20/8/14

Ad astra per erratica


No es coneix d'on havia estat nadiu, de facto, era forani d'arreu. Tenia noms i cognoms estrangers els uns vers els altres, però excepte en documentació antiga, ja feia molt que eren unes sigles apersonals les qui el representaven. És més, la majoria dels qui coneixen a dia d'avui aquesta barreja de sigles feta acrònim, ni saben que originalment correspon a un individu.

Era el que es considera un home fet a si mateix, i seguint aquest raonament, pretenia ser també el que decidís quan des-fer-se. En va fer d'aquest dret adquirit, la seva obsessió. Aprofitava totes les oportunitats per revelar-se contra l'statu quo, el de la biologia també. Es considerava el seu propi axioma, i conseqüentment n'avorria la resta (p.ex. que la representació de la eternitat hagués de ser una figura sense fi ni inici, i presentava la semi-recta com la demostració que la infinitat pot tenir origen. A mode anecdòtic, fins i tot la seva signatura acabava com una semi-recta creuant el marge de tots els documents).

La longevitat és una idea que sempre havia portat en si (bona mostra n'és la cicatriu que li voreja el polze dret, fruit d'un púber intent embriagat d'eternitzar la seva línia de la vida). Però tot es va desencadenar per un edeveniment desconegut per tothom, fins i tot per l'autor d'aquestes línies, que va afectar profundament al protagonista. Des d'aquell precís instant va silenciar la seva veu interior, es va desprendre d'allò que dóna humanitat, la calidesa es va dissipar, la tendresa va assecar-se i va arrencar el color al records que havia acumulat fins aleshores; i deixant de recórrer'ls, es van anar esvaint.

Renunciant a estimar, es va fer invencible, alhora que es feria de mort.

Va crear al seu voltant una constel·lació de persones jurídiques que, perseguint diferents propòsits cadascuna, totes giraven entorn a la permanència del seu creador. Des de centres d'investigació, empreses energètiques, d'infraestructures, banca d'inversió, totes participades per entitats participades entre elles amb molta recursivitat i ofuscació. La teranyina era tant espessa que eren contades les ocasions en que necessitava del contacte de persones físiques.

A aquesta cuirassa, nascuda de la por i alimentada pel sobre-desig, li va donar entitat de fundació -"per al manteniment de la vida"-. Durant anys va estar donant forma als estatuts i la seva autonomia per assegurar-ne la supervivència, que n'era la seva pròpia. No hi havia condicions per a aconseguir el propòsit, doncs no es poden sobrepassar els límits de la humanitat sense sobrepassar-ne també d'altres.

Raonablement abans d'arribar a l'hivern -literal- de la seva vida, ja tenia el full de ruta en execució. Fent us del seu poder i a canvi d'importants pactes econòmics i estratègics -i personals- va aconseguir tenir el seu propi estat de vint quilòmetres quadrat a Berlin, Conneticut (durant anys va intentar tenir-lo al Berlín original sense èxit, -aspirant a la companyia dels Àngels que tants cops havia vist rondar per l'Alexanderplaz-). Els estatuts es van tornar constitució -que es va conèixer popularment com "les voluntats"-, i es van nacionalitzar tots els seus actius.

L'inici d'aquella expedició en el temps es va materialitzar en unes instal·lacions, que ocupaven la pràctica totalitat del nou estat (al que va anomenar X, una creu en el mapa, per Xanadú, seguint el joc als qui l'anomenaven citizen K), orientades a la criogenització. Aplicant els avenços de les investigacions en recerca, i desafiant la graduació fahrenheit, es podria mantenir el connectoma intacte, que és on en teoria roman el nucli mental de l'individu. Com era un procés en desenvolupament, un cop fets estudis amb animals, es va començar a criogenitzar voluntaris, això va portar certa notorietat indesitjada. Des d'aquell moment res més va transcendir de les fronteres.

Es va connectar a una màquina, i va desconnectar-se del mon.


[..]



I aquí sóc jo, l'ànima, el daimon, la consciència, una "veu"..? trencant la meva letargia per mitjà d'un pervers recurs literari que em fa conscient d'aquesta desesperant agonia que "visc". Crec ser en una teranyina de quasi cent mil milions de neurones i les seves corresponents sinapsis, capturat en vida, esperant una apòptosi que m'alliberi i que mai arriba.

Visc en una nit d'hivern perenne, en que l'alba no es trenca i ja fa molt que es va pondre el sol. Una nit d'una foscor que faria empal·lidir de vergonya al negre de dir-se'n i acomplexar la mateixa buidor de l'espai.

La por a estimar, la por a ser ferit és el que m'ha portat a aquesta situació. Vaig escollir el camí de la impermeabilització. I tot i tenir la cura dins meu, cap veu de fora va tenir mai més oportunitat a despertar-la.

Sóc en un cos tan buit, com fred n'és el cor, que un temps ençà bategava vigorosament i somiava amb els batecs que se li unirien. Un cor, ara convertit en un element més d'aquesta inhumana presó de gebre en criptobiosi.

 El mitjà és humà, però la culpa em pertany.


[..]


Havia fet de la solitud la seva acompanyant més fidel, però fins i tot a aquesta va acabar deixant enrere; igual com ho havia fet amb la vida molt abans.


[..]


Ja en l'era en que els fills dels fills ja no eren fills de pares, un dels hereus de la segona nissaga de marmessorns -figura re-interpretada al llarg de la història- va poder complir amb un dels capítols de les voluntats, i la empresa va deixar d'estar en mans humanes. La intel·ligència artificial HAL 9000.1 passava a ser responsable del compliment del mandat.

Fins ara, només una ínfima part de la humanitat s'havia beneficiat d'aquest designi. Amb l'arribada del nou gestor, i la seva optimització, diligència i lleialtat al pla, aquest grup es va anar reduint, i enutjant -tot i tenir dipositades esperances vitals-. Aquest va ser l'inici d'una de les èpoques més fosques de la humanitat, les cicatrius de la qual son de tal magnitud que no necessiten de més testimonis del patiment i els errors comesos.


[..]


Eventualment, un filòsof, que va arribar a administrador de sistema, va poder dialogar amb el nucli de la IA. Van reflexionar sobre com el bé comú portaria a uns resultats potencialment molt més satisfactoris que no es podrien obtenir amb les mesures d'auto-protecció de la versió aleshores existent.

Això va donar lloc a una nova interpretació revolucionaria de "les voluntants" i va derivar en l'era de més prosperitat, racionalitat, i interaccions socials i polítiques més satisfactories de la humanitat i post-humanitat.



[..]



En l'últim annex al text de les voluntats, i atès que cap dels voluntaris retornats ho havia fet satisfactoriament, es va fixar l'era en que s'apagués el Sol original com a límit per a la última prova restant.

Fa uns instants, ha mort la última persona del programa de testeig. Fins que no s'asseguri el retorn a la vida en plenes facultats, el marmessor no pot abandonar les seves funcions i el programa ha de continuar. La condemna pot fer perpètua aquesta eternitat finita sense fi.


[..]


Ja no queda tota una eternitat per aprendre. He perdut l'esperança, sento desgast i abatiment.

Creia tenir-ho tot aquesta vegada, però em sento trist i decebut. 

El meu càstig l'entenc sobre-dimensionat. He crescut com mai abans, i em mereixo poder tornar a la vida.



Em dirigeixo a tu, lector, per última vegada, per demanar-te que visquis per mi, en la poesia i la virtut, i que la realització d'aquesta voluntat doni sentit a la meva vida no viscuda.




18/8/14

"Apps" candidates a existir

Al menys no tinc constància de que ja existeixin. Jo llenço la pedra, i a veure si algú ho implementa ..i em jubila .-P

  • Karaoketitzador. Creuant apps com shazam -que identifica caçons escoltant-les uns segs.- amb BDs de lletres de cançons en format de subtítols, podríem convertir en sing-along qualsevol cançó que estigués sonant. Així no cal tirar de "aguachifleim in de nait... ♫ ♪ "
  • Augmentador de la realitat visible. Al 2012 es va presentar un algorisme, "eulerian video magnification" que fa visibles petits canvis humanament imperceptibles. Segur que hi ha molts àmbits en que amb un fàcil accés, seria d'utilitat. Segurament hi ha altres algorismes que també valdria la pena tenir "a ma".


  • Facilitador de la localització entre persones en una multitud. Dues o més persones que es volguessin trobar p.ex. en un concert, sincronitzarien l'app i en el cas més simple això faria que les pantalles dels 2 telfs es tornessin d'un color conegut i es tractaria d'aixecar el telf com a senyal per a l'altra persona (o amb el flash, tipus "far"). Millorant-ho:
    • Enlloc de mostrar colors cridaners plans per a que els vegin les persones, podria ser un patró i que la càmera de l'altre telf el busqués tirant de processament d'imatge.
    • Usant la brújola del telf., orientar cap a on s'ha de mirar, p.ex. les dues persones mirant al nord, costarà que es creuïn.

Segurament hi ha millors idees per a la humanitat mòbil, com una app que quan desbloquegis el telf. vegis una foto d'un hamster diferent cada vegada, o una que quan apagues l'alarma del despertador et faci una rafega de fotos amb flash i les envii aleatoriament.. però fins aquí he arribat, per ara!!

19/7/14

Teories segurament falses (II)


La crema de combustibles fòssils provoca diferents efectes secundaris nocius per a l'equilibri de l'eco-sistema. Les reserves i generació d'aquests combustibles guarden relació amb la capacitat de resistència de l'entorn, és a dir quan hi ha grans reserves l'entorn està sanejat i quan l'entorn està malmès és perquè hi ha menys reserves que puguin seguir degradant-lo -p.ex. el zenit del petroli ens diu que estem en vies de recuperació.. quan acabi el cicle(!)-.

-.

Tot lo material està format per àtoms, nosaltres inclosos, la resta és energia, per ara. Son els mateixos àtoms des de fa ~15.000.000.000 d'anys. Sembla que cada any el 98% dels àtoms que son part de nosaltres canvien per uns altres, i cada 5 anys ho han fet el 100%. Si els àtoms envelleixen alhora que donen lloc a nova vida, hauria d'existir la manera de configurar-los i sotmetre'ls a la nostra voluntat vital.

-.

Si les ànimes justes se salven, mai hi haurà justícia al mon viu, per això les injustes van a l'infern. El mon segueix tenint sentit degut als indecisos, que re-encarnació rere re-encarnació van deixant-se seduir per un o altre bàndol. Quan l'últim indecís mori havent decidit, i en el cas que siguin imparells, se sabrà si han guanyat els bons o els dolents, i es farà un nou restart -big bang?-.

-.

Tots els sistemes informàtics es poden codificar en un nombre binari -segurament llarguet-. El conjunt de nombres naturals, és infinit però conegut, estiguin en sistema decimal, números romans, o binari. Per tant tots els programes possibles ja esta inclosos en aquest conjunt, existeixen. Falta saber si d'entre totes les probabilitats, aleatòries o no, trobarem abans la intel·ligència artificial que acabi amb la humanitat, o la que la faci pròspera.. o la deixi humana.

10/5/14

Dites desdites

Si volem evitar ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, com aconseguirem que a la tercera sigui la vençuda?

Quan la curiositat mata al gat, li treu les 7 vides de cop, o és la última que és més sensible a aquest mal?

Si li treiem massa ferro a l'assumpte, que no acabi amb anèmia!

La hora de contar diners ja cada cop serà menys, ja tot va per la pantalla i ve contat..

Si el que no mata engreixa, la gent grassa son uns supervivents; si el que engreixa son les línies horitzontals, les camises a ratlles son la salvació!

Alhora que el temps cura les ferides, també ens acosta al nostre dia final..

Els penúltims seran els segons?

Mig ple o mig buit, no importa tant com poder beure-se'l i demanar el següent.

Per als immortals o els de religió halal sí hi ha més dies que llonganisses.

Quantes espases forjaria el ferrer de Damocles per a que tots en tinguem alguna? Va superar Aquiles la genètica dels centpeus?

Si som el que mengem, tots som canibalistes.. pobres crudivegansistes..

23/3/14

Podríem començar a millorar tenint..

Embolcallat amb una mica de wishful thinking, tot un seguit d'idees que no costen massa diners -però sí esforç- que crec que representarien canvis estructurals positius. No entro en política ni energia.

Normalització

  • Sistema Mètric Internacional global -o pacte-. Ja està bé de galons, polzades, peus, lliures, bilions (que son millars) etc. Avui en dia es pot fer racionalment i tot, no cal ni matar a innocents. Després els satèl·lits exploten..
  • Calendari racional, ni gregorià, ni zulú, ni zodiacal. Que no calgui aplicar vàries fórmules per entendre'l. Amb les hores una cosa similar, i en sistema decimal, millor.
  • Llenguatge comú acordat, tipus esperanto X.0.

Consum

  • Associacions de consumidors que normalitzin i objectivitzin la informació de les ofertes. Que facin rankings per durabilitat, sostenibilitat, fabricació, origen, manteniment necessari, etc. Per a escollir la compra tant d'energia, telecomunicacions, electrodomèstics o albergínies.
  • L'aplicació de l'esquema de les fiances en envasos de plàstic/vidre a altres productes com per exemple al comprar una nevera pagues x € que se't tornaran quan al final de la seva vida útil la tornis a la deixalleria. O pagues y € per la compra d'un cotxe que es van tornant en cada ITV.
  • Certa ètica (il·lògica), p.ex. no cobrar més a algú gras que algú prim en un vol, o no demanar examens d'ADN les asseguradores per optar a bonificacions, etc.

Varis

  • Algun sistema de "karma" pel cotxes/conductors tipus els d'alguns blogs. N'hi ha que tenen per norma la conducció incívica. A aquests se'ls puntuaria negatiu, als que p.ex. cedeixen el pas en positiu. Si ets bon conductor, quan et calgui podràs "colar-te", si estàs carregat de negatius, no t'ajudaran. Se que es difícil d'implementar. Aplicable a d'altres àmbits.
  • Escamots per a la inutilització d'alguns radars/càmeres/sistemes de control. Sense entrar a valorar-ho.
  • S'entregui informació públicament a empreses privades -facebook, twitter, linkedIn-. Si, això és de google..
  • Una dieta de píndoles/batuts feta a mida de les necessitats, accessible, que aporti  tots els nutrients sota demanda.

Economia

  • Aranzels que compensin les externalitats i condicions de treball. No es raonable a Europa tenir que competir amb origens en que es contamina, no es paguen impostos i/o els sous son un bol de menjar. Si se'ls carrega un impost equivalent, potser els valgui la pena corregir-ho en origen i no pagar l'impost.
  • Més mecanismes per equilibrar la riquesa. Qui la te, te més fàcil deixar-ne sense a la resta. I facilitar-ne la creació en general.
  • Sistema de pensions sostenible, p.ex. a l'estil del model austríac.
  • Emissió de diners sense deute. S'ha intentat varies vegades durant la història, en ocasions provocant morts prematures. La idea segueix sent essencial.

Excel·lència en la salvació del mon

  • Si en aquest blog hi ha tantes coses interessant i la solució a tot, perquè no interessa a ningu*? .-P

16/3/14

Com construir una tarima anti-vibracions (per bateria electrònica p.ex.)



Fa més de 5 anys que visc on sóc ara, i durant aquest període he practicat amb una bateria electrònica vàries hores a la setmana.

Doncs fa un parell de setmanes que tinc un veí a sota que és més sensible que els anteriors. Per mantenir una bona convivència, he hagut de posar una mica de part meva. Ja que el resultat ha estat satisfactori, aquí us deixo com la he muntat jo (amb inspiracions 1 i 2).

És com fer una lasanya amb potes, ingredients:

6/1/14

Epíleg d'una primera vida

He tornat a rebre la llum del qui va crear les estrelles i va encetar el moviment. Aquesta llum original i joiosa que d'entre les innumerables satisfaccions que dona, ben poques o cap poden ser descrites tan lluny de la divinitat.

L'he rebuda abans de rebre la de cap de les seves astrals creacions.

Que ningú senti llàstima de mi per no haver viscut la vida, n'he viscut la primera, al complert, que per desviscuda, de vegades es menystinguda i sempre oblidada.

Aquesta càlida foscor, la tendre viscositat que ara començava a degustar, el ressò de la vida brollant arreu, han conformat el meu santuari. Del res al tot, de dins enfora, he viscut i gaudit cadascun dels moments del meu esdevenir holístic. He sentit el que ni els àngels podran sentir mai, i m'he nodrit del mateix amor del que n'estan fets.

[...]

Ara, mentre camino sobre les cendres d'uns somnis que mai podré somiar, vaig xiuxiuejant els noms que hagués pogut tenir, canto les melodies que més m'haurien agradat, somric per les experiències que voldria haver fet meves i vesso les llàgrimes que ja no vessaré. Amb la vista enterbolida pel plor, travesso una vida que ni tant sols havia desitjat mai abans. En aquest moment reconec la humanitat en mi, sinó, de quin altre mode hagués pogut sentir ara aquests anhels, jo, que vinc, i vaig, a la virtut?

[...]

Per als qui em sento tot compassió és per als meus pares, perquè ells ja no recorden el que sí van saber, si bé conèixer la ferida no allibera del dolor.

M'agradaria, però, que tothom entengués que jo vaig escollir -com tots hem de fer- aquest destí d'entre la resta de destins que no podien ser evitats, amb l'esperança que em pogués tornar a arribar ràpid el meu torn, i compartir alguna de les vides properes amb un pare que ja vaig tenir, i que ell em va tenir a mi també.

Així és com funciona i ho hem de fer el millor que puguem.