Tribut al carrer Tallers

Mai m'he fet meva Barcelona. De fet n'he estat més crític que admirador, tot i així hi ha un racó que sí me l'he fet meu, i és el carrer Tallers. Pel canvi de mil·lenni vaig descobrir aquest lloc autèntic on perdre's una estona.

Faré una petita descripció per ordre d'aparició dels actors principals d'aquella comunitat. Molts d'ells son preterits excepte en les nostres memòries, i per tant els marcaré amb un RIP indicatiu.

Les coses pel seu nom

Només entrar, venint des de les rambles, et trobaves al primer "actor". Et posava la ma a l'espatlla i et demanava si sabies què era un politoxicoman. Costava respondre, perquè tot i que no ho sabessis amb anterioritat, en aquell precís moment tenies clar que n'acabaves de conèixer a un, però per deferència, i per l'impacte inicial, escoltaves la intro fins que veies una escletxa per a fugir. A la propera ja intentaries accelerar el pas, o esperar a que anés a per un altre objectiu per passar tu. RIP.

Quasi a la mateixa alçada hi havia el Music World -seguit del mític Boadas-. Només acostar-t'hi et feien saber que tenien tots els discs d'aquell grup que portaves a la samarreta i varis pirates -ara bootlegs- dels 90s gravats arreu, inclús algun VHS. Entrar-hi però era obligatori, perquè donaven gratuïtament fotocopies de la llista dels propers grups que tocarien a la ciutat -no sortir-hi deuria ser com ara no aparèixer al Google, no existia el bolo-. Allà em vaig comprar alguns primers discs; el Reinventing the Steel de Pantera, quan era novetat.. RIP.

Uns metres més enllà hi ha un passadís que fa de botiga, Discos Tesla. Mai he pogut creure que fessin massa caixa, però suposo que no es molt car de mantenir. El porten els cosins segons dels Death Angel (no?), pels que sembla que no passi el temps -o potser sí i els d'ara son 2ª generació-.

Encara en la banda esquerra hi havia dos locals seguits de Discos Castelló. Era la més gran i cuidada, i de música més generalista, tenia sempre coses atractives als aparadors. M'hi estava poca estona, però és que mai se sap. Dins podies trobar-hi una taula amb fanzines com els mítics Picadilly Circus -ara vivint de Metalcircus- o el Force, sense internet tenien tot el sentit. RIP.

aquestes estanteries contenen les empremptes i ADN de la comunitat metal·lica!

Per als que encara em volen vendre CDs..

Anar a comprar CDs es una activitat que em relaxa. De tant en tant poso els meus dits a passejar per les estanteries de les botigues del carrer tallers i rodalies, com en els vells temps.

Durant tots aquests anys de consum de música en plàstic, porto trobant a faltar algunes pràctiques:

• Caixes de plàstic: Poden quedar molt espectaculars alguns digi-packs, però al cap de 50 cops que l'has obert, l'invent ja s'està tornant lleig -segons on els tinguis, més-, a part que alguns costa lo seu de tornar a desar bé. Molts discs nous tenen contingut extra només en aquesta edició. Si no es per a regalar a algú que se l'escoltarà 2 cops, no paga la pena.
• RES de bonus tracks en el mateix disc: si volen donar contingut addicional perfecte, però que no em modifiquin un àlbum que va ser concebut d'aquella manera. Un disc a part no es tant costós. Després d'un disc que m'encanta, no em reconforta sentir les mateixes cançons en directe, o preses d'estudi que se senten fatal. No, no i no!!
• Volum normalitzat: els discs antics, que venien dels vinils sonen molt fluix, mal equalitzats etc., entesos. Però avui en dia ja hi hauria d'haver un estandar i que tots sonessin al mateix volum, ja li pujaré o baixaré si m'interessa.
• Més enllà del plàstic -digital- : tant que ens insisteixen amb que al comprar un cd/peli/videojoc/etc. no fem més que comprar el dret a gaudir-ne -no ens el volen deixar compartir ni transformar ni..-, haurien de facilitar la vida als qui segueixen pagant per la música. És molt fàcil posar en el CD el propi disc en mp3, o algun enllaç a l'iTunes o similar per no tenir que recórrer a altres mitjans per tenir la música per la que hem pagat.

Si voleu saber el què podeu treure pels vostres CDs, a Amazon hi ha el preu al que cotitzen de 2a ma -dels meus, sense edicions rares, no en trobo que passin dels 5,5$-. Per tallers també un en podríeu desprendre a packs, espero que no.

PD: Espero que mantinguin els CDs dels cotxes per molts anys, segur que alguns van pensant a liquidar-los per usbs..