Com fer pestiños !

Seguint amb el llegat culinari de la meva iaia (aka Mariquita de Cara!), aquí teniu una aproximació de com es fan els pestiños!

Per a poder fer-ne tants com a la foto (per unes 20 persones!), caldrà:

El mèrit és en l'execució

Quan implementem una idea, en realitat és el 2on cop que la creem. La 1era etapa de la creació consisteix en crear-la en el nostre cap. Quan la visualitzem prou clarament, ja estem preparats per intentar adaptar-la al mon físic.

És requereixen diferents habilitats per a aquestes fases diferents de la creació.

1. Cervell mínimament engreixat i amb algun coneixement. Capacitat sobrant/incentius per a que les neurones i la casualitat vagin subministrant propostes.
2. Temps o molt temps. Disciplina. Dedicació. Recursos. Sacrifici.

Una idea genial que no es du a terme, acaba valent zero. Si no la portem a terme, es que no era tant bona? No creiem prou en nosaltres? Actuar és incòmode? La "mandra" amaga moltes coses.

(En aquest sentit, posaria cert límit a les patents. P.ex. que s'hagi de materialitzar la idea que es protegeix en x temps o queda alliberada.)

Arribar a la 2ª fase s'aconsegueix amb bons hàbits i confiança. El difícil dels bons hàbits és que donen el premi passat el sacrifici (al contrari que els "vicis") i la confiança o es te una personalitat molt forta o cal algun èxit que doni moral.

El premi està en passar dels laments i anhels vacus a motivar-se en la realització de la nostra meta. Pot anar des de muntar un sopar o escriure una carta a fer una obra d'art, obrir un negoci,fer recerca, etc. -serà per idees .-P.

Els lectors fidels endevinaran que la meva desproporció entre '1' i '2' és notable. De fet aquest propi blog és una especie de 1.1, per a creure que no es queden a 0 valor.

Un petit èxit que assaboreixo quasi a diari

Versos

De vegades hem d'afrontar situacions inesperades. Aquestes tres cites, de discs que he escoltat tantes i tantes vegades, i les que em queden, m'han ajudat a decidir-me.

"Those who never try, they are sure to fail"

Manowar - King, 1996.

"The end of a time, a time to begin"

Death - The flesh and the power it holds, 1998.

"No matter what I say, no matter what I do, I can't changet what happened"

Anathema - A natural disaster, 2003

Males senyals

• El curt termini que comporta dures externalitats segueix sortint a compte. p.ex guerres, fracking.
• L'aigua potable és un bé escàs, que utilitzem com a vehiculador en espiral per a les deposicions.
• Quan un vegetal te el gust que esperariem trobar-li és un fet extraordinari.
• Hi ha enfermetats que no existien. p.ex. VIH.
• És més barat enlairar varies tones per fer un viatge que anar en tren.
• És més car un disc en format digial que físic.
• La tecnologia segueix ajudant a matar més i millor.
• Més de la meitat de la població està preparada per a la crisi de recursos, perquè la viuen.
• Malbaratem petroli ineficientment per a moure'ns.
• Estar tot el dia enganxat a una màquina i a un portal era de japos acabats i ara és popular.
• Fa anys que no em trobo cap marieta mentre que els mosquits encara em donen petons de bona nit.
• El capital liberalitzat esclavitza. La globalització iguala per sota i qui no ho veiés era ingenu.
• Per a massa, correlació encara implica causalitat.
• És tracta millor a potencials clients nous que als clients existents.
• La riquesa segueix concentrant-se.
• L'educació no s'estén. No cal que sigui universal, però al menys planetària.
• Se segueix dedicant massa temps al circ. p.ex.futbol, xafarderisme, moda.
• L'accés al mercat és global, però les condicions de producció particulars.
• Domina la por. És te por a confiar.

• L'Obama te un Nobel, aquest blog no.

Fairphone, tampoc tant just.

Fa només unes dècades, al veure's que la natura sola no pot reposar-se a la nostra degradació creixent, el concepte de la sostenibilitat s'ha començat a inculcar

Aquest és un nou valor, del que ja està bé que se'n tregui profit. I el marketing és expert en explotar les debilitats dels individus.

Virtualment tots els mòbils necessiten coltan i altres matèries poc comuns per a la seva fabricació i que s'extreuen en condicions molt qüestionables. Per complementar el quadre, és produeixen sota unes condicions que de vegades s'acosten a l'esclavatge modern, laboral i ecològicament.

A través de kickstarter va aparèixer el Fairphone, amb la promesa d'una fabricació local amb materials extrets "responsablement". La qüestió de la fabricació va caure enseguida i va passar a la Xina sota el pre-text final dels costos, que segons ells son els següents:

Cada unitat del FP2 es ven a 437,50 € -impost a part-. Fabricar el telf segons ells costa 273€ -el Xiaomi Mi4 de millors característiques val 168'60€-. Per tant està clar que qui compra aquest telf. no és per una qüestió de preu.

El que vull destacar com a greu és que venen un producte a 4x el preu de mercat, però contribueixen al dumping medi ambiental i de condicions laborals al subcontractar la fabricació a la Xina. Hi ha més països fabricants de tecnologia que controlen aquests processos i van al top negatiu (!).

Al marge d'això son una empresa molt poc professional que ni respon als correus i entrega els telf amb més de 2 mesos d'endarreriment.

Per concloure, és una companyia que en totes les fotos apareixen molt moderns, però es demostren molt ineficients en tots els aspectes d'un negoci, excepte en ser el únic amb una oferta per als qui la consciència els demanda sentir-se més tranquils.

Aplaudeixo la seva iniciativa i els vaig donar suport, però espero que enseguida apareguin empreses més serioses que competeixin en aquest nínxol,


PD: promocionen un telf que duri 5 anys mentre que el meu anterior me n'ha durat 6 i encara va bé.

Migas a la "Huercal" freestyle

Les herències no sempre son obligacions fiscals, trossos d'ADN o funcions de classes abstractes.., de vegades, simplement molen (!). Ja fa uns anys vaig rebre el testimoni de fer migas de la meva yaya María, dels "de cara" de Huercal de tota la vida.

Com la millor manera per a l'aprenentatge és la pràctica, compartiré el procés (el resultat ja ens el vam cruspir !!).

Teories segurament falses (IV)

Estem instanciats en una dualitat "cos-ment", que s'interrelaciona constanment. La comunicació d'una sobre l'altra es limita a funciones molt primàries. P.ex. fer esport és la única manera coneguda de dir al cos que destini recursos a les cames per a donar-nos la capacitat que necessitem per una fita concreta. 

Que es trenquin unes fibres per a tornar a reconstruir-les, reforçades, no és la manera més òptima d'utilitzar els recursos, per tant hi ha d'haver la manera d'explicar-li al cos el que volem i que ell ho proporcioni sense tenir al càstig físic com a mitjancer.

-.

Al jocs de rol clàssics, els atributs dels personatges venen donats per unes tirades de daus que donen aleatòriament unes potencialitats que després el jugador pot distribuir com prefereixi. 

D'una manera similar la nostra consciència també ho fa amb nosaltres. Si bé tots voldríem ser guapos/es, forts/es, triomfadors/es -i tenir un blog-, d'alguna manera creiem, que donades les possibilitats, no podríem tenir els atributs millors distribuïts, i això és perquè el repartiment l'hem fet nosaltres. 

Amb aquesta premissa es pot aplicar a posteriori un sistema de bonus/malus p.ex. ser més alt, envellir poc, ser ric, destacar en certs aspectes vs. ser part d'una minoria, malalties, temps de vida etc.

-.

La mèdula espinal és l'encarregada de gestionar les comunicacions entre el cervell i el cos, i com tots els canals de comunicació, te un ample de banda determinat. Gràcies a la compressió podem enviar més informació pel mateix ample de banda si els dos extrems l'aprenen.  

El camí a fer millor una tasca passa per la repetició. El primer dia que agafem un instrument, o conduïm necessitem tota la concentració. A mida que practiquem el sistema nerviós aprèn com codificar, ponderar i optimitzar les ordres i ja no saturem l'ample de banda de la mèdula. Per això la pràctica és el mode de millorar per ara, i també per això respirem i ens batega el cor tant bé!

-.

L'ordre només existeix en el mon de les idees. El mon real però no és ni lògic, ni ordenat, sinó una superposició de moviments. 

El propi equilibri aparent de les galàxies i els distints camps d'influència no és més que la casualitat de que totes les interaccions dels àtoms que les formen se senten còmodes tal com estan fins ara. Un dia pot ser que aquesta estabilitat es desmunti, i tocarà ballar una nova dança. I així virtualment tot. 

La il·lusió d'ordre que sentim és l'acomodació del caos. Tal i com el soroll blanc és una consecució de nombres totalment aleatoris que dona com a resultat un senyal aparentment constant; vivim sobre d'una acumulació de caos tant ingent que s'acaba convertint en un sòlid ordre de tants elements que hi ha en l'equació. 

..I val més la pena viure l'equació que tractar de resoldre-la  .-)  !

Alguns links d'interès

• Quan vols començar a conèixer un grup, o ets en les trinxeres d'una botiga de discos i t'entra el dubte sobre per quin decidir-te, rate your music és el colega expert que no tens a ma. A sobre el criteri de les valoracions acostuma a encaixar (no som tant diferents com creiem!). Per a cerques exclusivament metàl·liques, bnr metal, un clàssic!

• Caminar entre la natura és un plaer d'aquest que mai agraïm prou. Tirant de wikiloc podem trobar noves rutes i excuses, ..com si en calgués cap per gaudir d'una bona passejada!!!

• La inèrcia rutinaria evita la innovació, per a permetre'ns algun regal en format culinari, o per a subsistir d'una manera més digne amb els ingredients de que disposem al rebost, super cook (en anglès) et dona receptes a partir del que tinguis a l'abast. També pots posar ingredients perillosos a la llista negra (p.ex. el colinabo). Nyamiiii. 

• Fer sortides mola i quants més, sovint també millor. Passar comptes és un pal. Amb settle up ("app" pel telf, en català) queda clar qui va pagant què, i no cal que sigui un matat que ho registri tot, pots convidar a varis al "grup" i cadascú va posant lo seu. És simple, clara i completa i permet centrar-se en coses més divertides.

• M'agraden les històries curtes, concises i lliures. A esto es puro cuento n'hi ha unes quantes, de qualitat i en castellà. Una que em va encantar, de regal.

• Si voleu saber com se sent un humà convivint amb un ego secretament obsessionat en transcendir, en aquesta web satisfareu totes aquelles necessitats intel·lectuals sofistes que no son tals  .-PPP

Teoria general i incompleta de l'existència

L'humà no és racional sinó racionalitzador. Aquesta és una de les estratègies preferides pel nostre cervell per a sentir-se més tranquil davant del caos, que és la força que impera en l'equilibri que vivim. 

L'estat de l'art de les teories, és la teoria M, o teoria del "tot". Com ara anem a per l'encara més "tot", toca passar de lletra i li poso la següent, teoria n, però en minúscules, d'n-èssima racionalització.

M'estalvio el fer una gran intro sobre el tema dimensions, a canvi suggereixo intensament veure "10th dimension" (part 1 i part 2, 12min). Aquest 2on vídeo del Carl Sagan el considero més imprescindible per a poder seguir:

Introdueix un concepte molt important i és que en una dimensió s'hi pot projectar la posterior o posteriors. Però aquesta projecció bàsicament s'ha de regir per les limitacions de l'espai dimensional que habita. Com també es descriu en el mite de la caverna, tota dimensió podria ser la projecció de dimensions superiors.

El que en una dimensió semblen objectes separats, pot ser que en una altra formin part del mateix; p.ex. el primer contacte de la poma amb flatland, en 2d son quatre superfícies, mentre que en 3d és un sol objecte. En el nostre mon també passa, algunes espècies de bolets poden cobrir varis kms^2, però pel subsòl estan connectats, encara que veiem un bolet a quilòmetres de l'altre, en realitat son el mateix ésser viu, però la secció que en fa la superfície i els límits de la nostra percepció fan que ens semblin dues creacions distintes.

Agafant una idea semblant com a metàfora, imaginem que la existència està organitzada per estrats, o capes. Cada estrat representa una dimensió. No com les dimensions acadèmiques dels vídeos, sinó en un sentit molt més ampli, tant que no som capaços ni d'imaginar-ho. Podria existir un hipotètic arbre, les arrels del qual creuessin varies d'aquestes capes. Inclús, com passa amb les arrels, es podrien ramificar, de manera que el que en un estrat n'és clarament una, en algun posterior derivin en dues o més.

Nosaltres estaríem habitant l'estrat més allunyant de la superfície on arriben aquestes arrels. I des d'aquesta perspectiva cadascuna d'elles, de nosaltres, semblem una entitat individual, tot i que més a dalt ens unim en algun conflent a aquest riu de sabia comú.

pausa...

Els mecanismes que ens fan relacionar amb aquesta jerarquia d'existència son essencialment l'amor i la por. A partir d'aquí tots els derivats, misericòrdia, amistat, servei, solidaritat o odi, incomprensió, avarícia, rancor, etc.

Regint-nos per la bondat, reforcem el nostre vincle, i anem "decreixent" cap a l'origen. Al anar pujant, eventualment anirem passant per diferents estrats, com els que habiten el que podem englobar com ànimes, i fins i tot l'origen de les que en son projecció. Si per al contrari, ens regim per la negativitat correm el risc d'afeblir tant la nostre vinculació, que podríem arribar a desconnectar-nos i quedar perduts.

Segons la teoria de cordes (moolt simplificadament, i quasi inventant-me el que no se), hi ha un punt comú (seria la 10ª dimensió del vídeo) d'on pengen totes les partícules de l'Univers, propi i aliè, i que ens conformen. Aquestes partícules el que fan es vibrar, perquè com diu la quàntica, tot son i som ones. Els dos moviments de suma i de resta (amor/por) el que fan és portar les vibracions cap a l'harmonia o la dis-harmonia.

Estant tots connectats, com estem, quan pensem en algú li enviem un senyal -ping-. De vegades propicia que casualment ens comuniquem. Altres ens torna un xiulet de bon o mal feeling. O simplement quan ens trobem amb algú, només concentrant-nos-hi li cridem l'atenció i ens mira.

Aquesta capacitat de sentir els fluxos cal entrenar-la, o al menys voler-la escoltar. De la mateixa manera que poques filigranes podem fer amb els dits dels peus, la nostra capacitat per sentir es pot atrofiar, i ens perdrem la sensació màgica de sentir el pessigolleig harmoniós quan encertem (i que vaig tenir quan parlava d'aquesta idea..!). O fins i tot algun sr. calfred quan el missatge és més clar.

..Si amb tant poques dimensions com tenim, tot ja és prou descontrol, anar a per més pot ser un bon lío.. Però si totes aquestes coses meravelloses ja passen en el subsòl, el que es deu sentir per les branques ha de ser sublim!!!

Conclusió per als creients en la teoria, tots som un i ens hem d'estimar.

Satèl·lit a l'oblit

Era tot vivacitat, tanta que competia amb els estels fugaços per l'espurna més brillant, càlida, efímera i sincera. Ser acotxat en la seva estel·la era habitar la fantasia que encara arrossega un somni als llimbs del despertar.

Vivia una dolçor capaç d'interrompre la hibernació. En cada expressió projectava l'energia de tota una primavera. Tota ella era cor, un cor desproporcionat al cos celestial, un cor obert de bat a bat, un cor sense límits ni normes, massa permeable i acollidor.

Era la seva pròpia lluna i el seu propi sol, i seguint la terra, es va pondre rere les muntanyes. No va tornar a reeixir de les valls. Confosa, va convences que viuria de nit, si això era viure.

Malgrat ser om coneixedor que es tornarà a donar, aquest és l'últim cop que es recorda que Venus es creués amb el Sol.