"Requiem" a serveis descontinuats de Google

Gràcies a Google, internet es va enfocar més a l'usuari, i son els qui millor producte donen a canvi del seu ús.

De tantes iniciatives, és normal que algunes es descontinuin, bé per ser fracassos -buzz o g+ en algun moment- o per motius més inexplicables com reader o finance, les dues de les millors eines del moment en el seu camp.

Igual d'inexplicable va ser que desaparegués talk, que a sobre anava sobre XMPP, el mateix protocol obert que usen programes com Jabber i tenia la base d'usuaris de tot gMail i Android -encara que sense elecció-. Després, hangouts, allo etc.

N'hi ha sobretot dues, que eren una revolució a la manera com s'usa inet:

D'una ja en vaig parlar, sidewiki.

L'altra és Wave. Era com una integració de Drive, Groups, Hangouts i GMail. I era tant útil com el producte d'aquests serveis -no la suma, la multipp!-.

Partint del concepte de full en blanc, permetia treballar-hi de manera col·laborativa. En qualsevol punt del document es podien inserir n nous fulls recursivament. Permetia adjuntar fitxers. Publicar de diferents maneres. Crear debats interns i votacions, fer i desfer amb revisió de canvis. Com el canvi de paradigma de 2D a 3D!

Era un somni per als qui "creen" documents. Tant ambiciós que només es concebia en la imaginació. Per exemple va permetre crear en 24h i entre ~20 persones diferents el manifest per protegir internet.

Deien que també era un gran consumidor de recursos. Motiu teoric junt amb l'èxit moderat després d'una efusiva acollida per a la seva cancel·lació. Descontinuar-lo, també va propiciar que els ideòlegs -que ja havien creat abans gMaps- deixessin Google per anar a FB, una llàstima.

El projecte es va cedir a la fundació Apache, però ja no ha tingut cap implementació exitosa, i quedarà com els dinosaures, besties que podrien superar en molt a ens actuals, però que no van sobreviure a l'entorn.

Una llàstima..

Alguns links d'interès

• Quan vols començar a conèixer un grup, o ets en les trinxeres d'una botiga de discos i t'entra el dubte sobre per quin decidir-te, rate your music és el colega expert que no tens a ma. A sobre el criteri de les valoracions acostuma a encaixar (no som tant diferents com creiem!). Per a cerques exclusivament metàl·liques, bnr metal, un clàssic!

• Caminar entre la natura és un plaer d'aquest que mai agraïm prou. Tirant de wikiloc podem trobar noves rutes i excuses, ..com si en calgués cap per gaudir d'una bona passejada!!!

• La inèrcia rutinaria evita la innovació, per a permetre'ns algun regal en format culinari, o per a subsistir d'una manera més digne amb els ingredients de que disposem al rebost, super cook (en anglès) et dona receptes a partir del que tinguis a l'abast. També pots posar ingredients perillosos a la llista negra (p.ex. el colinabo). Nyamiiii. 

• Fer sortides mola i quants més, sovint també millor. Passar comptes és un pal. Amb settle up ("app" pel telf, en català) queda clar qui va pagant què, i no cal que sigui un matat que ho registri tot, pots convidar a varis al "grup" i cadascú va posant lo seu. És simple, clara i completa i permet centrar-se en coses més divertides.

• M'agraden les històries curtes, concises i lliures. A esto es puro cuento n'hi ha unes quantes, de qualitat i en castellà. Una que em va encantar, de regal.

• Si voleu saber com se sent un humà convivint amb un ego secretament obsessionat en transcendir, en aquesta web satisfareu totes aquelles necessitats intel·lectuals sofistes que no son tals  .-PPP

Proposta d'una democràcia més directe i representativa

Tenint quasi tota la població accés a internet, la possibilitat de participar més directament en les decisions ja no és un mite.

Les bones pràctiques de governació son clau per a la correcta evolució d'una societat. I se'n porta filosofant des de la república de Sòcrates/Plató i de molt abans. No pretenc presentar un nou model de democràcia, però si proposar un mecanisme per a una major participació en que:

• Tots podríem ser representants del "poble", des de nosaltres individualment com a unitat mínima, fins a tota la població com a majoria realment absoluta (filòsof rei?¿).
• Ens podríem "donar el vot" a qualsevol dels representants, de manera que tindrien el poder del nostre vot. Podria ser per assumptes puntuals, o per la totalitat -com ara-.
• En qualsevol moment podríem "retirar el vot" si sentim que el representant ja no ens representa.
• En les votacions de decisions de govern, la representativitat s'avaluaria de manera continua degut als dos punts anteriors.
• Les decisions de govern es farien efectives amb un retard de n-dies per a permetre la correcta reflexió. Si passat el període segueix havent-hi prou consens, es tira endavant.

El que m'agrada es que: 

• No donem "carta blanca" durant 4 anys.
• Cal renovar anualment el nostre "interès", si no en tenim prou, perdem la veu fins que el renovem.
• El ciutadà que tingui interès, es pot involucrar en totes les decisions. El que tingui més confiança amb una línia de pensament es pot subscriure a una associació política i segueix com fins ara.
• En teoria el interessos del ciutadà estarien millor representats.

Els perills que hi veig es sobretot el populisme i la impredictibilitat de la munió. Faria votacions poc trascendentals de prova per a estimar la maduresa col·lectiva.

PD: fa uns anys vaig estar temptat de crear un partit de caire municipal per a posar en practica una aproximació d'aquesta idea, però com el domini www.faq.cat ("FinsAlsQllons.cat") ja estava agafat i no tenia temps per pensar un nom millor, es va quedar com a idea, fins ara.

El sobrecost de fer pais (en plan ciber)

Ja he donat el pas a tenir un domini propi. De moment, començaré amb un .cat. El que m'agradaria es agafar un .es i un .com i fer el blog multi-lingüe -amb el futimer d'entrades/any hauria de ser assequible-, i potser, així, l'avast del que publico es multiplicaria fins a ..n? -resultant en aquestes n visites mensuals-. Poc a poc i bona lletra -blogger no te comic sans?!-.

El que m'ha xocat, és el fet que un .cat és al voltant del triple de car que un .com i un .es -mirat en varis registradors-. Investigant una mica, resulta que el .cat és un tipus de domini especial -gTLD-, com ho son els .info, .biz, etc. tot i que aquests sí tenen els preus comuns.

En el forum de la fundació .cat, -on l'últim missatge te 6 mesos, i en la primera pàgina n'hi ha de 2006 encara..!- algú que sembla entendre'n una mica mostra la poca lógica a nivell de costos de l'elevat preu, i ara en son ja 50k, ~1,25M.d'€ bruts. Jo afegiria que tampoc te lógica a nivell estratègic.

Bé que sapigueu que a partir d'ara l'adreça bona és www.reflexionsital.cat!

Actualització 23-10-2013. Per fi preus normals.

Arriba la democracia de la opinió a internet

Bé, ja fa un temps que google SideWiki funciona, però segueix sent una eina força desconeguda. Bàsicament és tracta d'un sistema que funciona paral·lelament a totes les webs, gestionat per google -és a dir deslligat totalment dels propietaris dels llocs-, que ens permet posar comentaris i valorar els comentaris d'altres visitants.

En el video ho promocionen com a un afegit 2.0 per a completar les informacions de les webs. El que més valoro del servei és la possibilitat de que una opinió real queda lligada a la web i és el públic qui li dona o treu valor, com si tots els establiments a l'entrada tinguessin un suro inmanipulable pel gerent en que els visitants hi deixessin les seves impresions o poguessin destacar-ne les que més els agraden d'anteriors visitants.

És a dir, de popularitzar-se l'eina, a una botiga que dona un mal servei li serà difícil treure's de sobre la reputació negativa sense millorar la satisfacció del client, i el mateix succeeix amb llocs on esborren els comentaris que no els son favorables, o on s'informa de manera ofensivament interessada etc... L'evolució del boca-orella pot passar per aquí.

Trobo a faltar poder posar si un comentari es positiu o negatiu per a que afecti a coses com el pagerank en les cerques, disminueixi les visualitzacions dels seus anuncis -o siguin més cars, cotització de reputacions?-. Imagino que google ja te algorismes que entenen el sentit de les crítiques -positives o negatives- però els feedbacks no sempre son tant explícits.

Intruccions oficials per a fer-lo anar amb internet explorer, firefox i d'altres navegadors, extensió per a chrome.

Intel·ligència col·lectiva de decisió

Les plataformes per a prendre decisions d'una manera col·lectiva crec que seran una de les evolucions que seguirà la societat -o que hauria-. De fet, per les anteriors eleccions locals vaig tenir un amago de crear un partit local que funcionés així, sent simplement un executor del que decidís la massa, però no va quallar.

La massa, de per si -com la majoria de coses de per se-, no es tonta, o com a mínim la massa activa o participativa en la societat -així filtro de cop tv dependents i demés essers passius/ramat-. Quan feia les practiques d'intel·ligència artificial, a xarxes neuronals fèiem 1 prova, i no ens deia res, en fèiem 10 s'acostava a l'esperat, en fèiem 10.000 i donava clavat el que havia de donar. Com més oportunitats per participar en una decisió un millor resultat obteníem.

La idea d'aquesta entrada me l'ha donada el documental "Us Now". Te subtítols en castellà i anglès -si algú s'anima, es poden fer en català també-.

Tracta diferents temes, alguns molt interessants conceptualment com:

• un banc comunitari -en que bàsicament ofereixes calers a un tipus d'interès i si algú els vol els agafa, o els demanes-, o
• un projecte discogràfic -en que tu financíes un grup en el que creus i també t'emportes part dels beneficis que obtinguin-.
• Però el que més m'ha agradat és l'equip de futbol, en que entre una comunitat -oberta- i participada per igual, compren un equip de futbol i el dirigeixen a través d'un portal web. Es com un mega-consell d'administració que te un CEO -entrenador- que es executor de l'estrategia -alineacions, formació- i gestor de l'activitat més directa -partit, entrenaments-. Això m'ha fet pensar en la possibilitat d'una hipotètica empresa creada amb aquest model, però aquest tema donaria per un llibre, i de moment ho deixo com a exercici mental.

Seria molt interessant que aquest model s'anés aplicant a l'administració pública -de la que al cap i a la fi en som co-propietaris-, es podria començar per decisions a nivell local. Per exemple, d'entre tota la població, què es decidiria com a velocitat màxima? potser en més d'una qüestió ens n'enduriem sorpreses d'una massa més sensata del que creiem -d'altres potser no, però ja no seria sorpresa-. Obviament, hi haurien de participar tots els estaments socials.

Per acabar, i enfrontant aquestes idees tant utòpiques amb la realitat, seria perillosa la influència que es pogués exercir fent lobbyng a les masses -i demés exercicis de magia menor-. Tampoc es plan d'anar donant carnets de votants a uns si -independents d'opinió- i a uns no, sinó es lia en 2 dies.

No es un plantejament definitiu, però s'ha de tenir en compte com a camí a seguir.

Serem borg?