El mon vegetal te una alta consideració ètica. Però es regeix per uns mecanismes que consideraríem social o moralment qüestionables.
Primer dir que les plantes estan vives. No tenen sistema nerviós, però sí una vida. No son objectes que de cop apareixen a la plaça.
A l'hora de reproduir-se, no tenen massa manies. El prefixe de poli-gamia es queda curt en l'acció disseminadora. No només practiquen la inter-espècie, sinó que deixen participar-hi a tot tipus d'animals i insectes. Lasciu.
Per si no fossin ja de per si reprovables aquestes relacions carnals llibertaries, afegir que s'alimenten dels excrements de tota aquesta fauna, i encara es posen moixes si no els en donen. Aberrant.
Enmig de tota aquesta xarxa pecaminosa, apareixem nosaltres, per anar menjant-nos la seva descendència i amputar-los les extremitats quan ho creiem oportú. Donar satisfacció a la nostra vista o olfacte es prou justificació per arrabassar-los la vida. Pervers.
I quan no hi som, tampoc son tot son flors i violes, tenen les seves picabaralles. Moltes vides han quedat xafades per no emancipar en la maduresa, s'han arribat a fer sindicats per defensar-se els uns dels altres, per no parlar dels matrimonis de conveniencia mendelians. Neo-salvatjisme.
Amb tot, qui som nosaltres per a qüestionar el seu modus vivendi. Si estan a gust, doncs endavant, i que no deixin de fer la seva. Més feliços tots !!
Portem-nos bé, que no vinguin les monstruoplantes!!
