El motor del nostre mon humà

El sistema en que vivim  

És al·lucinant com funciona el mon; unes normes relativament bàsiques aplicades a "la existència". No sobta gens que, enlloc de a la casualitat, el seu origen s'hagi atribuït a entitats superiors.

Som en un sistema en que tot col·lisiona constantment, des dels àtoms a unes pedres gegants que volten salvatge i ordenadament per incomptables galàxies. Un re-equilibri incessant del caos enmig del qual la vida va obrint-se pas.

Aquest univers més físic, és regit per una convergència de forces, de la quàntica més anti-newtoniana, a l'astrofísica, la gravetat espai-temps, els ecosistemes etc., però n'hi ha una que es demostra potentíssima, que és la perpetuació de l'espècie.

Ritus perpetuadors

Hi ha molts exemples al·lucinants; dels cargols que no només son independents per portar la casa al damunt, a la polivalència del peix pallasso, passant per altres solucions al límit del darwinisme. Nosaltres, com a humans, també tenim les nostres coses, i per ser el centre de l'univers les hem arribat a normalitzar.

Per molta evolució que portem a sobre, el relacionat amb la reproducció, o la seva pràctica, segueix movent el món. Si bé han aparegut contra-poders potents com el heavy metal o els videojocs, no podem negar que el sexe es un dels vectors de major tracció humana. 

Aquest ritual d'origen animal, paleolític a tot estirar, per molt avançats que ens creguem, encara és el que perdura majoritariament. I és que al ser la perpetuació de l'espècie el major dels nostres objectius, el disseny de tot plegat és fucking (picada d'ullet) excellent, que dirien aquells.

La base, original si més no, seria que la femella ha de seleccionar un mascle que pugui ser capaç de la procreació i el manteniment familiar, almenys fins la següent generació. La selecció ha de ser acurada, perquè implica vora un any d'embaràs i demés inhabilitacions, més la posterior cura dels infants. El mascle d'altra banda, només s'ha de preocupar de donar tantes mostres d'adn com sigui possible. 

D'entrada, tot això funciona mitjançant una interfície impressionant, que arrenca quan es compleixen certes condicions; per una banda s'obre un pany i per l'altra es genera una clau. La combinació, si esdevé, va acompanyada d'una alta dosi de plaer, que, donant-se una sèrie de caramboles, obre les portes a la següent generació. En el cas humà, no hi ha època de zel, per tant, qualsevol moment pot ser bo per pensar en assolir el nostre objectiu vital.

Diferents propòsits

A mesura que ha avançat la tècnica, han anat canviant les normes d'aquest ritual; fins al límit que, de tota l'equació, ens podem quedar amb la part que vulguem, posant davant el desig personal al de la espècie; 

Podem optar pel tan plaent premi de la pràctica, havent-hi tot de mètodes anticonceptius al nostre abast. Si el gènere de l'altra part no correspon al que la biologia tenia previst, aquests ni caldran. Tenim pastilles que empenyen la biologia cap amunt si alguna cosa fallés i tot.

Si d'altra banda, cerquem la vessant de la supervivència de la humanitat, existeix la reproducció in vitro, ventres de lloguer, l'adopció, diferents formes de comunitats i algun dia la clonació segurament sigui una opció.

 

Tot i que les normes de la supervivència han canviat substancialment, el patró original és tan potent, que ens agradi o no ens condiciona. És una força que impregna la societat, i ens porta a conductes en que la influència d'aquesta és la única explicació racional a alguns comportaments.

Lluir a l'aparador

Molts comportaments masculins van d'emmirallar-se en aquest mascle alfa que garanteixi tot el que una femella pugui necessitar. Una projecció de dominació i proveïdors de seguretat. Voler tenir bons músculs, fer una bona promoció del recursos propis i nivell de vida, mostrar els molts coneixements importants i totes les les actituds o decisions estètiques derivades (p.ex. cotxes, tatuatges, cabell..). 

A l'altre costat impera una pressió social, que pretén ser congènita, que comporta una gran dedicació de recursos en ser atractiva. Al voltant de la idea de projectar la major fertilitat, hi ha una industria dedicada exclusivament a aparentar ser més jove, del maquillatge a alterar l'organisme via cirurgia (p.ex tenir pits més grans per despertar l'interès masculí per la nutrició dels potencials nouvinguts) tot per proporcionar els millors embolcalls, i ser les flors més codiciades.

Per molt racionals que ens creguem de vegades, i molt curiós, o patètic, o inversemblant, pugui semblar aquest comportament, és un instint derivat d'una missió vital, que tot i haver-se desnaturalitzat, d'alguna manera segueix vigent.

Segurament el més sensat sigui acceptar-ho, i portar-ho amb la major dignitat possible.

Degradació de la capacitat de concentració

Segurament és un continu al llarg de la història; certes paradoxes es van tornant més paradoxals, i ens en comencem a convertir en testimonis alhora que comencem a formar part de la pròpia història.

Una d'aquestes, és la tendència a una menor paciència, a mida que la nostra vida dura més anys.

Un dels factors pot ser l'angoixa de tants continguts i estímuls que els promocionen, i que sense saber com, ens trobem atrapats en una cursa que ja per disseny no podem guanyar, correm el que correm.

N'hi ha molts exemples: del diari, als tele-noticies a continguts de xarxes, de consumir pel·lícules, a capítols, a vídeos d'1 minut màxim, d'escoltar discs complerts a singles editats etc.

els Napalm Death van ser uns visionaris amb you suffer.

Millorar el mon es una missió de llarg termini, molt difícil d'assumir amb una visió curtplacista. La virtud és poderosíssima, però comporta un camí més lent que el del vici.


Com a mínim aquesta tendència deu recomfortar una mica al que va inspirar memento.

Altres aplicacions de la IA

En el mon som molta gent, i hi ha la tira de progressos en marxa. Alguns d'aquests progressos ens poden "passar per sobre" sense adonar-nos-en -son disruptius en llenguatge mktg de powerpoints-.

Que no calguessin els diners, la immortalitat o la teletransportació son exemples que ja han estat en el nostre imaginari. Les conseqüències que poden portar la computació quàntica o l'evolució de la intel·ligència artificial son més difícils de visualitzar -al marge dels típics, conducció autònoma, tele-operadors, assistents personals etc-.

• La IA podrà entendre i contextualitzar pràcticament "tot" el que sigui informació. Per exemple podrà classificar fàcilment continguts -p.ex. d'adults o violents- i crear-ne descripcions automàtiques, per tant es podrien fer cerques d'alt nivell (o baix, segons l'us..). 
• També serà capaç de que una impressora 3D sàpiga si imprimeix contingut amb copyright -el DRM és tendència-.
• O dir-te de les teves fotos quina obtindrà més likes per un públic -i fins i tot fer els retocs per a que els tingui-.
• Al interioritzar els patrons del contingut que analitza, el següent pas és crear contingut. Per exemple es podrien crear cançons tipus determinats grups, temàtica, durada, èpica i nivell de melancolia -alguns ja sembla que les facin amb generadors automàtics..-.
• I qui diu cançons és aplicable a tot tipus de contingut, sitcoms, decoració, entrevistes etc.
• Tots els avenços que d'alguna manera es basen en el prova i error, serien reduïts a l'absurd. Es generaria un volum de conclusions tal que només una altra IA podria interpretar. Apareixeríen noves mol·lècules, nous materials, nous dissenys, protocols etc.
• No només superarà a la capacitat humana sinó que la controlarà. Per exemple tenint accés al circuit de càmeres d'un local, fer l'anàlisi del tipus de persona que ve i el seu comportament, personalitzar-los l'experiència -p.ex. quan passin per una secció, mostrar el que els agrada a la gent que vesteix com l'usuari-.
• Aplicat al treball en combinació amb algun software es podrà saber el nivell real de productivitat dels empleats.
• Quan p.ex. tot el trafic funcioni via IA el qui pagués la possible tarifa premium no hauria de cedir mai el pas.

Aquest serien els que poden ser més quotidians. Més enllà, hi ha tot d'usos negatius com armes que assassinin millor i més selectivament, virus que infectin l'ininfectable i demés projectes contraris a les lleis de la robòtica. O potser podem agrair a una IA més del que pensem.

Serà fer un blog tant singular i impopular, tot i que d'altíssim nivell, com aquest el proper test de turing per les IAs?   .-P

Disseny intel·ligent vs recursivitat prova/error

Al aturar-se a admirar la exquisida complexitat i equilibri amb que funciona el nostre cos, o la natura en general, no és estrany que les primeres explicacions tirin de dogmes creacionistes.

Quina era la probabilitat que des de l'escenari inicial, una roca qualsevol, donant voltes al costat d'un estel qualsevol donés lloc al que som ara?

Des del paradigma de la Informàtica:

Si be la hipotètica funció aleatòria evolució() no ha de provar totes les combinacions (en cada mort sense descendència fèrtil finalitza un fil d'execució), la profunditat del sistema és immensa, manté continuïtat de la 1era forma de vida fins a nosaltres (molts èxits reproductius seguits!). 

És un plantejament totalment exponencial (NP), i tret de que en cada instant es creïn universos pels valors de cadascuna de les variables que existeixen -voldria dir que som una instància d'alguna cosa quàntica-, un problema exponencial, només es pot resoldre amb temps, i optimització (la mort marca per on no seguir provant). En xifratge de dades p.ex., no s'aconsegueix que quelcom sigui indesxifrable, però sí que no ho sigui en magnituds temporals humanes (segles). L'avantatge que te l'evolució és que el temps corre al seu favor -al contrari que per als qui naixem-.  

Un experiment molt amè d'algorismes genètics per vehicles (enganxa!).  

És, com si en programació declarativa s'especifiquessin les lleis físiques de l'univers i es definís com a solució la perpetuació de l'existència -la espècie pot variar-. Aquest plantejament només te dos finals. Mor tota la vida, o la simulació de vida sobrepassa al sistema i aquest col·lapsa ("Not enough memory", "Unexpected error", pantallazo azul, entropia, etc.). Només pot ser infinit en el mon de les idees.

Hi ha gent de la NASA que va més enllà, si podem simular, perquè no som una simulació? Interessant. Si som simulació, sí tenim creador -que no dissenyador-.

Antena creada (també patentada) mitjançant algorismes genètics (prova/error),  per LIR.

Pel camí d'aquesta evolució és normal que quedin detalls millorables (dir menys intel·ligents és passar-se). Un és el cas del "recurrent laryngeal nerve" provinent dels peixos, que al creixer'ls coll i separar-se el cervell del cor, va seguir passant per darrera d'aquest, enlloc de fer un by-pass. O el cas dels mugrons en els homes, que no tenen utilitat (ehem, utilitat útil...)

Com de poc òptim pot resultar

En la part de disseny intel·ligent que sí que crec -tot i no causar-me simpaties- és en la de l'auto-disseny. Començant per pròtesis i passant per l'ADN sí que crec que la humanitat arribarà al disseny intel·ligent.



El més intel·ligent -per mi-, és que ens esforcem a dissenyar-nos a nosaltres mateixos, en base a l'esforç i la honestedat i mentrestant poder gaudir de com ens torna el bé que fem als demés!   (i si fem un blog, al menys que no sigui tant tostón)