Ahir vaig complir una altra de les meves metes culinàries i sent fidel al meus principis, no menjar res que surti del mar.
He de confessar però que l'únic que menjo marítim és el sushi, és que ja no és peix, és marketing pur; la presentació, els colors, el how-to, el detall, la varietat, els bastons, la salsa de soja, el posicionament -molts anys d'influència nipona- etc.
Ademés cuinar per cuinar està molt bé de tant en tant. Un projecte que pots començar i acabar -i disfrutar-ne del resultat poca estona després-, i fer que d'altres en gaudeixin, desconnectar ...i que encara que quedi algo immenjable t'ho cruspeixes... i t'agrada! -excepte casos dantescos-.
La propera vegada que en faci, faré una mini-guia. Aquests al marge de l'arròs i el paper d'algues duen:
- Carbassó al dente
- Pastanaga al dente
- Brots de soja
- Bratswurst
Sal·livo de pensar-hi..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada