Peticions per a rebre millor informació

La realitat no existeix, sinó que la entem com ens la expliquen els sentits, la raó, les creences o els mitjans de comunicació.


Per la seva responsabilitat, aquest creadors de realitat, s'haurien de fer plantejaments com:

Poder-se subscriure a "fets".

Com només és real el que veiem, posar o treure el focus d'un fet noticiable és un poder que hauria d'estar al nostre abast.

És comú que aparegui una noticia que ens crida l'atenció. Si posteriorment deixa de tenir interès per criteris editorials, ja no se li fa seguiment i queda en l'oblit.

S'haurien de poder marcar fets d'interès i rebre'n les diferents actualitzacions... O ho farà la IA !!

Seguiment de preguntes respostes

Quan es fa una entrevista o debat, i a polítics encara més, hi ha preguntes interessants i incòmodes que s'esquiven. Sovint, ni re-preguntar és suficientment eficaç. 

Tampoc és estrany trobar-se en que es diuen falsedats que queden sense rebatre.

Un sistema simplista, superposar en temps real una mini estadística que anés contant quantes preguntes no s'han respost i quantes falsedats s'han dit podria ser molt útil per apujar el nivell de qualitat dels continguts i recuperar una mica la fe.

No promocionar xarxes privades i privatives

Sembla mentida que un servei públic estigui fent publicitat continuadament de Tuiter, X, Facebook, Instagram o tik tok i forci als espectadors a registrar-se i seguir-los havent-hi solucions obertes, és a dir, també públiques.

Forçar capacitat d'opinar a tot internet

Google ja ho va tractar de fer amb side-wiki. Cal una capa per damunt les aplicacions, xarxes, webs que permeti als usuaris opinar i donar context, p.ex. quan es difonen falsedats, quan respon a interessos ocults, quan son estafes o promocionen actituds negligents.

Això per començar..

Alguns casos d'ús de la IA

Abans de dominar l'existencia i convertir definitivament als humans en "dumb terminals", fruit de tants "smart devices", ens anirà proporcionant encara una sèrie de serveis;

-.

Eventualment una part important del transport es farà de manera autònoma i òptima via IA. Els qui paguin seran als que els cediran el pas i tindran els semàfors en verd. La resta a veure anuncis mentre esperes l'embús.

Si ets super usuari podràs anar caminant com Moisès.

-.

Com a especia superior, ya que ens podrán entendre a nosaltres, també podrán desenvolupar un enteniment amb diferents animals i encara que de manera bàsica també amb certa vegetació.

Podrem ser esclaus dels gats d'una manera més natural, o negociar amb coloms la seva transigència. 

-.

Abans de pretesament acabar fent tota la feina per a nosaltres, els serà més senzill aprendre a valorar com estem rendint nosaltres. Als llocs de treball hi haurà IA per a simplement saber si estem treballant i estimar la nostra productivitat. Serà la jefa d'alguns abans d'arribar a ser-ho de tots. 

Sempre ha estat més fàcil fer treballar a d'altres, i encara trigarà a canviar..

 -.

Sent una de les especialitats trobar patrons, mitjançant paràmetres que desconeixem podria esbrinar el sexe dels fills en l'embaràs. I les més agosarades la data aprox. de mort natural prevista.

-.

On son les claus??? (potser ja no ens caldran..)

 -.

creat per IA, clar..

L'últim que potser podrem apreciar -i que considerar servei, o no, entrarà en els dominis de la filosofía-, serà veure-la convertida en la deïtat, que donará pas a la següent evolució humana; de la basada en el carboni a una d'etèrea.

Potser aleshores, serà quan aquest blog sigui reconegut..

El motor del nostre mon humà

El sistema en que vivim  

És al·lucinant com funciona el mon; unes normes relativament bàsiques aplicades a "la existència". No sobta gens que, enlloc de a la casualitat, el seu origen s'hagi atribuït a entitats superiors.

Som en un sistema en que tot col·lisiona constantment, des dels àtoms a unes pedres gegants que volten salvatge i ordenadament per incomptables galàxies. Un re-equilibri incessant del caos enmig del qual la vida va obrint-se pas.

Aquest univers més físic, és regit per una convergència de forces, de la quàntica més anti-newtoniana, a l'astrofísica, la gravetat espai-temps, els ecosistemes etc., però n'hi ha una que es demostra potentíssima, que és la perpetuació de l'espècie.

Ritus perpetuadors

Hi ha molts exemples al·lucinants; dels cargols que no només son independents per portar la casa al damunt, a la polivalència del peix pallasso, passant per altres solucions al límit del darwinisme. Nosaltres, com a humans, també tenim les nostres coses, i per ser el centre de l'univers les hem arribat a normalitzar.

Per molta evolució que portem a sobre, el relacionat amb la reproducció, o la seva pràctica, segueix movent el món. Si bé han aparegut contra-poders potents com el heavy metal o els videojocs, no podem negar que el sexe es un dels vectors de major tracció humana. 

Aquest ritual d'origen animal, paleolític a tot estirar, per molt avançats que ens creguem, encara és el que perdura majoritariament. I és que al ser la perpetuació de l'espècie el major dels nostres objectius, el disseny de tot plegat és fucking (picada d'ullet) excellent, que dirien aquells.

La base, original si més no, seria que la femella ha de seleccionar un mascle que pugui ser capaç de la procreació i el manteniment familiar, almenys fins la següent generació. La selecció ha de ser acurada, perquè implica vora un any d'embaràs i demés inhabilitacions, més la posterior cura dels infants. El mascle d'altra banda, només s'ha de preocupar de donar tantes mostres d'adn com sigui possible. 

D'entrada, tot això funciona mitjançant una interfície impressionant, que arrenca quan es compleixen certes condicions; per una banda s'obre un pany i per l'altra es genera una clau. La combinació, si esdevé, va acompanyada d'una alta dosi de plaer, que, donant-se una sèrie de caramboles, obre les portes a la següent generació. En el cas humà, no hi ha època de zel, per tant, qualsevol moment pot ser bo per pensar en assolir el nostre objectiu vital.

Diferents propòsits

A mesura que ha avançat la tècnica, han anat canviant les normes d'aquest ritual; fins al límit que, de tota l'equació, ens podem quedar amb la part que vulguem, posant davant el desig personal al de la espècie; 

Podem optar pel tan plaent premi de la pràctica, havent-hi tot de mètodes anticonceptius al nostre abast. Si el gènere de l'altra part no correspon al que la biologia tenia previst, aquests ni caldran. Tenim pastilles que empenyen la biologia cap amunt si alguna cosa fallés i tot.

Si d'altra banda, cerquem la vessant de la supervivència de la humanitat, existeix la reproducció in vitro, ventres de lloguer, l'adopció, diferents formes de comunitats i algun dia la clonació segurament sigui una opció.

 

Tot i que les normes de la supervivència han canviat substancialment, el patró original és tan potent, que ens agradi o no ens condiciona. És una força que impregna la societat, i ens porta a conductes en que la influència d'aquesta és la única explicació racional a alguns comportaments.

Lluir a l'aparador

Molts comportaments masculins van d'emmirallar-se en aquest mascle alfa que garanteixi tot el que una femella pugui necessitar. Una projecció de dominació i proveïdors de seguretat. Voler tenir bons músculs, fer una bona promoció del recursos propis i nivell de vida, mostrar els molts coneixements importants i totes les les actituds o decisions estètiques derivades (p.ex. cotxes, tatuatges, cabell..). 

A l'altre costat impera una pressió social, que pretén ser congènita, que comporta una gran dedicació de recursos en ser atractiva. Al voltant de la idea de projectar la major fertilitat, hi ha una industria dedicada exclusivament a aparentar ser més jove, del maquillatge a alterar l'organisme via cirurgia (p.ex tenir pits més grans per despertar l'interès masculí per la nutrició dels potencials nouvinguts) tot per proporcionar els millors embolcalls, i ser les flors més codiciades.

Per molt racionals que ens creguem de vegades, i molt curiós, o patètic, o inversemblant, pugui semblar aquest comportament, és un instint derivat d'una missió vital, que tot i haver-se desnaturalitzat, d'alguna manera segueix vigent.

Segurament el més sensat sigui acceptar-ho, i portar-ho amb la major dignitat possible.

Degradació de la capacitat de concentració

Segurament és un continu al llarg de la història; certes paradoxes es van tornant més paradoxals, i ens en comencem a convertir en testimonis alhora que comencem a formar part de la pròpia història.

Una d'aquestes, és la tendència a una menor paciència, a mida que la nostra vida dura més anys.

Un dels factors pot ser l'angoixa de tants continguts i estímuls que els promocionen, i que sense saber com, ens trobem atrapats en una cursa que ja per disseny no podem guanyar, correm el que correm.

N'hi ha molts exemples: del diari, als tele-noticies a continguts de xarxes, de consumir pel·lícules, a capítols, a vídeos d'1 minut màxim, d'escoltar discs complerts a singles editats etc.

els Napalm Death van ser uns visionaris amb you suffer.

Millorar el mon es una missió de llarg termini, molt difícil d'assumir amb una visió curtplacista. La virtud és poderosíssima, però comporta un camí més lent que el del vici.


Com a mínim aquesta tendència deu recomfortar una mica al que va inspirar memento.

Alguna contradicció del feminisme

No existeix una "Reial Acadèmia del Feminisme", i per tant és un moviment en constant evolució, molt transversal, i això forçosament genera punts de vista molt diferents.

De vegades sembla que pel fet de ser dona és té dret a ser feminista, i tampoc tinc molt clar que sigui correcte.

En el si del moviment, hi ha desavinences molt òbvies que porten fins a que al 8M una marxa inclou el reconeixement de la prostitució, i una altra no, ídem amb si els trans formen o no part del col·lectiu.

Com observador, hi ha un parell de punts que em sorprèn estiguin comunament acceptats en el "feminisme".

Una de les premises feministes, és resistir a la cosificació, canons de bellesa imposats i demés. És per això que no m'explico la manca de debat sobre les operacions estètiques per a adaptar-se a la imatge -alterada- que es projecten als mitjans o les xarxes. Posar-se pits de plàstic, operar-se el nas, els pòmuls, omplir-se els llavis de no-se-què, és donar la raó a la pressió estètica. A tots ens agrada ser atractius, i d'alguna manera tothom té el dret a ser-ho, o intentar-ho, però hi trobo certa contradicció en alterar-se el físic per adaptar-lo a canons de bellesa i alhora ser feminista (o ser-ho molt).

Qualitat artística a banda, que pot costar molt de trobar-li, no entenc com el reggaeton -pobre reggae, mai un sufix havia degradat tant la música- pugui estar tan acceptat. Tot el que ho envolta es notòriament masclista. Les lletres, el més profund que tenen és que van de aprofundir en l'entrecuix femení. I tot lo que és perreo i similar, si això no es cosificació extrema.. No té cap sentit que a una persona feminista li pugui agradar això. Però passa..

Paradoxes del llenguatge (II)

Químicament, els elements, segons la seva combinació i les diferents conformacions i lligams entre ells, propicien molècules totalment diferents.

Segons la disposició dels mateixos components -cubs, lamines o esferes-, les propietats canvien com la nit i el dia; d'opacs a transparents, de negre a rosat, d'una duresa màxima a una tovor inferior al paper, de bons conductors d'electrons a aïllants.

resultat de diferents combinacions del mateix element, carboni

Encara que només sigui en el mon de les idees, escriure ens fa omnipotents. Tal és aquest poder i les seves conseqüències, que el més petit matís, o canvi de traç en el components del que estem creant, pot alterar totalment la natura d'aquesta creació.

passem d'un cor, a la manca d'aquest, a un esser que en pugui tenir i no li calgui

Escriure ens dona les claus de l'alquímia del llenguatge, que ens obre la porta a definitivament poder donar vida fins al límit de la imaginació, com cap altra tecnologia ha pogut abans.

Escrivim amb responsabilitat !!

Reduïm el nostre impacte negatiu

Viure inclou gestionar el munt de contradiccions que s'entrecreuen amb nosaltres i les nostres circumstàncies.

Una de les poques creences globalment compartides, és que és millor no contaminar, o malbaratar al mínim, els recursos naturals -ara que per fi els anem reconeixen com a escassos-.

sí, tu ja ens ho deies Capi..!

Sí permetem que la nostra extrema comoditat no ens domini, podem fer petites accions que acaben sumant (i ja que no pecarem de mandra, potser permetre'ns en algun altre..)

• Al dutxar-nos podem fer-ho amb dues galledes de companyia. 
• Una per acumular l'aigua neta mentre esperem que agafi temperatura. Amb aquesta aigua podem fregar o regar les plantes.
• La segona, la podem tenir als peus i anirà recollint el que li arribi. Ens pot valdre per omplir la cisterna del WC amb ella (més eficaç que llençar-la a la tassa directament).

5 i 8 litres estalviats cada dia

• Molts pocs productes requereixen un envàs d'un sol us. Antigament cap anava envasat. Comprar drogueria, higiene personal, menjar, es pot fer sense ni un sol envàs. Només cal una mínima organització i anar amb les carmanyoles, els tuppers, pots o bosses que pertoquin. 
• Una porta que ajusti bé ens treurà necessitat de calefacció. Ídem una aixeta que no perdi.
• No cal tenir el calentador d'aigua encés sempre, quan només caldrà 15 minuts.

estar 24h cremant gas per mantenir calenta aigua que no s'utilitzarà?

• Donar moltes vides a bosses, al paper de plata, o d'altres envasos que ens encolomen.
• Comprar aparells electrònics amb cable, sense bateries o piles.
• Agafar bici o transport públic quan es pugui. Caminar per descomptat.
• Comprar de segona ma.
• Regalar actes culturals i companyia, enlloc de bens materials.

En definitiva, viure amb certa responsabilitat i respecte.

Doncs a usar el cap, i moure el cul  .-P

Idea de negoci: Marmessors garants de la subsistència

Diuen que qui no te cap ha de tenir cames, però és que n'hi ha que sembla que ni una ni l'altre, i és l'entorn qui els sosté. 

Aquest entorn pot tenir certa preocupació sobre com s'ho farà la persona, si faltés. Inclús el disposar de recursos econòmics, pot ser contraproduent a la estabilitat que es pretengui proporcionar.

El servei consistiria en gestionar un patrimoni econòmic i subministrar als beneficiaris directament els bens que necessiten, enlloc dels diners per a pagar-los. 

• Habitatge: lloguer o allotjament. Pagament de subministrament energètic.
• Menjar. s'entregarien directament els aliments d'una dieta raonable.
• Estudis: a pactar.

Segurament hi hauria diferents nivells; una mansió amb cuiner, un pis i xecs restaurant, o una habitació i els aliments i mitjans bàsics a granel.

Aquestes gestores de la manutenció, sent un tema tant sensible, haurien d'estar regulades per a garantir unes bones pràctiques.

També es podria aplicar molt més enllà de les herències. L'estat les podria subcontractar, o crear-ne una pública i canalitzar l'acompanyament segons quines patologies, dependències o circumstàncies socials poguessin necessitar el servei.

Si en algun moment la quota s'acostés a la d'una hipotètica renta universal, ja seria la sustentació universal?

Teories contradictòries

Sovint diem allò de que "cadascú té una mica de raó", però hi ha ocasions en que una idea n'exclou a una altra i aquí el ser salomònic ja costa més. D'això va aquest recull:

La resposta al tot

Les religions son el màxim exponent d'explicar el que no es coneix de manera absolutista. Si cadascuna te el seu origen, i son diferents, seran excloents des de la gènesi. Quantes deïtats úniques poden haver? Doncs això..

El destí i les realitats paral·leles

Si en diferents "dimensions" es donen totes les casuístiques possibles de la vida, existeixen tots els destins per cadascuna d'elles, i per tant no n'existiria "cap".

Capitalisme vs. Comunisme

Aquí el més contradictori és pretendre que el mon de les idees funcioni aplicat més enllà de la teoria. 

En un mon ple d'humans no cal escarrassar-se a defensar-les, perquè s'acaba implementant la pitjor versió de cadascuna. També passa amb les altres religions, llegides son boniques.

Free is from Freedom

Aquest queda millor en anglès, pels qui es pensen que alliberar-se no te cost. 

Com deien els Rush "You can't have something for nothing, you can't have freedom for free".

Quantica vs. Física 

La quantica arriba als llimbs del conegut i fa tremolar els fonaments del sistema. Els electrons escapen de les valències, els atoms estan connectats estant a anys llums de distància, multiples estats conviuen..

És com hackejar el mon entès com a real. Com deia aquell, molt spooky.

Imperi de la llei vs. la llei del més fort

Aquestes potser son les teories que hauran confluït, tot i que en origen, la llei, era pretesament per a la defensa del dèbil envers al més fort. 

Dret a l'oblid vs. dret a la memòria

L'oblid és la entropia, tot el que sigui resistir-s'hi contribueix a mantenir l'ordre

Mantinguem l'esperança

Costa poc enumerar un innombrable nombre de coses negatives que passen al nostre voltant; però com ens recorden el Monthy Pyton, també hi ha lloc a la positivitat, si la volem veure.

Com aspirant a cercador inesgotable d'esperança, aquesta és la meva petita aportació:

• El paper de la dona segueix avançant en tots els fronts, per benefici de tothom.
• U.S.A. via OCDE vol imposar un IS mínim global del 15% real, un pas a l'harmonització fiscal.
• França permetrà ensenyar en català i 6 altres llengües històriques regionals.
• Canviar el model energètic està en les agendes.
• Volar es desincentivarà.
• Hi ha negoci al voltant de la re-utilització i es penalitza l'ús únic.
• Fer música i art en general és més a l'abast de tothom, com tot el coneixement.
• Drons habilitats per reconstruir boscos, i reduir sensiblement l'ús de pesticides.
• Algun dia podríem tenir un reactor de fisió.
• La natura encara és resilient a nosaltres.
• Podem reconèixer de quantes coses genials podem gaudir. 
• Aquest blog, on rau la solució a totes les desgracies, és manté viu!

És cert que encara està bloquejat el 2on disc de Control Denied, els mosquits existeixen i a la pinya se li donen usos denigrants (no tots!), però ens mereixem el dret a tenir fe .-) 

cal innovar tant?

Teories segurament falses (VII)

 

La nostra existència sí és un sistema determinista. Si ja no es pot repetir mai una partida de go, en la nostra realitat al existir tal inabastable quantitat d'àtoms i les seves subdivisions, simplement encara no s'ha donat la circumstància de replicar un estat anterior per a comprovar-ho.

-.

Els somnis son un espai inigualable en que viure experiències no viscudes. Aquestes il·lusions, entre d'altres, es nodreixen de coneixements, vivències i el subconscient propi, que va entretenint-se creant diverses realitats virtuals. Tradicionalment, amb sort érem capaços de recordar algun fragment d'aquestes vivències fantàstiques.

Es pot arribar a gestionar l'accés a aquests somnis per part de tercers, ja sigui per; oci, per a fer tractaments (als visitants o als visitats), per aprenentatge passiu, investigacions diverses o com a exòtiques sales de trobada.

Al marge de la pròpia indústria de plataformes, aquest avenç ha propiciat tot un nínxol en que podem llogar-nos i fer diners "mentre dormim", donant lloc als hostes de somnis.

La immersió és tan alta que l'hoste no pot discernir si és somni privat o allotjat. Hi ha conflictes oberts sobre la propietat del somni, sobretot pels drets dels que son emesos, ja que els qui hi participen acaben sent part del somni, i tot i ser conscients de l'entorn, també és el seu somni.

Malauradament la vessant humana ha portat a usos no-ètics, com l'extracció d'informació, càstigs o l'esclavatge de persones, que narcotitzades, s'utilitzen com a hostes en l'espai no supervisat.

No està exempta de polèmiques aquesta pràctica, ja que fins ara encara no se n'ha regulat l'activitat, i es donen casos de somnis sospitosos (presencia de desconeguts, elements descontextualitzats..) que poden donar a entendre que la fase d'experimentació ja hauria començat sense acceptació prèvia.

-.

En el moment en que a una IA totalment desenvolupada se li encarregui de "resoldre l'Univers" ja no ens haurem de preocupar per res, ni de seguir existint. Tota una alliberació.

-.

Dels inicis de l'evolució de les especies, les habilitats intel·lectuals han anat correlacionades al tamany del cervell. I en la majoria de casos, més enllà de peixos i rèptils, s'aprecia una proporció entre el volum del cap i el del cervell que hi va a dins.

Però el que propicia els canvis substancials no és només el tamany, també les noves capes o lòbuls; els mamífers hem anat integrant diferents "mòduls cerebrals" que ens han donat capacitats que no hauriem pogut tenir abans. 

Per exemple la part reptiliana és comú en quasi totes les especies, i controla les funcions vitals bàsiques mentre que el neocórtex només es troba en els mamífers i és més prominent en les especies que tenen una comunicació més complexa. Com un símil de piràmide de Maslow metafòrica que manté els mateixos nivells i ordre.

El limitant a aquesta evolució és que tenim un crani que es torna una infranquejable frontera opressora de l'encèfal. De la mateixa manera que una planta no pot créixer més enllà del seu test, només ens caldria ampliar la testa i deixar que els capricis de l'evolució la vagin emplenant, brindant-nos la següent etapa evolutiva.

La sobre-riquesa (econòmica)

Segons Aristòtil la prudència és la justa mesura entre la covardia i la temeritat, o la generositat ho és entre el malbaratament i l'avarícia.

Sent la pobresa el defecte de la riquesa, no tenim paraula per a l'excés. Magnat o multi-millonari ho podrien ser en cas de considerar-se una condició indesitjable. 

Acumular riquesa, més enllà de poder satisfer la realització personal, no es considera un desequilibri; sinó que s'associa a una fita lícita, aspiracional, d'èxit. I aquesta actitud viciada ha estat transversal a les societats i constant en la història, tant, que deu ser molt humana.

Però l'excés de riquesa te efectes netament negatius

En un mon real en que l'acumulació de mitjans facilita més acumulació, el capital, excorpori, pretesament innocu, acaba transformant els actius reals en instruments financers. Esdevé una plaga que ambiciona més i més, arrasant per allà on passa.

una plaga visible i exterminable

Invertint en matèries primeres fins al desabastiment, apostant a la fallida i aconseguint-la, manipulant els mercats, entrant en empreses per forçar decisions etc. Tot per emmagatzemar i fer créixer el seu valor per sobre que els demés. 

Pel camí queden tantes històries personals i col·lectives, morts massives, desastres ecològics.. Desequilibris que no poden fer valer la seva externalitat i queden fora de cap balanç.

Aquesta plaga parasitaria és heterogenea, amb el vincle comú d'obtenir rendiment econòmic sense força de treball. Entre els actors principals hi son els fons d'inversió lliure, els estats, els fons de pensions, la compra-venta de curt termini, les criptodivises..

Jo personalment vaig posar-hi un peu, al 2008, quan msft oferia una prima de 72% del valor de yhoo. En el seu moment em va semblar una lliçó cara, però que un dels pitjors CEOs coneguts rebutgés, va ajudar-me a veure què te valor i què no.

Paracels va encunyar allò de que la dosi fa el verí, i d'aquest verí sí s'hi mor, al menys per dins.

Ric és qui no necessita més del que té, i qui no s'ho cregui.. pobres rics..

Paradoxes del llenguatge

També ens definim comunicant-nos, i el llenguatge és el mitjà amb que ens expressem. Les capacitats d'aquest llenguatge marquen la manera com ens relacionem i entenem el món.

Els klingon, guerrers, no tenen paraules amables, l'elf requeriria una immortalitat per entendre'l, els mims només emeten fonemes quan son agredits físicament

La llengua no és indiferent; 

Discrimina el gènere arbitràriament, donant un sexe als mots per caprici històric. Però és que després d'engendrats, els el tergiversa; p.ex. l'aigua és femenina fins que la temperatura no la transexualitza a gel o vapor. I no s'atura aquí; converteix a tots els plurals i tantes professionals en mascles -l'alemanya  totes les begudes alcohòliques, tret de la neutre i universal cervesa-. 

Segons del color de la llengua de l'usuari, inclús el cel i la poesia que en deriva no tenen res a veure. Què pensarien els egipcis antics de saber que pels alemanys el sol és femení? o quants, i quins, precs s'haguessin fet a una lluna mascle i teutona? 

Mentre que per a dir el mateix, uns toquem ferro i d'altres tocan madera, la cosa pot començar a desvariejar si confonem l'altre barri amb la cera de enfrente o una sirena odisseica -siren- amb una de disneyca -mermaid-.  

Però és que aquesta també és testimoni dels canvis de les societats, l'idioma maltès es va des-arabitzar com la pròpia illa, els cul de sac va viatjar d'Occitania al Regne Unit, els mexicans diuen gavatxos als veïns "antipàtics" del nord i els mosquitos es van fer transatlàntics.

Ja que al final la cultura hi va lligada, por arribar a ser estigmatitzadora, des del blat de moro o el braç de gitano a la tortuosa gota malaya en que si t'hi trobes ho tens més negre que el Antonio Machin-head-.

I és que si pretenem analitzar estrictament la llengua, ja hem llepat;  els de la capital, son capitalistes? l'adulteri et fa adult? els iluminati poden ser el poder en la ombra? pot ser agut algú obtús? És el mateix el bon profit que el good profit? Cony Island és a l'arxipèlag de Lesbos? Els Ratthaus son plens de rodents? You can water the plants but cannot beer the guys or wine the ladys?

fora de test..? de riure..?

Fora pèls de la llengua, que l'important és entendre'ns!

Noves propostes per millorar el mon, a través nostre

El transport públic quasi gratuït compensat pel privat de benzina/gasoil a ~3x (?). Avions 5x i abolir els trajectes mitjans que es poden fer en tren.

Consum conscient. Tot el que comprem, acabarà embrutant el mar, l'aire o el sòl. Llençar deixalles és canviar-les de lloc. No ens fa més nets embrutar lluny de casa. I si durant un mes haguessim de custodiar a casa les escombraries? Re-ciclar és només un pal·liatiu per quan no es pot re-utilitzar o re-omplir.

Crear i consumir cultura, o gaudir de la natura, tenen impacte netament positiu.

Que la reputació social, sigui social. Valoressin als ciutadans pels impostos que paguen. Que fos motiu d'orgull i reconeixement. A quanta gent ajudes, i no les festes o les vacances que fas.

L'auto-estima com a prioritat. Ensenyar què significar la por i què significa estimar. A entendre i no pre-jutjar, a resoldre conflictes amb acords. A cada curs es podria anar aprofundint, per a obtenir ciutadans més dignes.

Abolir socialment la necessitat de crear una imatge falsa de nosaltres. Desincentivar les xarxes socials, els retocs físics o virtuals, les publicitats que exploten complexos. Ser qui som, tranquilament, ha de poder ser imatge d'èxit.

Resumint, a ser raonables, valents i justos.

Això és un complement més "social" d'aquest article anterior.

Denominacions pendents

• Com es diuen els qui no son pares o mares? Existeix solter, filla, pare, però no "sense descendència".

• No hi ha una manera d'anomenar "discriminació/odi a una cultura". De vegades es parla envers una etnia, quan en realitat es vol dir la cultura pròpia d'aquesta i no el fet biològic dels qui en formen part o no.

• Ser "normal". Algunes qüestions s'acaben resolent amb "No, jo.. sóc 'normal'?". I l'altre què és? Vol dir alguna cosa com "carent de trets diferencials en un context determinat". Si normal no és correcte, manca un mot?

• Que surti cara o creu és un event aleatori. Quin tipus d'event és l'evocat per una inteligencia artificial -no un algorisme-? 

• La viscositat és la resistència d'un cos a adaptar-se al seu contenidor. Com es diu un contenidor que s'adapta als seus continguts? Un estat just seria una aproximació social.

I el que realment ja no té nom, és que aquest blog encara no sigui alabat per la UNESCO i citat en els pregons de les festes majors d'arreu!

Teories segurament falses (VI)

No en som conscients però constantment ens estem veient el nas. Només cal tancar un ull i veurem un marge dret,o esquerra, de carn nassal. Com aquest, hi ha molts exemples de senyals que se'ns ometen a la nostra consciència. 

El cervell continuament està filtrant el que creu que no ens interessa. Captem molt més del que ens pensem. 

Les masses d'aire vibrant, les ones solars, diferents tipus d'energia, sensacions que no tenen descripció o el soroll de la nevera. Tot això ens pot estar sent privat de sentir. 

La ment es pot haver quedat endarrerida amb el seu "algorisme"  d'ofuscació de dades i estar-nos perdent informació. Algun dia, "malformacions" o entrenament, ens permetran veure més enllà del nostre nas, i sense perdre'l de vista.

Van Gogh veia informació amagada com en l'ull màgic?

-.

De la trinitat que ens conforma -cos, ment, ànima-, aquesta última s'acomodaria en parts de l'ADN que aparentment no tenen cap funció. 

Un risc desconegut de la modificació genètica seria que segons quines part de la cadena es toquessin ens deixaria "coixos". Desanima una mica..

-.

Dormint, el cos i la ment fan tasques de manteniment. Algunes d'elles s'han de poder compensar externament; ja sigui via complements, "drogues", tractaments diversos etc. Arribaríem a necessitar la son cada cop menys.

Mai encara s'ha evolucionat en aquest camp. Quan això passi una part important del temps que guanyem a la son ens caldrà dedicar-lo a "treballar" per pagar els 5 min. nets extres que ens quedaran per a nosaltres? Votem no!

El costat més bèstia de les plantes

El mon vegetal te una alta consideració ètica. Però es regeix per uns mecanismes que consideraríem social o moralment qüestionables.

Primer dir que les plantes estan vives. No tenen sistema nerviós, però sí una vida. No son objectes que de cop apareixen a la plaça.

A l'hora de reproduir-se, no tenen massa manies. El prefixe de poli-gamia es queda curt en l'acció disseminadora. No només practiquen la inter-espècie, sinó que deixen participar-hi a tot tipus d'animals i insectes. Lasciu.

Per si no fossin ja de per si reprovables aquestes relacions carnals llibertaries, afegir que s'alimenten dels excrements de tota aquesta fauna, i encara es posen moixes si no els en donen. Aberrant.

Enmig de tota aquesta xarxa pecaminosa, apareixem nosaltres, per anar menjant-nos la seva descendència i amputar-los les extremitats quan ho creiem oportú. Donar satisfacció a la nostra vista o olfacte es prou justificació per arrabassar-los la vida. Pervers.

I quan no hi som, tampoc son tot son flors i violes, tenen les seves picabaralles. Moltes vides han quedat xafades per no emancipar en la maduresa, s'han arribat a fer sindicats per defensar-se els uns dels altres, per no parlar dels matrimonis de conveniencia mendelians. Neo-salvatjisme.

Amb tot, qui som nosaltres per a qüestionar el seu modus vivendi. Si estan a gust, doncs endavant, i que no deixin de fer la seva. Més feliços tots !!

Portem-nos bé, que no vinguin les monstruoplantes!!

Conceptes especials

En el mon de les idees tot podria semblar possible, però sent-ho, alguns conceptes escapen al l'esperat.

• Podríem definit l'infinit com allò que no te fi. La semi-recta però, manté la propietat de ser infinita y tenir un origen o final. Presenciar-lo ens convertirà en privilegiats observadors.

• Sovint parlem de que hi ha events cíclics. En realitat no seguirien una circumferència sinó que des del punt de vista correcte veuríem que és una hèlix. En el nostre mon, mai tornem igual per on ja hem passat.

• L'energia irremeiablement es perd, en tot l'Univers. L'entropia n'és la conceptualització. No hi ha sistemes que l'intercanviïn sense pèrdua. La pedra que cau per la muntanya ja no tornarà a pujar. 

• Somatitzar és el metabolisme de la por.

• Tots els canvis en l'Univers son guiats per l'aleatorietat. Una força tant universal com desapercebuda que remou els àtoms i va "decantant" els events. Indòmita per molt que uns, altres i els de més enllà l'estudiïn.

• Què hi ha separant les diferents valències? L'Èter por ser una explicació de què omple els espais que no estan ocupats -com la separació entre elements a la taula periòdica.. es broma eh-.

• El punt equidistant, o la justa mesura és el punt exacte entre l'excés i la mancança. Tant exacte que tots el veiem en un punt diferent. És el que marca el camí a l'evolució pròspera. La virtut.

• Si algú te el poder absolut, aquest és el narrador. Tot el que diu esdevé.

• Només pot ser exacte el que no existeix. I com d'exacte pot ser una cosa inexistent que no es pot mesurar..? Una barra de progrés al 99% no voldrà dir que falta una fracció del temps o un rellotge analògic girant més ràpid serà exacte més cops que un fiable amb poca desviació. 

• La neutralitat pot ser desitjable d'assolir en alguns camps,  però només per la mera existència ja és impossible no tenir impacte. P.ex. aquest blog te un gran impacte.

Ètic = Pitjor ?

Apostar per opcions més sostenibles, duradores, justes, etc. ja comporta gastar més €, però aquesta faceta ètica no hauria de ser a canvi d'un pitjor resultat.

Si un es fa vegà, ja pot esperar-se que el xoriço vegà no tindrà res a veure amb el real. Es tracta d'una "imitació" d'un be real. El que em costa més d'acceptar és la part del servei.

L'argument de producte ètic cada cop atrau més. Però els qui l'exploten abusen de la paciència / consciència del seus consumidors. Hem d'exigir poder consumir de manera més ètica sense perdre qualitat en el servei:

• Encara avui en dia piratejar contingut te avantatges sobre comprar original. 
• Posar un CD original al telf és molta més feina que baixar-lo ripejat. 
• Jugar a un joc amb DRM el fa més lent, obliga a estar connectat a internet, evita que el puguis compartir. Si el treuen d'un servidor, oblida-te'n.
• Facturar petites feines de manera legal comporta prou maldecaps i costos en gestories que donen arguments a fer-ho en B.
• Tractar de no consumir plàstics és massa difícil. No es pot anar amb el pot de sabó al supermercat per re-omplir, ni comprar tantes altres coses sense el seu envàs d'un sol ús.
• No es poden tornar els envasos. En altres països inclús hi ha un sistema de fiances a recuperar al retornar envasos.
• Escapar dels monopolis es pagar car, més enllà dels €.
• algunes OMV amb valors -com parlem.cat-, un desastre absolut.
• Triodos Bank, presumiblement ètic, però un servei deficient, atenció al client molt justa.
• Empreses que tracten de ser contra-punt com Fairphone, encara tenen molt a millorar.
• El software lliure per ser d'us residual sempre porta alguna contra-partida a l'usuari, GNULinux vs Windows, Fedora vs Facebook, i un llarg etc.
• És més car anar en tren que en avió, quan l'impacte i energia requerits no te res a veure.

Hi ha honroses excepcions com p.ex. SomEnergia, VLC, 7Zip, però queda molt per recórrer.

..i em segueixen dient que en 4 anys es bio-degrada, mentre que fa més la tinc en un test..

Confiem en que moviments com l'economia del bé comú i més clientela en aquest nínxol contribuiran a que els negocis tinguin majors incentius per a ser ètics.

Joguines com a servei

En el mon del software s'està imposant el model SaaS. No compres un producte, sinó que pagues una quota per tenir dret a gaudir-ne.

Pel moment vital de gent al meu voltant, veig més d'aprop el mon infantil. I és desproporcionada la manera com s'acumulen bens materials sense futur.
Generalitzant, els nens tenen moltes joguines. Més que amb les que poden jugar. I per la normal social de fer regals, físics, l'acumulació és creixent. A l'any ronda els 150€ de mitjana.

Un servei que p.ex. donés accés a n-joguines premium (tres?) o novetats i m-joguines "clàssiques" (quinze?) a canvi d'una quota menor que el cost total anual (150€) crec que seria benvingut.

El nen/a tindria aquestes joguines fins que se'n cansés. Si en volgués alguna altra, tindria un catàleg on escollir, i renunciar a alguna de les que te per la nova de la mateixa categoria. Només això ja seria un bona lliçó.

Si alguna joguina es converteix en especial, es paga un preu definit i queda fora de la circulació. Si es fa malbé, ídem.

Englobant el concepte joguina, poden ser llibres, llapissos de colors, jocs de taula (o inclús una entrada a l'any per anar al teatre?). I a mida que creixen i tenen interessos diferents anirien rotant a una oferta addient a la edat. 

També es podria aplicar a la roba, però seria un altre negoci. Tot el que implica temporalitat podria funcionar en aquest servei (p.ex. qui fa esports d'aventura, tenir disponibles kayaks, esquis, cordes, grampons).

Les avantatges per mi son totes, el nen/a apren auto-gestió, no s'omple la casa de trastos, es podrien fer regals en forma d'ampliació de quotes directament pagant part de la quota. De retruc m'agradaria que la industria al rebre les joguines ja gastades fos capaç de fer-ne un millor reciclatge que l'actual.

Mr. Potato com a servei, sempre vaig ser fan!!