Mantinc la idea romàntica -i falsa- de que dos grans conceptes estan correlacionats, el cervell i el coneixement universal -potser algú utilitza algun sinònim de Déu per parlar-ne, com Multivac-.
Per una banda tenim al cervell, un cabdell d'enllaços que podem trobar en els nostres caps, o en supermercats, envasats al buit. Sempre he sentit allò de que se n'utilitza només una dècima part - afirmacions que fan gent que creuen només utilitzar també aquesta dècima part-.
I per l'altra hi ha el coneixement universal, la claredat absoluta que indica la sortida de la caverna mental/psíquica. Assolir aquest hipotètic últim graó de l'evolució permetria per fi deixar el tortuós cicle dels respawns incessants al més pur estil quake 3, i poder arribar a conèixer als Dàimôns que tant ens coneixen a nosaltres de fa temps i que ja ni tenim presents.
El que voldria creure, és que en tots nosaltres hi ha el potencial de sortir d'aquesta roda i deixar de ser esclaus d'efímers organismes sanguinolents. Això de la humanitat fa temps que porta devaluant-se.
Si en cada cèl·lula nostra hi ha l'ADN que ens defineix, perquè en cada individu de l'existència no hi podria haver la clau per a entendre-la?
PD: de vegades aquesta esclavitud a la carn pot sentar bé també, eh .-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada