10/9/18

Joguines com a servei


En el mon del software s'està imposant el model SaaS. No compres un producte, sinó que pagues una quota per tenir dret a gaudir-ne.

Pel moment vital de gent al meu voltant, veig més d'aprop el mon infantil. I és desproporcionada la manera com s'acumulen bens materials sense futur.
Generalitzant, els nens tenen moltes joguines. Més que amb les que poden jugar. I per la normal social de fer regals, físics, l'acumulació és creixent. A l'any ronda els 150€ de mitjana.

Un servei que p.ex. donés accés a n-joguines premium (tres?) o novetats i m-joguines "clàssiques" (quinze?) a canvi d'una quota menor que el cost total anual (150€) crec que seria benvingut.

El nen/a tindria aquestes joguines fins que se'n cansés. Si en volgués alguna altra, tindria un catàleg on escollir, i renunciar a alguna de les que te per la nova de la mateixa categoria. Només això ja seria un bona lliçó.

Si alguna joguina es converteix en especial, es paga un preu definit i queda fora de la circulació. Si es fa malbé, ídem.

Englobant el concepte joguina, poden ser llibres, llapissos de colors, jocs de taula (o inclús una entrada a l'any per anar al teatre?). I a mida que creixen i tenen interessos diferents anirien rotant a una oferta addient a la edat. 

També es podria aplicar a la roba, però seria un altre negoci. Tot el que implica temporalitat podria funcionar en aquest servei (p.ex. qui fa esports d'aventura, tenir disponibles kayaks, esquis, cordes, grampons).

Les avantatges per mi son totes, el nen/a apren auto-gestió, no s'omple la casa de trastos, es podrien fer regals en forma d'ampliació de quotes directament pagant part de la quota. De retruc m'agradaria que la industria al rebre les joguines ja gastades fos capaç de fer-ne un millor reciclatge que l'actual.


Mr. Potato com a servei, sempre vaig ser fan!!

18/8/18

Trio de dobles parelles


Al canviar la bici pel vici el beneït beneit, abans heroi, conegué a la seva parella, només per a ella, l'heroina. El veritable verí feu ploure el plor i muts tots els mots. Celebrades importants importacions de gran import, l'actor humà quedà inactiu.

L'espai de l'espai s'expandei i contrau mitjançant cicles, en cada iteració reciclats, com mitjons doblegats desplegant-se. Enmig, un esser robotic estrambòtic i no-galilèic, farcit de xifres xifrades pretenia fer cap al sòl del sol Sol. Ennubolat per una nebulosa de rocs arrodonits rondant-se, patí un curt circuit, massa llarg, que el deixà ben cuit, privant-lo de coneixer, com tot va neixer.

Degut a l'efecte relaxant del laxant i a unes panses ben pansides, apel·lant als pèls més guarits, sentí la pressió impressionant en mesura desmesurada, i l'emprenyamenta de qui es troba indegudament prenyat. Al final, plof! una ració d'aberració fregant-li els gentils genitals va fer cap cap al cap del forat, i es perdé en la perdició. Quedà violeta la sortida violada i el cos colossal, entre el roig rogent i el marró.

*perdó que em perdo en l'escatologisme..

4/7/18

"Requiem" a serveis descontinuats de Google


Gràcies a Google, internet es va enfocar més a l'usuari, i son els qui millor producte donen a canvi del seu ús.

De tantes iniciatives, és normal que algunes es descontinuin, bé per ser fracassos -buzz o g+ en algun moment- o per motius més inexplicables com reader o finance, les dues de les millors eines del moment en el seu camp.

Igual d'inexplicable va ser que desaparegués talk, que a sobre anava sobre XMPP, el mateix protocol obert que usen programes com Jabber i tenia la base d'usuaris de tot gMail i Android -encara que sense elecció-. Després, hangouts, allo etc.

N'hi ha sobretot dues, que eren una revolució a la manera com s'usa inet:

D'una ja en vaig parlar, sidewiki.

L'altra és Wave. Era com una integració de Drive, Groups, Hangouts i GMail. I era tant útil com el producte d'aquests serveis -no la suma, la multipp!-.

Partint del concepte de full en blanc, permetia treballar-hi de manera col·laborativa. En qualsevol punt del document es podien inserir n nous fulls recursivament. Permetia adjuntar fitxers. Publicar de diferents maneres. Crear debats interns i votacions, fer i desfer amb revisió de canvis. Com el canvi de paradigma de 2D a 3D!

Era un somni per als qui "creen" documents. Tant ambiciós que només es concebia en la imaginació. Per exemple va permetre crear en 24h i entre ~20 persones diferents el manifest per protegir internet.

Deien que també era un gran consumidor de recursos. Motiu teoric junt amb l'èxit moderat després d'una efusiva acollida per a la seva cancel·lació. Descontinuar-lo, també va propiciar que els ideòlegs -que ja havien creat abans gMaps- deixessin Google per anar a FB, una llàstima.

El projecte es va cedir a la fundació Apache, però ja no ha tingut cap implementació exitosa, i quedarà com els dinosaures, besties que podrien superar en molt a ens actuals, però que no van sobreviure a l'entorn.

Una llàstima..

26/5/18

Cites mortals


Ja ni tan sols la vida és per tota la vida

Viure no és estar viu

La por a morir és acceptable fins que impedeix viure

Morir m'ha costat tota una vida
anònim, pòstum.
Neixer es la primera causa de mort

Quan tens la vida solucionada, ja només la mort queda pendent?
(no paris de fer coses!!)


29/1/18

Neutrisme vs feminisme


La dona és físicament diferent a l'home. Te 2/3 aprox de la força física masculina, més probabilitats de mantenir el cabell, els mugrons millor acompanyats i els genitals menys a la vista -que no vol dir que no puguin ser d'un major calibratge que els baronívols-.

Parlar d'altres diferencies, és arriscar-se a rebre. El problema principal, al meu parer, és que hi ha un biaix cultural que fa que per norma general es compleixin els tòpics -la dona és emocional i cuidadora, i l'home és caçador, bé sigui al bar o des del sofà-.

És més, la principal culpable d'aquest anquilosament, és, la encara majoria femenina que abraça de bon grat ser la cuidadora d'infants, cedir en la seva carrera professional etc. Que és 100% respectable per tots.

Aplaudeixo que la societat, moderna, tracti de re-conduir el mals vicis que la cultura pugui perpetuar. 

La dona occidental ja te la possibilitat -capacitat la tenen totes- de lluitar per un futur propi fa algunes dècades, i cada cop la lluita és menys desigual (al meu ambit, gens).

Però no podem obligar a totes les nenes que fan dança i es volen maquillar a fer informàtica i tocar en grups de death metal. Que deixin escollir si Legos o Barbies. Es tracta més de la igualtat d'oportunitats (similar a la lluita de classes) que no a la igualtat de l'elecció.

Entenc al feminisme com a força que preten accelerar la correcció del desequilibri, però cal evitar corregir un desequilibri creant-ne un altre.

La empresa que no valori el talent femení al preu que te, en algún moment serà adelantada per aquella que sí ho faci, i ja pagarà les conseqüències de no remunera adequadament. No assegura millors decisions un organisme amb paritat obligatoria, sinó el talent, i aquest no te genere.

Opino que a mida que vagin passant les generacions, les esquerdes desapareixeran soles.

Jo advoco pel neutrisme, tot i que entenc que certa acceleració pugui ser convenient, no hauria de ser forçada. Bàsicament l'educació és el que fa avançar la cultura. La resta ja anirà venint.



Disclaimer, sóc un tio, i segur que no he sentit tot el que algunes lectores, sí. Dono pel que dono..