Idea de negoci: Marmessors garants de la subsistència

Diuen que qui no te cap ha de tenir cames, però és que n'hi ha que sembla que ni una ni l'altre, i és l'entorn qui els sosté. 

Aquest entorn pot tenir certa preocupació sobre com s'ho farà la persona, si faltés. Inclús el disposar de recursos econòmics, pot ser contraproduent a la estabilitat que es pretengui proporcionar.

El servei consistiria en gestionar un patrimoni econòmic i subministrar als beneficiaris directament els bens que necessiten, enlloc dels diners per a pagar-los. 

• Habitatge: lloguer o allotjament. Pagament de subministrament energètic.
• Menjar. s'entregarien directament els aliments d'una dieta raonable.
• Estudis: a pactar.

Segurament hi hauria diferents nivells; una mansió amb cuiner, un pis i xecs restaurant, o una habitació i els aliments i mitjans bàsics a granel.

Aquestes gestores de la manutenció, sent un tema tant sensible, haurien d'estar regulades per a garantir unes bones pràctiques.

També es podria aplicar molt més enllà de les herències. L'estat les podria subcontractar, o crear-ne una pública i canalitzar l'acompanyament segons quines patologies, dependències o circumstàncies socials poguessin necessitar el servei.

Si en algun moment la quota s'acostés a la d'una hipotètica renta universal, ja seria la sustentació universal?

Ètic = Pitjor ?

Apostar per opcions més sostenibles, duradores, justes, etc. ja comporta gastar més €, però aquesta faceta ètica no hauria de ser a canvi d'un pitjor resultat.

Si un es fa vegà, ja pot esperar-se que el xoriço vegà no tindrà res a veure amb el real. Es tracta d'una "imitació" d'un be real. El que em costa més d'acceptar és la part del servei.

L'argument de producte ètic cada cop atrau més. Però els qui l'exploten abusen de la paciència / consciència del seus consumidors. Hem d'exigir poder consumir de manera més ètica sense perdre qualitat en el servei:

• Encara avui en dia piratejar contingut te avantatges sobre comprar original. 
• Posar un CD original al telf és molta més feina que baixar-lo ripejat. 
• Jugar a un joc amb DRM el fa més lent, obliga a estar connectat a internet, evita que el puguis compartir. Si el treuen d'un servidor, oblida-te'n.
• Facturar petites feines de manera legal comporta prou maldecaps i costos en gestories que donen arguments a fer-ho en B.
• Tractar de no consumir plàstics és massa difícil. No es pot anar amb el pot de sabó al supermercat per re-omplir, ni comprar tantes altres coses sense el seu envàs d'un sol ús.
• No es poden tornar els envasos. En altres països inclús hi ha un sistema de fiances a recuperar al retornar envasos.
• Escapar dels monopolis es pagar car, més enllà dels €.
• algunes OMV amb valors -com parlem.cat-, un desastre absolut.
• Triodos Bank, presumiblement ètic, però un servei deficient, atenció al client molt justa.
• Empreses que tracten de ser contra-punt com Fairphone, encara tenen molt a millorar.
• El software lliure per ser d'us residual sempre porta alguna contra-partida a l'usuari, GNULinux vs Windows, Fedora vs Facebook, i un llarg etc.
• És més car anar en tren que en avió, quan l'impacte i energia requerits no te res a veure.

Hi ha honroses excepcions com p.ex. SomEnergia, VLC, 7Zip, però queda molt per recórrer.

..i em segueixen dient que en 4 anys es bio-degrada, mentre que fa més la tinc en un test..

Confiem en que moviments com l'economia del bé comú i més clientela en aquest nínxol contribuiran a que els negocis tinguin majors incentius per a ser ètics.

Fairphone, tampoc tant just.

Fa només unes dècades, al veure's que la natura sola no pot reposar-se a la nostra degradació creixent, el concepte de la sostenibilitat s'ha començat a inculcar

Aquest és un nou valor, del que ja està bé que se'n tregui profit. I el marketing és expert en explotar les debilitats dels individus.

Virtualment tots els mòbils necessiten coltan i altres matèries poc comuns per a la seva fabricació i que s'extreuen en condicions molt qüestionables. Per complementar el quadre, és produeixen sota unes condicions que de vegades s'acosten a l'esclavatge modern, laboral i ecològicament.

A través de kickstarter va aparèixer el Fairphone, amb la promesa d'una fabricació local amb materials extrets "responsablement". La qüestió de la fabricació va caure enseguida i va passar a la Xina sota el pre-text final dels costos, que segons ells son els següents:

Cada unitat del FP2 es ven a 437,50 € -impost a part-. Fabricar el telf segons ells costa 273€ -el Xiaomi Mi4 de millors característiques val 168'60€-. Per tant està clar que qui compra aquest telf. no és per una qüestió de preu.

El que vull destacar com a greu és que venen un producte a 4x el preu de mercat, però contribueixen al dumping medi ambiental i de condicions laborals al subcontractar la fabricació a la Xina. Hi ha més països fabricants de tecnologia que controlen aquests processos i van al top negatiu (!).

Al marge d'això son una empresa molt poc professional que ni respon als correus i entrega els telf amb més de 2 mesos d'endarreriment.

Per concloure, és una companyia que en totes les fotos apareixen molt moderns, però es demostren molt ineficients en tots els aspectes d'un negoci, excepte en ser el únic amb una oferta per als qui la consciència els demanda sentir-se més tranquils.

Aplaudeixo la seva iniciativa i els vaig donar suport, però espero que enseguida apareguin empreses més serioses que competeixin en aquest nínxol,


PD: promocionen un telf que duri 5 anys mentre que el meu anterior me n'ha durat 6 i encara va bé.

Intel·ligència col·lectiva de decisió

Les plataformes per a prendre decisions d'una manera col·lectiva crec que seran una de les evolucions que seguirà la societat -o que hauria-. De fet, per les anteriors eleccions locals vaig tenir un amago de crear un partit local que funcionés així, sent simplement un executor del que decidís la massa, però no va quallar.

La massa, de per si -com la majoria de coses de per se-, no es tonta, o com a mínim la massa activa o participativa en la societat -així filtro de cop tv dependents i demés essers passius/ramat-. Quan feia les practiques d'intel·ligència artificial, a xarxes neuronals fèiem 1 prova, i no ens deia res, en fèiem 10 s'acostava a l'esperat, en fèiem 10.000 i donava clavat el que havia de donar. Com més oportunitats per participar en una decisió un millor resultat obteníem.

La idea d'aquesta entrada me l'ha donada el documental "Us Now". Te subtítols en castellà i anglès -si algú s'anima, es poden fer en català també-.

Tracta diferents temes, alguns molt interessants conceptualment com:

• un banc comunitari -en que bàsicament ofereixes calers a un tipus d'interès i si algú els vol els agafa, o els demanes-, o
• un projecte discogràfic -en que tu financíes un grup en el que creus i també t'emportes part dels beneficis que obtinguin-.
• Però el que més m'ha agradat és l'equip de futbol, en que entre una comunitat -oberta- i participada per igual, compren un equip de futbol i el dirigeixen a través d'un portal web. Es com un mega-consell d'administració que te un CEO -entrenador- que es executor de l'estrategia -alineacions, formació- i gestor de l'activitat més directa -partit, entrenaments-. Això m'ha fet pensar en la possibilitat d'una hipotètica empresa creada amb aquest model, però aquest tema donaria per un llibre, i de moment ho deixo com a exercici mental.

Seria molt interessant que aquest model s'anés aplicant a l'administració pública -de la que al cap i a la fi en som co-propietaris-, es podria començar per decisions a nivell local. Per exemple, d'entre tota la població, què es decidiria com a velocitat màxima? potser en més d'una qüestió ens n'enduriem sorpreses d'una massa més sensata del que creiem -d'altres potser no, però ja no seria sorpresa-. Obviament, hi haurien de participar tots els estaments socials.

Per acabar, i enfrontant aquestes idees tant utòpiques amb la realitat, seria perillosa la influència que es pogués exercir fent lobbyng a les masses -i demés exercicis de magia menor-. Tampoc es plan d'anar donant carnets de votants a uns si -independents d'opinió- i a uns no, sinó es lia en 2 dies.

No es un plantejament definitiu, però s'ha de tenir en compte com a camí a seguir.

Serem borg?

Operadores mobils i contra-fildelització dels clients

M'ha sorprès tant la situació en que m'he trobat, que els la he plantejada a varies persones d'orange, que amb la seva resposta m'han donat a entendre que tinc raó.

El meu telf. te quasi tres anys ja, i la bateria ja no dona més de sí ..blablabla.., he decidit que vull un HTC hero -amb android!-. Em puc gastar 470€ i comprar-lo lliure, o subvencionat per una operadora mòbil, aquí només puc triar orange. Tenint que contractar una tarifa després sí o sí, la opció és clara.

El meu cas és passant el meu num. actual privat a la feina, fent-ho així el telf. em surt pel mateix que si me l'agafo com a particular, 219€, que és el mateix que si em donen un num. nou d'orange. Fins aquí tot normal. Però, si vinc d'una altra companyia, surt per 89€! -és motiu de cese!-.

Algú els hauria de dir que està molt bé això d'aconseguir clients de la competència, però que si mentrestant marxen els teus propis per la teva estratègia patètica de fidelització que es limita a donar punts -amb una paritat equivalent als punts Nintendo o els de La Caixa, molts 00s però poca cosa realitzable- o ofertar terminals molt allunyats dels que enlloc de renovar canviin de companyia- poca cosa hauries de fer en el negoci. Però bé amb els marges amb que deuen treballar s'ho podran permetre...

El que jo he fet, i animo a que ho feu, és, anar a yoigo o simyo, i comprar una SIM amb número per 1€ o gratis segons els que agafeu, i un cop estigui activada fer la portabilitat a Orange -ja, soc un venut, però només el tenen ells el telf.-, ara ja teniu el telf. en les mateixes condicions però 130€ més barat, això sí, no conservareu el num original -el podeu deixar en prepagament i de tant en tant poseu la SIM antiga-.

És trist i desconcertant que facin fer coses així per a accedir a ofertes determinades. Ja us explicaré si m'ha sortit bé la jugada.