26/11/11

Millorar la gestió pública amb el coneixement analític del conjunt

L'equilibri és un dels millors mitjans per acostar-se a la virtut. Per definició, és entremig de la mancança i l'excés  Aquests extrems son totalment indeterminats, és per això que se solen relativitzar amb l'entorn.
La gestió pública te la particularitat que el gestor fa ús de bens reals aliens, -son de la població- i dels seus possibles rendiments futurs -la garantia del deute son els futurs impostos a pagar pels ciutadans-. Aquests ciutadans prenen forçosament un paper semblant al d'accionistes i han de tenir el dret a la informació i poder de decisió real. Actualment sol passar com en les empreses, que un petit grup d'inversors tenen el poder de decisió presenten la informació sota els seus criteris -els "mínims" legals només son això, mínims-.

És per això que considero bàsica l'existència d'una eina de control que contingui tota la informació ben estructurada, amb criteris raonables i d'accés públic. El que jo voldria tenir, és un "full" on surtin:
  1. Tots els ingressos i procedència. IAEs, IBIs, taxes vàries, sancions -aïllant fets extraordinaris p.ex.ventes, ajuts especials..-.
  2. Totes les despeses i distribució. Despeses de tots els departaments -separant personal i bens-, empreses subcontractades etc. tot en detall -nombre d'efectius, jerarquies, funcions etc.-.
  3. Que totes les dades estiguin en valor absolut i també normalitzades per nombre d'habitants i distribució d'aquests geogràficament. Segur que hi ha més paràmetres a tenir en compte -distribució de la riquesa, PIB de l'àrea geogràfica, nivells d'immigració etc.-.
  4. A partir del punt 3, establir diferents categories, no es pot comparar un poble de muntanya amb una capital d'estat.
El que voldria es poder comparar fàcil i estadísticament TOTES les dades econòmiques i qualitatives detallades d'un conjunt de nuclis de població i a partir d'això millorar la racionalització dels recursos.

Per exemple, dos pobles semblants i veïns, A i B, haurien de tenir una despesa i nombre d'efectius similar per a la recollida d'escombraries. Si A te, per exemple, una despesa un 30% superior i el nivell d'acompliment de la tasca és també bo, cal investigar en quin punt és l'error i aprendre que fa B millor -algú podria parlar de "posar en evidència", però siguem constructius-. Aquesta comparació caldria fer-la contra tots els nuclis urbans de la mateixa categoria, ponderant els més propers.

El mateix en manteniment d'infraestructures, en nombre de consellers externs, despeses de representació, pressió fiscal als ciutadans, ingressos per activitats econòmiques, nombre d'empreses i la seva aportació al PIB i un etc. molt llarg equivalent a totes les partides imaginables. Aquest sistema ajudaria a aplicar les millors pràctiques en diferents camps gràcies al know how del conjunt.

Un complement a això seria començar a introduir conceptes d'open government, com ja he insinuat en altres ocasions, però aquest em semblaria un bon inici.

Aquest model es pot aplicar a la comparació de molt tipus de "coses", però la inspiració me la va portar la despesa a nivell municipal.

PD: la idea inicial era fer tota aquesta explicació en forma de vídeo tipus els de RSA -molt recomenables!-, però si ja trigo mesos a materialitzar idees en text, si em poso amb el multimèdia..

Cap comentari:

Publica un comentari