Com fer una plantada d'arbres

Tenim una pressió important relacionada amb la degradació del medi-ambient.

La natura ja sap com es planten els arbres, perquè es fa sol, però ja que participem en la degradació, podem intentar contra-arrestar-la una mica.

Bàsicament calen els propis arbres, el terreny, les eines i els voluntaris..

Un arbre té un cicle de vida molt llarg, no és com plantar un carbassó, que en setmanes ja dóna fruits o tenir un humà que fins que no fa alguna cosa de profit poden passar.. dècades, o no fer mai res de bo..

De mitjana, consumim uns 550 litres d'oxigen al dia. Aproximadament calen 22 arbres per a cobrir la demanda d'oxigen d'un adult. També aporten molt més que l'aire que respirem: biodiversitat, aturen la desertització, entorn per la fauna, etc.

Hi ha nombroses ONGs (alhora que massa poques, ànims!) treballant-hi. D'elles ens podem aprovisionar, o acudir directament a vivers professionals. 

Comprant-ne una bona quantitat, a partir de 100, podem tenir cada planter de roure/pi o similar d'uns 10l pels 35€/unitat. Si anem a 3l seran més barats, si els volem més grans, més cars. L'assumpció del cost doncs ja depen de la capacitat o l'habilitat d'obtenir recursos.

un petit roure al que li queda un gran camí

Com més petit sigui l'arbre, millor s'adaptarà a l'entorn i més fàcil serà de plantar. Per contra, serà més vulnerable en un entorn real que al viver. La natura sempre agraeix varietat i acompanyants, com arbusts de diferents espècies.

Trobar el terreny hauria de ser molt més fàcil del que a la pràctica és. D'entrada a tothom li agrada la idea, però acaba sent massa difícil trobar un ajuntament al que, encara que li posis tot de franc tret del regadiu -i renunciant a cap reconeixement-, cedeixin sòl. Serà un èxit aconseguir-ho després de 5 intents reals, parlant amb responsables. Els estris i el suport logístic els pot assumir la patrulla municipal.

Si hem decidit no esperar a que els arbres es plantin sols, ens les haurem d'empescar per obtenir voluntaris. És una activitat netament positiva. Entorn natural, permet socialitzar, inclusiva per tothom, grans i petits, genera vincle, consciencia i a sobre satisfà.

No arriba al nivell de el hombre que plantaba àrboles, però tot és posar-s'hi !!

Mantinguem l'esperança

Costa poc enumerar un innombrable nombre de coses negatives que passen al nostre voltant; però com ens recorden el Monthy Pyton, també hi ha lloc a la positivitat, si la volem veure.

Com aspirant a cercador inesgotable d'esperança, aquesta és la meva petita aportació:

• El paper de la dona segueix avançant en tots els fronts, per benefici de tothom.
• U.S.A. via OCDE vol imposar un IS mínim global del 15% real, un pas a l'harmonització fiscal.
• França permetrà ensenyar en català i 6 altres llengües històriques regionals.
• Canviar el model energètic està en les agendes.
• Volar es desincentivarà.
• Hi ha negoci al voltant de la re-utilització i es penalitza l'ús únic.
• Fer música i art en general és més a l'abast de tothom, com tot el coneixement.
• Drons habilitats per reconstruir boscos, i reduir sensiblement l'ús de pesticides.
• Algun dia podríem tenir un reactor de fisió.
• La natura encara és resilient a nosaltres.
• Podem reconèixer de quantes coses genials podem gaudir. 
• Aquest blog, on rau la solució a totes les desgracies, és manté viu!

És cert que encara està bloquejat el 2on disc de Control Denied, els mosquits existeixen i a la pinya se li donen usos denigrants (no tots!), però ens mereixem el dret a tenir fe .-) 

cal innovar tant?

Noves propostes per millorar el mon, a través nostre

El transport públic quasi gratuït compensat pel privat de benzina/gasoil a ~3x (?). Avions 5x i abolir els trajectes mitjans que es poden fer en tren.

Consum conscient. Tot el que comprem, acabarà embrutant el mar, l'aire o el sòl. Llençar deixalles és canviar-les de lloc. No ens fa més nets embrutar lluny de casa. I si durant un mes haguessim de custodiar a casa les escombraries? Re-ciclar és només un pal·liatiu per quan no es pot re-utilitzar o re-omplir.

Crear i consumir cultura, o gaudir de la natura, tenen impacte netament positiu.

Que la reputació social, sigui social. Valoressin als ciutadans pels impostos que paguen. Que fos motiu d'orgull i reconeixement. A quanta gent ajudes, i no les festes o les vacances que fas.

L'auto-estima com a prioritat. Ensenyar què significar la por i què significa estimar. A entendre i no pre-jutjar, a resoldre conflictes amb acords. A cada curs es podria anar aprofundint, per a obtenir ciutadans més dignes.

Abolir socialment la necessitat de crear una imatge falsa de nosaltres. Desincentivar les xarxes socials, els retocs físics o virtuals, les publicitats que exploten complexos. Ser qui som, tranquilament, ha de poder ser imatge d'èxit.

Resumint, a ser raonables, valents i justos.

Això és un complement més "social" d'aquest article anterior.

Ètic = Pitjor ?

Apostar per opcions més sostenibles, duradores, justes, etc. ja comporta gastar més €, però aquesta faceta ètica no hauria de ser a canvi d'un pitjor resultat.

Si un es fa vegà, ja pot esperar-se que el xoriço vegà no tindrà res a veure amb el real. Es tracta d'una "imitació" d'un be real. El que em costa més d'acceptar és la part del servei.

L'argument de producte ètic cada cop atrau més. Però els qui l'exploten abusen de la paciència / consciència del seus consumidors. Hem d'exigir poder consumir de manera més ètica sense perdre qualitat en el servei:

• Encara avui en dia piratejar contingut te avantatges sobre comprar original. 
• Posar un CD original al telf és molta més feina que baixar-lo ripejat. 
• Jugar a un joc amb DRM el fa més lent, obliga a estar connectat a internet, evita que el puguis compartir. Si el treuen d'un servidor, oblida-te'n.
• Facturar petites feines de manera legal comporta prou maldecaps i costos en gestories que donen arguments a fer-ho en B.
• Tractar de no consumir plàstics és massa difícil. No es pot anar amb el pot de sabó al supermercat per re-omplir, ni comprar tantes altres coses sense el seu envàs d'un sol ús.
• No es poden tornar els envasos. En altres països inclús hi ha un sistema de fiances a recuperar al retornar envasos.
• Escapar dels monopolis es pagar car, més enllà dels €.
• algunes OMV amb valors -com parlem.cat-, un desastre absolut.
• Triodos Bank, presumiblement ètic, però un servei deficient, atenció al client molt justa.
• Empreses que tracten de ser contra-punt com Fairphone, encara tenen molt a millorar.
• El software lliure per ser d'us residual sempre porta alguna contra-partida a l'usuari, GNULinux vs Windows, Fedora vs Facebook, i un llarg etc.
• És més car anar en tren que en avió, quan l'impacte i energia requerits no te res a veure.

Hi ha honroses excepcions com p.ex. SomEnergia, VLC, 7Zip, però queda molt per recórrer.

..i em segueixen dient que en 4 anys es bio-degrada, mentre que fa més la tinc en un test..

Confiem en que moviments com l'economia del bé comú i més clientela en aquest nínxol contribuiran a que els negocis tinguin majors incentius per a ser ètics.

Fairphone, tampoc tant just.

Fa només unes dècades, al veure's que la natura sola no pot reposar-se a la nostra degradació creixent, el concepte de la sostenibilitat s'ha començat a inculcar

Aquest és un nou valor, del que ja està bé que se'n tregui profit. I el marketing és expert en explotar les debilitats dels individus.

Virtualment tots els mòbils necessiten coltan i altres matèries poc comuns per a la seva fabricació i que s'extreuen en condicions molt qüestionables. Per complementar el quadre, és produeixen sota unes condicions que de vegades s'acosten a l'esclavatge modern, laboral i ecològicament.

A través de kickstarter va aparèixer el Fairphone, amb la promesa d'una fabricació local amb materials extrets "responsablement". La qüestió de la fabricació va caure enseguida i va passar a la Xina sota el pre-text final dels costos, que segons ells son els següents:

Cada unitat del FP2 es ven a 437,50 € -impost a part-. Fabricar el telf segons ells costa 273€ -el Xiaomi Mi4 de millors característiques val 168'60€-. Per tant està clar que qui compra aquest telf. no és per una qüestió de preu.

El que vull destacar com a greu és que venen un producte a 4x el preu de mercat, però contribueixen al dumping medi ambiental i de condicions laborals al subcontractar la fabricació a la Xina. Hi ha més països fabricants de tecnologia que controlen aquests processos i van al top negatiu (!).

Al marge d'això son una empresa molt poc professional que ni respon als correus i entrega els telf amb més de 2 mesos d'endarreriment.

Per concloure, és una companyia que en totes les fotos apareixen molt moderns, però es demostren molt ineficients en tots els aspectes d'un negoci, excepte en ser el únic amb una oferta per als qui la consciència els demanda sentir-se més tranquils.

Aplaudeixo la seva iniciativa i els vaig donar suport, però espero que enseguida apareguin empreses més serioses que competeixin en aquest nínxol,


PD: promocionen un telf que duri 5 anys mentre que el meu anterior me n'ha durat 6 i encara va bé.

Podríem començar a millorar tenint..

Embolcallat amb una mica de wishful thinking, tot un seguit d'idees que no costen massa diners -però sí esforç- que crec que representarien canvis estructurals positius. No entro en política ni energia.

Normalització

• Sistema Mètric Internacional global -o pacte-. Ja està bé de galons, polzades, peus, lliures, bilions (que son millars) etc. Avui en dia es pot fer racionalment i tot, no cal ni matar a innocents. Després els satèl·lits exploten..

• Calendari racional, ni gregorià, ni zulú, ni zodiacal. Que no calgui aplicar vàries fórmules per entendre'l. Amb les hores una cosa similar, i en sistema decimal, millor.

• Llenguatge comú acordat, tipus esperanto X.0.

Consum

• Associacions de consumidors que normalitzin i objectivitzin la informació de les ofertes. Que facin rankings per durabilitat, sostenibilitat, fabricació, origen, manteniment necessari, etc. Per a escollir la compra tant d'energia, telecomunicacions, electrodomèstics o albergínies.

• L'aplicació de l'esquema de les fiances en envasos de plàstic/vidre a altres productes com per exemple al comprar una nevera pagues x € que se't tornaran quan al final de la seva vida útil la tornis a la deixalleria. O pagues y € per la compra d'un cotxe que es van tornant en cada ITV.

• Certa ètica (il·lògica), p.ex. no cobrar més a algú gras que algú prim en un vol, o no demanar examens d'ADN les asseguradores per optar a bonificacions, etc.

Varis

• Algun sistema de "karma" pel cotxes/conductors tipus els d'alguns blogs. N'hi ha que tenen per norma la conducció incívica. A aquests se'ls puntuaria negatiu, als que p.ex. cedeixen el pas en positiu. Si ets bon conductor, quan et calgui podràs "colar-te", si estàs carregat de negatius, no t'ajudaran. Se que es difícil d'implementar. Aplicable a d'altres àmbits.

• Escamots per a la inutilització d'alguns radars/càmeres/sistemes de control. Sense entrar a valorar-ho.

• S'entregui informació públicament a empreses privades -facebook, twitter, linkedIn-. Si, això és de google..

• Una dieta de píndoles/batuts feta a mida de les necessitats, accessible, que aporti  tots els nutrients sota demanda.

Economia

• Aranzels que compensin les externalitats i condicions de treball. No es raonable a Europa tenir que competir amb origens en que es contamina, no es paguen impostos i/o els sous son un bol de menjar. Si se'ls carrega un impost equivalent, potser els valgui la pena corregir-ho en origen i no pagar l'impost.

• Més mecanismes per equilibrar la riquesa. Qui la te, te més fàcil deixar-ne sense a la resta. I facilitar-ne la creació en general.

• Sistema de pensions sostenible, p.ex. a l'estil del model austríac.

• Emissió de diners sense deute. S'ha intentat varies vegades durant la història, en ocasions provocant morts prematures. La idea segueix sent essencial.

Excel·lència en la salvació del mon

• Si en aquest blog hi ha tantes coses interessant i la solució a tot, perquè no interessa a ningu*? .-P