2/11/13

Valoració Representativa de la riquesa monetària enlloc del valor Absolut


Després del metabolisme, potser la inflació -i la híper més encara- és la forma més brutal d'apropiació.
Jo, amb l'ajuda d'altres

Res significa res per si mateix sense estar contextualitzat (ni el propi res!!). Saber que tenim 1.000€,$, ¥ o ¤ no ens diu res si no coneixem la resta de diner acceptat que hi ha al mon.

Si en el global la massa monetària, de cop hi apareixen diners nous, però que no ens arriben, nosaltres de retruc perdem riquesa, la nostra porció empetiteix -vídeo didàctic del BCE-.

Aquest diners apareixen, resumida i  principalment, per dues vies:
  • Un banc central fa una injecció de liquiditat. Per exemple, emet 1.000.000 d'€ nous.
  • La banca privada dona préstecs a través de la reserva fraccionaria, creant un efecte exponencial virtualment infinit. De l'1% a Europa des de 2012.
    • Per exemple, amb aquest 1.000.000 d'€, tenint un coeficient de caixa del 2%, en podria deixar 50.000.000€, 
    • que un cop dipositats en altres entitats es podrien convertir en 2.500.000.000€
    • i repetint la operació per 3er cop 125.000.000.000€
    • fins a la fi -ja veurem de qui-. (El límit és en la capitalització?)

Les últimes dades del BCE donen que hi ha 9.349.664.000.000€ a la Eurozona de l'agregat M3, el total. Al 2003, 5.573.407.000.000€. Ha augmentat un ~67% en 10 anys (l'M1 un 119%!). Pocs tenim la capacitat de fer que la seva riquesa assoleixi aquesta rendibilitat, i per tant la nostra porció de riquesa tendeix a reduir-se.

La meva proposta es que el tenir N € passés a ser anecdòtic i és valorés el % d'€ que es tenen envers al total del que existeixen.
Per exemple, 1000€ ara serien 0'00000001069557..% del total d'€. O 10,695 Nano% per fer-ho més planer i menys insignificant.
Si l'any vinent el total de massa monetària augmentés el 3%, i l'interès que ens paguen pel nostre diner es 2%, aquells 1.000€ passaríem a tenir 10,591 Nano%.
Que ara tenim 1.020€ no es rellevant, el rellevant es que hem perdut ~1% de poder adquisitiu. Sense dedicar-s'hi, costa de percebre.
Per a que fos útil, s'hauria de fer sobre la massa mundial, sobretot el dòlar, però sense deixar-se la resta.

Aquest efecte porta passant sempre, però ens costa molt valorar la seva repercussió. Notem que tot puja a un ritme més ràpid del que podem pujar passivament.

Sembla que mantenir aquest ritme d'augment de la quantitat de diners sigui la única manera de que no s'acabi la partida. Però ens hem de protegir de l'efecte que te sobre nosaltres, i de tant en tant provocar la reflexió i el recordatori de que tots aquests mecanismes haurien d'estar enfocats exclusivament al nostre servei i sostenibilitat futura, i no derivant en una perversió del sistema per a benefici de pocs.

La entrada pretén fer èmfasi en un mode relativitzador de valorar la riquesa més que anar contra la inflació (que també hi va, tot i que també pot servir per fer espavilar i etc.etc.).

PD: he estat dubtant sobre si usar M0/1 enlloc de M3. M'he decidit per l'M3 perquè encara que sigui diner que no circula, tampoc el tindran dins el matalàs, i afectarà, indirectament. Potser els que en saben més que jo tenen una altra opinió, que m'encantarà escoltar.