Aclapara pensar en l'Univers i què podem ser cadascun, dins d'aquesta immensitat inabastable.
Canviant l'escala, en el nostre cos hi ha uns 38 trilions de bactèries; més que no pas cèl·lules (!).
Fàcilment les bacteries semblen simples, tan simples com nosaltres per a alguna entitat universal.
Potser cada cop que tenim una picor és per events que a la nostra magnitut serien una guerra nuclear, però al ser nosaltres la deïtat, queda en picor..
-.
La mèdula espinal és per on passa el gruix d'informació del cervell al nostre cos. Seria el cable per on passen totes les senyals. Com tot en el mon físic, te un ample limitat, però se'n pot optimitzar l'us.
Com els primers algoritmes de compresió, el que més es repeteix te prioritat sobre el que es dona esporàdicament, i per tant son més òptims. Per exemple, pels dretans, ocupa menys la informació necesaria per obrir l'aixeta amb la dreta que amb la esquerra
Mitjançant la repetició, provoquem que a aquestes senyals se'ls doni millors codis. El primer cop que toquem una escala musical, trigarem molt i el cervell treurà fum. Després de repetir-ho 100 cops, ja van més soles, a les 1.000 repeticions encara més i amb 10.000 ja és teva. Si és deixa de repetir, el sentit és l'invers.
Quan siguem capaços de llegir els senyals que el cos envia a la mèdula, i els poguem recrear després, podrem insuflar senyals aliens, dins el nostre sistema.
Encara no tindriem una manera de dir al cos: "enfocat a donar-me aquesta habilitat", però per la via de força bruta simulant repeticions, podriem fer uns entrenaments artificialment accelerats.
Morphy, carregam el coneixement del kung fu, que he de fer mil panellets
