25/9/10

La gran mentida dels bancs centrals

A través d'un comentari d'un blog que sempre recomano, he arribat a un documental revelador, The Money Masters. Per a veure'l: 1a part, 2a part.

Te com a protagonistes als moneychangers, i com han exercit la seva influència en el decurs de la història recent de la humanitat -imperi romà - 1850's fins l'actualitat-. Posa de manifesta la perversa trampa del deute, i com aquest converteix en titelles a les nacions, dominant els seus cicles econòmics i fins i tot conflictes -guerres-, sempre per al seu insaciable apetit.

M'ha obert els ulls doncs no sabia que els bancs centrals, o al menys la Fed -el banc de tots, $$- eren privats, si independents, però no d'aquest mode tan anti-natural. La seva constitució també és impresionant, amb el 20% que posava l'estat en efectiu, la resta d'inversors el demanaven en préstec al propi banc per a posar la seva participació!

El documental data de 1996 i a part de fer un repàs essencial a la història econòmica mundial, preveu la situació en que ara ens trobem, i el que és millor, proposa una solució -!- des del prisma dels eeuu:
Deixar d'emetre deute, en el seu lloc emetre una nova moneda lliure de deute. Amb aquests nous bitllets pagar el deute -comprar bons-. Per a controlar la inflació durant el procés fer augmentar el mínim de reserves dels bancs proporcionalment, que es podrà fer per l'augment de nova moneda circulant. Aquest procés finalitzaria quan ja no hi hagués deute, i ja no es permetria la banca amb reserva fraccionaria -capitalitzats al 100%-. Després, abolir la FED, i sortir del FMI. Al no tenir deute, podrien baixar els impostos.
A partir del sanejament, s'incrementaria el flux en circulació en un rati equivalent al creixement de la població i a un index del cost de la vida.
Cal una profunda reflexió, a priori des del meu profund desconeixement d'economia, sembla millor emetre moneda directament que no deute -tots surten del "no res", la confiança- al que li has de pagar interessos per a que la emetin uns tercers, que a sobre la replicaran.

Aquest vídeo es un regal a l'entendiment i després de veure'l trobo el seu visionat bàsic i imprescindible. Ajuda a treure lleganyes.

Al valent que s'hi posi, li caldrà algun bon amulet que el protegeixi d'extranys accidents, ja se sap com va això dels poders fàctics...


5/9/10

Anti-optimització nipona

Ja fa un temps se'm va creuar la qüestió de com s'organitzen els simbols japonesos -kanji-? Al ser cada kanji el propi concepte -fins que no es posen en context poden voler dir coses diferents!-, enlloc de ser descomposable per lletres o síl·labes a les que se'ls pot otorgar un ordre.

Resulta que en l'aprenentatge dels kanjis, a part del significat, s'hi inclou la propia escritura, no és només important el resultat final, sinó que s'ha d'aconseguir seguint un ordre determinat, doncs és així com s'organitzen, per nombre de traços, i per als que tenen el mateix nombre, segons l'ordre en que es fan.

Tenint en compte que n'existeixen més de 10.000 -un professor de litaratura en pot coneixer set mil-, dominar-los requereix un esforç que no assumeixen altres cultures.

Altres coses que m'han cridat l'atenció:
  • els kanjis son importats de la Xina, però no per la rel·lació del símbol/concepte, sinó pel seu só -enginyeria inversa a lo bèstia-. Amb algunes excepcions com foc (火).
  • en japonés, les paraules es poden escriure o bé amb kanjis, o bé en hiragana -on els símbols son síl·labes- que es va utilitzar per crear noves paraules durant l'aïllament de Japó, o en katakana, semblant al hiragana però utilitzat sobretot per paraules estrangeres -Espanya és Supein, França és Furansu, killer és kira, street fighter, [esturitu faitah]!!!-. Tres maneres de dir el mateix, sense comptar el rōmaji, que és el nostre alfabet!.
  • el ministeri d'educació va publicar una llista amb els 1.945 kanjis "bàsics", y en quin curs s'han d'aprendre, 1006 fins a 6e de primaria.
Realment tot semblen impediments, potser els ajuda a desenvolupar-se més en algun aspecte, però dona la impresió de ser poc òptim.

kame és tortuga, i kame hame ha, és sopa de tortuga!! (dnke fede)