Teories contradictòries

Sovint diem allò de que "cadascú té una mica de raó", però hi ha ocasions en que una idea n'exclou a una altra i aquí el ser salomònic ja costa més. D'això va aquest recull:

La resposta al tot

Les religions son el màxim exponent d'explicar el que no es coneix de manera absolutista. Si cadascuna te el seu origen, i son diferents, seran excloents des de la gènesi. Quantes deïtats úniques poden haver? Doncs això..

El destí i les realitats paral·leles

Si en diferents "dimensions" es donen totes les casuístiques possibles de la vida, existeixen tots els destins per cadascuna d'elles, i per tant no n'existiria "cap".

Capitalisme vs. Comunisme

Aquí el més contradictori és pretendre que el mon de les idees funcioni aplicat més enllà de la teoria. 

En un mon ple d'humans no cal escarrassar-se a defensar-les, perquè s'acaba implementant la pitjor versió de cadascuna. També passa amb les altres religions, llegides son boniques.

Free is from Freedom

Aquest queda millor en anglès, pels qui es pensen que alliberar-se no te cost. 

Com deien els Rush "You can't have something for nothing, you can't have freedom for free".

Quantica vs. Física 

La quantica arriba als llimbs del conegut i fa tremolar els fonaments del sistema. Els electrons escapen de les valències, els atoms estan connectats estant a anys llums de distància, multiples estats conviuen..

És com hackejar el mon entès com a real. Com deia aquell, molt spooky.

Imperi de la llei vs. la llei del més fort

Aquestes potser son les teories que hauran confluït, tot i que en origen, la llei, era pretesament per a la defensa del dèbil envers al més fort. 

Dret a l'oblid vs. dret a la memòria

L'oblid és la entropia, tot el que sigui resistir-s'hi contribueix a mantenir l'ordre

Teories segurament falses (VII)

 

La nostra existència sí és un sistema determinista. Si ja no es pot repetir mai una partida de go, en la nostra realitat al existir tal inabastable quantitat d'àtoms i les seves subdivisions, simplement encara no s'ha donat la circumstància de replicar un estat anterior per a comprovar-ho.

-.

Els somnis son un espai inigualable en que viure experiències no viscudes. Aquestes il·lusions, entre d'altres, es nodreixen de coneixements, vivències i el subconscient propi, que va entretenint-se creant diverses realitats virtuals. Tradicionalment, amb sort érem capaços de recordar algun fragment d'aquestes vivències fantàstiques.

Es pot arribar a gestionar l'accés a aquests somnis per part de tercers, ja sigui per; oci, per a fer tractaments (als visitants o als visitats), per aprenentatge passiu, investigacions diverses o com a exòtiques sales de trobada.

Al marge de la pròpia indústria de plataformes, aquest avenç ha propiciat tot un nínxol en que podem llogar-nos i fer diners "mentre dormim", donant lloc als hostes de somnis.

La immersió és tan alta que l'hoste no pot discernir si és somni privat o allotjat. Hi ha conflictes oberts sobre la propietat del somni, sobretot pels drets dels que son emesos, ja que els qui hi participen acaben sent part del somni, i tot i ser conscients de l'entorn, també és el seu somni.

Malauradament la vessant humana ha portat a usos no-ètics, com l'extracció d'informació, càstigs o l'esclavatge de persones, que narcotitzades, s'utilitzen com a hostes en l'espai no supervisat.

No està exempta de polèmiques aquesta pràctica, ja que fins ara encara no se n'ha regulat l'activitat, i es donen casos de somnis sospitosos (presencia de desconeguts, elements descontextualitzats..) que poden donar a entendre que la fase d'experimentació ja hauria començat sense acceptació prèvia.

-.

En el moment en que a una IA totalment desenvolupada se li encarregui de "resoldre l'Univers" ja no ens haurem de preocupar per res, ni de seguir existint. Tota una alliberació.

-.

Dels inicis de l'evolució de les especies, les habilitats intel·lectuals han anat correlacionades al tamany del cervell. I en la majoria de casos, més enllà de peixos i rèptils, s'aprecia una proporció entre el volum del cap i el del cervell que hi va a dins.

Però el que propicia els canvis substancials no és només el tamany, també les noves capes o lòbuls; els mamífers hem anat integrant diferents "mòduls cerebrals" que ens han donat capacitats que no hauriem pogut tenir abans. 

Per exemple la part reptiliana és comú en quasi totes les especies, i controla les funcions vitals bàsiques mentre que el neocórtex només es troba en els mamífers i és més prominent en les especies que tenen una comunicació més complexa. Com un símil de piràmide de Maslow metafòrica que manté els mateixos nivells i ordre.

El limitant a aquesta evolució és que tenim un crani que es torna una infranquejable frontera opressora de l'encèfal. De la mateixa manera que una planta no pot créixer més enllà del seu test, només ens caldria ampliar la testa i deixar que els capricis de l'evolució la vagin emplenant, brindant-nos la següent etapa evolutiva.

Teories segurament falses (VI)

No en som conscients però constantment ens estem veient el nas. Només cal tancar un ull i veurem un marge dret,o esquerra, de carn nassal. Com aquest, hi ha molts exemples de senyals que se'ns ometen a la nostra consciència. 

El cervell continuament està filtrant el que creu que no ens interessa. Captem molt més del que ens pensem. 

Les masses d'aire vibrant, les ones solars, diferents tipus d'energia, sensacions que no tenen descripció o el soroll de la nevera. Tot això ens pot estar sent privat de sentir. 

La ment es pot haver quedat endarrerida amb el seu "algorisme"  d'ofuscació de dades i estar-nos perdent informació. Algun dia, "malformacions" o entrenament, ens permetran veure més enllà del nostre nas, i sense perdre'l de vista.

Van Gogh veia informació amagada com en l'ull màgic?

-.

De la trinitat que ens conforma -cos, ment, ànima-, aquesta última s'acomodaria en parts de l'ADN que aparentment no tenen cap funció. 

Un risc desconegut de la modificació genètica seria que segons quines part de la cadena es toquessin ens deixaria "coixos". Desanima una mica..

-.

Dormint, el cos i la ment fan tasques de manteniment. Algunes d'elles s'han de poder compensar externament; ja sigui via complements, "drogues", tractaments diversos etc. Arribaríem a necessitar la son cada cop menys.

Mai encara s'ha evolucionat en aquest camp. Quan això passi una part important del temps que guanyem a la son ens caldrà dedicar-lo a "treballar" per pagar els 5 min. nets extres que ens quedaran per a nosaltres? Votem no!

Teories segurament falses (V)

L'aprenentatge del futur s'aprofitarà de la permeabilitat, ara incipient, de lectura del cervell; per enginyeria inversa se sabrà on i com hi ha emmagatzemats distints coneixements (p.ex. números, olors, noms, etc.). 

La informació es creuarà ponderant als qui obtenen millors resultats en cadascun dels camps, i s'obtindran uns patrons de quin és el mode d'albergar les distintes informacions amb millors resultats i on s'hauria d'utilitzar preferentment (p.ex. fer sumes en una zona no apropiada del còrtex, pot requerir major esforç, o barrejar números i colors en la mateixa zona etc.). 

 exemple d'organització de conceptes (explicat en un altre context).

Amb aquests mapes estandaritzats es controlarà l'aprenentatge dels infants per a que organitzin correctament les idees on s'espera que estiguin i no se'ls creïn camins preferents inesperats. No només hauran d'aprendre's els números, sinó que ho hauran de fer on està previst. 

Aquesta educació transgènica dotarà de millors qualitats als futurs individus a canvi de limitar diversitats menys eficients.

-.

Les 4 forces fonamentals de l'Univers segons la wikipedia serien; gravetat, electromagnetisme i l'enllaç nuclear fort i dèbil. Però aquestes governen la vessant més física de la realitat. Les autèntiques forces son: 

Por: la més poderosa de totes. Gràcies a la qual sobrevivim i ens matem. La por emana del cervell. La ment és el màxim instigador de la por. La prudència és el grau socialment acceptat de la por. La raó te por, i també la qüestió. La por aïlla. 

Amor: la més poderosa de totes. Gràcies al qual no només sobrevivim, sinó que també vivim. No està localitzat enlloc (ni al cor) perquè no és racional. L'amor és crear, és obrir-se, és unir-se, és creure i no raonar. 

Casualitat: la més màgica i provocadora. S'encarrega de que succeeixin events. S'alia amb el temps per a explicar l'existència. La por la intenta reduir i comprendre a posteriori. L'amor l'accepta i hi conviu. 

Equilibri: aquesta és la més difícil de detectar, tant que podria no existir. És la que s'encarrega que res sigui ni bo, ni dolent. Associat amb la casualitat, fa que el que sembla bo, pugui convertir-se en dolent, després altre cop en bo. És incansable en tractar d'aconseguir globalment la suma 0.

Aquest paisatge de forces es podria entendre com la lluita constant entre el mar i el cel, l'un per no deixar-se envair per l'altre; amb episodis de fortes desavinences, casuals, però globalment sempre en equilibri.

En cas d'haver un 5è poder, aquest seria el poder del metall, clar, si no és que tots els poders de l'Univers no emanen ja d'aquest   .-P

Teories segurament falses (IV)

Estem instanciats en una dualitat "cos-ment", que s'interrelaciona constanment. La comunicació d'una sobre l'altra es limita a funciones molt primàries. P.ex. fer esport és la única manera coneguda de dir al cos que destini recursos a les cames per a donar-nos la capacitat que necessitem per una fita concreta. 

Que es trenquin unes fibres per a tornar a reconstruir-les, reforçades, no és la manera més òptima d'utilitzar els recursos, per tant hi ha d'haver la manera d'explicar-li al cos el que volem i que ell ho proporcioni sense tenir al càstig físic com a mitjancer.

-.

Al jocs de rol clàssics, els atributs dels personatges venen donats per unes tirades de daus que donen aleatòriament unes potencialitats que després el jugador pot distribuir com prefereixi. 

D'una manera similar la nostra consciència també ho fa amb nosaltres. Si bé tots voldríem ser guapos/es, forts/es, triomfadors/es -i tenir un blog-, d'alguna manera creiem, que donades les possibilitats, no podríem tenir els atributs millors distribuïts, i això és perquè el repartiment l'hem fet nosaltres. 

Amb aquesta premissa es pot aplicar a posteriori un sistema de bonus/malus p.ex. ser més alt, envellir poc, ser ric, destacar en certs aspectes vs. ser part d'una minoria, malalties, temps de vida etc.

-.

La mèdula espinal és l'encarregada de gestionar les comunicacions entre el cervell i el cos, i com tots els canals de comunicació, te un ample de banda determinat. Gràcies a la compressió podem enviar més informació pel mateix ample de banda si els dos extrems l'aprenen.  

El camí a fer millor una tasca passa per la repetició. El primer dia que agafem un instrument, o conduïm necessitem tota la concentració. A mida que practiquem el sistema nerviós aprèn com codificar, ponderar i optimitzar les ordres i ja no saturem l'ample de banda de la mèdula. Per això la pràctica és el mode de millorar per ara, i també per això respirem i ens batega el cor tant bé!

-.

L'ordre només existeix en el mon de les idees. El mon real però no és ni lògic, ni ordenat, sinó una superposició de moviments. 

El propi equilibri aparent de les galàxies i els distints camps d'influència no és més que la casualitat de que totes les interaccions dels àtoms que les formen se senten còmodes tal com estan fins ara. Un dia pot ser que aquesta estabilitat es desmunti, i tocarà ballar una nova dança. I així virtualment tot. 

La il·lusió d'ordre que sentim és l'acomodació del caos. Tal i com el soroll blanc és una consecució de nombres totalment aleatoris que dona com a resultat un senyal aparentment constant; vivim sobre d'una acumulació de caos tant ingent que s'acaba convertint en un sòlid ordre de tants elements que hi ha en l'equació. 

..I val més la pena viure l'equació que tractar de resoldre-la  .-)  !

Teoria general i incompleta de l'existència

L'humà no és racional sinó racionalitzador. Aquesta és una de les estratègies preferides pel nostre cervell per a sentir-se més tranquil davant del caos, que és la força que impera en l'equilibri que vivim. 

L'estat de l'art de les teories, és la teoria M, o teoria del "tot". Com ara anem a per l'encara més "tot", toca passar de lletra i li poso la següent, teoria n, però en minúscules, d'n-èssima racionalització.

M'estalvio el fer una gran intro sobre el tema dimensions, a canvi suggereixo intensament veure "10th dimension" (part 1 i part 2, 12min). Aquest 2on vídeo del Carl Sagan el considero més imprescindible per a poder seguir:

Introdueix un concepte molt important i és que en una dimensió s'hi pot projectar la posterior o posteriors. Però aquesta projecció bàsicament s'ha de regir per les limitacions de l'espai dimensional que habita. Com també es descriu en el mite de la caverna, tota dimensió podria ser la projecció de dimensions superiors.

El que en una dimensió semblen objectes separats, pot ser que en una altra formin part del mateix; p.ex. el primer contacte de la poma amb flatland, en 2d son quatre superfícies, mentre que en 3d és un sol objecte. En el nostre mon també passa, algunes espècies de bolets poden cobrir varis kms^2, però pel subsòl estan connectats, encara que veiem un bolet a quilòmetres de l'altre, en realitat son el mateix ésser viu, però la secció que en fa la superfície i els límits de la nostra percepció fan que ens semblin dues creacions distintes.

Agafant una idea semblant com a metàfora, imaginem que la existència està organitzada per estrats, o capes. Cada estrat representa una dimensió. No com les dimensions acadèmiques dels vídeos, sinó en un sentit molt més ampli, tant que no som capaços ni d'imaginar-ho. Podria existir un hipotètic arbre, les arrels del qual creuessin varies d'aquestes capes. Inclús, com passa amb les arrels, es podrien ramificar, de manera que el que en un estrat n'és clarament una, en algun posterior derivin en dues o més.

Nosaltres estaríem habitant l'estrat més allunyant de la superfície on arriben aquestes arrels. I des d'aquesta perspectiva cadascuna d'elles, de nosaltres, semblem una entitat individual, tot i que més a dalt ens unim en algun conflent a aquest riu de sabia comú.

pausa...

Els mecanismes que ens fan relacionar amb aquesta jerarquia d'existència son essencialment l'amor i la por. A partir d'aquí tots els derivats, misericòrdia, amistat, servei, solidaritat o odi, incomprensió, avarícia, rancor, etc.

Regint-nos per la bondat, reforcem el nostre vincle, i anem "decreixent" cap a l'origen. Al anar pujant, eventualment anirem passant per diferents estrats, com els que habiten el que podem englobar com ànimes, i fins i tot l'origen de les que en son projecció. Si per al contrari, ens regim per la negativitat correm el risc d'afeblir tant la nostre vinculació, que podríem arribar a desconnectar-nos i quedar perduts.

Segons la teoria de cordes (moolt simplificadament, i quasi inventant-me el que no se), hi ha un punt comú (seria la 10ª dimensió del vídeo) d'on pengen totes les partícules de l'Univers, propi i aliè, i que ens conformen. Aquestes partícules el que fan es vibrar, perquè com diu la quàntica, tot son i som ones. Els dos moviments de suma i de resta (amor/por) el que fan és portar les vibracions cap a l'harmonia o la dis-harmonia.

Estant tots connectats, com estem, quan pensem en algú li enviem un senyal -ping-. De vegades propicia que casualment ens comuniquem. Altres ens torna un xiulet de bon o mal feeling. O simplement quan ens trobem amb algú, només concentrant-nos-hi li cridem l'atenció i ens mira.

Aquesta capacitat de sentir els fluxos cal entrenar-la, o al menys voler-la escoltar. De la mateixa manera que poques filigranes podem fer amb els dits dels peus, la nostra capacitat per sentir es pot atrofiar, i ens perdrem la sensació màgica de sentir el pessigolleig harmoniós quan encertem (i que vaig tenir quan parlava d'aquesta idea..!). O fins i tot algun sr. calfred quan el missatge és més clar.

..Si amb tant poques dimensions com tenim, tot ja és prou descontrol, anar a per més pot ser un bon lío.. Però si totes aquestes coses meravelloses ja passen en el subsòl, el que es deu sentir per les branques ha de ser sublim!!!

Conclusió per als creients en la teoria, tots som un i ens hem d'estimar.

Teories segurament falses (III)

Tant el petroli, com el gas, com el carbó, son energies renovables. Totes aquestes reserves son una bateria solar (les plantes i cadàvers que l'han originat, creixien indirectament de l'energia del sol). El problema és que la consumim a un ritme de moltes magnituds majors al que es regenera, i pel camí contaminen i modifiquen les condicions que ens han permès existir. 

Tots el qui ara estan matant per l'ús d'aquesta bateria, que sàpiguen que encara que n'accelerin la càrrega ara -fent de botxins-, fins d'aquí milions d'anys no ens convertirem en petroli, així que seria convenient que algú quedés viu per gaudir-ne. O millor encara, que es facin aquests els primers donants!

-.

Des de la més antiga de les civilitzacions fins avui en dia, per a que hi hagi gent lliure, hi ha d'haver esclaus (jo ~44), per no parlar de l'abús a que també es sotmet als recursos naturals. Per cobrir necessitats (reals o creades), calen ben materials, i una part molt important d'aquests desequilibris son per cobrir aquestes aspiracions d'uns quants. Tot això porta a guiar-se per la por i es materialitza en tot tipus de conflictes. 

En el futur, a Star Trek, al s.XXIII, la tecnologia ha permès crear els replicadors (creen del "no res" objectes físics), invent que ha fet que l'oferta virtualment eclipsés la demanda. Els diners existeixen (latinum, crèdits de la federació) però no son necessaris. La societat te coberta una part important de les seves necessitats, i és pot dedicar a l'auto-realització. (edit: més info)

-.

Vivim en una simulació. La física quàntica ens acosta als límits d'aquesta. 

• Simular un cervell requereix 10^17 operacions per segon. 
• Els quàntums son els pixels, de 10^-34.
• La funció d'ona és l'"algorisme" de rasterització de la realitat (freq. de 10^50!). Res existeix, tot son aquestes ones.
• El principi d'indeterminació és una optimització per estalviar càlcul, com el clipping.
• L'entrellaçament quàntic és un bug -o el mode debug- per superar la velocitat de la llum.
• Sembla que estudiant la "super simetria" dins de la teoria de super cordes, s'han trobat codis del que seria un checksum.
• Les "realitats paral·leles" son optimitzacions predictives per pre-calcular la futura execució.
• L'energia/matèria fosca és la matriu on "tot s'aguanta". 

Com es fa per ser admin? 

Teories segurament falses (II)

La crema de combustibles fòssils provoca diferents efectes secundaris nocius per a l'equilibri de l'eco-sistema. Les reserves i generació d'aquests combustibles guarden relació amb la capacitat de resistència de l'entorn, és a dir quan hi ha grans reserves l'entorn està sanejat i quan l'entorn està malmès és perquè hi ha menys reserves que puguin seguir degradant-lo -p.ex. el zenit del petroli ens diu que estem en vies de recuperació.. quan acabi el cicle(!)-.

-.

Tot lo material està format per àtoms, nosaltres inclosos, la resta és energia, per ara. Son els mateixos àtoms des de fa ~15.000.000.000 d'anys. Sembla que cada any el 98% dels àtoms que son part de nosaltres canvien per uns altres, i cada 5 anys ho han fet el 100%. Si els àtoms envelleixen alhora que donen lloc a nova vida, hauria d'existir la manera de configurar-los i sotmetre'ls a la nostra voluntat vital.

-.

Si les ànimes justes se salven, mai hi haurà justícia al mon viu, per això les injustes van a l'infern. El mon segueix tenint sentit degut als indecisos, que re-encarnació rere re-encarnació van deixant-se seduir per un o altre bàndol. Quan l'últim indecís mori havent decidit, i en el cas que siguin imparells, se sabrà si han guanyat els bons o els dolents, i es farà un nou restart -big bang?-.

-.

Tots els sistemes informàtics es poden codificar en un nombre binari -segurament llarguet-. El conjunt de nombres naturals, és infinit però conegut, estiguin en sistema decimal, números romans, o binari. Per tant tots els programes possibles ja esta inclosos en aquest conjunt, existeixen. Falta saber si d'entre totes les probabilitats, aleatòries o no, trobarem abans la intel·ligència artificial que acabi amb la humanitat, o la que la faci pròspera.. o la deixi humana.

Teories segurament falses

L'ordre, és el mecanisme per a una correcta gestió, i més quan conflueixen interaccions complexes i determinants. En el cervell també és així. Hi ha una enorme maquinaria que absorbeix els recursos per a gestionar els processos vitals, motrius, cognitius etc.etc. Les bastes necessitats de "potencia mental" d'aquestes activitats més crítiques, deixen sense aliment a la part del cervell més entremaliada, on flueix la creativitat. 

És però, quan tenim el cervell actiu ocupant-se de processos complexos convertits en rutinaris -p.ex. quan ens dutxem, sortim a córrer, cuinem o conduïm- gràcies a la creació de processos específics a resoldre aquests "problemes" que ja no necessitem la concentració del primer dia i ens podem permetre destinar aquestes puntes de recursos a potenciar els fils més caòtics de la part creativa i anar esperant a acumular "Erureka"s.

-.

La tendència natural dels sistemes, és l'equilibri. Hi ha inacabables exemples en física. L'Univers mateix, amb la seva expansió, tendeix a buscar aquest equilibri. 

Entre el bé i el mal, també existeix aquesta relació. De manera que quan apareix algú que encarna el mal, propicia el bé en la mateixa magnitud i sentit contrari per tal de mantenir l'equació. Per contra, si "generem" "més" "bé", apareixerà un mal per a compensar-ho. Per tant el que hem de fer no és tant ser bons o dolents, sinó tractar d'actuar amb justícia. Això sí, davant el dubte, millor ser bons, i ja inventariem un axioma que ho faci encaixar  .-P

-.

Tal i com en cada cèl·lula tenim l'ADN que ens defineix, en cadascú de nosaltres hi ha la clau per entendre l'existència. Desenvolupat en una entrada anterior.

-.

Les funcions aleatories, per a obtenir resultats diferents fan distintes operacions agafant com a operants certes variables llavor (p.ex. rellotge). La nostra forma de ser diferents, tot i tenir idèntic ADN, és agafar com a llavor l'estat de l'Univers en la nostra instanciació. A la pràctica de provar d'esbrinar per enginyeria inversa l'impacte d'aquesta funció se l'ha anomenat astrologia.

Això sí, la instància es crea en la fecundació i no el naixement.

-.

Un cop no quedin éssers vius, La Mort morirà. I quan no hi hagi mort, tornarà a aparèixer la vida, i el segon ésser a néixer tornarà a ser la pròpia mort, fins a tornar a ser l'últim. Queda el dubte de si morirà de fam, d'aburriment, morirà d'èxit, o exercint de Mort, com diu a la seva tarja -ser el sacrifici d'un per a un mateix és complexe-.