26/5/13

~Poema

Fa poc vaig passar uns dies amb febre. Amb l'augment de la temperatura en un sistema tancat, es poden crear sobrepressions. La primera nit febril (7-5-13), després d'una bona catarsi, em va venir l'impuls d'escriure el següent:

D'entre la infinitat d'universos potencials que es creen en cada bifurcació,
Estic content d'haver escollit aquesta ramificació de camins; tot i que n'hi havia d'altres que m'haguessin permès sortir abans de la maranya, i rebre la llum.
La meva satisfacció es immensa en imaginar els fruits que en poden sortir.. d'aquest capullito de alelí
Estic descobrint que només fent arrels em serà molt difícil crear fruits per a compartir
i sovint em perdré perquè en la foscor del subsòl no hi ha estrelles que seguir. 
Així que si us plau, serviu-vos vosaltres mateixos,
i deixeu-ne el cor a la vora
perquè es fusioni amb la terra que em sosté,
la pluja el beneeixi,
i puguem fer més ferma la muntanya.

Remarco que està escrita "del tiron" al telf. No se com millorar-ho, així que només corregeixo detalls i ho comparteixo, que em ve de gust.

Cap comentari:

Publica un comentari