Darrerament però, hi ha certes pràctiques en augment que a estones priven de que el ritual concertero sigui complet -l'experiència permet esquivar-ne algunes, però no deixen de ser-hi presents-.
- Les entrades son cada cop més lletges. Han passat de treballs artístics a fotocopies de fotocopies, i pagant 3€ extres per distribuir la fotocopia. És confirma el "timo".
- Amb el sistema de les fotocopies, hi ha opció de pagar assegurança per no assistència, i els events "grans" es noten "sold out"-entrades esgotades- artificials, i les entrades passen a distribuïr-se per webs de reventa en packs de 6 -el màxim que permeten comprar a la vegada-. Pel proper concert de Rammstein vaig trobar ~100 packs de 6 entrades mínim 30€ més cares.
- Els que et criden les cançons a les orelles. Jo també me les se, no cal apuntador gràcies.
- Els qui no paren de fer fotos o vídeos. És una autèntica epidèmia. Veus un concert de lluny, i tot son pantalles LCD de poques polzades tapant al personal. Total, per fer desenes de fotos dolentes que no es tornaran a mirar o vídeos amb un so infumable que ni tremolen al ritme de la música.
- Els qui dues cançons abans que acabi el concert recorden com de durs eren de joves i es dediquen a tocar la moral irrespectuosament. El mateix per als qui es "colen", perquè si, cap a les primeres fileres.
- I per acabar, el qui es treuen la samarreta. Entenc que els mascles alfalfa necessiten exterioritzar lo durs que se senten, però que busquin altres maneres, es molt desagradable sentir-se una pastilla de sabo lliscant entre cossos parcialment nus i suats. ...i masculins .-P
Els Deep Purple son el que s'endevina radera els turistes de concerts.. (2017)
Jo m'ho passo pipa eh, son detallets pijos, l'important és el que passi a l'escenari i la connexió, i la desconnexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada