Ja he donat el pas a tenir un domini propi. De moment, començaré amb un .cat. El que m'agradaria es agafar un .es i un .com i fer el blog multi-lingüe -amb el futimer d'entrades/any hauria de ser assequible-, i potser, així, l'avast del que publico es multiplicaria fins a ..n? -resultant en aquestes n visites mensuals-. Poc a poc i bona lletra -blogger no te comic sans?!-.
El que m'ha xocat, és el fet que un .cat és al voltant del triple de car que un .com i un .es -mirat en varis registradors-. Investigant una mica, resulta que el .cat és un tipus de domini especial -gTLD-, com ho son els .info, .biz, etc. tot i que aquests sí tenen els preus comuns.
En el forum de la fundació .cat, -on l'últim missatge te 6 mesos, i en la primera pàgina n'hi ha de 2006 encara..!- algú que sembla entendre'n una mica mostra la poca lógica a nivell de costos de l'elevat preu, i ara en son ja 50k, ~1,25M.d'€ bruts. Jo afegiria que tampoc te lógica a nivell estratègic.
Bé que sapigueu que a partir d'ara l'adreça bona és www.reflexionsital.cat!
Actualització 23-10-2013. Per fi preus normals.
4/4/11
Influència asimptòtica universal
Simplificant, una asímptota, és una funció que tendeix a retornar 0 a l'infinit, però fins que no s'hi arriba, sempre dona un valor.
Jo crec que en l'Univers -i en el que hi hagi més enllà- estem tots interconnectats, no només a nivell d'individus, sinó com a un TOT, d'una manera semblant a com ho està el nostre cos i les cèl·lules que el conformen. Totes les parts d'aquest "tot" interactuem les unes amb les altres, i cadascuna de les nostres accions obliga a renovar l'estat d'equilibris instant a instant.
Cada moviment que fem, deriva en un re-càlcul de l'estatus d'aquesta meta-malla de la que en formem part, afectant fins al més llunyà dels nodes.
Potser l'aleteig d'una papallona no sempre serà crucial per a resguardar l'Univers tal i com li passa a en Rincewind, però sí hem de tenir en compte l'abast de tot el que fem, doncs els ecos sempre retornen -unes vegades més tènues d'altres més violents-. Ajudar o no a algú, treballar amb més o menys qualitat, fer valer la nostra voluntat etc. el que fem serà en el que ens convertirem, i part del que ens anem trobant més endavant. En tot moment som una part amb poder en el sistema.
Aquest és l'egoisme ben entès, en que el bé dels altres repercuteix en el propi.
Jo crec que en l'Univers -i en el que hi hagi més enllà- estem tots interconnectats, no només a nivell d'individus, sinó com a un TOT, d'una manera semblant a com ho està el nostre cos i les cèl·lules que el conformen. Totes les parts d'aquest "tot" interactuem les unes amb les altres, i cadascuna de les nostres accions obliga a renovar l'estat d'equilibris instant a instant.
Cada moviment que fem, deriva en un re-càlcul de l'estatus d'aquesta meta-malla de la que en formem part, afectant fins al més llunyà dels nodes.
Potser l'aleteig d'una papallona no sempre serà crucial per a resguardar l'Univers tal i com li passa a en Rincewind, però sí hem de tenir en compte l'abast de tot el que fem, doncs els ecos sempre retornen -unes vegades més tènues d'altres més violents-. Ajudar o no a algú, treballar amb més o menys qualitat, fer valer la nostra voluntat etc. el que fem serà en el que ens convertirem, i part del que ens anem trobant més endavant. En tot moment som una part amb poder en el sistema.
Aquest és l'egoisme ben entès, en que el bé dels altres repercuteix en el propi.
12/2/11
Entrenament en segon pla
Si algú s'ha posat mai per exemple a aprendre a tocar un instrument, sabrà que l'únic camí és la pràctica, la constància, la repetició.. hi ha una llavor de genialitat, però el que la fa créixer son les hores de dedicació.
Amb el que ens costa l'aprenentatge, que ens tirem tota la vida buscant la sortida d'un meta-laberint, algú amb privilegis d'administrador s'encarrega d'aprofitar els recursos mentals que deixem lliures sobretot mentre dormim, i es comença a divertir amb els ingredients que troba -la majoria recents, que son més a la vista- enfrontant-nos a situacions més o menys surrealistes. Si tenim el bonus de la febre, la realitat a la que anem augmenta en intensitat -jo només recordo tres somnis, tots febrils-.
Sovint ens trobem en situacions crítiques, ja sigui a nivell de respondre davant individus, supervivència, dialèctica, situacions violentes etc. la teoria -inventada- és que vivint-les abans amb aquest entrenament, podrem actuar millor i corregir alguns instints, si mai tenen lloc. Llavors, els bons somnis sempre haurien de ser sobre moments crítics, ja que és llavors quan hem d'estar preparats per fer més cas a l'aprenentatge que a la reacció per defecte.
Us deixo amb una transcripció directa al mòbil -enseguida es nota- d'un somni que vaig tenir la nit del 11 de Setembre de l'any passat. És totalment prescindible. De la següent nit em vaig despertar de cap per avall, amb el cap on van els peus!!, mai m'havia passat ni m'ha tornat a passar...
Aprofito que surt el tema, si mai podeu adonar-vos-en que esteu en un somni és una paranoia parar-se a llegir els papers que et trobes, els cartells des carrers. Alguns els he recordat i després els he buscat, amb poc èxit, clar. També és curiós com els pots guanyar, si penses "ha de ser un somni" llavors s'acaba la partida. Un consell per a recordar-los, al despertar, no moure's i re-viure'l, apreciar els detalls, matisos i sensacions que ens ha transmès, després, sense perdre temps, escriure'l.
Amb el que ens costa l'aprenentatge, que ens tirem tota la vida buscant la sortida d'un meta-laberint, algú amb privilegis d'administrador s'encarrega d'aprofitar els recursos mentals que deixem lliures sobretot mentre dormim, i es comença a divertir amb els ingredients que troba -la majoria recents, que son més a la vista- enfrontant-nos a situacions més o menys surrealistes. Si tenim el bonus de la febre, la realitat a la que anem augmenta en intensitat -jo només recordo tres somnis, tots febrils-.
Sovint ens trobem en situacions crítiques, ja sigui a nivell de respondre davant individus, supervivència, dialèctica, situacions violentes etc. la teoria -inventada- és que vivint-les abans amb aquest entrenament, podrem actuar millor i corregir alguns instints, si mai tenen lloc. Llavors, els bons somnis sempre haurien de ser sobre moments crítics, ja que és llavors quan hem d'estar preparats per fer més cas a l'aprenentatge que a la reacció per defecte.
Us deixo amb una transcripció directa al mòbil -enseguida es nota- d'un somni que vaig tenir la nit del 11 de Setembre de l'any passat. És totalment prescindible. De la següent nit em vaig despertar de cap per avall, amb el cap on van els peus!!, mai m'havia passat ni m'ha tornat a passar...
Aprofito que surt el tema, si mai podeu adonar-vos-en que esteu en un somni és una paranoia parar-se a llegir els papers que et trobes, els cartells des carrers. Alguns els he recordat i després els he buscat, amb poc èxit, clar. També és curiós com els pots guanyar, si penses "ha de ser un somni" llavors s'acaba la partida. Un consell per a recordar-los, al despertar, no moure's i re-viure'l, apreciar els detalls, matisos i sensacions que ens ha transmès, després, sense perdre temps, escriure'l.
18/12/10
Arriba la democracia de la opinió a internet
Bé, ja fa un temps que google SideWiki funciona, però segueix sent una eina força desconeguda. Bàsicament és tracta d'un sistema que funciona paral·lelament a totes les webs, gestionat per google -és a dir deslligat totalment dels propietaris dels llocs-, que ens permet posar comentaris i valorar els comentaris d'altres visitants.
En el video ho promocionen com a un afegit 2.0 per a completar les informacions de les webs. El que més valoro del servei és la possibilitat de que una opinió real queda lligada a la web i és el públic qui li dona o treu valor, com si tots els establiments a l'entrada tinguessin un suro inmanipulable pel gerent en que els visitants hi deixessin les seves impresions o poguessin destacar-ne les que més els agraden d'anteriors visitants.
És a dir, de popularitzar-se l'eina, a una botiga que dona un mal servei li serà difícil treure's de sobre la reputació negativa sense millorar la satisfacció del client, i el mateix succeeix amb llocs on esborren els comentaris que no els son favorables, o on s'informa de manera ofensivament interessada etc... L'evolució del boca-orella pot passar per aquí.
Trobo a faltar poder posar si un comentari es positiu o negatiu per a que afecti a coses com el pagerank en les cerques, disminueixi les visualitzacions dels seus anuncis -o siguin més cars, cotització de reputacions?-. Imagino que google ja te algorismes que entenen el sentit de les crítiques -positives o negatives- però els feedbacks no sempre son tant explícits.
Intruccions oficials per a fer-lo anar amb internet explorer, firefox i d'altres navegadors, extensió per a chrome.
En el video ho promocionen com a un afegit 2.0 per a completar les informacions de les webs. El que més valoro del servei és la possibilitat de que una opinió real queda lligada a la web i és el públic qui li dona o treu valor, com si tots els establiments a l'entrada tinguessin un suro inmanipulable pel gerent en que els visitants hi deixessin les seves impresions o poguessin destacar-ne les que més els agraden d'anteriors visitants.
És a dir, de popularitzar-se l'eina, a una botiga que dona un mal servei li serà difícil treure's de sobre la reputació negativa sense millorar la satisfacció del client, i el mateix succeeix amb llocs on esborren els comentaris que no els son favorables, o on s'informa de manera ofensivament interessada etc... L'evolució del boca-orella pot passar per aquí.
Trobo a faltar poder posar si un comentari es positiu o negatiu per a que afecti a coses com el pagerank en les cerques, disminueixi les visualitzacions dels seus anuncis -o siguin més cars, cotització de reputacions?-. Imagino que google ja te algorismes que entenen el sentit de les crítiques -positives o negatives- però els feedbacks no sempre son tant explícits.
Intruccions oficials per a fer-lo anar amb internet explorer, firefox i d'altres navegadors, extensió per a chrome.
8/12/10
The priest is back!!! (and won't never ever be again..?)
Ahir, me'n vaig assabentar que el meu grup preferit de sempre -tinc varis predilectes, però no "de sempre"-, Judas Priest, després de quasi 40 anys, van anunciar que l'any vinent plegaven.
De les cinc vegades que els he vist -a primera fila totes, com les bones groupies- em quedo amb la gira de comiat del Ripper, que substituïa a l'insubstituible Rob Halford -aka Metal God- a la sala razzmatazz i el concert al palau d'esports de Badalona presentant el Angel of Retribution.
Mantinc l'esperança que treguin algun disc o quelcom abans de l'adeu final, i sobretot que no es despedeixin en festivals d'estiu, que facin una gira en condicions!
Com extraordinari grup de música que son, us deixo unes quantes cançons en ordre cronològic, que per mi defineixen al grup millor que qualsevol monogràfic de 50 pàgs.
Actualització: 2 d'agost, Pavelló Olimpic Badalona: Saxon, Motörhead i Judas Priest!
Actualització: ja van anunciar que treuran nou disc i faran concert de tant en tant (es veia a venir)
De les cinc vegades que els he vist -a primera fila totes, com les bones groupies- em quedo amb la gira de comiat del Ripper, que substituïa a l'insubstituible Rob Halford -aka Metal God- a la sala razzmatazz i el concert al palau d'esports de Badalona presentant el Angel of Retribution.
Mantinc l'esperança que treguin algun disc o quelcom abans de l'adeu final, i sobretot que no es despedeixin en festivals d'estiu, que facin una gira en condicions!
Com extraordinari grup de música que son, us deixo unes quantes cançons en ordre cronològic, que per mi defineixen al grup millor que qualsevol monogràfic de 50 pàgs.
Actualització: 2 d'agost, Pavelló Olimpic Badalona: Saxon, Motörhead i Judas Priest!
Actualització: ja van anunciar que treuran nou disc i faran concert de tant en tant (es veia a venir)
25/9/10
La gran mentida dels bancs centrals
A través d'un comentari d'un blog que sempre recomano, he arribat a un documental revelador, The Money Masters. Per a veure'l: 1a part, 2a part.
Te com a protagonistes als moneychangers, i com han exercit la seva influència en el decurs de la història recent de la humanitat -imperi romà - 1850's fins l'actualitat-. Posa de manifesta la perversa trampa del deute, i com aquest converteix en titelles a les nacions, dominant els seus cicles econòmics i fins i tot conflictes -guerres-, sempre per al seu insaciable apetit.
M'ha obert els ulls doncs no sabia que els bancs centrals, o al menys la Fed -el banc de tots, $$- eren privats, si independents, però no d'aquest mode tan anti-natural. La seva constitució també és impresionant, amb el 20% que posava l'estat en efectiu, la resta d'inversors el demanaven en préstec al propi banc per a posar la seva participació!
El documental data de 1996 i a part de fer un repàs essencial a la història econòmica mundial, preveu la situació en que ara ens trobem, i el que és millor, proposa una solució -!- des del prisma dels eeuu:
Deixar d'emetre deute, en el seu lloc emetre una nova moneda lliure de deute. Amb aquests nous bitllets pagar el deute -comprar bons-. Per a controlar la inflació durant el procés fer augmentar el mínim de reserves dels bancs proporcionalment, que es podrà fer per l'augment de nova moneda circulant. Aquest procés finalitzaria quan ja no hi hagués deute, i ja no es permetria la banca amb reserva fraccionaria -capitalitzats al 100%-. Després, abolir la FED, i sortir del FMI. Al no tenir deute, podrien baixar els impostos.
A partir del sanejament, s'incrementaria el flux en circulació en un rati equivalent al creixement de la població i a un index del cost de la vida.
Cal una profunda reflexió, a priori des del meu profund desconeixement d'economia, sembla millor emetre moneda directament que no deute -tots surten del "no res", la confiança- al que li has de pagar interessos per a que la emetin uns tercers, que a sobre la replicaran.
Aquest vídeo es un regal a l'entendiment i després de veure'l trobo el seu visionat bàsic i imprescindible. Ajuda a treure lleganyes.
Al valent que s'hi posi, li caldrà algun bon amulet que el protegeixi d'extranys accidents, ja se sap com va això dels poders fàctics...
5/9/10
Anti-optimització nipona
Ja fa un temps se'm va creuar la qüestió de com s'organitzen els simbols japonesos -kanji-? Al ser cada kanji el propi concepte -fins que no es posen en context poden voler dir coses diferents!-, enlloc de ser descomposable per lletres o síl·labes a les que se'ls pot otorgar un ordre.
Resulta que en l'aprenentatge dels kanjis, a part del significat, s'hi inclou la propia escritura, no és només important el resultat final, sinó que s'ha d'aconseguir seguint un ordre determinat, doncs és així com s'organitzen, per nombre de traços, i per als que tenen el mateix nombre, segons l'ordre en que es fan.
Tenint en compte que n'existeixen més de 10.000 -un professor de litaratura en pot coneixer set mil-, dominar-los requereix un esforç que no assumeixen altres cultures.
Altres coses que m'han cridat l'atenció:
- els kanjis son importats de la Xina, però no per la rel·lació del símbol/concepte, sinó pel seu só -enginyeria inversa a lo bèstia-. Amb algunes excepcions com foc (火).
- en japonés, les paraules es poden escriure o bé amb kanjis, o bé en hiragana -on els símbols son síl·labes- que es va utilitzar per crear noves paraules durant l'aïllament de Japó, o en katakana, semblant al hiragana però utilitzat sobretot per paraules estrangeres -Espanya és Supein, França és Furansu, killer és kira, street fighter, [esturitu faitah]!!!-. Tres maneres de dir el mateix, sense comptar el rōmaji, que és el nostre alfabet!.
- el ministeri d'educació va publicar una llista amb els 1.945 kanjis "bàsics", y en quin curs s'han d'aprendre, 1006 fins a 6e de primaria.
Realment tot semblen impediments, potser els ajuda a desenvolupar-se més en algun aspecte, però dona la impresió de ser poc òptim.
5/8/10
Tamago 8 1/2
Acabo de veure 8 i 1/2, una peli de Fellini q tenia pendent de feia temps. Una espècie de meta-pel·lícula amb força mala llet i sobretot una auto-crítica envejable.
El que volia però, és, introduïr una victoria culinaria de la que crec que en vam disfrutar 8 -i un va repetir, el mig-. Un ou ferrat d'astruç!
PD: us quedarà millor si el podeu fer en fogons.
31/7/10
Esdevenint una mica més lliure
El fil conductor de la nostra vida és el temps, una constant -obviant canvis de gravetat, i d'altres coses quàntiques- que ens permet avançar, pagant un preu, clar -o varis p.ex. no poder tirar enrere-.
És normal que a base d'anar convivint-hi -amb el temps- ens vagi influenciant, també passa amb la gent. Igual de normal +o- és oferir-hi una certa resistència, com a tants d'altres canvis imposats.
Hi ha molts factors que exterioritzen aquests canvis, ens surten dents, cauen, tornen a sortir i tornen a caure; ens surt cabell, ens surt barba, se'ns emblanquinen, sens cauen; gategem, ens posem d'empeus, correm [..] comencem a demanar que ens ajudin a aixecar-nos..
El cas és que la part més dèbil i superficial de mi mateix va convèncer a la resta d'intentar pal·liar alguns d'aquests efectes, fa poc però, vaig posar-hi fi. Vaig tenir una sensació semblant a la de quan vaig deixar la meva anterior feina, feia molt que ho tenia decidit, però la inèrcia i d'altres factors em retenien, quan va arribar el moment fer-ho efectiu va ser un èxtasi.
De moment segueixo estant content de la meva decisió, de fet, força content!
Salutacions a trenc d'alba des del cim del Fujisan!!*
*la imatge no correspon amb la data de publicació
27/6/10
Mens sana in non corpore
Aquesta entrada ve provocada per un possible projecte en el que hi participaré.
Potser el preu -més car- que s'ha de pagar quan som éssers èters i volem -o ens cal, o etc..- fer uns cicles humans és el fet de tenir que entaforar-nos unes feixugues malles de carn, inflades amb tot tipus de líquids -com els filets barats que treuen bombolles al cuinar-los-. I no només això, se'ns dota d'uns instints que ens condicionen la voluntat i se'ns priva dels nostres coneixements previs -aquest tema per un altre dia-.Totes aquestes condicions son ben bé dignes d'una perversió inhumana, segurament divina.I és que crear un vincle de simbiosi entre l'entitat original, l'anima, la que aporta el potencial i la singularitat, amb un cos que ni tan sols és autònom ha de sortir per força d'una ment recargolada.Se'ns empresona en un cos d'estructura inamovible i preconcebuda -herència-, a la que li hem de fer nosaltres mateixos el manteniment, i com a acte de bondat sense precedents se'ns permet acondicionar algunes de les seves cel·les, això sí, sense pretendre escollir res fora del catàleg d'ikea-humà, sota pena d'imprevisibles efectes secundaris.És normal, veient-ho així que gran part dels esforços es dediquin a que, un cop escapem d'aquest cos, no tinguem que tornar-hi -per bé-, segurament deu ser part del divertimento. Realment te que entretindre molt a les teixidores -o qui sigui- contemplar com ens auto-imposem diverses regles a través de les religions o conviccions socials vàries en aquest sentit -així qui necessita culebrons no?-.
La sinòpsi d'aquest proj. és un individu que esdevé conscient de que és el seu cos la fortalesa que el priva de contemplar la llum de l'autentica llibertat, i decideix devilitar tot el possible aquesta fortalesa -fins on ell ha comprovat, si la destrueix, "ell" també és destruït- a través de la tortura física -la tortura mental no l'ha abandonat des de que va fer les reflexions oportunes-. Preten obrir-hi una escletxa a través de la qual sentir la calor de l'autèntica existència i ni tan sols ell sap què més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)