10/2/19

Arguments per pelis de serie B (I)


És cert que la realitat supera la ficció, però la ciència ficció o la fantasia, en alguns moments, passen per sobre.

Això son algunes idees que m'hagués agradat dur a terme. Una sinopsi.

En el "llegeix més" hi ha la continuació de la última, que és més elaborada (originalment escrita amb el teclat numèric d'un telf!).



Readme.txt

Un personatge tracta de fer massiva la 2ª part d'Evil Dead (s'obre un portal infernal al reproduir la gravació que un investigador fa recitant en veu alta el Necronomicon). 
El protagonista es considera misantròpic, però alhora és massa covard per fer-se voluntari de la seva causa i s'enfocarà en crear "paranys" a la humanitat. 
En sentir-se ferit en l'orgull promocionant la seva idea en un cercle íntim, i després de tornar a fracassar tractant d'emetre-la en una radio local, portarà a terme el seu pla des de la marginalitat. 
Als anys 90 ho intenta fent CDs pirates amb l'arxiu readme.txt contenint la transcripció dels versos fatídics. Sense èxit. Te algun possible assoliment aïllat enviant el text a actors de veu que contracta a distància, però mai s'acaba de confirmar.

Amb l'arribada de youtube, comença a fer varis canals que esdevenen molt populars, i quan ja te desenes de milers de visites, en tots ells i penja un vídeo amb un sintetitzador de veu que els recita. 
Les conseqüències son per a la 2a part.

l'antídot que havia de portar la salvació



Vampirs in outer space

Una societat secreta vampírica, s'organitza per formar part d'un llançament a l'espai. El seu propòsit és colonitzar un planeta amb la mínima exposició als raigs del sol.

Es fan astronautes, participen en un experiment sobre com es comporta la sang creada sintèticament a l'espai. Un cop en òrbita, liquiden a la resta, i tot sembla un accident. Es queden sense suport vital, però tampoc el necessiten.
Habiten la cara oculta d'algun planeta veí i des d'allà tractaran de fer una colònia i repetir la operació de trasllat algunes vegades més.

Potser seran els futurs aliens? O ja en son els presents..?



Hufu

Un grup de col·legues/amics que son vegetarians i/o hippies, sortint del campus, decideixen que aniran de cap de setmana a una casa a la muntanya. Un d'ells, que sempre busca enriquir la dieta, recentment havia sentit a parlar del hufu i just li acabava d'arribar una comanda. 
Allà tot molt bé. Fan una BBQ on mengen hufu, tots menys algun que no li "mola" el rollo hippie/hipster/vega/alternatiu, tot genial van fent bromes etc. 
Per la nit es troben 2 que anaven a veure si n'havia quedat més -i és q el hufu, com la carn humana, quan la tastes és el principi del fi, (when you live the flesh is the beginning of the end) allà parlen del que els ha agradat menjar-ne i com de reconfortant és moralment la dieta sense carn.


A l'endemà al mati, gairebé no surt el sol, tot és boira. Potser troben a faltar algú, potser algú volia més hufu que les restes que quedaven aquella nit, i va abordar a un indefens carnívor que no havia despertat aquesta necessitat per la carn. 
Durant el dia es va notant certa tensió, es van preguntant què ha passat amb el desaparegut. En algun moment algú percep un indicí sobre què pot ser el que va passar de l'estil "acaba de escupir el reloj de michael!!!" i despres algú altre denotaria algo semblant, així doncs entre dos se'l deurien haver cruspit? 
Ja va caient la nit, si es que en algun moment va arribar a anar-se'n. La cosa ja es comença a tornar poc controlable, i la bestia va dominant al hippie. El pobre carnívor, que no ha tastat el hufu, ara realment comença a sentir la por, però aquest instint no li servirà per sobreviure, se'l carreguen brutalment. Cada cop els va costant més parlar, estar calmats ja és impossible a hores d'ara. 
Abans, un altre hippie defensor d la vida, el que va descobrir-los el hufu, se n'havia anat al bosc per a no fer mal a ningú, potser podria menjar animals, va pensar com a mal menor. Troba un animal -conill, bambi, colom, esquirol o pardal- el comença a queixalar ansiosament com pot, doncs ja s'havia menjat un tros de la seva pròpia llengua (feia massa estona que no trobava aliment). Devora l'animaló. 
En fer-ho, nota certa sensació d'alliberament i pren l'alè fent un mig somriure relaxat. Just llavors comença a vomitar i entén que el cos ja nomes li accepta hufu, o substitutius en que prefereix no pensar (humans?), ja no es el principi del fi... es vora la fi! Així que mentre el nostre cannibal defensor de la vida intenta mantenir la humanitat, la resta se n'adonen que només amb un carnívor no podran ni passar la nit ."Let the show begin"! 
Pel bosc córrer una noia no-hufu que havia arrencat a córrer quan va començar a veure el panorama, i havia escapat de la zona (encara que potser l'acabarien ensumant, no se sabrà). Resulta, que el nostre amic a la vida, estava enamorat d'ella. Alguna cosa porta al nostre moribund vitalista cap a ella -ell sap que és el hufu, i el hufu també ho sap- (algú que ja desitjaves de a persona seria com l'ambrosia?). Mentre plora i es maleeix a si mateix, el seu cos i el d'ella es tornen en un, d'una manera diferent a com tants cops havia somiat. 
Va desenvolupant els seus instints, i sent la crida, Torna cap a la caseta de Hell's kitchen (aitd). Arriba a la cabanya rosegant la última cama o ma d'ella, que estava per menjar-se-la (tal i com comenten al principi del film). Es troba allà de tot... sembla una carnisseria, un escorxador, veu alguna cosa que hauria estat abans home rosegant cadàvers, que escapa o potser es barallen, però no te interès per allò, si bé no te massa carn, ja fruit de la lluita per la supervivència (així veien matar a la resta, clar).

Observa tot aquell panorama...i mentre ho fa rossega el que pot, doncs la gana l'ha dut fins on és. La desesperació he fet cau en ell, i ja no sent la eufòria de la carn fresca, aquella que encara sangoneja, donant-li tot allo q tant desitjava, ara se sent llastimós, fa estona que quan pot connectar sap que allò ha d'acabar, però d'altra banda el que sigui que te dins seu, i que ara es part d'ell, necessita seguir creixent (si no menges, no et faràs prou gran). 
Efectivament, s'acaba menjant a ell mateix, en un exercici de desesperacio primària exagerat on es veu lo complicat i costós que pot arribar a ser, i com, al no ser humà, ell mateix es va rebutjant parcialment.

Potser en els seus últims alés de vida, algú troba tot allò, ja sigui per qualsevol casualitat, perquè sabia que hi serien, o el mes insà de la terra passa per alla, per comprovar que nomes ell segueix vivint i era un experiment. El cas es que te un encontre amb la vida, el que podria haver mantingut.. 
Acabar reunint les suficients energies per pronunciar la seva última frase; "Em moro per una mica de hufu..".

Havia de ser distribuït en una nevera ja que amb el VHS/DVD anava un tros de tofu amb silueta humana.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada