Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humanitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humanitat. Mostrar tots els missatges

18/1/25

El motor del nostre mon humà


El sistema en que vivim  

És al·lucinant com funciona el mon; unes normes relativament bàsiques aplicades a "la existència". No sobta gens que, enlloc de a la casualitat, el seu origen s'hagi atribuït a entitats superiors.

Som en un sistema en que tot col·lisiona constantment, des dels àtoms a unes pedres gegants que volten salvatge i ordenadament per incomptables galàxies. Un re-equilibri incessant del caos enmig del qual la vida va obrint-se pas.

Aquest univers més físic, és regit per una convergència de forces, de la quàntica més anti-newtoniana, a l'astrofísica, la gravetat espai-temps, els ecosistemes etc., però n'hi ha una que es demostra potentíssima, que és la perpetuació de l'espècie.

Ritus perpetuadors

Hi ha molts exemples al·lucinants; dels cargols que no només son independents per portar la casa al damunt, a la polivalència del peix pallasso, passant per altres solucions al límit del darwinisme. Nosaltres, com a humans, també tenim les nostres coses, i per ser el centre de l'univers les hem arribat a normalitzar.

Per molta evolució que portem a sobre, el relacionat amb la reproducció, o la seva pràctica, segueix movent el món. Si bé han aparegut contra-poders potents com el heavy metal o els videojocs, no podem negar que el sexe es un dels vectors de major tracció humana. 

Aquest ritual d'origen animal, paleolític a tot estirar, per molt avançats que ens creguem, encara és el que perdura majoritariament. I és que al ser la perpetuació de l'espècie el major dels nostres objectius, el disseny de tot plegat és fucking (picada d'ullet) excellent, que dirien aquells.

La base, original si més no, seria que la femella ha de seleccionar un mascle que pugui ser capaç de la procreació i el manteniment familiar, almenys fins la següent generació. La selecció ha de ser acurada, perquè implica vora un any d'embaràs i demés inhabilitacions, més la posterior cura dels infants. El mascle d'altra banda, només s'ha de preocupar de donar tantes mostres d'adn com sigui possible. 

D'entrada, tot això funciona mitjançant una interfície impressionant, que arrenca quan es compleixen certes condicions; per una banda s'obre un pany i per l'altra es genera una clau. La combinació, si esdevé, va acompanyada d'una alta dosi de plaer, que, donant-se una sèrie de caramboles, obre les portes a la següent generació. En el cas humà, no hi ha època de zel, per tant, qualsevol moment pot ser bo per pensar en assolir el nostre objectiu vital.

Diferents propòsits

A mesura que ha avançat la tècnica, han anat canviant les normes d'aquest ritual; fins al límit que, de tota l'equació, ens podem quedar amb la part que vulguem, posant davant el desig personal al de la espècie; 

Podem optar pel tan plaent premi de la pràctica, havent-hi tot de mètodes anticonceptius al nostre abast. Si el gènere de l'altra part no correspon al que la biologia tenia previst, aquests ni caldran. Tenim pastilles que empenyen la biologia cap amunt si alguna cosa fallés i tot.

Si d'altra banda, cerquem la vessant de la supervivència de la humanitat, existeix la reproducció in vitro, ventres de lloguer, l'adopció, diferents formes de comunitats i algun dia la clonació segurament sigui una opció.
 
Tot i que les normes de la supervivència han canviat substancialment, el patró original és tan potent, que ens agradi o no ens condiciona. És una força que impregna la societat, i ens porta a conductes en que la influència d'aquesta és la única explicació racional a alguns comportaments.

Lluir a l'aparador

Molts comportaments masculins van d'emmirallar-se en aquest mascle alfa que garanteixi tot el que una femella pugui necessitar. Una projecció de dominació i proveïdors de seguretat. Voler tenir bons músculs, fer una bona promoció del recursos propis i nivell de vida, mostrar els molts coneixements importants i totes les les actituds o decisions estètiques derivades (p.ex. cotxes, tatuatges, cabell..). 

A l'altre costat impera una pressió social, que pretén ser congènita, que comporta una gran dedicació de recursos en ser atractiva. Al voltant de la idea de projectar la major fertilitat, hi ha una industria dedicada exclusivament a aparentar ser més jove, del maquillatge a alterar l'organisme via cirurgia (p.ex tenir pits més grans per despertar l'interès masculí per la nutrició dels potencials nouvinguts) tot per proporcionar els millors embolcalls, i ser les flors més codiciades.

Per molt racionals que ens creguem de vegades, i molt curiós, o patètic, o inversemblant, pugui semblar aquest comportament, és un instint derivat d'una missió vital, que tot i haver-se desnaturalitzat, d'alguna manera segueix vigent.

Segurament el més sensat sigui acceptar-ho, i portar-ho amb la major dignitat possible.


30/12/24

Degradació de la capacitat de concentració


Segurament és un continu al llarg de la història; certes paradoxes es van tornant més paradoxals, i ens en comencem a convertir en testimonis alhora que comencem a formar part de la pròpia història.

Una d'aquestes, és la tendència a una menor paciència, a mida que la nostra vida dura més anys.

Un dels factors pot ser l'angoixa de tants continguts i estímuls que els promocionen, i que sense saber com, ens trobem atrapats en una cursa que ja per disseny no podem guanyar, correm el que correm.

N'hi ha molts exemples: del diari, als tele-noticies a continguts de xarxes, de consumir pel·lícules, a capítols, a vídeos d'1 minut màxim, d'escoltar discs complerts a singles editats etc.


els Napalm Death van ser uns visionaris amb you suffer.


Millorar el mon es una missió de llarg termini, molt difícil d'assumir amb una visió curtplacista. La virtud és poderosíssima, però comporta un camí més lent que el del vici.


Com a mínim aquesta tendència deu recomfortar una mica al que va inspirar memento.


28/8/21

Mantinguem l'esperança


Costa poc enumerar un innombrable nombre de coses negatives que passen al nostre voltant; però com ens recorden el Monthy Pyton, també hi ha lloc a la positivitat, si la volem veure.

Com aspirant a cercador inesgotable d'esperança, aquesta és la meva petita aportació:

És cert que encara està bloquejat el 2on disc de Control Denied, els mosquits existeixen i a la pinya se li donen usos denigrants (no tots!), però ens mereixem el dret a tenir fe .-) 

cal innovar tant?

22/11/20

Noves propostes per millorar el mon, a través nostre


El transport públic quasi gratuït compensat pel privat de benzina/gasoil a ~3x (?). Avions 5x i abolir els trajectes mitjans que es poden fer en tren.

Consum conscient. Tot el que comprem, acabarà embrutant el mar, l'aire o el sòl. Llençar deixalles és canviar-les de lloc. No ens fa més nets embrutar lluny de casa. I si durant un mes haguessim de custodiar a casa les escombraries? Re-ciclar és només un pal·liatiu per quan no es pot re-utilitzar o re-omplir.

Crear i consumir cultura, o gaudir de la natura, tenen impacte netament positiu.

Que la reputació social, sigui social. Valoressin als ciutadans pels impostos que paguen. Que fos motiu d'orgull i reconeixement. A quanta gent ajudes, i no les festes o les vacances que fas.

L'auto-estima com a prioritat. Ensenyar què significar la por i què significa estimar. A entendre i no pre-jutjar, a resoldre conflictes amb acords. A cada curs es podria anar aprofundint, per a obtenir ciutadans més dignes.

Abolir socialment la necessitat de crear una imatge falsa de nosaltres. Desincentivar les xarxes socials, els retocs físics o virtuals, les publicitats que exploten complexos. Ser qui som, tranquilament, ha de poder ser imatge d'èxit.

Resumint, a ser raonables, valents i justos.


Això és un complement més "social" d'aquest article anterior.

4/12/17

Tenir fills


Al evolucionar com a especie adquirim certa complexitat. Ja no som simples animals seguint instints, tenim la raó, que ens permet escollir -i per tant ser infeliços-.

Tret de sorpreses fruit de la rendició a la millor interficie de la història, la sexual/seducció -o incapacitat- es pot optar, o no, a descendencia.

Tenir un fill desde la responsabilitat, vol dir sacrificar-se a un mateix, mudar l'ego cap a una nova petita persona, re-configurar tot l'Univers conegut. Ampliar l'abast del bé propi. No abaixar la guarda, i ser un exemple.

Des de la raó, avui en dia ja no te sentit individual procrear. No hauran de treballar pel nostre benestar, hi ha possibilitat de ser cuidats en la enfermetat i vellesa, tenim superpoblació, les seves necessitats ens impediran acomplir projectes personals. Quan més evolucionades les societats o major el desenvolupament cultural/intelectual, menor descendència.

És una decisió irracional. Per a la dona cedir al xantatge de l'instint. És perdre la por a l'amor (?). També és atrevir-se amb l'últim nivell. Crear creadors. Superar-se sent superat. Una via per a trascendir.

Som com l'últim disc dels grups o les últimes formacions, el millor fins a la data, amb el millor so, producció i procés de composició. I treure'n un de nou, porta a el nou i encara millor disc. L'anterior, encara pot apareixer en algun set-list, però es promociona l'últim i els clàssics, no el pen-últim.

No permetre's la possibilitat d'abaixar la guardia, pretendre ser exemplar, per por a "crear un monstre" és la por irracional i la racional és si un mon tant injust mereix seguir sent alimentat.

No tenir por a tot l'anterior, és estar preparat a tenir-ne.

I... doncs ja vorem !!!