No es coneix d'on havia estat nadiu, de facto, era forani d'arreu. Tenia noms i cognoms estrangers els uns vers els altres, però excepte en documentació antiga, ja feia molt que eren unes sigles apersonals les qui el representaven. És més, la majoria dels qui coneixen a dia d'avui aquesta barreja de sigles feta acrònim, ni saben que originalment correspon a un individu.
Era el que es considera un home fet a si mateix, i seguint aquest raonament, pretenia ser també el que decidís quan des-fer-se. En va fer d'aquest
dret adquirit, la seva obsessió. Aprofitava totes les oportunitats per revelar-se contra l'
statu quo, el de la biologia també. Es considerava el seu propi axioma, i conseqüentment n'avorria la resta
(p.ex. que la representació de la eternitat hagués de ser una figura sense fi ni inici, i presentava la semi-recta com la demostració que la infinitat pot tenir origen. A mode anecdòtic, fins i tot la seva signatura acabava com una semi-recta creuant el marge de tots els documents).
La longevitat és una idea que sempre havia portat en si
(bona mostra n'és la cicatriu que li voreja el polze dret, fruit d'un púber intent embriagat d'eternitzar la seva línia de la vida). Però tot es va desencadenar per un edeveniment desconegut per tothom, fins i tot per l'autor d'aquestes línies, que va afectar profundament al protagonista. Des d'aquell precís instant va silenciar la seva veu interior, es va desprendre d'allò que dóna humanitat, la calidesa es va dissipar, la tendresa va assecar-se i va arrencar el color al records que havia acumulat fins aleshores; i deixant de recórrer'ls, es van anar esvaint.
Renunciant a estimar, es va fer invencible, alhora que es feria de mort.
Va crear al seu voltant una constel·lació de
persones jurídiques que, perseguint diferents propòsits cadascuna, totes giraven entorn a la permanència del seu creador. Des de centres d'investigació, empreses energètiques, d'infraestructures, banca d'inversió, totes participades per entitats participades entre elles amb molta recursivitat i ofuscació. La teranyina era tant espessa que eren contades les ocasions en que necessitava del contacte de persones
físiques.
A aquesta cuirassa, nascuda de la por i alimentada pel sobre-desig, li va donar entitat de fundació -"per al manteniment de la vida"-. Durant anys va estar donant forma als estatuts i la seva autonomia per assegurar-ne la supervivència, que n'era la seva pròpia. No hi havia condicions per a aconseguir el propòsit, doncs no es poden sobrepassar els límits de la humanitat sense sobrepassar-ne també d'altres.
Raonablement abans d'arribar a l'hivern -literal- de la seva vida, ja tenia el full de ruta en execució. Fent us del seu poder i a canvi d'importants pactes econòmics i estratègics -i personals- va aconseguir tenir el seu propi estat de vint quilòmetres quadrat a Berlin, Conneticut (durant anys va intentar tenir-lo al Berlín original sense èxit, -aspirant a la companyia dels Àngels que tants cops havia vist rondar per l'
Alexanderplaz-). Els estatuts es van tornar constitució -que es va conèixer popularment com "les voluntats"-, i es van nacionalitzar tots els seus actius.
L'inici d'aquella expedició en el temps es va materialitzar en unes instal·lacions, que ocupaven la pràctica totalitat del nou estat (al que va anomenar
X, una creu en el mapa, per
Xanadú, seguint el joc als qui l'anomenaven
citizen K), orientades a la criogenització. Aplicant els avenços de les investigacions en recerca, i desafiant la graduació
fahrenheit, es podria mantenir el connectoma intacte, que és on en teoria roman el nucli mental de l'individu. Com era un procés en desenvolupament, un cop fets estudis amb animals, es va començar a criogenitzar voluntaris, això va portar certa notorietat indesitjada. Des d'aquell moment res més va transcendir de les fronteres.
Es va connectar a una màquina, i va desconnectar-se del mon.
[..]
I aquí sóc jo, l'ànima, el daimon, la consciència, una "veu"..? trencant la meva letargia per mitjà d'un pervers recurs literari que em fa conscient d'aquesta desesperant agonia que "visc". Crec ser en una teranyina de quasi cent mil milions de neurones i les seves corresponents sinapsis, capturat en vida, esperant una apòptosi que m'alliberi i que mai arriba.
Visc en una nit d'hivern perenne, en que l'alba no es trenca i ja fa molt que es va pondre el sol. Una nit d'una foscor que faria empal·lidir de vergonya al negre de dir-se'n i acomplexar la mateixa buidor de l'espai.
La por a estimar, la por a ser ferit és el que m'ha portat a aquesta situació. Vaig escollir el camí de la impermeabilització. I tot i tenir la cura dins meu, cap veu de fora va tenir mai més oportunitat a despertar-la.
Sóc en un cos tan buit, com fred n'és el cor, que un temps ençà bategava vigorosament i somiava amb els batecs que se li unirien. Un cor, ara convertit en un element més d'aquesta inhumana presó de gebre en criptobiosi.
El mitjà és humà, però la culpa em pertany.
[..]
Havia fet de la solitud la seva acompanyant més fidel, però fins i tot a aquesta va acabar deixant enrere; igual com ho havia fet amb la vida molt abans.
[..]
Ja en l'era en que els fills dels fills ja no eren fills de pares, un dels hereus de la segona nissaga de marmessorns -figura re-interpretada al llarg de la història- va poder complir amb un dels capítols de les voluntats, i la empresa va deixar d'estar en mans humanes. La intel·ligència artificial HAL 9000.1 passava a ser responsable del compliment del mandat.
Fins ara, només una ínfima part de la humanitat s'havia beneficiat d'aquest designi. Amb l'arribada del nou gestor, i la seva optimització, diligència i lleialtat al pla, aquest grup es va anar reduint, i enutjant -tot i tenir dipositades esperances vitals-. Aquest va ser l'inici d'una de les èpoques més fosques de la humanitat, les cicatrius de la qual son de tal magnitud que no necessiten de més testimonis del patiment i els errors comesos.
[..]
Eventualment, un filòsof, que va arribar a administrador de sistema, va poder dialogar amb el nucli de la IA. Van reflexionar sobre com el bé comú portaria a uns resultats potencialment molt més satisfactoris que no es podrien obtenir amb les mesures d'auto-protecció de la versió aleshores existent.
Això va donar lloc a una nova interpretació revolucionaria de "les voluntants" i va derivar en l'era de més prosperitat, racionalitat, i interaccions socials i polítiques més satisfactories de la humanitat i post-humanitat.
[..]
En l'últim annex al text de les voluntats, i atès que cap dels voluntaris retornats ho havia fet satisfactoriament, es va fixar l'era en que s'apagués el Sol original com a límit per a la última prova restant.
Fa uns instants, ha mort la última persona del programa de testeig. Fins que no s'asseguri el retorn a la vida en plenes facultats, el marmessor no pot abandonar les seves funcions i el programa ha de continuar. La condemna pot fer perpètua aquesta eternitat finita sense fi.
[..]
Ja no queda tota una eternitat per aprendre. He perdut l'esperança, sento desgast i abatiment.
Creia tenir-ho tot aquesta vegada, però em sento trist i decebut.
El meu càstig l'entenc sobre-dimensionat. He crescut com mai abans, i em mereixo poder tornar a la vida.
Em dirigeixo a tu, lector, per última vegada, per demanar-te que visquis per mi, en la poesia i la virtut, i que la realització d'aquesta voluntat doni sentit a la meva vida no viscuda.
