Com fer una plantada d'arbres

Tenim una pressió important relacionada amb la degradació del medi-ambient.

La natura ja sap com es planten els arbres, perquè es fa sol, però ja que participem en la degradació, podem intentar contra-arrestar-la una mica.

Bàsicament calen els propis arbres, el terreny, les eines i els voluntaris..

Un arbre té un cicle de vida molt llarg, no és com plantar un carbassó, que en setmanes ja dóna fruits o tenir un humà que fins que no fa alguna cosa de profit poden passar.. dècades, o no fer mai res de bo..

De mitjana, consumim uns 550 litres d'oxigen al dia. Aproximadament calen 22 arbres per a cobrir la demanda d'oxigen d'un adult. També aporten molt més que l'aire que respirem: biodiversitat, aturen la desertització, entorn per la fauna, etc.

Hi ha nombroses ONGs (alhora que massa poques, ànims!) treballant-hi. D'elles ens podem aprovisionar, o acudir directament a vivers professionals. 

Comprant-ne una bona quantitat, a partir de 100, podem tenir cada planter de roure/pi o similar d'uns 10l pels 35€/unitat. Si anem a 3l seran més barats, si els volem més grans, més cars. L'assumpció del cost doncs ja depen de la capacitat o l'habilitat d'obtenir recursos.

un petit roure al que li queda un gran camí

Com més petit sigui l'arbre, millor s'adaptarà a l'entorn i més fàcil serà de plantar. Per contra, serà més vulnerable en un entorn real que al viver. La natura sempre agraeix varietat i acompanyants, com arbusts de diferents espècies.

Trobar el terreny hauria de ser molt més fàcil del que a la pràctica és. D'entrada a tothom li agrada la idea, però acaba sent massa difícil trobar un ajuntament al que, encara que li posis tot de franc tret del regadiu -i renunciant a cap reconeixement-, cedeixin sòl. Serà un èxit aconseguir-ho després de 5 intents reals, parlant amb responsables. Els estris i el suport logístic els pot assumir la patrulla municipal.

Si hem decidit no esperar a que els arbres es plantin sols, ens les haurem d'empescar per obtenir voluntaris. És una activitat netament positiva. Entorn natural, permet socialitzar, inclusiva per tothom, grans i petits, genera vincle, consciencia i a sobre satisfà.

No arriba al nivell de el hombre que plantaba àrboles, però tot és posar-s'hi !!

Alguna contradicció del feminisme

No existeix una "Reial Acadèmia del Feminisme", i per tant és un moviment en constant evolució, molt transversal, i això forçosament genera punts de vista molt diferents.

De vegades sembla que pel fet de ser dona és té dret a ser feminista, i tampoc tinc molt clar que sigui correcte.

En el si del moviment, hi ha desavinences molt òbvies que porten fins a que al 8M una marxa inclou el reconeixement de la prostitució, i una altra no, ídem amb si els trans formen o no part del col·lectiu.

Com observador, hi ha un parell de punts que em sorprèn estiguin comunament acceptats en el "feminisme".

Una de les premises feministes, és resistir a la cosificació, canons de bellesa imposats i demés. És per això que no m'explico la manca de debat sobre les operacions estètiques per a adaptar-se a la imatge -alterada- que es projecten als mitjans o les xarxes. Posar-se pits de plàstic, operar-se el nas, els pòmuls, omplir-se els llavis de no-se-què, és donar la raó a la pressió estètica. A tots ens agrada ser atractius, i d'alguna manera tothom té el dret a ser-ho, o intentar-ho, però hi trobo certa contradicció en alterar-se el físic per adaptar-lo a canons de bellesa i alhora ser feminista (o ser-ho molt).

Qualitat artística a banda, que pot costar molt de trobar-li, no entenc com el reggaeton -pobre reggae, mai un sufix havia degradat tant la música- pugui estar tan acceptat. Tot el que ho envolta es notòriament masclista. Les lletres, el més profund que tenen és que van de aprofundir en l'entrecuix femení. I tot lo que és perreo i similar, si això no es cosificació extrema.. No té cap sentit que a una persona feminista li pugui agradar això. Però passa..