És la primera entrada en que tracto temes d'actualitat, però és que em sulfuru fent d'espectador no-privilegiat d'aquesta obra barata -de produir-, però cara de viure. Fa molt que intento treure els Fx i entendre els fets, però és que últimament se m'ha trencat la lògica -i potser és que ha passat així en la realitat-.
- Precuela que dura molts anys [...].
- El BCE compra en secret 480.000.000.000€ bons i d'actius tòxics de bancs, -anticipant els 440.000.000.000 € del fons de rescat europeu vigent pel 2013?no, aquest son extres- i a sobre ho ha de fer en mercats secundaris per coses dels seus estatuts -que no acaba complint-.
- Trichet és substituït per Draghi -ex Goldman Sachs i uns dels responsables directes que Grècia falsegés les seves comptes per entrar en la UE-. Només entrar, rebaixa del 0,25% als tipus d'interès de benvinguda, per animar la festa, entesos, correcte, deixem-ho en 1,25%.
- Passen uns dies, i una altra rebaixa, el caler a 1%, aquesta vegada per donar la benvinguda al Tresorer dels EEUU que venia en breu.
- Regala 500.000.000.000€ al 1% per a la banca a tornar en 3 anys per a que arribi el crèdit a l'economia real -tragicòmica afirmació-. És a dir sanejar bancs amics i fer carry trade amb deute sobirà, o pitjor, ..pocs € arribaran a cap oficina, i menys a cap empresa o llar.
- Un tal Visco del consell del BCE, com a regal de Nadal, diu que segons com, encara poden baixar més els tipus.
- La història continua, i em desespero més encara..
La interpretació que feia de com anava això fins ara, era que Europa estava construint-se una imatge de serietat, estabilitat, de pocs canvis per fer-se previsible i segura de cara als inversors. Que l'euro es desfés contribuiria a mantenir hegemonia del dòlar com a mitjà de canvi, beneficiant als EEUU, que paguen els seus deutes i apuntalen la seva balança comercial fent dòlars nous del no res i empobrint la resta del mon i als seus ciutadans.
Europa en mans del nou Moloch -"els mercats"-
Doncs sembla que els de sempre, estan aconseguint contaminar-nos amb les pràctiques que a la FED ja son marca de la casa -o piràmide, ponzi-, interès virtualment 0%, diner gratuït, i diluir el deute donant-li a la maquineta.
- Porten 3 anys en que han regalat secretament $ 16.000.000.000.000 a amics de la FED -25% del PIB planetari (!)-.
- Fent estèrils QE1 i QE2 -imprimir $ 300.000.000.000 i $ 700.000.000.000 del no res-. Estèrils només per a la ciutadania, les borses, que no haurien d'importar a ningú que no fos accionista, van inflar-se, i aquests calers es van ajuntant amb la resta per seguir especulant amb matèries primeres -i aflorant primaveres àrabs?-.
- Permetent que hi hagi 12 cops el PIB mundial fora del balanç dels bancs jugant sobre les taules del casino dels CDS -aposta mínima real 10.000.000€- i demés. Si això acaba en l'economia real, tots pobres, ara no creen inflació perquè no es mouen, però l'amenaça és molt real.
El que ha de fer Europa, segons el meu parer (l'ordre no importa):
- Qui ho fa malament ha de ser castigat. En el cas espanyol el president del banc d'Espanya ha estat nefast, essent ell el principal responsable -i després va donant lliçons-. Hi ha molt bons professionals i gent amb vocació. Acomiadament procedent, i judici a qui calgui, molts han fallat en les seves funcions, i ningú és imprescindible. Coses com l'indult al conseller delegat del Santander, no son un bon exemple.
- Prou dumping fiscal i homogenització de legislacions. El fet que Irlanda cobri un 12'5% d'impost de societats i Espanya un 30%, o que la tributació per als accionistes sigui més favorable a Holanda que a Espanya -d'entre molts exemples- és fer-nos trampes a nosaltres mateixos.
- El Regne Unit si no vol ser part del projecte, fora. Sempre han estat un satèl·lit troll dels EEUU, i no aporten més que negativitat. La seva economia està podrida i el fet que la seva principal "industria" sigui la financera ja diu molt.
- Les normes son per a tots. Això inclou també a Alemanya, que per exemple es va passar amb el dèficit en el seu dia i no va passar res.
- Pressionar al màxim per a que s'acabin els diferents paradisos fiscals. Amb el joc de la doble imposició i demés les trans-nacionals no paguen els impostos que si paguen d'altres.
- Taxa tobin. Penalitzar als moviments de capital no productiu -de la "industria" financera-. Van prohibir a Alemanya la venta al descobert i els CDS i el Deustche bank va seguir jugant a Londres, cal fer-ho "bé".
- Polítiques anti-cícliques reals. Aquest egoisme extrem del més, i més, i encara més a qualsevol preu no és sostenible. Ser austers és una virtut.
- Competència en igualtat de condicions. No es pot competir amb països que produeixen per mètodes altament contaminants, que no controlen els residus, que tenen uns drets laborals inexistents etc. No hem de donar suport a aquest model de mon. Les externalitats que no es contemplen en origen, les hem d'aplicar a la importació per tal que els qui produeixen amb paràmetres europeus ho puguin fer en igualtat de condicions i perquè algun dia aquests exportadors facin seus els nostres estandars de respecte o els millorin. És proteccionisme, sí.
També voldria que als mercats de matèries primeres o energies només hi poguessin accedir els qui hi tenen interessos productius reals, i no els qui volen "desar-hi" diners, això ja es tant difícil que no ho poso a la llista, però la resta crec que s'ha d'aconseguir.
Quan tot rutlli, i siguem un col·lectiu real, llavors si podran entrar els euro-bons, ara no son cap solució, tot i que si alleujarien alguns mals, temporalment.
Em nego a creure que tot estigui acabat, però la corda està molt tensada. Les inèrcies son molt difícils de corregir, i potser aquesta situació ajudarà a fer-ho. A Europa li diran que és el vell continent, però no estem decrèpits, hi ha gent amb empenta i fent les coses bé, amb esforç sincer ens en podem sortir.