2/6/24

Alguna contradicció del feminisme


No existeix una "Reial Acadèmia del Feminisme", i per tant és un moviment en constant evolució, molt transversal, i això forçosament genera punts de vista molt diferents.

De vegades sembla que pel fet de ser dona és té dret a ser feminista, i tampoc tinc molt clar que sigui correcte.

En el si del moviment, hi ha desavinences molt òbvies que porten fins a que al 8M una marxa inclou el reconeixement de la prostitució, i una altra no, ídem amb si els trans formen o no part del col·lectiu.

Com observador, hi ha un parell de punts que em sorprèn estiguin comunament acceptats en el "feminisme".


Una de les premises feministes, és resistir a la cosificació, canons de bellesa imposats i demés. És per això que no m'explico la manca de debat sobre les operacions estètiques per a adaptar-se a la imatge -alterada- que es projecten als mitjans o les xarxes. Posar-se pits de plàstic, operar-se el nas, els pòmuls, omplir-se els llavis de no-se-què, és donar la raó a la pressió estètica. A tots ens agrada ser atractius, i d'alguna manera tothom té el dret a ser-ho, o intentar-ho, però hi trobo certa contradicció en alterar-se el físic per adaptar-lo a canons de bellesa i alhora ser feminista (o ser-ho molt).


Qualitat artística a banda, que pot costar molt de trobar-li, no entenc com el reggaeton -pobre reggae, mai un sufix havia degradat tant la música- pugui estar tan acceptat. Tot el que ho envolta es notòriament masclista. Les lletres, el més profund que tenen és que van de aprofundir en l'entrecuix femení. I tot lo que és perreo i similar, si això no es cosificació extrema.. No té cap sentit que a una persona feminista li pugui agradar això. Però passa..