Peticions per a rebre millor informació

La realitat no existeix, sinó que la entem com ens la expliquen els sentits, la raó, les creences o els mitjans de comunicació.


Per la seva responsabilitat, aquest creadors de realitat, s'haurien de fer plantejaments com:

Poder-se subscriure a "fets".

Com només és real el que veiem, posar o treure el focus d'un fet noticiable és un poder que hauria d'estar al nostre abast.

És comú que aparegui una noticia que ens crida l'atenció. Si posteriorment deixa de tenir interès per criteris editorials, ja no se li fa seguiment i queda en l'oblit.

S'haurien de poder marcar fets d'interès i rebre'n les diferents actualitzacions... O ho farà la IA !!

Seguiment de preguntes respostes

Quan es fa una entrevista o debat, i a polítics encara més, hi ha preguntes interessants i incòmodes que s'esquiven. Sovint, ni re-preguntar és suficientment eficaç. 

Tampoc és estrany trobar-se en que es diuen falsedats que queden sense rebatre.

Un sistema simplista, superposar en temps real una mini estadística que anés contant quantes preguntes no s'han respost i quantes falsedats s'han dit podria ser molt útil per apujar el nivell de qualitat dels continguts i recuperar una mica la fe.

No promocionar xarxes privades i privatives

Sembla mentida que un servei públic estigui fent publicitat continuadament de Tuiter, X, Facebook, Instagram o tik tok i forci als espectadors a registrar-se i seguir-los havent-hi solucions obertes, és a dir, també públiques.

Forçar capacitat d'opinar a tot internet

Google ja ho va tractar de fer amb side-wiki. Cal una capa per damunt les aplicacions, xarxes, webs que permeti als usuaris opinar i donar context, p.ex. quan es difonen falsedats, quan respon a interessos ocults, quan son estafes o promocionen actituds negligents.

Això per començar..

Reduïm el nostre impacte negatiu

Viure inclou gestionar el munt de contradiccions que s'entrecreuen amb nosaltres i les nostres circumstàncies.

Una de les poques creences globalment compartides, és que és millor no contaminar, o malbaratar al mínim, els recursos naturals -ara que per fi els anem reconeixen com a escassos-.

sí, tu ja ens ho deies Capi..!

Sí permetem que la nostra extrema comoditat no ens domini, podem fer petites accions que acaben sumant (i ja que no pecarem de mandra, potser permetre'ns en algun altre..)

• Al dutxar-nos podem fer-ho amb dues galledes de companyia. 
• Una per acumular l'aigua neta mentre esperem que agafi temperatura. Amb aquesta aigua podem fregar o regar les plantes.
• La segona, la podem tenir als peus i anirà recollint el que li arribi. Ens pot valdre per omplir la cisterna del WC amb ella (més eficaç que llençar-la a la tassa directament).

5 i 8 litres estalviats cada dia

• Molts pocs productes requereixen un envàs d'un sol us. Antigament cap anava envasat. Comprar drogueria, higiene personal, menjar, es pot fer sense ni un sol envàs. Només cal una mínima organització i anar amb les carmanyoles, els tuppers, pots o bosses que pertoquin. 
• Una porta que ajusti bé ens treurà necessitat de calefacció. Ídem una aixeta que no perdi.
• No cal tenir el calentador d'aigua encés sempre, quan només caldrà 15 minuts.

estar 24h cremant gas per mantenir calenta aigua que no s'utilitzarà?

• Donar moltes vides a bosses, al paper de plata, o d'altres envasos que ens encolomen.
• Comprar aparells electrònics amb cable, sense bateries o piles.
• Agafar bici o transport públic quan es pugui. Caminar per descomptat.
• Comprar de segona ma.
• Regalar actes culturals i companyia, enlloc de bens materials.

En definitiva, viure amb certa responsabilitat i respecte.

Doncs a usar el cap, i moure el cul  .-P

Idea de negoci: Marmessors garants de la subsistència

Diuen que qui no te cap ha de tenir cames, però és que n'hi ha que sembla que ni una ni l'altre, i és l'entorn qui els sosté. 

Aquest entorn pot tenir certa preocupació sobre com s'ho farà la persona, si faltés. Inclús el disposar de recursos econòmics, pot ser contraproduent a la estabilitat que es pretengui proporcionar.

El servei consistiria en gestionar un patrimoni econòmic i subministrar als beneficiaris directament els bens que necessiten, enlloc dels diners per a pagar-los. 

• Habitatge: lloguer o allotjament. Pagament de subministrament energètic.
• Menjar. s'entregarien directament els aliments d'una dieta raonable.
• Estudis: a pactar.

Segurament hi hauria diferents nivells; una mansió amb cuiner, un pis i xecs restaurant, o una habitació i els aliments i mitjans bàsics a granel.

Aquestes gestores de la manutenció, sent un tema tant sensible, haurien d'estar regulades per a garantir unes bones pràctiques.

També es podria aplicar molt més enllà de les herències. L'estat les podria subcontractar, o crear-ne una pública i canalitzar l'acompanyament segons quines patologies, dependències o circumstàncies socials poguessin necessitar el servei.

Si en algun moment la quota s'acostés a la d'una hipotètica renta universal, ja seria la sustentació universal?

Noves propostes per millorar el mon, a través nostre

El transport públic quasi gratuït compensat pel privat de benzina/gasoil a ~3x (?). Avions 5x i abolir els trajectes mitjans que es poden fer en tren.

Consum conscient. Tot el que comprem, acabarà embrutant el mar, l'aire o el sòl. Llençar deixalles és canviar-les de lloc. No ens fa més nets embrutar lluny de casa. I si durant un mes haguessim de custodiar a casa les escombraries? Re-ciclar és només un pal·liatiu per quan no es pot re-utilitzar o re-omplir.

Crear i consumir cultura, o gaudir de la natura, tenen impacte netament positiu.

Que la reputació social, sigui social. Valoressin als ciutadans pels impostos que paguen. Que fos motiu d'orgull i reconeixement. A quanta gent ajudes, i no les festes o les vacances que fas.

L'auto-estima com a prioritat. Ensenyar què significar la por i què significa estimar. A entendre i no pre-jutjar, a resoldre conflictes amb acords. A cada curs es podria anar aprofundint, per a obtenir ciutadans més dignes.

Abolir socialment la necessitat de crear una imatge falsa de nosaltres. Desincentivar les xarxes socials, els retocs físics o virtuals, les publicitats que exploten complexos. Ser qui som, tranquilament, ha de poder ser imatge d'èxit.

Resumint, a ser raonables, valents i justos.

Això és un complement més "social" d'aquest article anterior.

Joguines com a servei

En el mon del software s'està imposant el model SaaS. No compres un producte, sinó que pagues una quota per tenir dret a gaudir-ne.

Pel moment vital de gent al meu voltant, veig més d'aprop el mon infantil. I és desproporcionada la manera com s'acumulen bens materials sense futur.
Generalitzant, els nens tenen moltes joguines. Més que amb les que poden jugar. I per la normal social de fer regals, físics, l'acumulació és creixent. A l'any ronda els 150€ de mitjana.

Un servei que p.ex. donés accés a n-joguines premium (tres?) o novetats i m-joguines "clàssiques" (quinze?) a canvi d'una quota menor que el cost total anual (150€) crec que seria benvingut.

El nen/a tindria aquestes joguines fins que se'n cansés. Si en volgués alguna altra, tindria un catàleg on escollir, i renunciar a alguna de les que te per la nova de la mateixa categoria. Només això ja seria un bona lliçó.

Si alguna joguina es converteix en especial, es paga un preu definit i queda fora de la circulació. Si es fa malbé, ídem.

Englobant el concepte joguina, poden ser llibres, llapissos de colors, jocs de taula (o inclús una entrada a l'any per anar al teatre?). I a mida que creixen i tenen interessos diferents anirien rotant a una oferta addient a la edat. 

També es podria aplicar a la roba, però seria un altre negoci. Tot el que implica temporalitat podria funcionar en aquest servei (p.ex. qui fa esports d'aventura, tenir disponibles kayaks, esquis, cordes, grampons).

Les avantatges per mi son totes, el nen/a apren auto-gestió, no s'omple la casa de trastos, es podrien fer regals en forma d'ampliació de quotes directament pagant part de la quota. De retruc m'agradaria que la industria al rebre les joguines ja gastades fos capaç de fer-ne un millor reciclatge que l'actual.

Mr. Potato com a servei, sempre vaig ser fan!!

Males senyals

• El curt termini que comporta dures externalitats segueix sortint a compte. p.ex guerres, fracking.
• L'aigua potable és un bé escàs, que utilitzem com a vehiculador en espiral per a les deposicions.
• Quan un vegetal te el gust que esperariem trobar-li és un fet extraordinari.
• Hi ha enfermetats que no existien. p.ex. VIH.
• És més barat enlairar varies tones per fer un viatge que anar en tren.
• És més car un disc en format digial que físic.
• La tecnologia segueix ajudant a matar més i millor.
• Més de la meitat de la població està preparada per a la crisi de recursos, perquè la viuen.
• Malbaratem petroli ineficientment per a moure'ns.
• Estar tot el dia enganxat a una màquina i a un portal era de japos acabats i ara és popular.
• Fa anys que no em trobo cap marieta mentre que els mosquits encara em donen petons de bona nit.
• El capital liberalitzat esclavitza. La globalització iguala per sota i qui no ho veiés era ingenu.
• Per a massa, correlació encara implica causalitat.
• És tracta millor a potencials clients nous que als clients existents.
• La riquesa segueix concentrant-se.
• L'educació no s'estén. No cal que sigui universal, però al menys planetària.
• Se segueix dedicant massa temps al circ. p.ex.futbol, xafarderisme, moda.
• L'accés al mercat és global, però les condicions de producció particulars.
• Domina la por. És te por a confiar.

• L'Obama te un Nobel, aquest blog no.

"Apps" candidates a existir

Al menys no tinc constància de que ja existeixin. Jo llenço la pedra, i a veure si algú ho implementa ..i em jubila .-P

• Karaoketitzador. Creuant apps com shazam -que identifica caçons escoltant-les uns segs.- amb BDs de lletres de cançons en format de subtítols, podríem convertir en sing-along qualsevol cançó que estigués sonant. Així no cal tirar de "aguachifleim in de nait... ♫ ♪ "

• Augmentador de la realitat visible. Al 2012 es va presentar un algorisme, "eulerian video magnification" que fa visibles petits canvis humanament imperceptibles. Segur que hi ha molts àmbits en que amb un fàcil accés, seria d'utilitat. Segurament hi ha altres algorismes que també valdria la pena tenir "a ma".

• Facilitador de la localització entre persones en una multitud. Dues o més persones que es volguessin trobar p.ex. en un concert, sincronitzarien l'app i en el cas més simple això faria que les pantalles dels 2 telfs es tornessin d'un color conegut i es tractaria d'aixecar el telf com a senyal per a l'altra persona (o amb el flash, tipus "far"). Millorant-ho:
• Enlloc de mostrar colors cridaners plans per a que els vegin les persones, podria ser un patró i que la càmera de l'altre telf el busqués tirant de processament d'imatge.
• Usant la brújola del telf., orientar cap a on s'ha de mirar, p.ex. les dues persones mirant al nord, costarà que es creuïn.

Segurament hi ha millors idees per a la humanitat mòbil, com una app que quan desbloquegis el telf. vegis una foto d'un hamster diferent cada vegada, o una que quan apagues l'alarma del despertador et faci una rafega de fotos amb flash i les envii aleatoriament.. però fins aquí he arribat, per ara!!

Podríem començar a millorar tenint..

Embolcallat amb una mica de wishful thinking, tot un seguit d'idees que no costen massa diners -però sí esforç- que crec que representarien canvis estructurals positius. No entro en política ni energia.

Normalització

• Sistema Mètric Internacional global -o pacte-. Ja està bé de galons, polzades, peus, lliures, bilions (que son millars) etc. Avui en dia es pot fer racionalment i tot, no cal ni matar a innocents. Després els satèl·lits exploten..

• Calendari racional, ni gregorià, ni zulú, ni zodiacal. Que no calgui aplicar vàries fórmules per entendre'l. Amb les hores una cosa similar, i en sistema decimal, millor.

• Llenguatge comú acordat, tipus esperanto X.0.

Consum

• Associacions de consumidors que normalitzin i objectivitzin la informació de les ofertes. Que facin rankings per durabilitat, sostenibilitat, fabricació, origen, manteniment necessari, etc. Per a escollir la compra tant d'energia, telecomunicacions, electrodomèstics o albergínies.

• L'aplicació de l'esquema de les fiances en envasos de plàstic/vidre a altres productes com per exemple al comprar una nevera pagues x € que se't tornaran quan al final de la seva vida útil la tornis a la deixalleria. O pagues y € per la compra d'un cotxe que es van tornant en cada ITV.

• Certa ètica (il·lògica), p.ex. no cobrar més a algú gras que algú prim en un vol, o no demanar examens d'ADN les asseguradores per optar a bonificacions, etc.

Varis

• Algun sistema de "karma" pel cotxes/conductors tipus els d'alguns blogs. N'hi ha que tenen per norma la conducció incívica. A aquests se'ls puntuaria negatiu, als que p.ex. cedeixen el pas en positiu. Si ets bon conductor, quan et calgui podràs "colar-te", si estàs carregat de negatius, no t'ajudaran. Se que es difícil d'implementar. Aplicable a d'altres àmbits.

• Escamots per a la inutilització d'alguns radars/càmeres/sistemes de control. Sense entrar a valorar-ho.

• S'entregui informació públicament a empreses privades -facebook, twitter, linkedIn-. Si, això és de google..

• Una dieta de píndoles/batuts feta a mida de les necessitats, accessible, que aporti  tots els nutrients sota demanda.

Economia

• Aranzels que compensin les externalitats i condicions de treball. No es raonable a Europa tenir que competir amb origens en que es contamina, no es paguen impostos i/o els sous son un bol de menjar. Si se'ls carrega un impost equivalent, potser els valgui la pena corregir-ho en origen i no pagar l'impost.

• Més mecanismes per equilibrar la riquesa. Qui la te, te més fàcil deixar-ne sense a la resta. I facilitar-ne la creació en general.

• Sistema de pensions sostenible, p.ex. a l'estil del model austríac.

• Emissió de diners sense deute. S'ha intentat varies vegades durant la història, en ocasions provocant morts prematures. La idea segueix sent essencial.

Excel·lència en la salvació del mon

• Si en aquest blog hi ha tantes coses interessant i la solució a tot, perquè no interessa a ningu*? .-P

Proposta d'una democràcia més directe i representativa

Tenint quasi tota la població accés a internet, la possibilitat de participar més directament en les decisions ja no és un mite.

Les bones pràctiques de governació son clau per a la correcta evolució d'una societat. I se'n porta filosofant des de la república de Sòcrates/Plató i de molt abans. No pretenc presentar un nou model de democràcia, però si proposar un mecanisme per a una major participació en que:

• Tots podríem ser representants del "poble", des de nosaltres individualment com a unitat mínima, fins a tota la població com a majoria realment absoluta (filòsof rei?¿).
• Ens podríem "donar el vot" a qualsevol dels representants, de manera que tindrien el poder del nostre vot. Podria ser per assumptes puntuals, o per la totalitat -com ara-.
• En qualsevol moment podríem "retirar el vot" si sentim que el representant ja no ens representa.
• En les votacions de decisions de govern, la representativitat s'avaluaria de manera continua degut als dos punts anteriors.
• Les decisions de govern es farien efectives amb un retard de n-dies per a permetre la correcta reflexió. Si passat el període segueix havent-hi prou consens, es tira endavant.

El que m'agrada es que: 

• No donem "carta blanca" durant 4 anys.
• Cal renovar anualment el nostre "interès", si no en tenim prou, perdem la veu fins que el renovem.
• El ciutadà que tingui interès, es pot involucrar en totes les decisions. El que tingui més confiança amb una línia de pensament es pot subscriure a una associació política i segueix com fins ara.
• En teoria el interessos del ciutadà estarien millor representats.

Els perills que hi veig es sobretot el populisme i la impredictibilitat de la munió. Faria votacions poc trascendentals de prova per a estimar la maduresa col·lectiva.

PD: fa uns anys vaig estar temptat de crear un partit de caire municipal per a posar en practica una aproximació d'aquesta idea, però com el domini www.faq.cat ("FinsAlsQllons.cat") ja estava agafat i no tenia temps per pensar un nom millor, es va quedar com a idea, fins ara.

Valoració Representativa de la riquesa monetària enlloc del valor Absolut

Després del metabolisme, potser la inflació -i la híper més encara- és la forma més brutal d'apropiació.

Jo, amb l'ajuda d'altres

Res significa res per si mateix sense estar contextualitzat (ni el propi res!!). Saber que tenim 1.000€,$, ¥ o ¤ no ens diu res si no coneixem la resta de diner acceptat que hi ha al mon.

Si en el global la massa monetària, de cop hi apareixen diners nous, però que no ens arriben, nosaltres de retruc perdem riquesa, la nostra porció empetiteix -vídeo didàctic del BCE-.

Aquest diners apareixen, resumida i  principalment, per dues vies:

• Un banc central fa una injecció de liquiditat. Per exemple, emet 1.000.000 d'€ nous.
• La banca privada dona préstecs a través de la reserva fraccionaria, creant un efecte exponencial virtualment infinit. De l'1% a Europa des de 2012.
• Per exemple, amb aquest 1.000.000 d'€, tenint un coeficient de caixa del 2%, en podria deixar 50.000.000€, 
• que un cop dipositats en altres entitats es podrien convertir en 2.500.000.000€
• i repetint la operació per 3er cop 125.000.000.000€
• fins a la fi -ja veurem de qui-. (El límit és en la capitalització?)

Les últimes dades del BCE donen que hi ha 9.349.664.000.000€ a la Eurozona de l'agregat M3, el total. Al 2003, 5.573.407.000.000€. Ha augmentat un ~67% en 10 anys (l'M1 un 119%!). Pocs tenim la capacitat de fer que la seva riquesa assoleixi aquesta rendibilitat, i per tant la nostra porció de riquesa tendeix a reduir-se.

La meva proposta es que el tenir N € passés a ser anecdòtic i és valorés el % d'€ que es tenen envers al total del que existeixen.

Per exemple, 1000€ ara serien 0'00000001069557..% del total d'€. O 10,695 Nano% per fer-ho més planer i menys insignificant.
Si l'any vinent el total de massa monetària augmentés el 3%, i l'interès que ens paguen pel nostre diner es 2%, aquells 1.000€ passaríem a tenir 10,591 Nano%.
Que ara tenim 1.020€ no es rellevant, el rellevant es que hem perdut ~1% de poder adquisitiu. Sense dedicar-s'hi, costa de percebre.

Per a que fos útil, s'hauria de fer sobre la massa mundial, sobretot el dòlar, però sense deixar-se la resta.

Aquest efecte porta passant sempre, però ens costa molt valorar la seva repercussió. Notem que tot puja a un ritme més ràpid del que podem pujar passivament.

Sembla que mantenir aquest ritme d'augment de la quantitat de diners sigui la única manera de que no s'acabi la partida. Però ens hem de protegir de l'efecte que te sobre nosaltres, i de tant en tant provocar la reflexió i el recordatori de que tots aquests mecanismes haurien d'estar enfocats exclusivament al nostre servei i sostenibilitat futura, i no derivant en una perversió del sistema per a benefici de pocs.

La entrada pretén fer èmfasi en un mode relativitzador de valorar la riquesa més que anar contra la inflació (que també hi va, tot i que també pot servir per fer espavilar i etc.etc.).

PD: he estat dubtant sobre si usar M0/1 enlloc de M3. M'he decidit per l'M3 perquè encara que sigui diner que no circula, tampoc el tindran dins el matalàs, i afectarà, indirectament. Potser els que en saben més que jo tenen una altra opinió, que m'encantarà escoltar.

Per als que encara em volen vendre CDs..

Anar a comprar CDs es una activitat que em relaxa. De tant en tant poso els meus dits a passejar per les estanteries de les botigues del carrer tallers i rodalies, com en els vells temps.

Durant tots aquests anys de consum de música en plàstic, porto trobant a faltar algunes pràctiques:

• Caixes de plàstic: Poden quedar molt espectaculars alguns digi-packs, però al cap de 50 cops que l'has obert, l'invent ja s'està tornant lleig -segons on els tinguis, més-, a part que alguns costa lo seu de tornar a desar bé. Molts discs nous tenen contingut extra només en aquesta edició. Si no es per a regalar a algú que se l'escoltarà 2 cops, no paga la pena.
• RES de bonus tracks en el mateix disc: si volen donar contingut addicional perfecte, però que no em modifiquin un àlbum que va ser concebut d'aquella manera. Un disc a part no es tant costós. Després d'un disc que m'encanta, no em reconforta sentir les mateixes cançons en directe, o preses d'estudi que se senten fatal. No, no i no!!
• Volum normalitzat: els discs antics, que venien dels vinils sonen molt fluix, mal equalitzats etc., entesos. Però avui en dia ja hi hauria d'haver un estandar i que tots sonessin al mateix volum, ja li pujaré o baixaré si m'interessa.
• Més enllà del plàstic -digital- : tant que ens insisteixen amb que al comprar un cd/peli/videojoc/etc. no fem més que comprar el dret a gaudir-ne -no ens el volen deixar compartir ni transformar ni..-, haurien de facilitar la vida als qui segueixen pagant per la música. És molt fàcil posar en el CD el propi disc en mp3, o algun enllaç a l'iTunes o similar per no tenir que recórrer a altres mitjans per tenir la música per la que hem pagat.

Si voleu saber el què podeu treure pels vostres CDs, a Amazon hi ha el preu al que cotitzen de 2a ma -dels meus, sense edicions rares, no en trobo que passin dels 5,5$-. Per tallers també un en podríeu desprendre a packs, espero que no.

PD: Espero que mantinguin els CDs dels cotxes per molts anys, segur que alguns van pensant a liquidar-los per usbs..

millores en la comoditat dels cotxes

M'he deixat, i em deixo moltes més hores de les que voldria al volant. Fa molt que tinc aquesta llista feta, i veient que el primer ja ha estat implementat, faig pública la resta d'items:

• que els retrovisors es pleguin al sortir del cotxe.
• botó a les claus a distancia que avanci la climatització. A l'hivern encengui la calefacció, a l'estiu baixi finestres i posi l'aire condicionat. Potser caldria ampliar el radi, o caminar més a poc a poc cap al cotxe  .-)
• que el reproductor de música tingui mode "quan acabi aquesta cançó, stop". Fa mal deixar una cançó a mitges.
• integrar els mandos (claus) dels parking amb els cotxes, poder programar la meva clau i que s'obri la porta al arribar. Em costa creure que no existeixi encara.
• integrar l'embrague al canvi de marxes. Les dues coses s'utilitzen conjuntament, una no te sentit sense l'altra, no seran la mateixa doncs? m'agradaria tenir un control analògic en el canvi des d'on poder embragar, i ja de pas deixar el peu esquerre en aquell lloc tant còmode descansant.

com a exemple serveix

• realitat augmentada. Ja s'hi està treballant, no ens emocionem i fem-ho bé quan es pugui. 
• que les llums de fre reflecteixin la intensitat amb que s'està frenant. No es el mateix donar un toc al fre, que fer una frenada brusca, però les llums ho marquen igual. Podrien ser llums amb certa progressivitat, potser implementades amb leds en que s'il·luminarien tots al màxim al prémer a fons, i lleugerament al frenar suaument, aquí també es podria jugar amb l'estètica.

La influència dels prestadors a Europa i propostes per a millorar el projecte

Tinc la sensació que des de l'exterior -Xina p.ex-, Europa te una imatge més propera a un museu de dinosaures en procés d'extinció, que no pas de model a seguir basat en la justícia, la prosperitat duradora i la sostenibilitat del que m'agradaria formar part.

És la primera entrada en que tracto temes d'actualitat, però és que em sulfuru fent d'espectador no-privilegiat d'aquesta obra barata -de produir-, però cara de viure. Fa molt que intento treure els Fx i entendre els fets, però és que últimament se m'ha trencat la lògica -i potser és que ha passat així en la realitat-.

1. Precuela que dura molts anys [...].
2. El BCE compra en secret 480.000.000.000€  bons i d'actius tòxics de bancs, -anticipant els 440.000.000.000 € del fons de rescat europeu vigent pel 2013?no, aquest son extres- i a sobre ho ha de fer en mercats secundaris per coses dels seus estatuts -que no acaba complint-.
3. Trichet és substituït per Draghi -ex Goldman Sachs i uns dels responsables directes que Grècia falsegés les seves comptes per entrar en la UE-. Només entrar, rebaixa del 0,25% als tipus d'interès de benvinguda, per animar la festa, entesos, correcte, deixem-ho en 1,25%.
4. Passen uns dies, i una altra rebaixa, el caler a 1%, aquesta vegada per donar la benvinguda al Tresorer dels EEUU que venia en breu.
5. Regala 500.000.000.000€ al 1% per a la banca a tornar en 3 anys per a que arribi el crèdit a l'economia real -tragicòmica afirmació-. És a dir sanejar bancs amics i fer carry trade amb deute sobirà, o pitjor, ..pocs € arribaran a cap oficina, i menys a cap empresa o llar.
6. Un tal Visco del consell del BCE, com a regal de Nadal, diu que segons com, encara poden baixar més els tipus.
7. La història continua, i em desespero més encara.. 

La interpretació que feia de com anava això fins ara, era que Europa estava construint-se una imatge de serietat, estabilitat, de pocs canvis per fer-se previsible i segura de cara als inversors. Que l'euro es desfés contribuiria a mantenir hegemonia del dòlar com a mitjà de canvi, beneficiant als EEUU, que paguen els seus deutes i apuntalen la seva balança comercial fent dòlars nous del no res i empobrint la resta del mon i als seus ciutadans.

 Europa en mans del nou Moloch -"els mercats"- 

Doncs sembla que els de sempre, estan aconseguint contaminar-nos amb les pràctiques que a la FED ja son marca de la casa -o piràmide, ponzi-, interès virtualment 0%, diner gratuït, i diluir el deute donant-li a la maquineta.

• Porten 3 anys en que han regalat secretament $ 16.000.000.000.000 a amics de la FED -25% del PIB planetari (!)-.
• Fent estèrils QE1 i QE2 -imprimir $ 300.000.000.000 i $ 700.000.000.000 del no res-. Estèrils només per a la ciutadania, les borses, que no haurien d'importar a ningú que no fos accionista, van inflar-se, i aquests calers es van ajuntant amb la resta per seguir especulant amb matèries primeres -i aflorant primaveres àrabs?-.
• Permetent que hi hagi 12 cops el PIB mundial fora del balanç dels bancs jugant sobre les taules del casino dels CDS -aposta mínima real 10.000.000€- i demés. Si això acaba en l'economia real, tots pobres, ara no creen inflació perquè no es mouen, però l'amenaça és molt real.

El que ha de fer Europa, segons el meu parer (l'ordre no importa):

• Qui ho fa malament ha de ser castigat. En el cas espanyol el president del banc d'Espanya ha estat nefast, essent ell el principal responsable -i després va donant lliçons-. Hi ha molt bons professionals i gent amb vocació. Acomiadament procedent, i judici a qui calgui, molts han fallat en les seves funcions, i ningú és imprescindible. Coses com l'indult al conseller delegat del Santander, no son un bon exemple.
• Prou dumping fiscal i homogenització de legislacions. El fet que Irlanda cobri un 12'5% d'impost de societats i Espanya un 30%, o que la tributació per als accionistes sigui més favorable a Holanda que a Espanya -d'entre molts exemples- és fer-nos trampes a nosaltres mateixos.
• El Regne Unit si no vol ser part del projecte, fora. Sempre han estat un satèl·lit troll dels EEUU, i no aporten més que negativitat. La seva economia està podrida i el fet que la seva principal "industria" sigui la financera ja diu molt. 
• Les normes son per a tots. Això inclou també a Alemanya, que per exemple es va passar amb el dèficit en el seu dia i no va passar res.
• Pressionar al màxim per a que s'acabin els diferents paradisos fiscals. Amb el joc de la doble imposició i demés les trans-nacionals no paguen els impostos que si paguen d'altres.
• Taxa tobin. Penalitzar als moviments de capital no productiu -de la "industria" financera-.  Van prohibir a Alemanya la venta al descobert i els CDS i el Deustche bank va seguir jugant a Londres, cal fer-ho "bé".
• Polítiques anti-cícliques reals. Aquest egoisme extrem del més, i més, i encara més a qualsevol preu no és sostenible. Ser austers és una virtut. 
• Competència en igualtat de condicions. No es pot competir amb països que produeixen per mètodes  altament contaminants, que no controlen els residus, que tenen uns drets laborals inexistents etc. No hem de donar suport a aquest model de mon. Les externalitats que no es contemplen en origen, les hem d'aplicar a la importació per tal que els qui produeixen amb paràmetres europeus ho puguin fer en igualtat de condicions i perquè algun dia aquests exportadors facin seus els nostres estandars de respecte o els millorin. És proteccionisme, sí.

També voldria que als mercats de matèries primeres o energies només hi poguessin accedir els qui hi tenen interessos productius reals, i no els qui volen "desar-hi" diners, això ja es tant difícil que no ho poso a la llista, però la resta crec que s'ha d'aconseguir. 

Quan tot rutlli, i siguem un col·lectiu real, llavors si podran entrar els euro-bons, ara no son cap solució, tot i que si alleujarien alguns mals, temporalment.

Em nego a creure que tot estigui acabat, però la corda està molt tensada. Les inèrcies son molt difícils de corregir, i potser aquesta situació ajudarà a fer-ho. A Europa li diran que és el vell continent, però no estem decrèpits, hi ha gent amb empenta i fent les coses bé, amb esforç sincer ens en podem sortir.

Millorar la gestió pública amb el coneixement analític del conjunt

L'equilibri és un dels millors mitjans per acostar-se a la virtut. Per definició, és entremig de la mancança i l'excés  Aquests extrems son totalment indeterminats, és per això que se solen relativitzar amb l'entorn.

La gestió pública te la particularitat que el gestor fa ús de bens reals aliens, -son de la població- i dels seus possibles rendiments futurs -la garantia del deute son els futurs impostos a pagar pels ciutadans-. Aquests ciutadans prenen forçosament un paper semblant al d'accionistes i han de tenir el dret a la informació i poder de decisió real. Actualment sol passar com en les empreses, que un petit grup d'inversors tenen el poder de decisió presenten la informació sota els seus criteris -els "mínims" legals només son això, mínims-.

És per això que considero bàsica l'existència d'una eina de control que contingui tota la informació ben estructurada, amb criteris raonables i d'accés públic. El que jo voldria tenir, és un "full" on surtin:

1. Tots els ingressos i procedència. IAEs, IBIs, taxes vàries, sancions -aïllant fets extraordinaris p.ex.ventes, ajuts especials..-.
2. Totes les despeses i distribució. Despeses de tots els departaments -separant personal i bens-, empreses subcontractades etc. tot en detall -nombre d'efectius, jerarquies, funcions etc.-.
3. Que totes les dades estiguin en valor absolut i també normalitzades per nombre d'habitants i distribució d'aquests geogràficament. Segur que hi ha més paràmetres a tenir en compte -distribució de la riquesa, PIB de l'àrea geogràfica, nivells d'immigració etc.-.
4. A partir del punt 3, establir diferents categories, no es pot comparar un poble de muntanya amb una capital d'estat.

El que voldria es poder comparar fàcil i estadísticament TOTES les dades econòmiques i qualitatives detallades d'un conjunt de nuclis de població i a partir d'això millorar la racionalització dels recursos.