12/2/11

Entrenament en segon pla

Si algú s'ha posat mai per exemple a aprendre a tocar un instrument, sabrà que l'únic camí és la pràctica, la constància, la repetició.. hi ha una llavor de genialitat, però el que la fa créixer son les hores de dedicació.

Amb el que ens costa l'aprenentatge, que ens tirem tota la vida buscant la sortida d'un meta-laberint, algú amb privilegis d'administrador s'encarrega d'aprofitar els recursos mentals que deixem lliures sobretot mentre dormim, i es comença a divertir amb els ingredients que troba -la majoria recents, que son més a la vista- enfrontant-nos a situacions més o menys surrealistes. Si tenim el bonus de la febre, la realitat a la que anem augmenta en intensitat -jo només recordo tres somnis, tots febrils-.

Sovint ens trobem en situacions crítiques, ja sigui a nivell de respondre davant individus, supervivència, dialèctica, situacions violentes etc. la teoria -inventada- és que vivint-les abans amb aquest entrenament, podrem actuar millor i corregir alguns instints, si mai tenen lloc. Llavors, els bons somnis sempre haurien de ser sobre moments crítics, ja que és llavors quan hem d'estar preparats per fer més cas a l'aprenentatge que a la reacció per defecte.

Us deixo amb una transcripció directa al mòbil -enseguida es nota- d'un somni que vaig tenir la nit del 11 de Setembre de l'any passat. És totalment prescindible. De la següent nit em vaig despertar de cap per avall, amb el cap on van els peus!!, mai m'havia passat ni m'ha tornat a passar...

Aprofito que surt el tema, si mai podeu adonar-vos-en que esteu en un somni és una paranoia parar-se a llegir els papers que et trobes, els cartells des carrers. Alguns els he recordat i després els he buscat, amb poc èxit, clar. També és curiós com els pots guanyar, si penses "ha de ser un somni" llavors s'acaba la partida. Un consell per a recordar-los, al despertar, no moure's i re-viure'l, apreciar els detalls, matisos i sensacions que ens ha transmès, després, sense perdre temps, escriure'l.