La realitat no existeix, sinó que la entem com ens la expliquen els sentits, la raó, les creences o els mitjans de comunicació.
Per la seva responsabilitat, aquest creadors de realitat, s'haurien de fer plantejaments com:
Poder-se subscriure a "fets".
Com només és real el que veiem, posar o treure el focus d'un fet noticiable és un poder que hauria d'estar al nostre abast.És comú que aparegui una noticia que ens crida l'atenció. Si posteriorment deixa de tenir interès per criteris editorials, ja no se li fa seguiment i queda en l'oblit.
S'haurien de poder marcar fets d'interès i rebre'n les diferents actualitzacions... O ho farà la IA !!
Seguiment de preguntes respostes
Quan es fa una entrevista o debat, i a polítics encara més, hi ha preguntes interessants i incòmodes que s'esquiven. Sovint, ni re-preguntar és suficientment eficaç.Tampoc és estrany trobar-se en que es diuen falsedats que queden sense rebatre.
Un sistema simplista, superposar en temps real una mini estadística que anés contant quantes preguntes no s'han respost i quantes falsedats s'han dit podria ser molt útil per apujar el nivell de qualitat dels continguts i recuperar una mica la fe.
No promocionar xarxes privades i privatives
Sembla mentida que un servei públic estigui fent publicitat continuadament de Tuiter, X, Facebook, Instagram o tik tok i forci als espectadors a registrar-se i seguir-los havent-hi solucions obertes, és a dir, també públiques.
Forçar capacitat d'opinar a tot internet
Google ja ho va tractar de fer amb side-wiki. Cal una capa per damunt les aplicacions, xarxes, webs que permeti als usuaris opinar i donar context, p.ex. quan es difonen falsedats, quan respon a interessos ocults, quan son estafes o promocionen actituds negligents.
Això per començar..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada