31/7/10

Esdevenint una mica més lliure

El fil conductor de la nostra vida és el temps, una constant -obviant canvis de gravetat, i d'altres coses quàntiques- que ens permet avançar, pagant un preu, clar -o varis p.ex. no poder tirar enrere-.

És normal que a base d'anar convivint-hi -amb el temps- ens vagi influenciant, també passa amb la gent. Igual de normal +o- és oferir-hi una certa resistència, com a tants d'altres canvis imposats.

Hi ha molts factors que exterioritzen aquests canvis, ens surten dents, cauen, tornen a sortir i tornen a caure; ens surt cabell, ens surt barba, se'ns emblanquinen, sens cauen; gategem, ens posem d'empeus, correm [..] comencem a demanar que ens ajudin a aixecar-nos..

El cas és que la part més dèbil i superficial de mi mateix va convèncer a la resta d'intentar pal·liar alguns d'aquests efectes, fa poc però, vaig posar-hi fi. Vaig tenir una sensació semblant a la de quan vaig deixar la meva anterior feina, feia molt que ho tenia decidit, però la inèrcia i d'altres factors em retenien, quan va arribar el moment fer-ho efectiu va ser un èxtasi.

De moment segueixo estant content de la meva decisió, de fet, força content!

Salutacions a trenc d'alba des del cim del Fujisan!!*

*la imatge no correspon amb la data de publicació

Cap comentari:

Publica un comentari