4/12/17

Tenir fills


Al evolucionar com a especie adquirim certa complexitat. Ja no som simples animals seguint instints, tenim la raó, que ens permet escollir -i per tant ser infeliços-.

Tret de sorpreses fruit de la rendició a la millor interficie de la història, la sexual/seducció -o incapacitat- es pot optar, o no, a descendencia.

Tenir un fill desde la responsabilitat, vol dir sacrificar-se a un mateix, mudar l'ego cap a una nova petita persona, re-configurar tot l'Univers conegut. Ampliar l'abast del bé propi. No abaixar la guarda, i ser un exemple.

Des de la raó, avui en dia ja no te sentit individual procrear. No hauran de treballar pel nostre benestar, hi ha possibilitat de ser cuidats en la enfermetat i vellesa, tenim superpoblació, les seves necessitats ens impediran acomplir projectes personals. Quan més evolucionades les societats o major el desenvolupament cultural/intelectual, menor descendència.

És una decisió irracional. Per a la dona cedir al xantatge de l'instint. És perdre la por a l'amor (?). També és atrevir-se amb l'últim nivell. Crear creadors. Superar-se sent superat. Una via per a trascendir.

Som com l'últim disc dels grups o les últimes formacions, el millor fins a la data, amb el millor so, producció i procés de composició. I treure'n un de nou, porta a el nou i encara millor disc. L'anterior, encara pot apareixer en algun set-list, però es promociona l'últim i els clàssics, no el pen-últim.

No permetre's la possibilitat d'abaixar la guardia, pretendre ser exemplar, per por a "crear un monstre" és la por irracional i la racional és si un mon tant injust mereix seguir sent alimentat.

No tenir por a tot l'anterior, és estar preparat a tenir-ne.

I... doncs ja vorem !!!