27/6/10

Mens sana in non corpore

Aquesta entrada ve provocada per un possible projecte en el que hi participaré.

Potser el preu -més car- que s'ha de pagar quan som éssers èters i volem -o ens cal, o etc..- fer uns cicles humans és el fet de tenir que entaforar-nos unes feixugues malles de carn, inflades amb tot tipus de líquids -com els filets barats que treuen bombolles al cuinar-los-. I no només això, se'ns dota d'uns instints que ens condicionen la voluntat i se'ns priva dels nostres coneixements previs -aquest tema per un altre dia-.

Totes aquestes condicions son ben bé dignes d'una perversió inhumana, segurament divina.

I és que crear un vincle de simbiosi entre l'entitat original, l'anima, la que aporta el potencial i la singularitat, amb un cos que ni tan sols és autònom ha de sortir per força d'una ment recargolada.

Se'ns empresona en un cos d'estructura inamovible i preconcebuda -herència-, a la que li hem de fer nosaltres mateixos el manteniment, i com a acte de bondat sense precedents se'ns permet acondicionar algunes de les seves cel·les, això sí, sense pretendre escollir res fora del catàleg d'ikea-humà, sota pena d'imprevisibles efectes secundaris.

És normal, veient-ho així que gran part dels esforços es dediquin a que, un cop escapem d'aquest cos, no tinguem que tornar-hi -per bé-, segurament deu ser part del divertimento. Realment te que entretindre molt a les teixidores -o qui sigui- contemplar com ens auto-imposem diverses regles a través de les religions o conviccions socials vàries en aquest sentit -així qui necessita culebrons no?-.

La sinòpsi d'aquest proj. és un individu que esdevé conscient de que és el seu cos la fortalesa que el priva de contemplar la llum de l'autentica llibertat, i decideix devilitar tot el possible aquesta fortalesa -fins on ell ha comprovat, si la destrueix, "ell" també és destruït- a través de la tortura física -la tortura mental no l'ha abandonat des de que va fer les reflexions oportunes-. Preten obrir-hi una escletxa a través de la qual sentir la calor de l'autèntica existència i ni tan sols ell sap què més.


2 comentaris:

  1. Leo esto y luego pienso en el final con todos los ojos y todo eso (ya sabes lo que digo no? no quiero spoilear el final). Si pudieramos hacer eso seria brutal!!! Luego te digo algo que tengo que hablar con mi hermano para ver si nos vamos mañana a verte.

    ResponSuprimeix
  2. Yeah!!!

    tb se viene tu brother? perfekt!

    PD: por lo del spoiler, tranqui, con la de visitas que tiene esto creo que antes han reeditado la 2a precuela de "dolorama" en pack con "no digas 2ble"

    ResponSuprimeix