Peticions per a rebre millor informació

La realitat no existeix, sinó que la entem com ens la expliquen els sentits, la raó, les creences o els mitjans de comunicació.


Per la seva responsabilitat, aquest creadors de realitat, s'haurien de fer plantejaments com:

Poder-se subscriure a "fets".

Com només és real el que veiem, posar o treure el focus d'un fet noticiable és un poder que hauria d'estar al nostre abast.

És comú que aparegui una noticia que ens crida l'atenció. Si posteriorment deixa de tenir interès per criteris editorials, ja no se li fa seguiment i queda en l'oblit.

S'haurien de poder marcar fets d'interès i rebre'n les diferents actualitzacions... O ho farà la IA !!

Seguiment de preguntes respostes

Quan es fa una entrevista o debat, i a polítics encara més, hi ha preguntes interessants i incòmodes que s'esquiven. Sovint, ni re-preguntar és suficientment eficaç. 

Tampoc és estrany trobar-se en que es diuen falsedats que queden sense rebatre.

Un sistema simplista, superposar en temps real una mini estadística que anés contant quantes preguntes no s'han respost i quantes falsedats s'han dit podria ser molt útil per apujar el nivell de qualitat dels continguts i recuperar una mica la fe.

No promocionar xarxes privades i privatives

Sembla mentida que un servei públic estigui fent publicitat continuadament de Tuiter, X, Facebook, Instagram o tik tok i forci als espectadors a registrar-se i seguir-los havent-hi solucions obertes, és a dir, també públiques.

Forçar capacitat d'opinar a tot internet

Google ja ho va tractar de fer amb side-wiki. Cal una capa per damunt les aplicacions, xarxes, webs que permeti als usuaris opinar i donar context, p.ex. quan es difonen falsedats, quan respon a interessos ocults, quan son estafes o promocionen actituds negligents.

Això per començar..

Alguns casos d'ús de la IA

Abans de dominar l'existencia i convertir definitivament als humans en "dumb terminals", fruit de tants "smart devices", ens anirà proporcionant encara una sèrie de serveis;

-.

Eventualment una part important del transport es farà de manera autònoma i òptima via IA. Els qui paguin seran als que els cediran el pas i tindran els semàfors en verd. La resta a veure anuncis mentre esperes l'embús.

Si ets super usuari podràs anar caminant com Moisès.

-.

Com a especia superior, ya que ens podrán entendre a nosaltres, també podrán desenvolupar un enteniment amb diferents animals i encara que de manera bàsica també amb certa vegetació.

Podrem ser esclaus dels gats d'una manera més natural, o negociar amb coloms la seva transigència. 

-.

Abans de pretesament acabar fent tota la feina per a nosaltres, els serà més senzill aprendre a valorar com estem rendint nosaltres. Als llocs de treball hi haurà IA per a simplement saber si estem treballant i estimar la nostra productivitat. Serà la jefa d'alguns abans d'arribar a ser-ho de tots. 

Sempre ha estat més fàcil fer treballar a d'altres, i encara trigarà a canviar..

 -.

Sent una de les especialitats trobar patrons, mitjançant paràmetres que desconeixem podria esbrinar el sexe dels fills en l'embaràs. I les més agosarades la data aprox. de mort natural prevista.

-.

On son les claus??? (potser ja no ens caldran..)

 -.

creat per IA, clar..

L'últim que potser podrem apreciar -i que considerar servei, o no, entrarà en els dominis de la filosofía-, serà veure-la convertida en la deïtat, que donará pas a la següent evolució humana; de la basada en el carboni a una d'etèrea.

Potser aleshores, serà quan aquest blog sigui reconegut..

El motor del nostre mon humà

El sistema en que vivim  

És al·lucinant com funciona el mon; unes normes relativament bàsiques aplicades a "la existència". No sobta gens que, enlloc de a la casualitat, el seu origen s'hagi atribuït a entitats superiors.

Som en un sistema en que tot col·lisiona constantment, des dels àtoms a unes pedres gegants que volten salvatge i ordenadament per incomptables galàxies. Un re-equilibri incessant del caos enmig del qual la vida va obrint-se pas.

Aquest univers més físic, és regit per una convergència de forces, de la quàntica més anti-newtoniana, a l'astrofísica, la gravetat espai-temps, els ecosistemes etc., però n'hi ha una que es demostra potentíssima, que és la perpetuació de l'espècie.

Ritus perpetuadors

Hi ha molts exemples al·lucinants; dels cargols que no només son independents per portar la casa al damunt, a la polivalència del peix pallasso, passant per altres solucions al límit del darwinisme. Nosaltres, com a humans, també tenim les nostres coses, i per ser el centre de l'univers les hem arribat a normalitzar.

Per molta evolució que portem a sobre, el relacionat amb la reproducció, o la seva pràctica, segueix movent el món. Si bé han aparegut contra-poders potents com el heavy metal o els videojocs, no podem negar que el sexe es un dels vectors de major tracció humana. 

Aquest ritual d'origen animal, paleolític a tot estirar, per molt avançats que ens creguem, encara és el que perdura majoritariament. I és que al ser la perpetuació de l'espècie el major dels nostres objectius, el disseny de tot plegat és fucking (picada d'ullet) excellent, que dirien aquells.

La base, original si més no, seria que la femella ha de seleccionar un mascle que pugui ser capaç de la procreació i el manteniment familiar, almenys fins la següent generació. La selecció ha de ser acurada, perquè implica vora un any d'embaràs i demés inhabilitacions, més la posterior cura dels infants. El mascle d'altra banda, només s'ha de preocupar de donar tantes mostres d'adn com sigui possible. 

D'entrada, tot això funciona mitjançant una interfície impressionant, que arrenca quan es compleixen certes condicions; per una banda s'obre un pany i per l'altra es genera una clau. La combinació, si esdevé, va acompanyada d'una alta dosi de plaer, que, donant-se una sèrie de caramboles, obre les portes a la següent generació. En el cas humà, no hi ha època de zel, per tant, qualsevol moment pot ser bo per pensar en assolir el nostre objectiu vital.

Diferents propòsits

A mesura que ha avançat la tècnica, han anat canviant les normes d'aquest ritual; fins al límit que, de tota l'equació, ens podem quedar amb la part que vulguem, posant davant el desig personal al de la espècie; 

Podem optar pel tan plaent premi de la pràctica, havent-hi tot de mètodes anticonceptius al nostre abast. Si el gènere de l'altra part no correspon al que la biologia tenia previst, aquests ni caldran. Tenim pastilles que empenyen la biologia cap amunt si alguna cosa fallés i tot.

Si d'altra banda, cerquem la vessant de la supervivència de la humanitat, existeix la reproducció in vitro, ventres de lloguer, l'adopció, diferents formes de comunitats i algun dia la clonació segurament sigui una opció.

 

Tot i que les normes de la supervivència han canviat substancialment, el patró original és tan potent, que ens agradi o no ens condiciona. És una força que impregna la societat, i ens porta a conductes en que la influència d'aquesta és la única explicació racional a alguns comportaments.

Lluir a l'aparador

Molts comportaments masculins van d'emmirallar-se en aquest mascle alfa que garanteixi tot el que una femella pugui necessitar. Una projecció de dominació i proveïdors de seguretat. Voler tenir bons músculs, fer una bona promoció del recursos propis i nivell de vida, mostrar els molts coneixements importants i totes les les actituds o decisions estètiques derivades (p.ex. cotxes, tatuatges, cabell..). 

A l'altre costat impera una pressió social, que pretén ser congènita, que comporta una gran dedicació de recursos en ser atractiva. Al voltant de la idea de projectar la major fertilitat, hi ha una industria dedicada exclusivament a aparentar ser més jove, del maquillatge a alterar l'organisme via cirurgia (p.ex tenir pits més grans per despertar l'interès masculí per la nutrició dels potencials nouvinguts) tot per proporcionar els millors embolcalls, i ser les flors més codiciades.

Per molt racionals que ens creguem de vegades, i molt curiós, o patètic, o inversemblant, pugui semblar aquest comportament, és un instint derivat d'una missió vital, que tot i haver-se desnaturalitzat, d'alguna manera segueix vigent.

Segurament el més sensat sigui acceptar-ho, i portar-ho amb la major dignitat possible.

Degradació de la capacitat de concentració

Segurament és un continu al llarg de la història; certes paradoxes es van tornant més paradoxals, i ens en comencem a convertir en testimonis alhora que comencem a formar part de la pròpia història.

Una d'aquestes, és la tendència a una menor paciència, a mida que la nostra vida dura més anys.

Un dels factors pot ser l'angoixa de tants continguts i estímuls que els promocionen, i que sense saber com, ens trobem atrapats en una cursa que ja per disseny no podem guanyar, correm el que correm.

N'hi ha molts exemples: del diari, als tele-noticies a continguts de xarxes, de consumir pel·lícules, a capítols, a vídeos d'1 minut màxim, d'escoltar discs complerts a singles editats etc.

els Napalm Death van ser uns visionaris amb you suffer.

Millorar el mon es una missió de llarg termini, molt difícil d'assumir amb una visió curtplacista. La virtud és poderosíssima, però comporta un camí més lent que el del vici.


Com a mínim aquesta tendència deu recomfortar una mica al que va inspirar memento.

Com fer una plantada d'arbres

Tenim una pressió important relacionada amb la degradació del medi-ambient.

La natura ja sap com es planten els arbres, perquè es fa sol, però ja que participem en la degradació, podem intentar contra-arrestar-la una mica.

Bàsicament calen els propis arbres, el terreny, les eines i els voluntaris..

Un arbre té un cicle de vida molt llarg, no és com plantar un carbassó, que en setmanes ja dóna fruits o tenir un humà que fins que no fa alguna cosa de profit poden passar.. dècades, o no fer mai res de bo..

De mitjana, consumim uns 550 litres d'oxigen al dia. Aproximadament calen 22 arbres per a cobrir la demanda d'oxigen d'un adult. També aporten molt més que l'aire que respirem: biodiversitat, aturen la desertització, entorn per la fauna, etc.

Hi ha nombroses ONGs (alhora que massa poques, ànims!) treballant-hi. D'elles ens podem aprovisionar, o acudir directament a vivers professionals. 

Comprant-ne una bona quantitat, a partir de 100, podem tenir cada planter de roure/pi o similar d'uns 10l pels 35€/unitat. Si anem a 3l seran més barats, si els volem més grans, més cars. L'assumpció del cost doncs ja depen de la capacitat o l'habilitat d'obtenir recursos.

un petit roure al que li queda un gran camí

Com més petit sigui l'arbre, millor s'adaptarà a l'entorn i més fàcil serà de plantar. Per contra, serà més vulnerable en un entorn real que al viver. La natura sempre agraeix varietat i acompanyants, com arbusts de diferents espècies.

Trobar el terreny hauria de ser molt més fàcil del que a la pràctica és. D'entrada a tothom li agrada la idea, però acaba sent massa difícil trobar un ajuntament al que, encara que li posis tot de franc tret del regadiu -i renunciant a cap reconeixement-, cedeixin sòl. Serà un èxit aconseguir-ho després de 5 intents reals, parlant amb responsables. Els estris i el suport logístic els pot assumir la patrulla municipal.

Si hem decidit no esperar a que els arbres es plantin sols, ens les haurem d'empescar per obtenir voluntaris. És una activitat netament positiva. Entorn natural, permet socialitzar, inclusiva per tothom, grans i petits, genera vincle, consciencia i a sobre satisfà.

No arriba al nivell de el hombre que plantaba àrboles, però tot és posar-s'hi !!

Alguna contradicció del feminisme

No existeix una "Reial Acadèmia del Feminisme", i per tant és un moviment en constant evolució, molt transversal, i això forçosament genera punts de vista molt diferents.

De vegades sembla que pel fet de ser dona és té dret a ser feminista, i tampoc tinc molt clar que sigui correcte.

En el si del moviment, hi ha desavinences molt òbvies que porten fins a que al 8M una marxa inclou el reconeixement de la prostitució, i una altra no, ídem amb si els trans formen o no part del col·lectiu.

Com observador, hi ha un parell de punts que em sorprèn estiguin comunament acceptats en el "feminisme".

Una de les premises feministes, és resistir a la cosificació, canons de bellesa imposats i demés. És per això que no m'explico la manca de debat sobre les operacions estètiques per a adaptar-se a la imatge -alterada- que es projecten als mitjans o les xarxes. Posar-se pits de plàstic, operar-se el nas, els pòmuls, omplir-se els llavis de no-se-què, és donar la raó a la pressió estètica. A tots ens agrada ser atractius, i d'alguna manera tothom té el dret a ser-ho, o intentar-ho, però hi trobo certa contradicció en alterar-se el físic per adaptar-lo a canons de bellesa i alhora ser feminista (o ser-ho molt).

Qualitat artística a banda, que pot costar molt de trobar-li, no entenc com el reggaeton -pobre reggae, mai un sufix havia degradat tant la música- pugui estar tan acceptat. Tot el que ho envolta es notòriament masclista. Les lletres, el més profund que tenen és que van de aprofundir en l'entrecuix femení. I tot lo que és perreo i similar, si això no es cosificació extrema.. No té cap sentit que a una persona feminista li pugui agradar això. Però passa..

Cites Custom (II)

 

La justa mesura es una corda afinada d'oïda. L'excés de mal o de bé, la desafinen.

-.

Complicar és fàcil. Facilitar és complicat.

-.

Ric és qui no necessita més del que te; i pobre de l'avariciós, que mai no en tindrà prou.

-.

Qui té por a morir, te por a viure?

-.

Detrás de cada flor, hay un corte.

Solimar en somni dixit

-.

Viu en el caminar, no en l'arribar.

-.

Que aquest plor, en trobi d'altres i crei nous afluents que revifin els sòls estèrils que el propiciaren.

 

-.

Treure el millor d'un, no treu, dóna.

-.

En un món més inhòspit, hem de ser més hospitalaris.

Paradoxes del llenguatge (II)

Químicament, els elements, segons la seva combinació i les diferents conformacions i lligams entre ells, propicien molècules totalment diferents.

Segons la disposició dels mateixos components -cubs, lamines o esferes-, les propietats canvien com la nit i el dia; d'opacs a transparents, de negre a rosat, d'una duresa màxima a una tovor inferior al paper, de bons conductors d'electrons a aïllants.

resultat de diferents combinacions del mateix element, carboni

Encara que només sigui en el mon de les idees, escriure ens fa omnipotents. Tal és aquest poder i les seves conseqüències, que el més petit matís, o canvi de traç en el components del que estem creant, pot alterar totalment la natura d'aquesta creació.

passem d'un cor, a la manca d'aquest, a un esser que en pugui tenir i no li calgui

Escriure ens dona les claus de l'alquímia del llenguatge, que ens obre la porta a definitivament poder donar vida fins al límit de la imaginació, com cap altra tecnologia ha pogut abans.

Escrivim amb responsabilitat !!

Reduïm el nostre impacte negatiu

Viure inclou gestionar el munt de contradiccions que s'entrecreuen amb nosaltres i les nostres circumstàncies.

Una de les poques creences globalment compartides, és que és millor no contaminar, o malbaratar al mínim, els recursos naturals -ara que per fi els anem reconeixen com a escassos-.

sí, tu ja ens ho deies Capi..!

Sí permetem que la nostra extrema comoditat no ens domini, podem fer petites accions que acaben sumant (i ja que no pecarem de mandra, potser permetre'ns en algun altre..)

• Al dutxar-nos podem fer-ho amb dues galledes de companyia. 
• Una per acumular l'aigua neta mentre esperem que agafi temperatura. Amb aquesta aigua podem fregar o regar les plantes.
• La segona, la podem tenir als peus i anirà recollint el que li arribi. Ens pot valdre per omplir la cisterna del WC amb ella (més eficaç que llençar-la a la tassa directament).

5 i 8 litres estalviats cada dia

• Molts pocs productes requereixen un envàs d'un sol us. Antigament cap anava envasat. Comprar drogueria, higiene personal, menjar, es pot fer sense ni un sol envàs. Només cal una mínima organització i anar amb les carmanyoles, els tuppers, pots o bosses que pertoquin. 
• Una porta que ajusti bé ens treurà necessitat de calefacció. Ídem una aixeta que no perdi.
• No cal tenir el calentador d'aigua encés sempre, quan només caldrà 15 minuts.

estar 24h cremant gas per mantenir calenta aigua que no s'utilitzarà?

• Donar moltes vides a bosses, al paper de plata, o d'altres envasos que ens encolomen.
• Comprar aparells electrònics amb cable, sense bateries o piles.
• Agafar bici o transport públic quan es pugui. Caminar per descomptat.
• Comprar de segona ma.
• Regalar actes culturals i companyia, enlloc de bens materials.

En definitiva, viure amb certa responsabilitat i respecte.

Doncs a usar el cap, i moure el cul  .-P

Arguments per pelis de serie B (II)

 

La única supervivent d'un accident mortal, es dedica a fer ofrenes florals a d'altres accidents imaginaris a la carretera, per a conscienciar als conductors. D'aquesta pràctica en fa la seva raó vital.

Escull molt bé els llocs. No agafa qualsevol barana, fanal, pedra o mur. Va voltant i quan sent que el lloc és el correcte, s'atura i comença el seu ritual de recrear l'accident que està evitant.

Coneix la família que tornava de vacances, al noi que celebrava l'aniversari amb uns amics o la parella que estaven tenint aquella discussió. Ho sap tot d'aquestes persones, la seva història, què els passava pel cap, els seus somnis i les seves pors. Els posa les flors que els hagueren agradat, potser una petita frase, i hi fa un petó per acompanyar-los en el dol.

Els estima a tots, tant, que els està salvant la vida.

Un dia mentre circulava, just acomiadant al sol rere les muntanyes, de cop, te aquesta forta sensació pròpia de ser en un "nou origen de la vida", com li agradava anomenar-los. Reconeix l'horitzó farcit de pins, la paret de roca també li resulta familiar, com es dibuixa la propera corba o inclús la cançó que podria estar sonant. Te clar que és l'indret del següent altar.

Va minorant la marxa, i sorpresa, veu per la finestreta del cotxe que no ha estat la primera a deixar un recordatori en aquest emplaçament. Clar que ella no ha inventat el fet de posar flors, però li sorprèn la coincidència. Algun dia havia de passar, pensa. Tracta de parar-hi atenció, però ja va fosquejant i no és capaç de copsar-ne massa detalls. Atura el cotxe uns metres més enllà, a l'entrada d'un camí, i fa cap fins a l'ofrena acabada de descobrir.

No era estrany que mentre començava a conèixer les circumstàncies dels qui salvaria, se li entre-creués la seva pròpia experiència. Aquesta vegada també li estava passant. Potser una mica més i li costava visualitzar als nous éssers als que ja sempre l'acompanyarien.

Just al tombar un roc, ja hi era. De cop, es queda glaçada al veure les flors. Lliris blancs. Un lliris als que la tija havia cedit a la tristor i miraven cap abaix com si fossin campanetes. Mai abans havia posat lliris blancs. Eren la seva flor preferida. Al incorporar-se a veure el gravat que les acompanyava, un formigueig potentíssim del més enllà la travessa de cap a peus; al llegir seu nom.

"             " 

Al descobrir que el corrent de pensament de l'utilitarisme, del qual n'és l'ideòleg, és inútil, l'únic membre de la germandat dels fills únics, empren un viatge al no-res per a retrobar-se.

Aquest, el porta a fundar el col·lectiu individual de comunitats unipersonals dels extremistes moderats, origen del moviment estàtic neutrista.

Només van transcendir missatges com +0, o *1, una nota confusa sobre una bandera transparent, i pàgines amb la llegenda il·legible "the right to be left blank".

La seva desaparició, que va passar desapercebuda, va ser precedida per la conclusió unànime que el més neutre era no existir.

Text you later 

Les companyies de telefonia, quan passa cert temps, tornen a donar a altres línies números de telèfon que abans ja tenien usuari i consideren donats de baixa.

Aquesta història tractaria d'algú que escriu via app de missatgeria a algú estimat que ja no hi és, i resulta que a l'altre costat hi ha una persona que desperta una nova relació.

Fragmanets de la llunyania

L'heli és l'element conegut més abundant de l'Univers després de l'hidrogen. Tanmateix a la terra ja s'ha tornat increïblement escàs, degut a que al ser molt més lleuger que l'aire, tot el que s'allibera creua l'atmosfera fins l'espai.

Una empresa de mineria espacial, porta temps seguint una gran massa de meteorits, que parcialment estaria formada per un material d'una densitat mai abans coneguda.

El pla s'executa de meravella; una petita explosió d'un míssil balístic, i una sèrie de petites contra-explosions, permeten separar i frenar part de la cua d'asteroides sense malmetre'ls en excés. Uns robots els engabien a unes estructures lligades formant uns paracaigudes gegants, i els empenyen a l'atmosfera, capturant pel camí tot l'heli possible.

Des de la superfície, descendint lentament del cel, unes aparents meduses, d'ungles gegants, del negre més obscur vist mai omplen una part del cel . Algunes tenen tres potes, altres fins a sis. Curiosament, com en un esbart d'ocells volant o un banc de peixos, entre elles mantenen certa harmonia.

Per un gir en la direcció del vent, han acabat caient a desenes de milles desert amunt d'on estava previst. Els globus, ja aterrats a la llunyania, donen la sensació de se una colònia de fongs gegantins. El primer a fer-hi cap és el tot-camí de l'equip de geòlegs. Mentre no arriba la maquinaria més pesada, fan cap al l'estructura acabada d'ancorar.

Les gàbies que lligaven les roques als globus-paracaigudes es veuen força malmeses, segurament d'entrar a l'atmosfera. La sorra al voltant les roques alienígenes sembla impregnada d'aquest sutge negre de l'espai. Noten el desert més pesat, marejant i esgotador, inclús certa manca d'oxigen.

Aquella nit al campament, tot l'equip va tenir somnis molt estranys, durant la limitada estona en que varen poder conciliar.

Bromejant, els dies anteriors es reien de "les roques de Lovecraft". Ja ningú feia aquesta broma més, i menys al veure a trenc d'alba que eren notablement més petites, de les que encara quedaven restes. S'havien mig desfet i filtrat al sòl, que ara era d'un desconcertant negre, que s'estenia més enllà dels peus del campament.

En només 2 dies, no en quedava cap resta de roca a la superfície de la terra. Tan sols les mostres que es van prendre en la primera inspecció, que ara donaven unes lectures encara més anòmales.

Durant aquests dos dies que va estar habitat el campament, l'ambient va ser irrespirable. A la possible bogeria que poguessin portar aquests cossos, presumptament inanimats, del més enllà, s'hi sumava el caos de tota una empresa a la deriva; l'heli s'ha perdut tot, les roques també.

El mon ja ho coneix i la pressió de la direcció, de les autoritats i la premsa consumia la mínima capacitat de fer raonaments que pogués quedar. Ja s'havia detectat en pous d'aigua de consum humà i varis membres de l'equip eren ja il·localitzables..

NDR: entre nosaltres, tenen tots els números d'acabar malament, però podríem fer un final en que aquesta invasió aniquila tots els mosquits, i fa de la terra un lloc millor.

Idea de negoci: Marmessors garants de la subsistència

Diuen que qui no te cap ha de tenir cames, però és que n'hi ha que sembla que ni una ni l'altre, i és l'entorn qui els sosté. 

Aquest entorn pot tenir certa preocupació sobre com s'ho farà la persona, si faltés. Inclús el disposar de recursos econòmics, pot ser contraproduent a la estabilitat que es pretengui proporcionar.

El servei consistiria en gestionar un patrimoni econòmic i subministrar als beneficiaris directament els bens que necessiten, enlloc dels diners per a pagar-los. 

• Habitatge: lloguer o allotjament. Pagament de subministrament energètic.
• Menjar. s'entregarien directament els aliments d'una dieta raonable.
• Estudis: a pactar.

Segurament hi hauria diferents nivells; una mansió amb cuiner, un pis i xecs restaurant, o una habitació i els aliments i mitjans bàsics a granel.

Aquestes gestores de la manutenció, sent un tema tant sensible, haurien d'estar regulades per a garantir unes bones pràctiques.

També es podria aplicar molt més enllà de les herències. L'estat les podria subcontractar, o crear-ne una pública i canalitzar l'acompanyament segons quines patologies, dependències o circumstàncies socials poguessin necessitar el servei.

Si en algun moment la quota s'acostés a la d'una hipotètica renta universal, ja seria la sustentació universal?

Com fer panellets

Tots comparteixen una base comú a la que se li dona diferents acabats segons el panellet que vulguem. 

Per tant comencem per la massa (mesures per uns 50):

• Patata bullida 200gr.
• Farina d'ametlla 400gr.
• Sucre 300gr.

Hi ha nens que recomanen afegir-hi mocs, o babes, per millorar la pal·labilitat i d'altres propietats organolèptiques.

Com fer ratafia

Abans que arribés el Jägermestre, ja teniem la ratafia. Cadascú la fa a la seva manera, compartiré la que varen compartir amb mi, i algunes idees extres.

D'entrada, cal un recipient de vidre que marcarà el "tamany del lot" -sempre ens semblarà que vam fer curt-, i tota aquesta sèrie d'ingredients.

 

més saludable que una amanida!

Recepta a continuació:

Performances pendents

Quan ets una mica megalòman júnior, tens les idees pròpies d'un geni, però et trobes tan ocupat ideant noves genialitats, que no acabes de dur a terme les anteriors..

Vendre aigua en pols

Presentada en diferents formats, l'aigua en pols ve a resoldre un dels grans problemes potencials del futur de la humanitat. 

Es pot oferir en formats de 33cl a 1m^3. Cisternes a convenir. Com en tots els productes deshidratats, el consumidor només ha de complementar afegint aigua per a passar del nostre producte, a la avui encara popular versió hidratada.

Art-o-matic

Una instal·lació que pretén vendre art al preu just.

Bàsicament es tracta d'una màquina com la de comprar el tiquet del metro, però modificada perquè torni, en un format artístic, els bitllets que s'hi posen per a pagar . Podrien ser pintats, o retallats d'alguna manera o algun altre acabat.

S'obtindria una obra d'art, que tret dels costos de funcionament, valdria exactament el que es paga per ella.

Pot complementar-se amb un contador que acumuli la inversió realitzada en art que s'ha fet en diferents exposicions en que estigui, o divises amb que s'ha comprat art.

El propi enterrament

"potser no em casaré, però segur que em moro, i volia celebrar l'últim dia de la meva vida amb tu".

Invitació candidata al meu funeral anticipat, en que podrien participar p.ex. King Diamond i Rob Halford.

Realment és una pena que el dia de la teva festa, just hagis d'haver mort la vigilia. Errors tontos d'agenda.

The optimist

Fer un diari, que només tingués bones notícies.

Teories contradictòries

Sovint diem allò de que "cadascú té una mica de raó", però hi ha ocasions en que una idea n'exclou a una altra i aquí el ser salomònic ja costa més. D'això va aquest recull:

La resposta al tot

Les religions son el màxim exponent d'explicar el que no es coneix de manera absolutista. Si cadascuna te el seu origen, i son diferents, seran excloents des de la gènesi. Quantes deïtats úniques poden haver? Doncs això..

El destí i les realitats paral·leles

Si en diferents "dimensions" es donen totes les casuístiques possibles de la vida, existeixen tots els destins per cadascuna d'elles, i per tant no n'existiria "cap".

Capitalisme vs. Comunisme

Aquí el més contradictori és pretendre que el mon de les idees funcioni aplicat més enllà de la teoria. 

En un mon ple d'humans no cal escarrassar-se a defensar-les, perquè s'acaba implementant la pitjor versió de cadascuna. També passa amb les altres religions, llegides son boniques.

Free is from Freedom

Aquest queda millor en anglès, pels qui es pensen que alliberar-se no te cost. 

Com deien els Rush "You can't have something for nothing, you can't have freedom for free".

Quantica vs. Física 

La quantica arriba als llimbs del conegut i fa tremolar els fonaments del sistema. Els electrons escapen de les valències, els atoms estan connectats estant a anys llums de distància, multiples estats conviuen..

És com hackejar el mon entès com a real. Com deia aquell, molt spooky.

Imperi de la llei vs. la llei del més fort

Aquestes potser son les teories que hauran confluït, tot i que en origen, la llei, era pretesament per a la defensa del dèbil envers al més fort. 

Dret a l'oblid vs. dret a la memòria

L'oblid és la entropia, tot el que sigui resistir-s'hi contribueix a mantenir l'ordre

Mantinguem l'esperança

Costa poc enumerar un innombrable nombre de coses negatives que passen al nostre voltant; però com ens recorden el Monthy Pyton, també hi ha lloc a la positivitat, si la volem veure.

Com aspirant a cercador inesgotable d'esperança, aquesta és la meva petita aportació:

• El paper de la dona segueix avançant en tots els fronts, per benefici de tothom.
• U.S.A. via OCDE vol imposar un IS mínim global del 15% real, un pas a l'harmonització fiscal.
• França permetrà ensenyar en català i 6 altres llengües històriques regionals.
• Canviar el model energètic està en les agendes.
• Volar es desincentivarà.
• Hi ha negoci al voltant de la re-utilització i es penalitza l'ús únic.
• Fer música i art en general és més a l'abast de tothom, com tot el coneixement.
• Drons habilitats per reconstruir boscos, i reduir sensiblement l'ús de pesticides.
• Algun dia podríem tenir un reactor de fisió.
• La natura encara és resilient a nosaltres.
• Podem reconèixer de quantes coses genials podem gaudir. 
• Aquest blog, on rau la solució a totes les desgracies, és manté viu!

És cert que encara està bloquejat el 2on disc de Control Denied, els mosquits existeixen i a la pinya se li donen usos denigrants (no tots!), però ens mereixem el dret a tenir fe .-) 

cal innovar tant?

Teories segurament falses (VII)

 

La nostra existència sí és un sistema determinista. Si ja no es pot repetir mai una partida de go, en la nostra realitat al existir tal inabastable quantitat d'àtoms i les seves subdivisions, simplement encara no s'ha donat la circumstància de replicar un estat anterior per a comprovar-ho.

-.

Els somnis son un espai inigualable en que viure experiències no viscudes. Aquestes il·lusions, entre d'altres, es nodreixen de coneixements, vivències i el subconscient propi, que va entretenint-se creant diverses realitats virtuals. Tradicionalment, amb sort érem capaços de recordar algun fragment d'aquestes vivències fantàstiques.

Es pot arribar a gestionar l'accés a aquests somnis per part de tercers, ja sigui per; oci, per a fer tractaments (als visitants o als visitats), per aprenentatge passiu, investigacions diverses o com a exòtiques sales de trobada.

Al marge de la pròpia indústria de plataformes, aquest avenç ha propiciat tot un nínxol en que podem llogar-nos i fer diners "mentre dormim", donant lloc als hostes de somnis.

La immersió és tan alta que l'hoste no pot discernir si és somni privat o allotjat. Hi ha conflictes oberts sobre la propietat del somni, sobretot pels drets dels que son emesos, ja que els qui hi participen acaben sent part del somni, i tot i ser conscients de l'entorn, també és el seu somni.

Malauradament la vessant humana ha portat a usos no-ètics, com l'extracció d'informació, càstigs o l'esclavatge de persones, que narcotitzades, s'utilitzen com a hostes en l'espai no supervisat.

No està exempta de polèmiques aquesta pràctica, ja que fins ara encara no se n'ha regulat l'activitat, i es donen casos de somnis sospitosos (presencia de desconeguts, elements descontextualitzats..) que poden donar a entendre que la fase d'experimentació ja hauria començat sense acceptació prèvia.

-.

En el moment en que a una IA totalment desenvolupada se li encarregui de "resoldre l'Univers" ja no ens haurem de preocupar per res, ni de seguir existint. Tota una alliberació.

-.

Dels inicis de l'evolució de les especies, les habilitats intel·lectuals han anat correlacionades al tamany del cervell. I en la majoria de casos, més enllà de peixos i rèptils, s'aprecia una proporció entre el volum del cap i el del cervell que hi va a dins.

Però el que propicia els canvis substancials no és només el tamany, també les noves capes o lòbuls; els mamífers hem anat integrant diferents "mòduls cerebrals" que ens han donat capacitats que no hauriem pogut tenir abans. 

Per exemple la part reptiliana és comú en quasi totes les especies, i controla les funcions vitals bàsiques mentre que el neocórtex només es troba en els mamífers i és més prominent en les especies que tenen una comunicació més complexa. Com un símil de piràmide de Maslow metafòrica que manté els mateixos nivells i ordre.

El limitant a aquesta evolució és que tenim un crani que es torna una infranquejable frontera opressora de l'encèfal. De la mateixa manera que una planta no pot créixer més enllà del seu test, només ens caldria ampliar la testa i deixar que els capricis de l'evolució la vagin emplenant, brindant-nos la següent etapa evolutiva.

La sobre-riquesa (econòmica)

Segons Aristòtil la prudència és la justa mesura entre la covardia i la temeritat, o la generositat ho és entre el malbaratament i l'avarícia.

Sent la pobresa el defecte de la riquesa, no tenim paraula per a l'excés. Magnat o multi-millonari ho podrien ser en cas de considerar-se una condició indesitjable. 

Acumular riquesa, més enllà de poder satisfer la realització personal, no es considera un desequilibri; sinó que s'associa a una fita lícita, aspiracional, d'èxit. I aquesta actitud viciada ha estat transversal a les societats i constant en la història, tant, que deu ser molt humana.

Però l'excés de riquesa te efectes netament negatius

En un mon real en que l'acumulació de mitjans facilita més acumulació, el capital, excorpori, pretesament innocu, acaba transformant els actius reals en instruments financers. Esdevé una plaga que ambiciona més i més, arrasant per allà on passa.

una plaga visible i exterminable

Invertint en matèries primeres fins al desabastiment, apostant a la fallida i aconseguint-la, manipulant els mercats, entrant en empreses per forçar decisions etc. Tot per emmagatzemar i fer créixer el seu valor per sobre que els demés. 

Pel camí queden tantes històries personals i col·lectives, morts massives, desastres ecològics.. Desequilibris que no poden fer valer la seva externalitat i queden fora de cap balanç.

Aquesta plaga parasitaria és heterogenea, amb el vincle comú d'obtenir rendiment econòmic sense força de treball. Entre els actors principals hi son els fons d'inversió lliure, els estats, els fons de pensions, la compra-venta de curt termini, les criptodivises..

Jo personalment vaig posar-hi un peu, al 2008, quan msft oferia una prima de 72% del valor de yhoo. En el seu moment em va semblar una lliçó cara, però que un dels pitjors CEOs coneguts rebutgés, va ajudar-me a veure què te valor i què no.

Paracels va encunyar allò de que la dosi fa el verí, i d'aquest verí sí s'hi mor, al menys per dins.

Ric és qui no necessita més del que té, i qui no s'ho cregui.. pobres rics..

Paradoxes del llenguatge

També ens definim comunicant-nos, i el llenguatge és el mitjà amb que ens expressem. Les capacitats d'aquest llenguatge marquen la manera com ens relacionem i entenem el món.

Els klingon, guerrers, no tenen paraules amables, l'elf requeriria una immortalitat per entendre'l, els mims només emeten fonemes quan son agredits físicament

La llengua no és indiferent; 

Discrimina el gènere arbitràriament, donant un sexe als mots per caprici històric. Però és que després d'engendrats, els el tergiversa; p.ex. l'aigua és femenina fins que la temperatura no la transexualitza a gel o vapor. I no s'atura aquí; converteix a tots els plurals i tantes professionals en mascles -l'alemanya  totes les begudes alcohòliques, tret de la neutre i universal cervesa-. 

Segons del color de la llengua de l'usuari, inclús el cel i la poesia que en deriva no tenen res a veure. Què pensarien els egipcis antics de saber que pels alemanys el sol és femení? o quants, i quins, precs s'haguessin fet a una lluna mascle i teutona? 

Mentre que per a dir el mateix, uns toquem ferro i d'altres tocan madera, la cosa pot començar a desvariejar si confonem l'altre barri amb la cera de enfrente o una sirena odisseica -siren- amb una de disneyca -mermaid-.  

Però és que aquesta també és testimoni dels canvis de les societats, l'idioma maltès es va des-arabitzar com la pròpia illa, els cul de sac va viatjar d'Occitania al Regne Unit, els mexicans diuen gavatxos als veïns "antipàtics" del nord i els mosquitos es van fer transatlàntics.

Ja que al final la cultura hi va lligada, por arribar a ser estigmatitzadora, des del blat de moro o el braç de gitano a la tortuosa gota malaya en que si t'hi trobes ho tens més negre que el Antonio Machin-head-.

I és que si pretenem analitzar estrictament la llengua, ja hem llepat;  els de la capital, son capitalistes? l'adulteri et fa adult? els iluminati poden ser el poder en la ombra? pot ser agut algú obtús? És el mateix el bon profit que el good profit? Cony Island és a l'arxipèlag de Lesbos? Els Ratthaus son plens de rodents? You can water the plants but cannot beer the guys or wine the ladys?

fora de test..? de riure..?

Fora pèls de la llengua, que l'important és entendre'ns!

Noves propostes per millorar el mon, a través nostre

El transport públic quasi gratuït compensat pel privat de benzina/gasoil a ~3x (?). Avions 5x i abolir els trajectes mitjans que es poden fer en tren.

Consum conscient. Tot el que comprem, acabarà embrutant el mar, l'aire o el sòl. Llençar deixalles és canviar-les de lloc. No ens fa més nets embrutar lluny de casa. I si durant un mes haguessim de custodiar a casa les escombraries? Re-ciclar és només un pal·liatiu per quan no es pot re-utilitzar o re-omplir.

Crear i consumir cultura, o gaudir de la natura, tenen impacte netament positiu.

Que la reputació social, sigui social. Valoressin als ciutadans pels impostos que paguen. Que fos motiu d'orgull i reconeixement. A quanta gent ajudes, i no les festes o les vacances que fas.

L'auto-estima com a prioritat. Ensenyar què significar la por i què significa estimar. A entendre i no pre-jutjar, a resoldre conflictes amb acords. A cada curs es podria anar aprofundint, per a obtenir ciutadans més dignes.

Abolir socialment la necessitat de crear una imatge falsa de nosaltres. Desincentivar les xarxes socials, els retocs físics o virtuals, les publicitats que exploten complexos. Ser qui som, tranquilament, ha de poder ser imatge d'èxit.

Resumint, a ser raonables, valents i justos.

Això és un complement més "social" d'aquest article anterior.