tag:blogger.com,1999:blog-75175339849626443722024-03-19T04:48:31.389+01:00reflexions i tal..aneu apretant F5 per si l'he actualitzat mentre l'esteu visitant .-PUnknownnoreply@blogger.comBlogger94125tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-1148394318820564802023-10-14T00:05:00.011+02:002023-10-15T00:39:59.906+02:00Cites Custom (II)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz5br-b2L7xD7NpsnfJ1ufGR2di48JkB_zpAC5dIvM7Qx_Mi9aXWMW0zSBP2MrLlmB0zU4rUl_4kBqkKc7tLKEfyrTjRTaCzhre-kZ0-XIxoNyqGJkKgUKDSLq7zwwcygcTDra7mGHDXkKIPSkjURSJ4HWa_JpIVa7NY9GAxfySaXLZa8bX96K2n4kov8/s1299/Asi-se-alarga-la-breve-vida-de-la-flor-cortada.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="923" data-original-width="1299" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjz5br-b2L7xD7NpsnfJ1ufGR2di48JkB_zpAC5dIvM7Qx_Mi9aXWMW0zSBP2MrLlmB0zU4rUl_4kBqkKc7tLKEfyrTjRTaCzhre-kZ0-XIxoNyqGJkKgUKDSLq7zwwcygcTDra7mGHDXkKIPSkjURSJ4HWa_JpIVa7NY9GAxfySaXLZa8bX96K2n4kov8/s320/Asi-se-alarga-la-breve-vida-de-la-flor-cortada.jpg" width="320" /></a></div><p><br /></p><p><br /></p><div><blockquote>La justa mesura es una corda afinada d'oïda. L'excés de <i>mal</i> o de <i>bé</i>, la desafinen.<br /></blockquote><div></div></div><div><br /></div><div>-.</div><div><br /></div><div><blockquote><div dir="ltr">Complicar és fàcil. Facilitar és complicat.<br /></div></blockquote><div></div></div><div><br /></div><div>-.</div><div><br /></div><div><blockquote>Ric és qui no necessita més del que te; i pobre de l'avariciós, que mai no en tindrà prou.</blockquote><div></div></div><div><br /></div><div>-.</div><div><br /></div><blockquote>Qui té por a morir, te por a viure?</blockquote><blockquote><br /></blockquote><div>-.</div><div><br /></div><div><blockquote>Detrás de cada flor, hay un corte.</blockquote><blockquote style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;">Solimar en somni dixit</span></blockquote><div>-.</div></div><div><br /></div><div><blockquote>Viu en el caminar, no en l'arribar.</blockquote><blockquote><br /></blockquote><div>-.</div></div><div><br /></div><div><blockquote>Que aquest plor, en trobi d'altres i crei nous afluents que revifin els sòls estèrils que el propiciaren.</blockquote><p> </p><div>-.</div></div><div><br /></div><div><blockquote>Treure el millor d'un, no treu, dóna.</blockquote><blockquote><br /></blockquote><div>-.</div></div><div><br /></div><div><blockquote>En un món més inhòspit, hem de ser més hospitalaris.</blockquote><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-83878350586038199462023-06-10T19:00:00.000+02:002023-06-10T19:00:13.528+02:00Paradoxes del llenguatge (II)<p><br /></p><p>Químicament, els elements, segons la seva combinació i les diferents conformacions i lligams entre ells, propicien molècules totalment diferents.</p><p>Segons la disposició dels mateixos components -cubs, lamines o esferes-, les propietats canvien com la nit i el dia; d'opacs a transparents, de negre a rosat, d'una duresa màxima a una tovor inferior al paper, de bons conductors d'electrons a aïllants.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Pn-qj0PCFsmZWIVcusoTrbB6RHMeB5OD97-Ax4e0otgIcCYmMLEDeRp1izwW_KdijQ5iY7RGz4u5DoLsOEV6iXg5SbvUyakYn9yzVQw1OTXVz0ntSgKwC495Nt3tI8RrRLWsjYlbXJi6R_BvEMTJe85ReNIJkYqzjSV52vAmZiX-sfz-bbdniGe3/s1503/carboni.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="864" data-original-width="1503" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Pn-qj0PCFsmZWIVcusoTrbB6RHMeB5OD97-Ax4e0otgIcCYmMLEDeRp1izwW_KdijQ5iY7RGz4u5DoLsOEV6iXg5SbvUyakYn9yzVQw1OTXVz0ntSgKwC495Nt3tI8RrRLWsjYlbXJi6R_BvEMTJe85ReNIJkYqzjSV52vAmZiX-sfz-bbdniGe3/w400-h230/carboni.png" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">resultat de diferents combinacions del mateix element, carboni</span></i></div><p>Encara que només sigui en el mon de les idees, escriure ens fa omnipotents. Tal és aquest poder i les seves conseqüències, que el més petit matís, o canvi de traç en el components del que estem creant, pot alterar totalment la natura d'aquesta creació.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizIA-nzJT1YwBk8p6S7yv4xumAdu-RRW0h9OkhFhLEJylBvIVMov11tcvg_CUTuDtp3nWGN1hIXNYADjZu3poBwmvJ3Kk9qJyfB_I3A55nQOiLl9BQ1fCSRi9yoo4-F7hS6Wq3I8iBrHa7Ef5zM_2dNuYATnfzpJG4VBrjpXdCfuXDbY24Pn3jtJYP/s1506/OCR.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="748" data-original-width="1506" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizIA-nzJT1YwBk8p6S7yv4xumAdu-RRW0h9OkhFhLEJylBvIVMov11tcvg_CUTuDtp3nWGN1hIXNYADjZu3poBwmvJ3Kk9qJyfB_I3A55nQOiLl9BQ1fCSRi9yoo4-F7hS6Wq3I8iBrHa7Ef5zM_2dNuYATnfzpJG4VBrjpXdCfuXDbY24Pn3jtJYP/w400-h199/OCR.png" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i>passem d'un cor, a la manca d'aquest, a un esser que en pugui tenir i no li calgui</i></span></div><br /><p>Escriure ens dona les claus de l'<b>alquímia del llenguatge</b>, que ens obre la porta a definitivament poder donar vida fins al límit de la imaginació, com cap altra tecnologia ha pogut abans.</p><p>Escrivim amb responsabilitat !!</p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-85108145363323223842023-04-18T22:30:00.001+02:002023-04-18T22:30:55.898+02:00Reduïm el nostre impacte negatiu<div><br /></div><div>Viure inclou gestionar el munt de contradiccions que s'entrecreuen amb nosaltres i les nostres circumstàncies.</div><div><br /></div><div>Una de les poques creences globalment compartides, és que és millor no contaminar, o malbaratar al mínim, els recursos naturals -ara que per fi els anem reconeixen com a escassos-.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2ZRlqeIEWB1AEbup0ojZXA6le8igDIqLmjvudZ3aB9S0yUNAsRjDmBa7dc_cFkttQap-Myen-mHAsNLmq8B56-9T4CIBMj9ESz8FKlgd_1wwWsINHlWFo7dZF7rus50xtJdczV1EJgLF5hfJVav6UNmDj84WBmYv4co4QVlR6IbiGBRuewM2ppw_y/s665/FPPfA6JWUBYTXlr.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="499" data-original-width="665" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2ZRlqeIEWB1AEbup0ojZXA6le8igDIqLmjvudZ3aB9S0yUNAsRjDmBa7dc_cFkttQap-Myen-mHAsNLmq8B56-9T4CIBMj9ESz8FKlgd_1wwWsINHlWFo7dZF7rus50xtJdczV1EJgLF5hfJVav6UNmDj84WBmYv4co4QVlR6IbiGBRuewM2ppw_y/s320/FPPfA6JWUBYTXlr.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;">sí, tu ja ens ho deies Capi..!</div><div><br /></div><div>Sí permetem que la nostra extrema comoditat no ens domini, podem fer petites accions que acaben sumant (i ja que no pecarem de mandra, potser permetre'ns en algun altre..)</div><div><ul style="text-align: left;"><li>Al dutxar-nos podem fer-ho amb dues galledes de companyia. </li><ul><li>Una per acumular l'aigua neta mentre esperem que agafi temperatura. Amb aquesta aigua podem fregar o regar les plantes.</li><li>La segona, la podem tenir als peus i anirà recollint el que li arribi. Ens pot valdre per omplir la cisterna del WC amb ella (més eficaç que llençar-la a la tassa directament).</li></ul></ul><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCJVyALjIpjd-5bTqSvEYhO9vm_V9p3pp0GF-XCJ7B8PqHTOFBwjmJ7v0EDYdIile1CItXI21pmOeb-YKvS7mY_XLvj5Kkh0Pp95w4O7VpdUsp_GgH0mkQlrU5JnqLxJ28bVmDYr4-f5k_2YZuZfcnssg8b-UnXrle54P1S3l2M1KzApN4w2pGWooj/s4000/P_20230415_133745.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCJVyALjIpjd-5bTqSvEYhO9vm_V9p3pp0GF-XCJ7B8PqHTOFBwjmJ7v0EDYdIile1CItXI21pmOeb-YKvS7mY_XLvj5Kkh0Pp95w4O7VpdUsp_GgH0mkQlrU5JnqLxJ28bVmDYr4-f5k_2YZuZfcnssg8b-UnXrle54P1S3l2M1KzApN4w2pGWooj/s320/P_20230415_133745.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">5 i 8 litres estalviats cada dia</span></div><div><ul style="text-align: left;"><li>Molts pocs productes requereixen un envàs d'un sol us. Antigament cap anava envasat. Comprar drogueria, higiene personal, menjar, es pot fer sense ni un sol envàs. Només cal una mínima organització i anar amb les carmanyoles, els <i>tuppers</i>, pots o bosses que pertoquin. </li><li>Una porta que ajusti bé ens treurà necessitat de calefacció. Ídem una aixeta que no perdi.</li><li>No cal tenir el calentador d'aigua encés sempre, quan només caldrà 15 minuts.</li></ul></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifbFHYKx39E_tkspstnBp6VAW7LYo9RD89KYx_02q4MpTP6b-MqhWYUCpnOaV1xTxs3otKQI7VaM3fEENDBhKiSxYTBfSNXgk35ZacxcaQpPcf9ySqau4vezy5c7q5hcjwhqmV60F8OSO_NhN7sTCaQxBGkog43WkcT22sdjTQkMuC1pvvUqfzQUhW/s400/P_20230415_133824.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="166" data-original-width="400" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifbFHYKx39E_tkspstnBp6VAW7LYo9RD89KYx_02q4MpTP6b-MqhWYUCpnOaV1xTxs3otKQI7VaM3fEENDBhKiSxYTBfSNXgk35ZacxcaQpPcf9ySqau4vezy5c7q5hcjwhqmV60F8OSO_NhN7sTCaQxBGkog43WkcT22sdjTQkMuC1pvvUqfzQUhW/s320/P_20230415_133824.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><div style="text-align: center;">estar 24h cremant gas per mantenir calenta aigua que no s'utilitzarà?</div></span><div><ul style="text-align: left;"><li>Donar moltes vides a bosses, al paper de plata, o d'altres envasos que ens encolomen.</li><li>Comprar aparells electrònics amb cable, sense bateries o piles.</li><li>Agafar bici o transport públic quan es pugui. Caminar per descomptat.</li><li>Comprar de segona ma.</li><li>Regalar actes culturals i companyia, enlloc de bens materials.</li></ul></div><div><br /></div><div>En definitiva, viure amb certa responsabilitat i respecte.</div></div><div><br /></div><div>Doncs a usar el cap, i moure el cul .-P</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-87491828154670271342023-04-10T02:17:00.176+02:002023-04-18T22:33:35.662+02:00Arguments per pelis de serie B (II)<div></div><p><br /></p><p> </p><blockquote><div></div>La única supervivent d'un accident mortal, es dedica a fer ofrenes florals a d'altres accidents imaginaris a la carretera, per a conscienciar als conductors. D'aquesta pràctica en fa la seva raó vital.<br /><br />Escull molt bé els llocs. No agafa qualsevol barana, fanal, pedra o mur. Va voltant i quan sent que el lloc és el correcte, s'atura i comença el seu ritual de recrear l'accident que està evitant. <br /><br />Coneix la família que tornava de vacances, al noi que celebrava l'aniversari amb uns amics o la parella que estaven tenint aquella discussió. Ho sap tot d'aquestes persones, la seva història, què els passava pel cap, els seus somnis i les seves pors. Els posa les flors que els hagueren agradat, potser una petita frase, i hi fa un petó per acompanyar-los en el dol.<br /><br />Els estima a tots, tant, que els està salvant la vida.<br /><br />Un dia mentre circulava, just acomiadant al sol rere les muntanyes, de cop, te aquesta forta sensació pròpia de ser en un "nou origen de la vida", com li agradava anomenar-los. Reconeix l'horitzó farcit de pins, la paret de roca també li resulta familiar, com es dibuixa la propera corba o inclús la cançó que podria estar sonant. Te clar que és l'indret del següent altar.<br /> <br />Va minorant la marxa, i sorpresa, veu per la finestreta del cotxe que no ha estat la primera a deixar un recordatori en aquest emplaçament. Clar que ella no ha inventat el fet de posar flors, però li sorprèn la coincidència. Algun dia havia de passar, pensa. Tracta de parar-hi atenció, però ja va fosquejant i no és capaç de copsar-ne massa detalls. Atura el cotxe uns metres més enllà, a l'entrada d'un camí, i fa cap fins a l'ofrena acabada de descobrir.</blockquote><blockquote>No era estrany que mentre començava a conèixer les circumstàncies dels qui salvaria, se li entre-creués la seva pròpia experiència. Aquesta vegada també li estava passant. Potser una mica més i li costava visualitzar als nous éssers als que ja sempre l'acompanyarien.<br /><br />Just al tombar un roc, ja hi era. De cop, es queda glaçada al veure les flors. Lliris blancs. Un lliris als que la tija havia cedit a la tristor i miraven cap abaix com si fossin campanetes. Mai abans havia posat lliris blancs. Eren la seva flor preferida. Al incorporar-se a veure el gravat que les acompanyava, un formigueig potentíssim del més enllà la travessa de cap a peus; al llegir seu nom.<br /></blockquote><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><blockquote><h2 style="text-align: left;">" " </h2></blockquote><blockquote><h2 style="text-align: left;"> </h2>Al descobrir que el corrent de pensament de l'utilitarisme, del qual n'és l'ideòleg, és inútil, l'únic membre de la germandat dels fills únics, empren un viatge al no-res per a retrobar-se.<br /><br />Aquest, el porta a fundar el col·lectiu individual de comunitats unipersonals dels extremistes moderats, origen del moviment estàtic neutrista. <br /><br />Només van transcendir missatges com "<i>+0</i>","<i>*1</i>", una nota confusa sobre una bandera transparent, o simplement pàgines amb la llegenda il·legible "the right to be left blank.<br /><br />La seva desaparició, que va passar desapercebuda, va ser precedida per la conclusió unànime que el més neutre era no existir.</blockquote><br /><br /><br /><br /><blockquote><h2>Text you later </h2></blockquote><blockquote>Les companyies de telefonia, quan passa cert temps, tornen a donar a altres línies números de telèfon que abans ja tenien usuari i consideren donats de baixa.<br /><br />Aquesta història tractaria d'algú que escriu via app de missatgeria a algú estimat que ja no hi és, i resulta que a l'altre costat hi ha una persona que desperta una nova relació.</blockquote><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><blockquote><h2 style="text-align: left;">Fragmanets de la llunyania</h2></blockquote><blockquote><h2 style="text-align: left;"> </h2>L'heli és l'element conegut més abundant de l'Univers després de l'hidrogen. Tanmateix a la terra ja s'ha tornat increïblement escàs, degut a que al ser molt més lleuger que l'aire, tot el que s'allibera creua l'atmosfera fins l'espai.<br /><br />Una empresa de mineria espacial, porta temps seguint una gran massa de meteorits, que parcialment estaria formada per un material d'una densitat mai abans coneguda.<br /><br />El pla s'executa de meravella; una petita explosió d'un míssil balístic, i una sèrie de petites contra-explosions, permeten separar i frenar part de la cua d'asteroides sense malmetre'ls en excés. Uns robots els engabien a unes estructures lligades formant uns paracaigudes gegants, i els empenyen a l'atmosfera, capturant pel camí tot l'heli possible. <br /><br />Des de la superfície, descendint lentament del cel, unes aparents meduses, d'ungles gegants, del negre més obscur vist mai omplen una part del cel . Algunes tenen tres potes, altres fins a sis. Curiosament, com en un esbart d'ocells volant o un banc de peixos, entre elles mantenen certa harmonia.<br /><br />Per un gir en la direcció del vent, han acabat caient a desenes de milles desert amunt d'on estava previst. Els globus, ja aterrats a la llunyania, donen la sensació de se una colònia de fongs gegantins. El primer a fer-hi cap és el tot-camí de l'equip de geòlegs. Mentre no arriba la maquinaria més pesada, fan cap al l'estructura acabada d'ancorar. <br /><br />Les gàbies que lligaven les roques als globus-paracaigudes es veuen força malmeses, segurament d'entrar a l'atmosfera. La sorra al voltant les roques alienígenes sembla impregnada d'aquest sutge negre de l'espai. Noten el desert més pesat, marejant i esgotador, inclús certa manca d'oxigen.<br /><br />Aquella nit al campament, tot l'equip va tenir somnis molt estranys, durant la limitada estona en que varen poder conciliar.<br /><br />Bromejant, els dies anteriors es reien de "les roques de Lovecraft". Ja ningú feia aquesta broma més, i menys al veure a trenc d'alba que eren notablement més petites, de les que encara quedaven restes. S'havien mig desfet i filtrat al sòl, que ara era d'un desconcertant negre, que s'estenia més enllà dels peus del campament.<br /><br />En només 2 dies, no en quedava cap resta de roca a la superfície de la terra. Tan sols les mostres que es van prendre en la primera inspecció, que ara donaven unes lectures encara més anòmales.<br /><br />Durant aquests dos dies que va estar habitat el campament, l'ambient va ser irrespirable. A la possible bogeria que poguessin portar aquests cossos, presumptament inanimats, del més enllà, s'hi sumava el caos de tota una empresa a la deriva; l'heli s'ha perdut tot, les roques també. <br /><br />El mon ja ho coneix i la pressió de la direcció, de les autoritats i la premsa consumia la mínima capacitat de fer raonaments que pogués quedar. Ja s'havia detectat en pous d'aigua de consum humà i varis membres de l'equip eren ja il·localitzables..<br /></blockquote><blockquote><p><br /></p></blockquote><blockquote><i>NDR: entre nosaltres, tenen tots els números d'acabar malament, però podríem fer un final en que aquesta invasió aniquila tots els mosquits, i fa de la terra un lloc millor.</i></blockquote><br /><br /><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-15723047835023299832023-01-08T23:34:00.001+01:002023-01-08T23:35:02.229+01:00Idea de negoci: Marmessors garants de la subsistència<p><br /></p><p>Diuen que qui no te cap ha de tenir cames, però és que n'hi ha que sembla que ni una ni l'altre, i és l'<b>entorn qui els sosté</b>. </p><p>Aquest entorn pot tenir certa <b>preocupació sobre com s'ho farà la persona, si faltés</b>. Inclús el disposar de recursos econòmics, pot ser contraproduent a la estabilitat que es pretengui proporcionar.</p><p>El servei consistiria en gestionar un patrimoni econòmic i <b>subministrar als beneficiaris directament els bens que necessiten</b>, enlloc dels diners per a pagar-los. </p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>Habitatge: lloguer o allotjament. Pagament de subministrament energètic.</li><li>Menjar. s'entregarien directament els aliments d'una dieta raonable.</li><li>Estudis: a pactar.</li></ul><p></p><p>Segurament hi hauria diferents nivells; una mansió amb cuiner, un pis i xecs restaurant, o una habitació i els aliments i mitjans bàsics a granel.</p><p>Aquestes gestores de la manutenció, sent un tema tant sensible, haurien d'estar <b>regulades </b>per a garantir unes bones pràctiques.</p><p>També es podria aplicar molt més enllà de les herències. L'estat les podria subcontractar, o crear-ne una pública i canalitzar l'acompanyament segons quines patologies, dependències o circumstàncies socials poguessin necessitar el servei.</p><p>Si en algun moment la quota s'acostés a la d'una hipotètica renta universal, ja seria la <b>sustentació universal?</b></p><p><b><br /></b></p>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-47156309566932674132022-10-29T18:29:00.002+02:002022-10-31T22:03:34.905+01:00Com fer panellets<p><br /></p><p>Tots comparteixen una base comú a la que se li dona diferents acabats segons el panellet que vulguem. </p><p>Per tant comencem per la massa (mesures per uns 50):</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>Patata bullida 200gr.</li><li>Farina d'ametlla 400gr.</li><li>Sucre 300gr.</li></ul><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWoAykCKB6azhgVafWvKm8jkst1i6dz8lJltS0hzFkeXbd4yEC_QxKSL1_A_6-GAVCw67oZ3Mpev2W4oYw0fLpHprWE5WSCn4p2YGBUSKjS61NzK0p4AR94F5HKQ3vr3Wuo-KB50uP3hipoUoRd3W_AVLiO-1OrddtmiuEyCi0Bh88pSl47nDkv0Vt/s4000/P_20221028_231812.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWoAykCKB6azhgVafWvKm8jkst1i6dz8lJltS0hzFkeXbd4yEC_QxKSL1_A_6-GAVCw67oZ3Mpev2W4oYw0fLpHprWE5WSCn4p2YGBUSKjS61NzK0p4AR94F5HKQ3vr3Wuo-KB50uP3hipoUoRd3W_AVLiO-1OrddtmiuEyCi0Bh88pSl47nDkv0Vt/w400-h225/P_20221028_231812.jpg" width="400" /></a></div><i><div style="text-align: center;"><i>Hi ha nens que recomanen afegir-hi mocs, o babes, per millorar la pal·labilitat i d'altres propietats organolèptiques.</i></div></i><div><br /></div><span><a name='more'></a></span><div><br /></div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-BEZ90TlUb30GeAoaF7gn9XsT4nmlFhGqiBIe1M9pEbBCqe1ib5VQAXCyLUdLeJz4tg_EelRc-YWT3tVBX3ESbq5KdgOv5fKB1uI2Ihm59ToMA98g0E7yWdduhhuSJjK94TQzEoigrM4YVJdn85KUiXFPEmwU-z2jQinNMoJcdup48OwZIK51vGHQ/s4000/P_20221028_162544.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-BEZ90TlUb30GeAoaF7gn9XsT4nmlFhGqiBIe1M9pEbBCqe1ib5VQAXCyLUdLeJz4tg_EelRc-YWT3tVBX3ESbq5KdgOv5fKB1uI2Ihm59ToMA98g0E7yWdduhhuSJjK94TQzEoigrM4YVJdn85KUiXFPEmwU-z2jQinNMoJcdup48OwZIK51vGHQ/s320/P_20221028_162544.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div>La primera part es tracta de xafar la patata i anar-hi incorporant la farina i el sucre. No cal més que forquilla i anar afegint-ne.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgirM-SYwD7UT4G54FBRfY03nntO0vVq8ztBNY6PH9VqZC-0BPEsl089q7grM41MlKBxwhYse5nNhu9xDWC0YXe-1kHNDjNJpwAFGwznF9K2nKA08lHeDahXNih1aN-BhKGwwWEURrngniZUv2OdbhN5U_n4yp7-hFZUD36ZpzNDgL7IoCAqDYc6AIo/s4000/P_20221028_163802.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgirM-SYwD7UT4G54FBRfY03nntO0vVq8ztBNY6PH9VqZC-0BPEsl089q7grM41MlKBxwhYse5nNhu9xDWC0YXe-1kHNDjNJpwAFGwznF9K2nKA08lHeDahXNih1aN-BhKGwwWEURrngniZUv2OdbhN5U_n4yp7-hFZUD36ZpzNDgL7IoCAqDYc6AIo/s320/P_20221028_163802.jpg" width="320" /></a></div><br /><div>Un cop ho tenim, ens toca preparar les variants que més ens agradin. Avui farem els tradicionals, res de mojitos o hot & spicy per ara.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTANfOwRPFY2NNtGl8cXYsK_AAZGZOh42GTVZmi8yTVTyRulxHUpvw_vmV5IVlnq41_3TyxJDa1YTE9wasxE-zQ-ZggN_EY-27v2Ur3xH4s3smAkOHbDuBfvo-591qy2-M9CVag10PinNU6E-49PbQIgZlMHeHSf-rGEvsm6v1NyFsoNL84Z-HPpRc/s4000/P_20221028_213216.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTANfOwRPFY2NNtGl8cXYsK_AAZGZOh42GTVZmi8yTVTyRulxHUpvw_vmV5IVlnq41_3TyxJDa1YTE9wasxE-zQ-ZggN_EY-27v2Ur3xH4s3smAkOHbDuBfvo-591qy2-M9CVag10PinNU6E-49PbQIgZlMHeHSf-rGEvsm6v1NyFsoNL84Z-HPpRc/s320/P_20221028_213216.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div>Si en fem de coco o cacao, hem de barrejar-lo amb la pròpia massa a part.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFp4myksTz31DEqsqkRQq8Jfww65PtvkTRft5px0LkaF6gYdxvnBPjZdlkBeSj6qaHAik5bF-6kz6kIi6OEiJ2s2mGK2lr9SVD79eViJJzQYxilYUlTxQRo930PoRpUFo4D1Y8nzvQOFLuwMy_RaECXTJrqpc8LXIXC5pGFWBTFgVtJ3U6-fZclTfh/s4000/P_20221028_213713.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFp4myksTz31DEqsqkRQq8Jfww65PtvkTRft5px0LkaF6gYdxvnBPjZdlkBeSj6qaHAik5bF-6kz6kIi6OEiJ2s2mGK2lr9SVD79eViJJzQYxilYUlTxQRo930PoRpUFo4D1Y8nzvQOFLuwMy_RaECXTJrqpc8LXIXC5pGFWBTFgVtJ3U6-fZclTfh/s320/P_20221028_213713.jpg" width="320" /></a></div><br /><div>Per als clàssics ens caldrà rovell d'ou per a "enganxar" els complements i arrebossar-los. Abans d'enfornar-los, se'ls pot fer una pinzellada amb rovell, o ou batut.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbCqDTBjZ0YiyKmB5flo3t-ABAFZ5bXpfENoQnxZY43ro9zVFkYRXWAu4WRZfY6eql_WMSo0UBgf8WDy2J-y4ApYfa9l0lL5RKGnInygqodw-va_0jIb46tZhh_YLqkVa5OOoGDHibmkaeUQwOihEnYP4fxBvB9-6dtI8K7SVfLBsnmJzPdmPenqQb/s4000/P_20221028_220655.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbCqDTBjZ0YiyKmB5flo3t-ABAFZ5bXpfENoQnxZY43ro9zVFkYRXWAu4WRZfY6eql_WMSo0UBgf8WDy2J-y4ApYfa9l0lL5RKGnInygqodw-va_0jIb46tZhh_YLqkVa5OOoGDHibmkaeUQwOihEnYP4fxBvB9-6dtI8K7SVfLBsnmJzPdmPenqQb/s320/P_20221028_220655.jpg" width="320" /></a></div><br /><div>Ja només cal posar-los al forn. Al marge que quedin torradets per fora, cal garantir que tinguin certa cocció interna també.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-64925102376473083782022-08-14T19:41:00.004+02:002022-10-29T18:31:08.738+02:00Com fer ratafia<div><br /></div><div>Abans que arribés el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/J%C3%A4germeister" target="_blank">Jägermestre</a>, ja teniem la ratafia. Cadascú la fa a la seva manera, compartiré la que varen compartir amb mi, i algunes idees extres.<br /><br />D'entrada, cal un recipient de vidre que marcarà el "tamany del lot" -sempre ens semblarà que vam fer curt-, i tota aquesta sèrie d'ingredients.<div> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiArxw4CNffNur0J-fa1-1YDej6xqJgBKkWJDqdYYh1d9Y3Txk8A7YCDffXN4mNtaDVaj7pWP-sXxNdsEFFNdWSYjmLDm0l1Uvba-R5DEp48M0HwPkcvC83w6T1BvluImWzmU-BThdnfh9Y1-6tEdTMsdi1gETM-1f7HBJRdnQFaVV6RsrO7znSJP2D/s4000/P_20220618_131027.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiArxw4CNffNur0J-fa1-1YDej6xqJgBKkWJDqdYYh1d9Y3Txk8A7YCDffXN4mNtaDVaj7pWP-sXxNdsEFFNdWSYjmLDm0l1Uvba-R5DEp48M0HwPkcvC83w6T1BvluImWzmU-BThdnfh9Y1-6tEdTMsdi1gETM-1f7HBJRdnQFaVV6RsrO7znSJP2D/s320/P_20220618_131027.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;">més saludable que una amanida!</div><div><br /></div><div><i><span style="font-size: x-small;">Recepta a continuació:</span></i></div><span><a name='more'></a></span><div><br /></div><i>Nous verdes<br />Menta<br />Anís<br />Canyella<br />Mª Lluïsa<br />Romaní<br />Lavanda<br />Fonoll<br />Salvia <br />Camamilla<br />Til·la<br />Llimona<br />Taronja<br />Sucre<br />Alcohol anisat sec, 43º</i><br /><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div>Començarem amb el sucre, i acte seguit, la base de la ratafia, les nous verdes. Son l'ingredient bàsic que la pot distingir d'altres begudes.<br /><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYA5nuAz22PlmZl9cux-gTgBajef7C9HbF2OStsBZj_zAdFzkuURHq7_tadAzX3Br04b7v5r0WC-RCjqN8oC-O2O6-C6ZKUcwq1j4dpSKZyUBaMcTXKUdBB1nRrDLo-aS4Aj9Ct7RdfP0d1KoYf66NWSKDiAE4SCf7w6UVM3ALRmzriwrOqh6k2LJi/s4000/P_20220618_131036.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYA5nuAz22PlmZl9cux-gTgBajef7C9HbF2OStsBZj_zAdFzkuURHq7_tadAzX3Br04b7v5r0WC-RCjqN8oC-O2O6-C6ZKUcwq1j4dpSKZyUBaMcTXKUdBB1nRrDLo-aS4Aj9Ct7RdfP0d1KoYf66NWSKDiAE4SCf7w6UVM3ALRmzriwrOqh6k2LJi/s320/P_20220618_131036.jpg" width="320" /></a></div><div><br />Després afegirem tota la resta, i per acabar l'alcohol, que haurà d'inundar tot el contingut fins dalt, i un xic més (fallo en les fotos). Suaument mourem el contenidor donant la volta per a que tot quedi impregnat.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBynSF29uKVYAJYKM-KD8UnZ-dvVrAOgEkUcsZMq_QNkgUeFlJnKXCx-2tZyqtzvTjPJUUQ1iaKYimWhuXjzUntOn3tkNE4dN37idNwSlsJ271zTZiPijVHUibsI2ZHfTWfMqHlvrVWrzdG0HcPwx3FpN1TXlSyfkNR5AqFtNRsIXoQ5Eq7_bXpca1/s4000/P_20220618_131941.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="2250" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBynSF29uKVYAJYKM-KD8UnZ-dvVrAOgEkUcsZMq_QNkgUeFlJnKXCx-2tZyqtzvTjPJUUQ1iaKYimWhuXjzUntOn3tkNE4dN37idNwSlsJ271zTZiPijVHUibsI2ZHfTWfMqHlvrVWrzdG0HcPwx3FpN1TXlSyfkNR5AqFtNRsIXoQ5Eq7_bXpca1/s320/P_20220618_131941.jpg" width="180" /></a></div><div><br />Ara tenim la base de la ratafia, i la tanquem el més estancament possible afegint una mica de roba a la rosca, i si cal es pot encintar.<br /><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjolDEhQG2wxYI3M6Z4eEQdio9Ky89CIHR98CBIYs-mOtKD4WiF0CmSvDVziehVl06DlCDYizC4C3vdrq4fzgU1OJMBYFR4zd-2CsZiwydDuLE5Lieifni7HLq1cdDqNvyP5AAhD1Q7-jmhfZQjMazr53K0iwvjJEbhWKkPOPZ2MmAR_ZtZGy74xc3u/s3608/P_20220618_140410.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="3608" data-original-width="2248" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjolDEhQG2wxYI3M6Z4eEQdio9Ky89CIHR98CBIYs-mOtKD4WiF0CmSvDVziehVl06DlCDYizC4C3vdrq4fzgU1OJMBYFR4zd-2CsZiwydDuLE5Lieifni7HLq1cdDqNvyP5AAhD1Q7-jmhfZQjMazr53K0iwvjJEbhWKkPOPZ2MmAR_ZtZGy74xc3u/s320/P_20220618_140410.jpg" width="199" /></a></div><div><br />Aquest recipient transparent, el tindrem a sol i serena 40 dies. On més il·luminat el deixem, millor. Cada setmana, li haurem de donar una volta suau per homogeneïtzar i tornar-lo a deixar com estava. Al llarg dels dies anirà agafant el color característic de la ratafia.</div><div><br /><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9-hGSzz-aYawxIxvgTkPKhv8ruKqP95mafW5exGm2gUhWehTJXShQoes-nFoQomaw3C9hN3gqZKbHhr0q0uG7L0Cu6nHDVvsSVqFLmd60Df6wE5wzGIvEJViet4et9ZzUpe_uMRE9i2ioRxb1BO5wiXSYgI-93Hril0KeM-ejtLuR_gzBMTppAWeS/s2256/evolucio%20serena.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1001" data-original-width="2256" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9-hGSzz-aYawxIxvgTkPKhv8ruKqP95mafW5exGm2gUhWehTJXShQoes-nFoQomaw3C9hN3gqZKbHhr0q0uG7L0Cu6nHDVvsSVqFLmd60Df6wE5wzGIvEJViet4et9ZzUpe_uMRE9i2ioRxb1BO5wiXSYgI-93Hril0KeM-ejtLuR_gzBMTppAWeS/w400-h178/evolucio%20serena.jpg" width="400" /></a></div><div style="text-align: center;">evolució setmanal del bronzejat</div><div><br />Passats els 40 dies, és el moment de filtrar. Dependrà de com de fins vulguem ser; amb dos filtres simples de té, en sèrie, sembla suficient. Es recomanable premsar el contingut sòlid per acabar de treure'n tota l'essència. L'envàs final convé que sigui del vidre més fosc possible.</div><div><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4bGdbFG4YtqNj4dW365XWSPYPd4T5awhxklN0CKUwmd055c-USswUrSA6SFByi5wjdqaiiW4C5Ron0zd1XRp6NCQkCyra-ABUo24vrQZYFoTPtKM-1almtQF8qiMTSYfMzpLk-ciKYzGzSq1rKZPgRWVtY2339xllOi-TXdbnU8uwFiV1bA0KbKuT/s4000/P_20220731_182518.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="2250" data-original-width="4000" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4bGdbFG4YtqNj4dW365XWSPYPd4T5awhxklN0CKUwmd055c-USswUrSA6SFByi5wjdqaiiW4C5Ron0zd1XRp6NCQkCyra-ABUo24vrQZYFoTPtKM-1almtQF8qiMTSYfMzpLk-ciKYzGzSq1rKZPgRWVtY2339xllOi-TXdbnU8uwFiV1bA0KbKuT/s320/P_20220731_182518.jpg" width="320" /></a></div><div><br /></div><div>Ara la podrem tastar, i ajustar la dolçor afegint almívar (aigua amb sucre). Per tant, d'entrada podem fer curts i no serà cap drama.<br /><br />L'últim pas, serà mantenir la ratafia reposant apartada de la llum uns dos mesos -fins a anys, amb el temps va millorant!!-.<br /><br />Ara que ja hem fet la nostra primera ratafia, és el moment de preparar la segona, i dona-li el nostre <i>toc, </i>per exemple:</div><div><ul style="text-align: left;"><li>Afegint altres herbes de la nostra collita.</li><li>Substituir sucre per fulles d'estèvia (el sucre contribueix a la ressaca..).</li><li>Fer la versió de l'antic Egipte. Segons <a href="https://www.isisbooks.com/Herbs-of-Egypt-s/344.htm" target="_blank">aquest lloc</a> amb:</li><ul><li>julivert, coriandre, comí, fenogrec, comí, romaní, sàlvia, menta, canyella i garrofa.</li><li>o amb les de momificar, que ja és un tema més delicat.. </li></ul></ul></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Doncs res, a prendre-se'n un xarrupó ben fresquet !<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-70390837109033453132022-03-06T00:37:00.001+01:002022-10-29T18:30:59.949+02:00Performances pendents<p><br /></p><p>Quan ets una mica megalòman júnior, tens les idees pròpies d'un geni, però et trobes tan ocupat ideant noves genialitats, que no acabes de dur a terme les anteriors..</p><p><br /></p><h4 style="text-align: left;">Vendre aigua en pols</h4><p>Presentada en diferents formats, l'aigua en pols ve a resoldre un dels grans problemes potencials del futur de la humanitat. </p><p>Es pot oferir en formats de 33cl a 1m^3. Cisternes a convenir. Com en tots els productes deshidratats, el consumidor només ha de complementar afegint aigua per a passar del nostre producte, a la avui encara popular versió hidratada.</p><p><br /></p><h4 style="text-align: left;">Art-o-matic</h4><p>Una instal·lació que pretén vendre art al preu just.</p><p>Bàsicament es tracta d'una màquina com la de comprar el tiquet del metro, però modificada perquè torni, en un format artístic, els bitllets que s'hi posen per a pagar . Podrien ser pintats, o retallats d'alguna manera o algun altre acabat.</p><p>S'obtindria una obra d'art, que tret dels costos de funcionament, valdria exactament el que es paga per ella.</p><p>Pot complementar-se amb un contador que acumuli la inversió realitzada en art que s'ha fet en diferents exposicions en que estigui, o divises amb que s'ha comprat art.</p><p><br /></p><h4 style="text-align: left;">El propi enterrament</h4><blockquote><p>"potser no em casaré, però segur que em moro, i volia celebrar l'últim dia de la meva vida amb tu".</p></blockquote><p>Invitació candidata al meu funeral anticipat, en que podrien participar p.ex. King Diamond i Rob Halford.</p><p>Realment és una pena que el dia de la teva festa, just hagis d'haver mort la vigilia. Errors tontos d'agenda.</p><p><br /></p><h4 style="text-align: left;">The optimist</h4><p>Fer un diari, que només tingués bones notícies.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEglqijD5xdCp11yiXcT5xjq6AKa6-7wUXfF6-7rQVpvxSIS5KTEJW3tKX5CGrq450vB4zz-uMKno2tl8O5GCktoNogwQ0KdahA_CO2c0XA_Qxfe8QLr_gOH70cfh73EymepB3Q8App0fysLKmq152nrvi7sLNvFpUYZbxze1e708dJ00NQni2lXTwcl=s612" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="496" data-original-width="612" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEglqijD5xdCp11yiXcT5xjq6AKa6-7wUXfF6-7rQVpvxSIS5KTEJW3tKX5CGrq450vB4zz-uMKno2tl8O5GCktoNogwQ0KdahA_CO2c0XA_Qxfe8QLr_gOH70cfh73EymepB3Q8App0fysLKmq152nrvi7sLNvFpUYZbxze1e708dJ00NQni2lXTwcl=w200-h162" width="200" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-79429467072662513302021-10-17T00:35:00.002+02:002023-12-24T00:51:19.347+01:00Teories contradictòries<p><br /></p><p>Sovint diem allò de que "cadascú té una mica de raó", però hi ha ocasions en que una idea n'exclou a una altra i aquí el ser <i>salomònic </i>ja costa més. D'això va aquest recull:</p><h3 style="text-align: left;">La resposta al tot</h3><div style="text-align: left;">Les religions son el màxim exponent d'explicar el que no es coneix de manera absolutista. Si cadascuna te el seu origen, i son diferents, seran excloents des de la gènesi. Quantes deïtats úniques poden haver? Doncs això..</div><div style="text-align: left;"><br /></div><h3 style="text-align: left;">El destí i les realitats paral·leles</h3><div dir="auto"><div>Si en diferents "dimensions" es donen totes les casuístiques possibles de la vida, existeixen tots els destins per cadascuna d'elles, i per tant no n'existiria "cap".</div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;">Capitalisme vs. Comunisme</h3><div>Aquí el més contradictori és pretendre que el mon de les idees funcioni aplicat més enllà de la teoria. </div><div>En un mon ple d'humans no cal escarrassar-se a defensar-les, perquè s'acaba implementant la pitjor versió de cadascuna. També passa amb les altres religions, llegides son boniques.</div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;">Free is from Freedom</h3><div>Aquest queda millor en anglès, pels qui es pensen que <i>alliberar</i>-se no te cost. </div><div>Com deien els Rush <i>"You can't have something for nothing, you can't have freedom for free"</i>.</div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;">Quantica vs. Física </h3><div>La quantica arriba als llimbs del conegut i fa tremolar els fonaments del sistema. Els electrons escapen de les valències, els atoms estan connectats estant a anys llums de distància, multiples estats conviuen..</div><div>És com hackejar el mon entès com a real. Com deia aquell, molt <i>spooky</i>.</div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;">Imperi de la llei vs. la llei del més fort</h3><div>Aquestes potser son les teories que hauran confluït, tot i que en origen, la llei, era pretesament per a la defensa del dèbil envers al més fort. </div><div><br /></div><h3 style="text-align: left;">Dret a l'oblid vs. dret a la memòria</h3><div>L'oblid és la entropia, tot el que sigui resistir-s'hi contribueix a mantenir l'ordre</div></div><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-26493875283816139912021-08-28T20:26:00.004+02:002022-08-18T01:05:33.735+02:00Mantinguem l'esperança<p><br /></p><p>Costa poc enumerar un innombrable nombre de <i>coses </i>negatives que passen al nostre voltant; però com ens recorden el Monthy Pyton, també hi ha lloc a la <a href="https://www.youtube.com/watch?v=SJUhlRoBL8M">positivitat</a>, si la volem veure.</p><p>Com aspirant a cercador inesgotable d'esperança, aquesta és la meva petita aportació:</p><p></p><ul style="text-align: left;"><li>El paper de la dona segueix avançant <a href="https://www.vix.com/es/btg/musica/62588/6-guitarristas-acompanantes-que-son-verdaderos-virtuosos-en-su-instrumento?utm_source=next_article" target="_blank">en tots els fronts</a>, per benefici de tothom.</li><li>U.S.A. via OCDE vol imposar un <a href="https://www.bbc.com/mundo/noticias-56678736" target="_blank">IS mínim global del 15% real</a>, un pas a l'harmonització fiscal.</li><li><a href="https://www.ccma.cat/324/franca-permetra-ensenyar-en-catala-i-les-altres-llengues-regionals-a-lescola-publica/noticia/3090237/" target="_blank">França permetrà ensenyar en català</a> i 6 altres llengües històriques <i>regionals</i>.</li><li>Canviar el model energètic està en les agendes.</li><li><a href="https://www.ccma.cat/324/franca-prohibeix-els-vols-interiors-amb-alternativa-de-dues-hores-i-mitja-en-tren/noticia/3090730/">Volar </a>es desincentivarà.</li><li>Hi ha negoci al voltant de la <a href="https://www.ccma.cat/324/auge-de-la-roba-de-segona-ma-mes-barata-i-sostenible/noticia/3106256/">re-utilització</a> i es <a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/mon/franca-prohibira-plastics-d-un-sol-des-2020_1_1377145.html">penalitza l'ús únic</a>.</li><li>Fer música i art en general és més a l'abast de tothom, com <i>tot </i>el coneixement.</li><li><a href="https://www.forbes.com/sites/jamesconca/2020/09/30/drones-can-reforest-the-planet-faster-than-humans-can/?sh=4536aef9341f" target="_blank">Drons habilitats per reconstruir boscos</a>, i reduir sensiblement l'ús de pesticides.</li><li>Algun dia podríem tenir un reactor de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fissi%C3%B3_nuclear" target="_blank">fisió</a>.</li><li>La natura encara és <a href="https://www.ccma.cat/324/la-lludriga-de-gairebe-extingida-a-establerta-en-practicament-tots-els-rius-de-catalunya/noticia/3100891/" target="_blank">resilient </a>a nosaltres.</li><li>Podem reconèixer de quantes coses genials podem gaudir. </li><li><a href="https://www.reflexionsital.cat/">Aquest blog</a>, on rau la solució a totes les desgracies, és manté viu!</li></ul><p></p><p>És cert que encara està bloquejat el 2on disc de Control Denied, els mosquits existeixen i a la pinya se li donen usos denigrants (<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Pi%C3%B1atex" target="_blank">no tots</a>!), però ens mereixem el dret a tenir fe .-) </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAJAMyyEy86yeyLm5DF7SzHsUC-61B4NWlhJmh1piC8pmUZrff2f3hRH3WiKHg_AfD6CtQB8dcUu9vFqMcVZc_UPB81hEtxT-yZ3o18df2RlYMzd4ndu3z0QTC_YmP9Esr8_Vu6OUwRes/s509/pinya1.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="268" data-original-width="509" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAJAMyyEy86yeyLm5DF7SzHsUC-61B4NWlhJmh1piC8pmUZrff2f3hRH3WiKHg_AfD6CtQB8dcUu9vFqMcVZc_UPB81hEtxT-yZ3o18df2RlYMzd4ndu3z0QTC_YmP9Esr8_Vu6OUwRes/s320/pinya1.png" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;">cal innovar <b>tant</b>?</span></i></div><div style="text-align: center;"><i><span style="font-size: x-small;"><br /></span></i></div><div><div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"></div></div></div></div></div></div></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-28703683187578311822021-08-12T01:19:00.030+02:002021-08-15T01:41:55.944+02:00Teories segurament falses (VII)<p> </p><p></p><blockquote>La nostra existència sí és un <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_determinista">sistema determinista</a>. Si ja no es pot repetir mai una partida de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Go" target="_blank">go</a>, en la nostra realitat al existir tal inabastable quantitat d'àtoms i les seves subdivisions, simplement encara no s'ha donat la circumstància de replicar un estat anterior per a comprovar-ho.</blockquote><p></p><p><br /></p><p><br /></p><p>-.</p><p><br /></p><p><br /></p><p></p><blockquote><p>Els <b>somnis </b>son un espai inigualable en que viure experiències no viscudes. Aquestes il·lusions, entre d'altres, es nodreixen de coneixements, vivències i el subconscient propi, que va entretenint-se creant diverses realitats virtuals. Tradicionalment, amb <i>sort </i>érem capaços de recordar algun fragment d'aquestes vivències fantàstiques.</p><p>Es pot arribar a gestionar l'accés a aquests somnis per part de tercers, ja sigui per; oci, per a fer tractaments (als visitants o als visitats), per aprenentatge passiu, investigacions diverses o com a exòtiques <i>sales de trobada</i>.</p><p>Al marge de la pròpia indústria de plataformes, aquest avenç ha propiciat tot un nínxol en que podem llogar-nos i fer diners "mentre dormim", donant lloc als hostes de somnis.</p><p>La immersió és tan alta que l'hoste no pot discernir si és somni privat o allotjat. Hi ha conflictes oberts sobre la propietat del somni, sobretot pels drets dels que son emesos, ja que els qui hi participen acaben sent part del somni, i tot i ser conscients de l'entorn, també és el <i>seu </i>somni.</p><p>Malauradament la vessant humana ha portat a usos no-ètics, com l'extracció d'informació, càstigs o l'esclavatge de persones, que narcotitzades, s'utilitzen com a hostes en l'espai no supervisat.</p><p>No està exempta de polèmiques aquesta pràctica, ja que fins ara encara no se n'ha regulat l'activitat, i es donen casos de somnis sospitosos (presencia de desconeguts, elements descontextualitzats..) que poden donar a entendre que la fase d'experimentació ja hauria començat sense acceptació prèvia.</p></blockquote><p></p><p><br /></p><p><br /></p><p>-.</p><p><br /></p><p><br /></p><p></p><blockquote><p>En el moment en que a una IA totalment desenvolupada se li encarregui de "resoldre l'Univers" ja no ens haurem de preocupar per res, ni de seguir existint. Tota una alliberació.</p><p></p></blockquote><p><br /></p><p><br /></p><p>-.</p><p><br /></p><p><br /></p><p></p><blockquote><p>Dels inicis de l'evolució de les especies, les habilitats intel·lectuals han anat correlacionades al tamany del cervell. I en la majoria de casos, més enllà de peixos i rèptils, s'aprecia una proporció entre el volum del cap i el del cervell que hi va a dins.</p><p>Però el que propicia els canvis substancials no és només el tamany, també les noves capes o lòbuls; els mamífers hem anat integrant diferents "mòduls cerebrals" que ens han donat capacitats que no hauriem pogut tenir abans. </p><p>Per exemple la part reptiliana és comú en quasi totes les especies, i controla les funcions vitals bàsiques mentre que el neocórtex només es troba en els mamífers i és més prominent en les especies que tenen una comunicació més complexa. Com un símil de piràmide de Maslow metafòrica que manté els mateixos nivells i ordre.</p><p>El limitant a aquesta evolució és que tenim un crani que es torna una infranquejable frontera opressora de l'encèfal. De la mateixa manera que una planta no pot créixer més enllà del seu test, només ens caldria ampliar la testa i deixar que els capricis de l'evolució la vagin emplenant, brindant-nos la següent etapa evolutiva.</p></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-kcRtP4YX37w9v38w97U4TWU94Q9MhX_1o2TTDCoAFqWFfm7bQbDHG2OV2WIxCGgMxoSbInCzCgP1be_xOrd77Z3CAgg1HW_8cDAYFYZEXwdTxGy4Pps9oc-Qam30NhqqtA5iOLwRpHQ/s1500/capgros.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1100" data-original-width="1500" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-kcRtP4YX37w9v38w97U4TWU94Q9MhX_1o2TTDCoAFqWFfm7bQbDHG2OV2WIxCGgMxoSbInCzCgP1be_xOrd77Z3CAgg1HW_8cDAYFYZEXwdTxGy4Pps9oc-Qam30NhqqtA5iOLwRpHQ/w320-h235/capgros.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;">segurament els dinosaures no hi van pensar..</div><p><br /></p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-30081175347526686232021-04-03T01:58:00.003+02:002021-07-23T23:54:10.566+02:00La sobre-riquesa (econòmica)<p><br /></p><p>Segons Aristòtil la prudència és la justa mesura entre la covardia i la temeritat, o la generositat ho és entre el malbaratament i l'avarícia.</p><p>Sent la pobresa el defecte de la riquesa, no tenim paraula per a l'excés. Magnat o multi-millonari ho podrien ser en cas de considerar-se una condició indesitjable. </p><p><b>Acumular riquesa</b>, més enllà de poder satisfer la realització personal, no es considera un <b>desequilibri</b>; sinó que s'associa a una fita lícita, aspiracional, d'èxit. I aquesta actitud viciada ha estat transversal a les societats i constant en la història, tant, que deu ser molt humana.</p><p>Però l'excés de riquesa te efectes netament negatius</p><p>En un mon real en que l'acumulació de mitjans facilita més acumulació, el capital, excorpori, pretesament innocu, acaba transformant els actius reals en <b>instruments financers</b>. Esdevé una plaga que ambiciona més i més, arrasant per allà on passa.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiISOAXolE7BEv0NKTQ1vS33wp7qTRxtMm8Z_EUoKl0uGIj7qUsoLnbeqxC_uhJN0u4nHQuzr07MOLjgPKp0_Fx-IT3WFaOiqwxPgD3bsihN7uS4cbI8ruLA-cH0YwZcGVXz4DKv50nFnc/s1440/locust_plague_header_hero_1440x698.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="698" data-original-width="1440" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiISOAXolE7BEv0NKTQ1vS33wp7qTRxtMm8Z_EUoKl0uGIj7qUsoLnbeqxC_uhJN0u4nHQuzr07MOLjgPKp0_Fx-IT3WFaOiqwxPgD3bsihN7uS4cbI8ruLA-cH0YwZcGVXz4DKv50nFnc/s320/locust_plague_header_hero_1440x698.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><i>una plaga visible i exterminable</i></div><p>Invertint en matèries primeres fins al desabastiment, apostant a la fallida i aconseguint-la, manipulant els mercats, entrant en empreses per forçar decisions etc. Tot per emmagatzemar i fer créixer el seu valor <b>per sobre que els demés</b>. </p><p>Pel camí queden tantes històries personals i col·lectives, morts massives, desastres ecològics.. Desequilibris que no poden fer valer la seva <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Externalitat" target="_blank">externalitat</a> i queden fora de cap balanç.</p><p>Aquesta plaga parasitaria és heterogenea, amb el vincle comú d'obtenir rendiment econòmic sense força de treball. Entre els actors principals hi son els <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fons_de_d%27inversi%C3%B3_lliure" target="_blank">fons d'inversió lliure</a>, els estats, els fons de pensions, la compra-venta de curt termini, les <a href="https://www.nature.com/articles/s41558-018-0321-8" target="_blank">cripto</a><a href="https://cbeci.org">divises</a>..</p><p>Jo personalment vaig posar-hi un peu, al 2008, quan msft oferia una prima de 72% del valor de yhoo. En el seu moment em va semblar una lliçó cara, però que un dels pitjors CEOs coneguts rebutgés, va ajudar-me a veure què te valor i què no.</p><p>Paracels va encunyar allò de que la dosi fa el verí, i d'aquest verí sí s'hi mor, al menys per dins.</p><div>Ric és qui no necessita més del que té, i qui no s'ho cregui.. pobres rics..</div><div><br /></div><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-54360915663510605342021-02-20T00:26:00.005+01:002021-07-24T00:58:56.029+02:00Paradoxes del llenguatge<p><br /></p><p>També ens definim comunicant-nos, i el llenguatge és el mitjà amb que ens expressem. Les capacitats d'aquest llenguatge marquen la manera <b>com ens relacionem i entenem el món</b>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBh3NNgBRCWz8rS213ayIjdj82q_OI82hYcVhfkUZFOqjU2ud-jDztA6Y7L5dpBIN6NnItdcIjj5uHG06T5YobDCloVNrEMve_Zjr8FwTedVFiun183-OoAcVXozlJHsyuR93jI7lhWWs/s1109/klingon.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="517" data-original-width="1109" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBh3NNgBRCWz8rS213ayIjdj82q_OI82hYcVhfkUZFOqjU2ud-jDztA6Y7L5dpBIN6NnItdcIjj5uHG06T5YobDCloVNrEMve_Zjr8FwTedVFiun183-OoAcVXozlJHsyuR93jI7lhWWs/w400-h186/klingon.png" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Els klingon, guerrers, no tenen paraules amables, l'elf requeriria una immortalitat per entendre'l, els mims només emeten fonemes quan son agredits físicament</span></div><p>La llengua no és indiferent; </p><p>Discrimina el gènere arbitràriament, donant un sexe als mots per caprici històric. Però és que després d'engendrats, els el tergiversa; p.ex. l'aigua és femenina fins que la temperatura no la transexualitza a gel o vapor. I no s'atura aquí; converteix a tots els plurals i tantes professionals en mascles <span style="font-size: x-small;">-l'alemanya totes les begudes alcohòliques, tret de la neutre i universal cervesa-</span>. </p><p>Segons del color de la llengua de l'usuari, inclús el cel i la poesia que en deriva no tenen res a veure. Què pensarien els egipcis antics de saber que pels alemanys el sol és femení? o quants, i quins, precs s'haguessin fet a una lluna mascle i teutona? </p><p>Mentre que per a dir el mateix, uns toquem ferro i d'altres <i>tocan madera</i>, la cosa pot començar a desvariejar si confonem l'altre barri amb <i>la cera de enfrente </i>o una sirena <i>odisseica </i>-siren- amb una de <i>disneyca </i>-mermaid-. </p><p>Però és que aquesta també és testimoni dels canvis de les societats, l'idioma maltès es va des-arabitzar com la pròpia illa, els cul de sac va viatjar d'Occitania al Regne Unit, els mexicans diuen gavatxos als veïns "antipàtics" del nord i els mosquitos es van fer transatlàntics.</p><p>Ja que al final la cultura hi va lligada, por arribar a ser estigmatitzadora, des del blat de moro o el braç de gitano a la tortuosa gota malaya en que si t'hi trobes ho tens més negre que el Antonio Machin-head-.</p><p>I és que si pretenem analitzar estrictament la llengua, ja hem llepat; els de la capital, son capitalistes? l'adulteri et fa adult? els iluminati poden ser el poder en la ombra? pot ser agut algú obtús? És el mateix el bon profit que el good profit? Cony Island és a l'arxipèlag de Lesbos? Els Ratthaus son plens de rodents? You can water the plants but cannot beer the guys or wine the ladys?</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8GdQScySDVbvyVw-VLgXYxRhcaPb9Sarz9Pbl_SkFFC9xsWYPkLO1CkNi6nT7vw_HejhPcrWvLUGxsOAyANrazaFZYWJbjLQuX63wEVmGHkSB-XWaaIch0ttuEeN_wxkhNtSQ-0rgOd0/s612/pixar.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="612" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8GdQScySDVbvyVw-VLgXYxRhcaPb9Sarz9Pbl_SkFFC9xsWYPkLO1CkNi6nT7vw_HejhPcrWvLUGxsOAyANrazaFZYWJbjLQuX63wEVmGHkSB-XWaaIch0ttuEeN_wxkhNtSQ-0rgOd0/s320/pixar.jpg" width="320" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">fora de test..? de riure..?</span></div><p>Fora pèls de la llengua, que l'important és entendre'ns!</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-3971555280224732522020-11-22T23:32:00.002+01:002021-02-20T00:35:05.476+01:00Noves propostes per millorar el mon, a través nostre<p><br /></p><p>El transport públic quasi gratuït compensat pel privat de benzina/gasoil a ~3x (?). Avions 5x i abolir els trajectes mitjans que es poden fer en tren.</p><div><b>Consum conscient</b>. Tot el que comprem, acabarà embrutant el mar, l'aire o el sòl. Llençar deixalles és canviar-les de lloc. No ens fa més nets embrutar lluny de casa. I si durant un mes haguessim de custodiar a casa les escombraries? Re-ciclar és només un pal·liatiu per quan no es pot <b>re-utilitzar</b> o re-omplir.</div><div><br /></div><div>Crear i consumir <b>cultura</b>,<b> </b>o gaudir de la <b>natura</b>, tenen impacte netament positiu.</div><div><br /></div><div><div>Que la <b>reputació social</b>, sigui social. Valoressin als ciutadans pels impostos que paguen. Que fos motiu d'orgull i reconeixement. A quanta gent ajudes, i no les festes o les vacances que fas.</div></div><div><br /></div><div>L'auto-estima com a prioritat. Ensenyar què significar la por i què significa estimar. A <b>entendre </b>i no pre-jutjar, a resoldre <b>conflictes </b>amb acords. A cada curs es podria anar aprofundint, per a obtenir ciutadans més dignes.</div><div><br /></div><div>Abolir socialment la necessitat de crear una imatge falsa de nosaltres. Desincentivar les xarxes socials, els retocs físics o virtuals, les publicitats que exploten complexos. <b>Ser qui som</b>, tranquilament, ha de poder ser imatge d'èxit.</div><div><br /></div><div>Resumint, a ser raonables, valents i justos.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><p><span style="font-size: x-small;">Això és un complement més "social" d'<a href="https://www.reflexionsital.cat/2014/03/podriem-comencar-millorar-tenint.html" target="_blank">aquest article anterior</a>.</span></p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-53459821046531398872020-09-16T00:05:00.002+02:002023-10-15T00:05:20.773+02:00Cites custom (I)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-aW11OdfsEf_swbzZhEgqLnFjVONU4FpIbWdtRb8Eb2wRMQw4UKEAkgp6eesEXoTR_f-j1fN6yx8CCRIVqGuo0_kW2DhPiJo-vFBsMaeg9ejPihh5nHYMt_qWQx7R5Y2KEzj3QwCkw5o/s671/pit+lluna.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="671" data-original-width="469" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-aW11OdfsEf_swbzZhEgqLnFjVONU4FpIbWdtRb8Eb2wRMQw4UKEAkgp6eesEXoTR_f-j1fN6yx8CCRIVqGuo0_kW2DhPiJo-vFBsMaeg9ejPihh5nHYMt_qWQx7R5Y2KEzj3QwCkw5o/s320/pit+lluna.png" /></a></div><br /><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><blockquote><div>Si no encenem un llum per por a crear ombres, ni el més brillant dels dies hi veurem amb claredat.<br /></div></blockquote><div></div></div><div><br /></div><div>-.</div><div><br /></div><div><blockquote><div dir="ltr">Una nit sense lluna, és com un pit sense mugró.<br /></div></blockquote><div></div></div><div><br /></div><div>-.</div><div><br /></div><div><blockquote><div>De tots els somnis que he viscut, em quedo amb el que comença al despertar<br /></div></blockquote><div></div></div><div><br /></div><div>-.</div><div><br /></div><blockquote><div>Tenir principis és car, però un bon fi no té preu.</div></blockquote><div><br /></div><div>-.</div><div><br /></div><div><blockquote>Miro als estels de l'horitzó perquè he perdut a qui mirar, i allà, hi veig als que voldria que em miressin a mi.</blockquote></div><div><br /></div><div>-.</div><div><br /></div><div><blockquote><div>A l'àngel caigut també cal ajudar-lo a aixecar-se</div></blockquote><div></div></div><div><br /></div><div>-.</div><div><br /></div><div><blockquote><div>La por ens salvarà de l'hivern i l'amor ens donarà vida a l'estiu.</div></blockquote><p><br /></p><p><br /></p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-6740137191182026562020-08-17T20:06:00.001+02:002021-05-16T22:41:12.299+02:00Cites absurdes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpHwKcUyT_53jivopdpeHE0fywJ4khFU0cQ6VNyGtxE6kFy_3bNXQ6DoctSTVLxA0Rdb9pLRkbbrrArl2KV11wDEIsdu0tT1rmAtrhKSTFN7HiDi9uMS1uKdQaKnrGSGWvQJ3gZEz2X3o/s1000/quoters.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="485" data-original-width="1000" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpHwKcUyT_53jivopdpeHE0fywJ4khFU0cQ6VNyGtxE6kFy_3bNXQ6DoctSTVLxA0Rdb9pLRkbbrrArl2KV11wDEIsdu0tT1rmAtrhKSTFN7HiDi9uMS1uKdQaKnrGSGWvQJ3gZEz2X3o/w512-h248/quoters.png" width="512" /></a></div><p><br /></p><br /><span style="font-size: x-large;">"</span>Som el que mengem<span style="font-size: x-large;">"</span><div><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;">- Caníbal refranyer</div></blockquote></blockquote></div></blockquote><div><p style="text-align: left;"><br /></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: x-large;">"</span>El deliris de grandesa son per als empetitis<span style="font-size: x-large;">"</span></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: left;">- André the Giant</p></blockquote></blockquote></blockquote><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: left;"></p><div dir="ltr"></div><p></p><div dir="ltr" style="text-align: left;"><span style="font-size: x-large;">"</span>When you look at my nostrils, keep in mind that they may be also looking at you<span style="font-size: x-large;">"</span></div><div dir="ltr" style="text-align: right;"><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: left;">- Nas-tzsche</div></blockquote></blockquote></blockquote><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: left;"></p><div dir="ltr"></div><p></p><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-large;">"</span>Tenen els auto-bots auto-estima?<span style="font-size: x-large;">"</span></div><div style="text-align: right;"><br /></div></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div><div style="text-align: left;">- Filòsof Deserticon.</div></div></blockquote></blockquote></blockquote><div><p style="text-align: right;"><br /></p><p style="text-align: left;"></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div><div><div><div><div><div><div><div><div><div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></div></blockquote><p></p><div><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div style="text-align: left;"><div><div dir="ltr"><span style="font-size: x-large;">"</span>I'm gonna kick your ass... with my punch<span style="font-size: x-large;">"</span></div><div dir="ltr"><br /></div></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div>- Balrog (M.Bison Jap)</div></blockquote></blockquote></blockquote><p> </p></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-large;">"</span>9 de cada 10 experts desacrediten al 10% d'experts<span style="font-size: x-large;">"</span></div></div></div></div></div></div></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div><p style="text-align: left;">- FactChecker.com</p></div></blockquote></blockquote></blockquote><p><br /></p><p></p><div dir="ltr"></div><p></p><span style="font-size: x-large;">"</span>Those who never like, they are sure to hate<span style="font-size: x-large;">"</span><div><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div><div style="text-align: left;">- Joey Demaio's Facebook</div></div></blockquote></blockquote></blockquote><p> </p><div><div><p style="text-align: left;"><span style="font-size: x-large;">"</span>The right to be left<span style="font-size: x-large;">"</span></p><div><br /></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div>- Confused centrist</div></blockquote></blockquote></blockquote><p> </p></div><div><span style="font-size: x-large;">"</span>Per la meva vida, que no moriré<span style="font-size: x-large;">"</span></div><div><br /></div></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div><div style="text-align: left;">- Zombie creient</div></div></blockquote></blockquote></blockquote><div><div dir="ltr"></div><p><br /></p><p></p><div dir="ltr"></div><p></p><div dir="ltr"><span style="font-size: x-large;">"</span>Jo, soc precursor de l'egoisme<span style="font-size: x-large;">"</span></div><div dir="ltr"><br /></div></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div><div style="text-align: left;">- Un adverbi</div></div></blockquote></blockquote></blockquote><div><p><br /></p><div dir="ltr"><span style="font-size: x-large;">"</span>Els trets fonamentals d'una execució son entre sella i sella<span style="font-size: x-large;">"</span></div><div dir="ltr"><br /></div></div><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div><div><div style="text-align: left;">- Cellajunt anònim -i supervivent-</div></div></div></blockquote></blockquote></blockquote><div><p><br /></p><p><br /></p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-751702354144487042020-07-15T23:48:00.001+02:002020-07-20T22:22:33.504+02:00Denominacions pendents<div><br /></div><div><ul style="text-align: left;"><li>Com es diuen els qui <b>no son pares</b> o mares? Existeix solter, filla, pare, però no "sense descendència".</li></ul></div><div><ul style="text-align: left;"><li>No hi ha una manera d'anomenar "discriminació/<b>odi a una cultura</b>". De vegades es parla envers una etnia, quan en realitat es vol dir la cultura pròpia d'aquesta i no el fet biològic dels qui en formen part o no.</li></ul></div><div><ul style="text-align: left;"><li>Ser "<b>normal</b>". Algunes qüestions s'acaben resolent amb "No, jo.. sóc 'normal'?". I l'altre què és? Vol dir alguna cosa com "carent de trets diferencials en un context determinat". Si normal no és correcte, manca un mot?</li></ul></div><div><ul style="text-align: left;"><li>Que surti cara o creu és un event aleatori. Quin tipus d'event és l'evocat per una <b>inteligencia artificial</b> -no un algorisme-? </li></ul></div><div><ul style="text-align: left;"><li>La <b>viscositat </b>és la resistència d'un cos a adaptar-se al seu contenidor. Com es diu un contenidor que s'adapta als seus continguts? Un estat just seria una aproximació social.</li></ul></div><div><br /></div><div><div data-smartmail="gmail_signature" dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr"><div dir="ltr">I el que realment ja no té nom, és que aquest blog encara no sigui alabat per la UNESCO i citat en els pregons de les festes majors d'arreu!</div></div></div></div></div></div></div></div><div><br /></div><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-14881158039387078652020-01-26T23:35:00.001+01:002020-01-26T23:41:09.735+01:00The very best of (del que hi ha..)<br />
Acabo de rebre una trucada del meu agent, que pel dècim aniversari del blog la companyia vol publicar un recopilatori.. doncs aquí va, una mica temàtic!<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvLq8K1X05TovHlCXX1uXj9K4fADmfH2vEDT9sQ-hQdUdTZh6sww6biunakfywjONqPZ9-NRp_UcN8IIJ61oscCoZEEbbAQ_qUm_KsTqXA1oe4CViAjuDqLyfQVD0D7cd3Ew1V5q0Ffns/s1600/recopilataa.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="248" data-original-width="500" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvLq8K1X05TovHlCXX1uXj9K4fADmfH2vEDT9sQ-hQdUdTZh6sww6biunakfywjONqPZ9-NRp_UcN8IIJ61oscCoZEEbbAQ_qUm_KsTqXA1oe4CViAjuDqLyfQVD0D7cd3Ew1V5q0Ffns/s400/recopilataa.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<h3>
Literatura </h3>
M'he sorprès sent capaç d'escriure aquests tres relats curts. Tots son sobre ànimes i algun grau de ciència ficció.<br />
<ul>
<li><a href="https://www.reflexionsital.cat/2011/11/poden-les-animes-sobreviure-lentropia.html" target="_blank">Poden les ànimes sobreviure a l'entropia?</a> (2011) Distopia basada en el mite d'Er.</li>
<li><a href="https://www.reflexionsital.cat/2014/01/epileg-duna-primera-vida.html" target="_blank">Epíleg d'una primera vida</a> (2014) Micro relat també basat en el mite d'Er.</li>
<li><a href="https://www.reflexionsital.cat/2014/08/ad-astra-per-erratica.html" target="_blank">Ad astra per erratica </a>(2014) Odissea intra-personal d'un gènesis (2ª part en procés).</li>
</ul>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<h3>
Propostes per la societat</h3>
<ul>
<li><a href="https://www.reflexionsital.cat/2013/12/proposta-duna-democracia-mes-directe-i.html" target="_blank">Re-democracia</a> (2013) representativa directa i <a href="https://www.reflexionsital.cat/2011/11/millorar-la-gestio-publica-amb-el.html" target="_blank">control assequible real del pressupost local</a> (2011).</li>
<li><a href="https://www.reflexionsital.cat/2013/11/valoracio-absoluta-vs-representativa-de.html" target="_blank">Diners no manipulables</a> (2013); els <a href="https://www.reflexionsital.cat/2010/09/la-gran-mentida-dels-bancs-centrals.html" target="_blank">bancs centrals</a> (2010) i <a href="https://www.reflexionsital.cat/2011/12/la-influencia-dels-prestadors-europa-i.html" target="_blank">altres prestadors</a> (2011) se'ns queden la riquesa!</li>
<li><a href="https://www.reflexionsital.cat/2014/03/podriem-comencar-millorar-tenint.html" target="_blank">Bons propòsits</a> (2014) per evitar les <a href="https://www.reflexionsital.cat/2016/07/males-senyals.html" target="_blank">males senyals</a> (2016).. <a href="https://www.reflexionsital.cat/2010/01/la-massa-no-es-tonta-es-individualista.html" target="_blank">entre tots</a> (2010)? i <a href="https://www.reflexionsital.cat/2018/11/etic-pitjor.html" target="_blank">èticament pls</a> (2018).</li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<h3>
Llenguatge</h3>
<div>
És divertit jugar amb les paraules i sorprendre's de com juguen amb nosaltres.</div>
<ul>
<li><a href="https://www.reflexionsital.cat/2018/08/trio-de-dobles-parelles.html" target="_blank">Trio d'homònims</a> (2018) fet de <a href="https://www.reflexionsital.cat/2011/09/algunes-paraules-no-aleatories.html" target="_blank">paraules boniques</a> (2011).</li>
<li><a href="https://www.reflexionsital.cat/2012/10/denominacions-enganyoses.html" target="_blank">Denominacions enganyoses</a> (2012) cercant l'<a href="https://www.reflexionsital.cat/2010/03/el-filtre-opac-de-la-quotidianeitat.html" target="_blank">origen obvi de les paraules</a> (2010).</li>
</ul>
<br />
<h3>
Teories</h3>
Aquí és on més m'he recreat.<br />
<ul>
<li><a href="https://www.reflexionsital.cat/2015/06/teoria-general-i-incompleta-de.html" target="_blank">Teoria general i incompleta de l'existència</a> (2015); culminació de totes les teories.</li>
<li>Segurament falses, però que dius.. "i si..?", <a href="https://www.reflexionsital.cat/2013/02/teories-segurament-falses.html" target="_blank">I</a> (2013), <a href="https://www.reflexionsital.cat/2014/07/teories-segurament-falses-ii.html" target="_blank">II</a>, <a href="https://www.reflexionsital.cat/2015/01/teories-segurament-falses-iii.html" target="_blank">III</a>, <a href="https://www.reflexionsital.cat/2015/11/teories-segurament-falses-iv.html" target="_blank">IV</a>, <a href="https://www.reflexionsital.cat/2017/02/teories-segurament-falses-v.html" target="_blank">V</a>, <a href="https://www.reflexionsital.cat/2019/11/teories-segurament-falses-vi.html" target="_blank">VI</a> (2019).</li>
<li>Els <a href="https://www.reflexionsital.cat/2012/09/el-cervell-la-penultima-frontera.html" target="_blank">secrets del cervell</a> (2012) poden <a href="https://www.reflexionsital.cat/2011/04/influencia-asimptotica-universal.html" target="_blank">estar lligats</a> (2011) amb els de l'<a href="https://www.reflexionsital.cat/2010/04/coneixement-universal-distribuit.html" target="_blank">Univers</a> (2010) i <a href="https://www.reflexionsital.cat/2013/08/disseny-intelligent-vs-recursivitat.html" target="_blank">perquè son així</a> (2013).</li>
</ul>
<br />
<h3>
Varis</h3>
<br />
<ul>
<li><a href="https://www.reflexionsital.cat/2011/06/els-videojocs-son-art.html" target="_blank">Reivindicant als videojocs</a> (2011).</li>
<li>Reclamacions <i>oldschool </i>tant per <a href="https://www.reflexionsital.cat/2013/03/males-practiques-rel-amb-concerts.html" target="_blank">concerts</a> (2013) com per <a href="https://www.reflexionsital.cat/2012/08/per-als-que-encara-em-volen-vendre-cds.html" target="_blank">CDs</a> (2012) i <a href="https://www.reflexionsital.cat/2017/08/tribut-al-carrer-tallers.html" target="_blank">on habiten</a> (2017).</li>
<li>i <a href="https://www.reflexionsital.cat/search/label/cuina" target="_blank">Bona cuina</a> en general!</li>
</ul>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgPM505G7ULSbV7EomiLkZ7JqJJWNWawkjXm8z5fH_JD4B2RBU9hp_rRPIxKKYD8Ii620GS_nbKv1Lg5HtzYgAir7OoQu1XJ4WQAcrmSk5Ykpbpf7ROD_wEJZ0sk4T3jekM7I8aIDm9Wo/s1600/recopilatab.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="252" data-original-width="500" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgPM505G7ULSbV7EomiLkZ7JqJJWNWawkjXm8z5fH_JD4B2RBU9hp_rRPIxKKYD8Ii620GS_nbKv1Lg5HtzYgAir7OoQu1XJ4WQAcrmSk5Ykpbpf7ROD_wEJZ0sk4T3jekM7I8aIDm9Wo/s400/recopilatab.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ha costat escollir 30 entrades d'auto-bombo en 10 anys. Tots sabem que després del recopilatori cal anar a explorar la discografia, sempre hi ha petits<b> tresors amagats</b>.</div>
<br />
Algun dia enlloc de dir "això ja va sortir als Simpson" es dirà que ja aquest blog ho va anticipar .-PP<br />
<br />
<b>Gràcies </b>als qui li heu dedicat algun min !!<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-89108611412532358832019-11-25T00:36:00.002+01:002019-12-26T12:42:33.681+01:00Teories segurament falses (VI)<br />
<blockquote class="tr_bq">
<b>No en som conscients</b> però constantment ens estem veient el nas. Només cal tancar un ull i veurem un marge dret,o esquerra, de carn nassal. Com aquest, hi ha molts exemples de senyals que se'ns ometen a la nostra consciència. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
El cervell continuament està filtrant el que creu que no ens interessa. <b>Captem molt més del que ens pensem</b>. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Les masses d'aire vibrant, les ones solars, diferents tipus d'energia, sensacions que no tenen descripció o el soroll de la nevera. Tot això ens pot estar sent privat de sentir. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
La ment es pot haver quedat endarrerida amb el seu "algorisme" d'ofuscació de dades i estar-nos perdent informació. Algun dia, "malformacions" o entrenament, ens permetran veure més enllà del nostre nas, i sense perdre'l de vista.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsNN6ErPVkkDWtsT1hIpxgHNoj0A8hE2zUn6UdgKGrQcewswWWU7FgAIfCiNDCVM3BaIkdptC75NZxBcPYoUnWjQNd9YvIIMVRqAqvpDjB5IkpbZlUT1FewMFjxqbocD83SB92lrGZCtE/s1600/ernst-mach-drawing1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="352" data-original-width="635" height="221" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsNN6ErPVkkDWtsT1hIpxgHNoj0A8hE2zUn6UdgKGrQcewswWWU7FgAIfCiNDCVM3BaIkdptC75NZxBcPYoUnWjQNd9YvIIMVRqAqvpDjB5IkpbZlUT1FewMFjxqbocD83SB92lrGZCtE/s400/ernst-mach-drawing1.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Van Gogh veia informació amagada com en l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Magic_Eye" target="_blank">ull màgic</a>?</div>
<br />
<br />
<br />
-.<br />
<br />
<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
De la trinitat que ens conforma -cos, ment, <b>ànima</b>-, aquesta última s'acomodaria en parts de l'ADN que aparentment no tenen cap funció. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Un risc desconegut de la <b>modificació genètica</b> seria que segons quines part de la cadena es toquessin ens deixaria "coixos". <span style="font-size: x-small;">Desanima una mica..</span></blockquote>
<br />
<br />
<br />
-.<br />
<br />
<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
Dormint, el cos i la ment fan tasques de manteniment. Algunes d'elles s'han de poder compensar externament; ja sigui via complements, "drogues", tractaments diversos etc. Arribaríem a necessitar la son cada cop menys.</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Mai encara s'ha evolucionat en aquest camp. Quan això passi una part important del <b>temps que guanyem</b> a la son ens caldrà dedicar-lo a "<b>treballar</b>" per pagar els 5 min. nets extres que ens quedaran per a nosaltres? <span style="font-size: x-small;">Votem no!</span></blockquote>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-57501129003110527422019-09-11T00:59:00.004+02:002020-08-17T20:08:09.160+02:00El costat més bèstia de les plantes<br />
El mon vegetal te una alta consideració <b>ètica</b>. Però es regeix per uns mecanismes que consideraríem social o <b>moralment qüestionables</b>.<br />
<br />
Primer dir que les plantes <b>estan vives</b>. No tenen sistema nerviós, però sí una vida. No son objectes que de cop apareixen a la plaça.<br />
<br />
A l'hora de reproduir-se, no tenen massa manies. El prefixe de <b>poli-gamia</b> es queda curt en l'acció disseminadora. No només practiquen la inter-espècie, sinó que deixen participar-hi a tot tipus d'animals i insectes. <i>Lasciu</i>.<br />
<br />
Per si no fossin ja de per si reprovables aquestes relacions carnals llibertaries, afegir que s'alimenten dels <b>excrements </b>de tota aquesta fauna, i encara es posen moixes si no els en donen. <i>Aberrant</i>.<br />
<br />
Enmig de tota aquesta xarxa pecaminosa, apareixem nosaltres, per anar <b>menjant</b>-nos la seva descendència i amputar-los les extremitats quan ho creiem oportú. Donar satisfacció a la nostra vista o olfacte es prou justificació per arrabassar-los la vida. <i>Pervers</i>.<br />
<br />
I quan no hi som, tampoc son tot son flors i violes, tenen les seves picabaralles. Moltes vides han quedat xafades per no emancipar en la maduresa, s'han arribat <a href="https://genius.com/Rush-the-trees-lyrics">a fer sindicats</a> per defensar-se els uns dels altres, per no parlar dels matrimonis de conveniencia mendelians. <i>Neo-salvatjisme.</i><br />
<br />
Amb tot, qui som nosaltres per a qüestionar el seu modus vivendi. Si estan a gust, doncs endavant, i que no deixin de fer la seva. <b>Més feliços tots</b> !!<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiKs1QHXLn3IpEMEvsnymbT4FKVIBTusBnI0OdCeLU1F7OuVhsVGH94OgBnYsY1yZdgU1CnQVZE8Gs4s9wquzOfSOnzAEKUPg7aBfvpWEKsi_oRUZPYwSsDzX1bOyrGf4N81yNgJllnGU/s1600/monstruoplantas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="471" data-original-width="741" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiKs1QHXLn3IpEMEvsnymbT4FKVIBTusBnI0OdCeLU1F7OuVhsVGH94OgBnYsY1yZdgU1CnQVZE8Gs4s9wquzOfSOnzAEKUPg7aBfvpWEKsi_oRUZPYwSsDzX1bOyrGf4N81yNgJllnGU/s320/monstruoplantas.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Portem-nos bé, que no vinguin les monstruoplantes!!</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-50989838390367059472019-06-10T02:46:00.003+02:002021-07-24T00:20:28.148+02:00Conceptes especials<br />
En el mon de les idees tot podria semblar possible, però sent-ho, alguns conceptes escapen al l'esperat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGbWzMLwLdQ1RX43vQ4RZ-SEBnY15mB5YXUjURI6SUYKivcyon7FNNfKyT9tNExHOtLRf_M9Jk82wGraNK6sfiRGuT2A8dudLZMSqAPTYhtpEOmwWKiV93VeajeYJO_i2NbgMGmL72OSY/s1600/helix1.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="709" data-original-width="901" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGbWzMLwLdQ1RX43vQ4RZ-SEBnY15mB5YXUjURI6SUYKivcyon7FNNfKyT9tNExHOtLRf_M9Jk82wGraNK6sfiRGuT2A8dudLZMSqAPTYhtpEOmwWKiV93VeajeYJO_i2NbgMGmL72OSY/s320/helix1.png" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<ul>
<li>Podríem definit l'infinit com allò que no te fi. La <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Semirecta" style="font-weight: bold;" target="_blank">semi-recta</a> però, manté la propietat de ser infinita y tenir un origen o final. Presenciar-lo ens convertirà en privilegiats observadors.</li>
</ul>
<ul>
<li>Sovint parlem de que hi ha events cíclics. En realitat no seguirien una circumferència sinó que des del <b>punt de vista</b> correcte veuríem que és una hèlix. En el nostre mon, mai tornem igual per on ja hem passat.</li>
</ul><div><ul style="text-align: left;"><li>L'energia irremeiablement es perd, en tot l'Univers. L'<b>entropia</b> n'és la conceptualització. No hi ha sistemes que l'intercanviïn sense pèrdua. La pedra que cau per la muntanya ja no tornarà a pujar. </li></ul></div>
<ul>
<li><b>Somatitzar </b>és el metabolisme de la por.</li>
</ul>
<ul>
<li>Tots els canvis en l'Univers son guiats per l'<b>aleatorietat</b>. Una força tant universal com desapercebuda que remou els àtoms i va "decantant" els events. Indòmita per molt que <a href="http://www.psyleron.com/pearIntro.html" target="_blank">uns</a>, <a href="http://skepdic.com/pear.html" target="_blank">altres</a> i <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Global_Consciousness_Project" target="_blank">els de més enllà</a> l'estudiïn.</li>
</ul>
<ul>
<li>Què hi ha separant les diferents <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Val%C3%A8ncia_(qu%C3%ADmica)" target="_blank">valències</a>? L'<b>Èter</b> por ser una explicació de què omple els espais que no estan ocupats -com la separació entre elements a la taula periòdica.. <span style="font-size: xx-small;">es broma eh</span>-.</li>
</ul>
<ul>
<li><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Punt_equidistant_(filosofia)" target="_blank">El punt equidistant</a><b>, o la justa mesura</b> és el punt exacte entre l'excés i la mancança. Tant exacte que tots el veiem en un punt diferent. És el que marca el camí a l'evolució pròspera. La virtut.</li>
</ul><div><ul style="text-align: left;"><li>Si algú te el poder absolut, aquest és el <b>narrador</b>. Tot el que diu esdevé.</li></ul></div>
<ul>
<li>Només pot ser <b>exacte </b>el que no existeix. I com d'exacte pot ser una cosa inexistent que no es pot mesurar..? Una barra de progrés al 99% no voldrà dir que falta una fracció del temps o un rellotge analògic girant més ràpid serà exacte més cops que un fiable amb poca desviació. </li>
</ul>
<ul>
<li>La <b>neutralitat </b>pot ser desitjable d'assolir en alguns camps, però només per la mera existència ja és impossible no tenir impacte. <span style="font-size: x-small;">P.ex. aquest blog te un gran impacte.</span></li>
</ul>
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-74634248488766634322019-03-18T22:03:00.002+01:002020-11-08T01:09:36.453+01:00How to create 4k super heavy pixel art animated VG tribute music videos<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
Fa poc he acabat un projecte que m'ha portat a aprofundir molt en varies tècniques. Faig una mini guia, en anglès, per canviar una mica!</blockquote>
<div><br /></div><a href="https://www.reflexionsital.cat/p/baldurs-gate-tribute-video-howto.html">Boo's Revenge Beyond Baldur's Metal Gate</a><div><br /><div><div><a href="https://www.reflexionsital.cat/p/street-fighter-metal-vega-4k-howto.html">Street Fighter Metal Vega </a></div><div><br /></div><div><a href="https://www.reflexionsital.cat/p/blog-page.html">Quake 3's Q3DM666</a></div>
</div>
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-15610092072361764132019-02-10T03:31:00.005+01:002023-04-10T13:39:34.057+02:00Arguments per pelis de serie B (I)<br />
És cert que la realitat supera la ficció, però la ciència ficció o la fantasia, en alguns moments, passen per sobre. <br />
<br />
Això son algunes idees que m'hagués agradat dur a terme. Una sinopsi.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;">En el "llegeix més" hi ha la continuació de la última, que és més elaborada (originalment escrita amb el teclat numèric d'un telf!).</span><br />
<br />
<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<h2>
Readme.txt</h2>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Un personatge tracta de fer massiva la 2ª part d'Evil Dead (s'obre un portal infernal al reproduir la gravació que un investigador fa recitant en veu alta el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Necronomicon" target="_blank">Necronomicon</a>). </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
El protagonista es considera misantròpic, però alhora és massa covard per fer-se voluntari de la seva causa i s'enfocarà en crear "paranys" a la humanitat. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
En sentir-se ferit en l'orgull promocionant la seva idea en un cercle íntim, i després de tornar a fracassar tractant d'emetre-la en una radio local, portarà a terme el seu pla des de la marginalitat. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Als anys 90 ho intenta fent CDs pirates amb l'arxiu readme.txt contenint la transcripció dels versos fatídics. Sense èxit. Te algun possible assoliment aïllat enviant el text a actors de veu que contracta a distància, però mai s'acaba de confirmar.<br />
<br />
Amb l'arribada de youtube, comença a fer varis canals que esdevenen molt populars, i quan ja te desenes de milers de visites, en tots ells i penja un vídeo amb un sintetitzador de veu que els recita. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Les conseqüències son per a la 2a part.</blockquote>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4Oy-z-pMF8ABzp_O_MhH7a5K_S_S09a_jp-_rDny-kJWnQ6CsAhSwd_aytpivjy-Cc9TKefVciVwhhtbxQIF3fgI0VxT1ErUHT6byWHo_Lb09AYwKISS6PGOvyIBVzKHuuzgcfVMPFfU/s1600/README.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="186" data-original-width="540" height="137" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4Oy-z-pMF8ABzp_O_MhH7a5K_S_S09a_jp-_rDny-kJWnQ6CsAhSwd_aytpivjy-Cc9TKefVciVwhhtbxQIF3fgI0VxT1ErUHT6byWHo_Lb09AYwKISS6PGOvyIBVzKHuuzgcfVMPFfU/s400/README.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">l'antídot que havia de portar la salvació</span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<h2>
Vampirs in outer space</h2>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Una societat secreta vampírica, s'organitza per formar part d'un llançament a l'espai. El seu propòsit és colonitzar un planeta amb la mínima exposició als raigs del sol.<br />
<br />
Es fan astronautes, participen en un experiment sobre com es comporta la sang creada sintèticament a l'espai. Un cop en òrbita, liquiden a la resta, i tot sembla un accident. Es queden sense suport vital, però tampoc el necessiten.</blockquote>
<div>
<blockquote class="tr_bq">
Habiten la cara oculta d'algun planeta veí i des d'allà tractaran de fer una colònia i repetir la operació de trasllat algunes vegades més.<br />
<br />
Potser seran els futurs aliens? O ja en son els presents..?</blockquote>
<br />
<br />
<br />
<blockquote>
<h2>
Hufu</h2>
</blockquote>
<blockquote>
Un grup de col·legues/amics que son vegetarians i/o hippies, sortint del campus, decideixen que aniran de cap de setmana a una casa a la muntanya. Un d'ells, que sempre busca enriquir la dieta, recentment havia sentit a parlar del <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Hufu" target="_blank">hufu </a>i just li acabava d'arribar una comanda. </blockquote>
<blockquote>
Allà tot molt bé. Fan una BBQ on mengen hufu, tots menys algun que no li "mola" el rollo hippie/hipster/vega/alternatiu, tot genial van fent bromes etc. </blockquote>
<blockquote>
Per la nit es troben 2 que anaven a veure si n'havia quedat més -i és q el hufu, com la carn humana, quan la tastes és el principi del fi, (<a href="https://www.youtube.com/watch?v=dgx3sp_hTJw" target="_blank">when you live the flesh is the beginning of the end</a>) allà parlen del que els ha agradat menjar-ne i com de reconfortant és moralment la dieta sense carn.<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
A l'endemà al mati, gairebé no surt el sol, tot és boira. Potser troben a faltar algú, potser algú volia més hufu que les restes que quedaven aquella nit, i va abordar a un indefens carnívor que no havia despertat aquesta necessitat per la carn. </blockquote>
<blockquote>
Durant el dia es va notant certa tensió, es van preguntant què ha passat amb el desaparegut. En algun moment algú percep un indicí sobre què pot ser el que va passar de l'estil "acaba de escupir el reloj de michael!!!" i despres algú altre denotaria algo semblant, així doncs entre dos se'l deurien haver cruspit? </blockquote>
<blockquote>
Ja va caient la nit, si es que en algun moment va arribar a anar-se'n. La cosa ja es comença a tornar poc controlable, i la bestia va dominant al hippie. El pobre carnívor, que no ha tastat el hufu, ara realment comença a sentir la por, però aquest instint no li servirà per sobreviure, se'l carreguen brutalment. Cada cop els va costant més parlar, estar calmats ja és impossible a hores d'ara. </blockquote>
<blockquote>
Abans, un altre hippie defensor d la vida, el que va descobrir-los el hufu, se n'havia anat al bosc per a no fer mal a ningú, potser podria menjar animals, va pensar com a mal menor. Troba un animal -conill, bambi, colom, esquirol o pardal- el comença a queixalar ansiosament com pot, doncs ja s'havia menjat un tros de la seva pròpia llengua (feia massa estona que no trobava aliment). Devora l'animaló. </blockquote>
<blockquote>
En fer-ho, nota certa sensació d'alliberament i pren l'alè fent un mig somriure relaxat. Just llavors comença a vomitar i entén que el cos ja nomes li accepta hufu, o substitutius en que prefereix no pensar (humans?), ja no es el principi del fi... es vora la fi! Així que mentre el nostre cannibal defensor de la vida intenta mantenir la humanitat, la resta se n'adonen que només amb un carnívor no podran ni passar la nit ."Let the show begin"! </blockquote>
<blockquote>
Pel bosc córrer una noia no-hufu que havia arrencat a córrer quan va començar a veure el panorama, i havia escapat de la zona (encara que potser l'acabarien ensumant, no se sabrà). Resulta, que el nostre amic a la vida, estava enamorat d'ella. Alguna cosa porta al nostre moribund vitalista cap a ella -ell sap que és el hufu, i el hufu també ho sap- (algú que ja desitjaves de a persona seria com l'ambrosia?). Mentre plora i es maleeix a si mateix, el seu cos i el d'ella es tornen en un, d'una manera diferent a com tants cops havia somiat. </blockquote>
<blockquote>
Va desenvolupant els seus instints, i sent la crida, Torna cap a la caseta de Hell's kitchen (aitd). Arriba a la cabanya rosegant la última cama o ma d'ella, que estava per menjar-se-la (tal i com comenten al principi del film). Es troba allà de tot... sembla una carnisseria, un escorxador, veu alguna cosa que hauria estat abans home rosegant cadàvers, que escapa o potser es barallen, però no te interès per allò, si bé no te massa carn, ja fruit de la lluita per la supervivència (així veien matar a la resta, clar).<br />
<br />
Observa tot aquell panorama...i mentre ho fa rossega el que pot, doncs la gana l'ha dut fins on és. La desesperació he fet cau en ell, i ja no sent la eufòria de la carn fresca, aquella que encara sangoneja, donant-li tot allo q tant desitjava, ara se sent llastimós, fa estona que quan pot connectar sap que allò ha d'acabar, però d'altra banda el que sigui que te dins seu, i que ara es part d'ell, necessita seguir creixent (si no menges, no et faràs prou gran). </blockquote>
<blockquote>
Efectivament, s'acaba menjant a ell mateix, en un exercici de desesperacio primària exagerat on es veu lo complicat i costós que pot arribar a ser, i com, al no ser humà, ell mateix es va rebutjant parcialment.<br />
<br />
Potser en els seus últims alés de vida, algú troba tot allò, ja sigui per qualsevol casualitat, perquè sabia que hi serien, o el mes insà de la terra passa per alla, per comprovar que nomes ell segueix vivint i era un experiment. El cas es que te un encontre amb la vida, el que podria haver mantingut.. </blockquote>
<blockquote>
Acabar reunint les suficients energies per pronunciar la seva última frase; "Em moro per una mica de hufu..".</blockquote>
<br />
<span style="font-size: x-small;">Havia de ser distribuït en una nevera ja que amb el VHS/DVD anava un tros de tofu amb silueta humana.</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-996430584060879092018-11-25T19:29:00.003+01:002019-06-11T14:34:35.379+02:00Ètic = Pitjor ?<br />
Apostar per opcions més sostenibles, duradores, justes, etc. ja <b>comporta gastar més €</b>, però aquesta faceta ètica no hauria de ser a canvi d'un pitjor resultat.<br />
<div>
<br />
Si un es fa vegà, ja pot esperar-se que el xoriço vegà no tindrà res a veure amb el real. Es tracta d'una "imitació" d'un be real. El que em costa més d'acceptar és la part del servei.<br />
<br />
L'argument de producte ètic cada cop atrau més. Però els qui l'exploten abusen de la paciència / consciència del seus consumidors. Hem d'exigir poder consumir de manera més ètica sense perdre <b>qualitat en el servei</b>:<br />
<ul>
<li>Encara avui en dia <b>piratejar </b>contingut te avantatges sobre comprar original. </li>
<ul>
<li>Posar un CD original al telf és molta més feina que baixar-lo <i>ripejat</i>. </li>
<li>Jugar a un joc amb <i>DRM </i>el fa més lent, obliga a estar connectat a internet, evita que el puguis compartir. Si el treuen d'un servidor, oblida-te'n.</li>
</ul>
<li>Facturar petites feines <b>de manera legal</b> comporta prou maldecaps i costos en gestories que donen arguments a fer-ho en B.</li>
<li>Tractar de no consumir <b>plàstics </b>és massa difícil. No es pot anar amb el pot de sabó al supermercat per re-omplir, ni comprar tantes altres coses sense el seu envàs d'un sol ús.</li>
<ul>
<li>No es poden tornar els envasos. En altres països inclús hi ha un sistema de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Legislaci%C3%B3n_de_dep%C3%B3sito_para_envases" target="_blank">fiances </a>a recuperar al retornar envasos.</li>
</ul>
<li>Escapar dels <b>monopolis </b>es pagar car, més enllà dels €.</li>
<ul>
<li>algunes OMV amb valors -com parlem.cat-, un desastre absolut.</li>
<li><a href="https://www.triodos.es/es" target="_blank">Triodos Bank</a>, presumiblement ètic, però un servei deficient, atenció al client molt justa.</li>
<li>Empreses que tracten de ser contra-punt com <a href="https://www.fairphone.com/en/" target="_blank">Fairphone</a>, encara tenen molt a millorar.</li>
<li>El software lliure per ser d'us residual sempre porta alguna contra-partida a l'usuari, GNULinux vs Windows, Fedora vs Facebook, i un llarg etc.</li>
</ul>
<li>És més car anar en tren que en avió, quan l'impacte i energia requerits no te res a veure.</li>
</ul>
Hi ha honroses excepcions com p.ex. <a href="https://www.somenergia.coop/ca/" target="_blank">SomEnergia</a>, <a href="https://www.videolan.org/" target="_blank">VLC</a>, 7Zip, però queda molt per recórrer.<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3tIbEQPMlxZZTCpgw3eN-3Pqxlw1RW6K2YE0uf4BKbwrgFky-W1592IzdFXzq5OrxJhrMo4wEUyvdEFppmUst-tU4HeDdYVk8keVD0L5UmD1v2N_2YvyMM34btpWnY4RjXp4h5aR7A1M/s1600/Triodos.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="835" data-original-width="1600" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3tIbEQPMlxZZTCpgw3eN-3Pqxlw1RW6K2YE0uf4BKbwrgFky-W1592IzdFXzq5OrxJhrMo4wEUyvdEFppmUst-tU4HeDdYVk8keVD0L5UmD1v2N_2YvyMM34btpWnY4RjXp4h5aR7A1M/s400/Triodos.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">..i em segueixen dient que en 4 anys es bio-degrada, mentre que fa més la tinc en un test..</span></div>
<br />
Confiem en que moviments com l'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Economia_del_b%C3%A9_com%C3%BA" target="_blank">economia del bé comú</a> i més clientela en aquest nínxol contribuiran a que els negocis tinguin majors incentius per a ser ètics.<br />
<br />
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7517533984962644372.post-10764294313292743952018-09-10T01:37:00.004+02:002018-09-10T01:41:52.890+02:00Joguines com a servei<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div>
En el mon del software s'està imposant el model <b>SaaS</b>. No compres un producte, sinó que pagues una quota per tenir dret a gaudir-ne.<br />
<br />
Pel moment vital de gent al meu voltant, veig més d'aprop el mon infantil. I és desproporcionada la manera com s'<b>acumulen bens materials sense futur.</b><br />
Generalitzant, els nens tenen moltes joguines. Més que amb les que poden jugar. I per la normal social de fer regals, físics, l'acumulació és creixent. A l'any <a href="https://www.distribucionactualidad.com/gasto-en-juguetes-en-el-mundo-espana-en-el-furgon-de-cola/">ronda els 150€</a> de mitjana.<br />
<br />
Un servei que p.ex. donés accés a n-joguines premium (tres?) o novetats i m-joguines "clàssiques" (quinze?) a canvi d'una quota menor que el cost total anual (150€) crec que seria benvingut.<br />
<br />
El nen/a tindria aquestes joguines fins que se'n cansés. Si en volgués alguna altra, tindria un catàleg on escollir, i renunciar a alguna de les que te per la nova de la mateixa categoria. Només això ja seria un bona lliçó.<br />
<br />
Si alguna joguina es converteix en especial, es paga un preu definit i queda fora de la circulació. Si es fa malbé, ídem.<br />
<br />
Englobant el concepte joguina, poden ser llibres, llapissos de colors, jocs de taula (o inclús una entrada a l'any per anar al teatre?). I a mida que creixen i tenen interessos diferents anirien rotant a una oferta addient a la edat. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
També es podria aplicar a la roba, però seria un altre negoci. <b>Tot el que implica temporalitat </b>podria funcionar en aquest servei (p.ex. qui fa esports d'aventura, tenir disponibles kayaks, esquis, cordes, grampons).<br />
<br />
Les avantatges per mi son totes, el nen/a apren auto-gestió, no s'omple la casa de trastos, es podrien fer regals en forma d'ampliació de quotes directament pagant part de la quota. De retruc m'agradaria que la industria al rebre les joguines ja gastades fos capaç de fer-ne un millor reciclatge que l'actual.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikHx2gazTY8XrlL5ALmmW8v-dk7QPPJ4yIUc9y-qU9r2e24NxvSnW3XL4Obz9cfmVm-P27ix-lzwBcl152YzaZ4ylqAYar3yGRCY8Epd5xMiPPrGbxSh3N8buKQXHBFe_W1j2N5ydjzZ4/s1600/potato-aas.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="560" data-original-width="1417" height="157" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikHx2gazTY8XrlL5ALmmW8v-dk7QPPJ4yIUc9y-qU9r2e24NxvSnW3XL4Obz9cfmVm-P27ix-lzwBcl152YzaZ4ylqAYar3yGRCY8Epd5xMiPPrGbxSh3N8buKQXHBFe_W1j2N5ydjzZ4/s400/potato-aas.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Mr. Potato com a servei, sempre vaig ser fan!!</span></div>
</div>
<div>
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0