Altres aplicacions de la IA

En el mon som molta gent, i hi ha la tira de progressos en marxa. Alguns d'aquests progressos ens poden "passar per sobre" sense adonar-nos-en -son disruptius en llenguatge mktg de powerpoints-.

Que no calguessin els diners, la immortalitat o la teletransportació son exemples que ja han estat en el nostre imaginari. Les conseqüències que poden portar la computació quàntica o l'evolució de la intel·ligència artificial son més difícils de visualitzar -al marge dels típics, conducció autònoma, tele-operadors, assistents personals etc-.

• La IA podrà entendre i contextualitzar pràcticament "tot" el que sigui informació. Per exemple podrà classificar fàcilment continguts -p.ex. d'adults o violents- i crear-ne descripcions automàtiques, per tant es podrien fer cerques d'alt nivell (o baix, segons l'us..). 
• També serà capaç de que una impressora 3D sàpiga si imprimeix contingut amb copyright -el DRM és tendència-.
• O dir-te de les teves fotos quina obtindrà més likes per un públic -i fins i tot fer els retocs per a que els tingui-.
• Al interioritzar els patrons del contingut que analitza, el següent pas és crear contingut. Per exemple es podrien crear cançons tipus determinats grups, temàtica, durada, èpica i nivell de melancolia -alguns ja sembla que les facin amb generadors automàtics..-.
• I qui diu cançons és aplicable a tot tipus de contingut, sitcoms, decoració, entrevistes etc.
• Tots els avenços que d'alguna manera es basen en el prova i error, serien reduïts a l'absurd. Es generaria un volum de conclusions tal que només una altra IA podria interpretar. Apareixeríen noves mol·lècules, nous materials, nous dissenys, protocols etc.
• No només superarà a la capacitat humana sinó que la controlarà. Per exemple tenint accés al circuit de càmeres d'un local, fer l'anàlisi del tipus de persona que ve i el seu comportament, personalitzar-los l'experiència -p.ex. quan passin per una secció, mostrar el que els agrada a la gent que vesteix com l'usuari-.
• Aplicat al treball en combinació amb algun software es podrà saber el nivell real de productivitat dels empleats.
• Quan p.ex. tot el trafic funcioni via IA el qui pagués la possible tarifa premium no hauria de cedir mai el pas.

Aquest serien els que poden ser més quotidians. Més enllà, hi ha tot d'usos negatius com armes que assassinin millor i més selectivament, virus que infectin l'ininfectable i demés projectes contraris a les lleis de la robòtica. O potser podem agrair a una IA més del que pensem.

Serà fer un blog tant singular i impopular, tot i que d'altíssim nivell, com aquest el proper test de turing per les IAs?   .-P

"Apps" candidates a existir

Al menys no tinc constància de que ja existeixin. Jo llenço la pedra, i a veure si algú ho implementa ..i em jubila .-P

• Karaoketitzador. Creuant apps com shazam -que identifica caçons escoltant-les uns segs.- amb BDs de lletres de cançons en format de subtítols, podríem convertir en sing-along qualsevol cançó que estigués sonant. Així no cal tirar de "aguachifleim in de nait... ♫ ♪ "

• Augmentador de la realitat visible. Al 2012 es va presentar un algorisme, "eulerian video magnification" que fa visibles petits canvis humanament imperceptibles. Segur que hi ha molts àmbits en que amb un fàcil accés, seria d'utilitat. Segurament hi ha altres algorismes que també valdria la pena tenir "a ma".

• Facilitador de la localització entre persones en una multitud. Dues o més persones que es volguessin trobar p.ex. en un concert, sincronitzarien l'app i en el cas més simple això faria que les pantalles dels 2 telfs es tornessin d'un color conegut i es tractaria d'aixecar el telf com a senyal per a l'altra persona (o amb el flash, tipus "far"). Millorant-ho:
• Enlloc de mostrar colors cridaners plans per a que els vegin les persones, podria ser un patró i que la càmera de l'altre telf el busqués tirant de processament d'imatge.
• Usant la brújola del telf., orientar cap a on s'ha de mirar, p.ex. les dues persones mirant al nord, costarà que es creuïn.

Segurament hi ha millors idees per a la humanitat mòbil, com una app que quan desbloquegis el telf. vegis una foto d'un hamster diferent cada vegada, o una que quan apagues l'alarma del despertador et faci una rafega de fotos amb flash i les envii aleatoriament.. però fins aquí he arribat, per ara!!

El cervell, la penúltima frontera.

Fa temps vaig llegir que un dels senyals de que ens fem grans, es que ens queixem de lo nou, no ens agrada o no ho entenem. En aquest sentit -i d'altres-, ja fa temps que vaig envellint.

També fa molt que vaig tement el moment en que es desxifri part del funcionament del cervell, no se perquè, però és així. M'ho prenc quasi com una falta de respecte, descobrir el més íntim. De fet, em reconforta que hi hagi coses que simplement no se sap com funcionen, però com que tots aspirem a lliures, els investigadors també, i no paren!

La majoria d'avenços tiren molt d'enginyeria inversa i força bruta, "no se com funciona, però conec certs outputs que donen certs inputs".

Recordo que hi havia un programa en temps d'MS-DOS, quan el Dune II, que permetia fer trampes. El deixaves funcionant en 2on pla, i es tractava de trobar ón era, en tota la memòria, la variable que buscaves, p.ex. els crèdits. Si en tenies 5.000, buscaves tots els 5.000, quan passaves a tenir-ne 4.900 tornaves a buscar i així fins que trobaves l'adreça que sempre coincidia amb els credits que teníes. Li posaves el valor que volies "a sac" i ja tenies la vida solucionada -no hi havia inflació-.

Els símils entre cervell i ordinador, son molt vàlids. Desfent el símil, dos exemples de la violabilitat de la ment utilitzant BCI -brain computer interface-

• Esbrinar info., sense col·laboració. Fan una calibració mostrant varis números -i llegint els outputs-, i esbrinen -o aconsegueixen % alt d'encert- número de PIN, si coneixen o no coneixen algú, dates de naixement i llocs. Ve a funcionar com el concepte del poligraf, però amb una dimensió més d'info.

• A partir de les lectures del BCI recreen què s'està veient o imaginant. Processen els outputs de gent mirant clips de video, classificats segons les regions del cervell que llegeixen formes, orientació, moviment, textura i d'altres més complexes i creen un "diccionari". Processen 5000 hores de clips de youtube aleatoris i els classifiquen en el diccionari. Ja es te l'activitat cerebral "mapejada" a imatge.

Ja tinc presents els beneficis que poden comportar aquesta avenços, però com sóc un poruc egoista hi ha una part de mi que preferiria que al menys donés temps a la humanitat a anar digerint tot això -les limitacions venen donades per la tècnica, i aquesta avança taant de pressa-.

Llegir es mes senzill que escriure, però segur que hi ha ratolins als que se'ls estan posant coses al cap fa dies.

The 4th Eye ('cos we already have a 3rd)

Aquesta entrada és una mica gratuïta i potser te un toc de pataleta i tot..

Al 2005 com a PFC -projecte final de carrera-, anava a fer una implementació de RA -realitat augmentada- sobre un HMD que tenia el nom del títol. El cas es que ahir els de Google van treure aquest vídeo:

M'ha sorprès per lo poc ambiciós que és sent un vídeo conceptual. Al marge de la integració amb els serveis de google i l'avís de que el metro no funciona -que ho hauria de fer abans de sortir de casa, ja que és un trajecte rutinari- la resta és molt trivial.

El que jo plantejava son dos projectes diferents que comparteixen una camara que "llegeix" l'entorn via OCR -tècnica que permet convertir les lletres d'una imatge en "lletres" entendibles per programes-.

• Les ulleres llegeixen el que tens davant, ho tradueixen i et generen una imatge superposada de l'original traduït. P.ex. enlloc de veure "ausgang" a Munich veuries "sortida", o en una carta veuries "arròs" enlloc de 米.
• Una persona cega es guiarà pel que capta la càmera de 360º que va escanejant constantment l'entorn. Si busca "floristeria" i arriba a un encreuament i a l'esquerra hi ha el cartell, escoltarà la paraula "floristeria"  per uns auriculars 3D senyalant-li on és. O simplement a mida que va caminant va escoltant què hi ha al voltant -dins uns paràmetres-, com si fos un radar.

Ambdues servirien per completar algun tipus de BD de comerços o "coses" si portés GPS, respectant la privacitat, clar.

Ja m'he quedat més a gust explicant-ho i de pas els ho he fet arribar a Google. Espero que algun dia s'implementi, però no pretenc que sigui per aquesta entrada eh .-)