Mai m'he fet meva Barcelona. De fet n'he estat més crític que admirador, tot i així hi ha un racó que sí me l'he fet meu, i és el carrer Tallers. Pel canvi de mil·lenni vaig descobrir aquest lloc autèntic on perdre's una estona.
Faré una petita descripció per ordre d'aparició dels actors principals d'aquella comunitat. Molts d'ells son preterits excepte en les nostres memòries, i per tant els marcaré amb un RIP indicatiu.
Les coses pel seu nom
Quasi a la mateixa alçada hi havia el Music World -seguit del mític Boadas-. Només acostar-t'hi et feien saber que tenien tots els discs d'aquell grup que portaves a la samarreta i varis pirates -ara bootlegs- dels 90s gravats arreu, inclús algun VHS. Entrar-hi però era obligatori, perquè donaven gratuïtament fotocopies de la llista dels propers grups que tocarien a la ciutat -no sortir-hi deuria ser com ara no aparèixer al Google, no existia el bolo-. Allà em vaig comprar alguns primers discs; el Reinventing the Steel de Pantera, quan era novetat.. RIP.
Uns metres més enllà hi ha un passadís que fa de botiga, Discos Tesla. Mai he pogut creure que fessin massa caixa, però suposo que no es molt car de mantenir. El porten els cosins segons dels Death Angel (no?), pels que sembla que no passi el temps -o potser sí i els d'ara son 2ª generació-.
Encara en la banda esquerra hi havia dos locals seguits de Discos Castelló. Era la més gran i cuidada, i de música més generalista, tenia sempre coses atractives als aparadors. M'hi estava poca estona, però és que mai se sap. Dins podies trobar-hi una taula amb fanzines com els mítics Picadilly Circus -ara vivint de Metalcircus- o el Force, sense internet tenien tot el sentit. RIP.
aquestes estanteries contenen les empremptes i ADN de la comunitat metal·lica!
Arribats al primer creuament, amb el Carrer de les Sitges, a la cantonada hi trobavem a la Revolver que en cobria ambdues. La petita, verda, i la gran, vermella. Si no tenies temps per massa cosa, millor aprofitar-lo aquí, i si tenies molt temps, doncs aquí també. Eren les millor assortides. Va anar canviant a quina de les dues hi havia les millors ofertes de 2ª ma, o oportunitats, però entre elles se'ls repartien -i encara ara-. Fins i tot el Bruce Dickinson s'hi va passar!
Hi ha hagut distints dependents, alguns més enrollats, com el Rubén -ex Ironica, ara Romantica i futur Vandalica o Trallalica-, que va tenir els pebrots -perquè son ganes- d'obrir la seva pròpia botiga, Pentagram unRIP, passada l'Ovella, al mateix carrer de les Sitges. D'altres, la majoria, més passotes, però al final no anàvem a veure'ls a ells, sinó a les estanteries i es mirava molt més del que es comprava; se'n deurien adonar.
Entremig dels dos Revolvers, al davant, hi havia un bar que mai va tenir nom. Era "el bar de davant el Revolver". Ara sabem que era el Chistu. No dono més detalls. RIP (10-2019?).
Ara venia la secció de botiges de roba i complements. 3 d'elles sota el logo de la iconica Camden Town londinenca. Una d'elles tenia sentit, parches, samarretes, cinturons de bales etc. La que era només de botes tenia sentit sent una tapadora, era un local sencer de botes xulíssimes, però no et compres unes New Rock cada temporada ni sent Joei DeMaio. Algun secret amagava. RIP.
mostra actual, era això multiplicat per \m/
L'altra Camden encara tenia gènere més espectacular. Tot de maniquins amb vestits gòtics i sinistres, làtex, cuir, emprovadors en forma de taüt i i morbo transgressor en general. Molt curiosament, al fons de la botiga hi havia una altra botiga, el Dr Cogollo, dedicada al cultiu, i ús recreatiu, de la Maria Joana.
Fins arribar a la Plaça Castella hi havia diferents botiges d'instruments. Com eren sobretot de guitarres i sempre semblava que molestessis, no tinc massa a dir sobre elles. Algunes, clar, van fer RIP.
Entremig d'aquestes estava el Discos Impacto. El lloc on anaves quan no trobaves l'entrada que volies enlloc. Se'n guardaven, o les de ticktack-fotocopiack les imprimien i les deixaven al calaix. Els CDs els acostumaven a tenir oberts i en general no es veia massa cuidada, però de vegades hi havia sorpreses, you never know if you don't go!
Al final del que per mi era Tallers i abans del Valhalla RIP, que nocturn, hi havia l'Arise, amb la S de Sepultura. Una botiga en que tenien una selecció musical força potent -1er cop on vaig veure Forbidden per aquí-. Eren una mica cars, i el dependent et treia les ganes de cap interacció. Al cap d'uns anys van provar sort amb marxandatge xandal-metal, vaig acabar deixant d'anar-hi massa sovint RIP.
[..]
I així era, superficialment, aquest carrer de superivivents just al centre de Barcelona, al que encara dedico un parell d'horetes quan puc, ja més de tant en tant -d'on faig campana ara?!-. Cada cop costa una mica més trobar material il·lusionant o diferent. També és conseqüencia de >15 anys acumulant música, però sempre hi ha tresors per descobrir!
Recentment vaig fer una campanya per convencer a algunes botigues que fessin una especie de carnet "d'amic de la música", en que per una quota mensual poguessis tenir un CD no novetat i algun descompte, per provar de dinamitzar de nou la compra de música. Van passar de mi per mail, i en persona em va arribar a dir un dependent -que te un grup semi-professional- que comprava per Amazon -no comments-. Jo intentaré donar suport a la autenticitat d'aquest carrer, que com tota BCN va perdent part de la identitat.
Era una època en que et llegies tot el que posava en el llibret dels CDs i cada compra l'amortitzaves dels cops que la feies sonar. Tanta nova música motivadora per a descobrir.. En la meva última visita uns xavalets demanaven pel Master of Puppets, em van dir que no coneixien el Painkiller.. quins anys de descobriments els esperen!!
..Yesterday don't mean shit..!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada