dels laments i anhels vacus a motivar-se en la realització de la nostra meta. Pot anar des de muntar un sopar o escriure una carta a fer una obra d'art, obrir un negoci,fer recerca, etc. -serà per idees .-P.

Els lectors fidels endevinaran que la meva desproporció entre '1' i '2' és notable. De fet aquest propi blog és una especie de 1.1, per a creure que no es queden a 0 valor.

Un petit èxit que assaboreixo quasi a diari