Proposta d'una democràcia més directe i representativa

Tenint quasi tota la població accés a internet, la possibilitat de participar més directament en les decisions ja no és un mite.

Les bones pràctiques de governació son clau per a la correcta evolució d'una societat. I se'n porta filosofant des de la república de Sòcrates/Plató i de molt abans. No pretenc presentar un nou model de democràcia, però si proposar un mecanisme per a una major participació en que:

• Tots podríem ser representants del "poble", des de nosaltres individualment com a unitat mínima, fins a tota la població com a majoria realment absoluta (filòsof rei?¿).
• Ens podríem "donar el vot" a qualsevol dels representants, de manera que tindrien el poder del nostre vot. Podria ser per assumptes puntuals, o per la totalitat -com ara-.
• En qualsevol moment podríem "retirar el vot" si sentim que el representant ja no ens representa.
• En les votacions de decisions de govern, la representativitat s'avaluaria de manera continua degut als dos punts anteriors.
• Les decisions de govern es farien efectives amb un retard de n-dies per a permetre la correcta reflexió. Si passat el període segueix havent-hi prou consens, es tira endavant.

El que m'agrada es que: 

• No donem "carta blanca" durant 4 anys.
• Cal renovar anualment el nostre "interès", si no en tenim prou, perdem la veu fins que el renovem.
• El ciutadà que tingui interès, es pot involucrar en totes les decisions. El que tingui més confiança amb una línia de pensament es pot subscriure a una associació política i segueix com fins ara.
• En teoria el interessos del ciutadà estarien millor representats.

Els perills que hi veig es sobretot el populisme i la impredictibilitat de la munió. Faria votacions poc trascendentals de prova per a estimar la maduresa col·lectiva.

PD: fa uns anys vaig estar temptat de crear un partit de caire municipal per a posar en practica una aproximació d'aquesta idea, però com el domini www.faq.cat ("FinsAlsQllons.cat") ja estava agafat i no tenia temps per pensar un nom millor, es va quedar com a idea, fins ara.

Valoració Representativa de la riquesa monetària enlloc del valor Absolut

Després del metabolisme, potser la inflació -i la híper més encara- és la forma més brutal d'apropiació.

Jo, amb l'ajuda d'altres

Res significa res per si mateix sense estar contextualitzat (ni el propi res!!). Saber que tenim 1.000€,$, ¥ o ¤ no ens diu res si no coneixem la resta de diner acceptat que hi ha al mon.

Si en el global la massa monetària, de cop hi apareixen diners nous, però que no ens arriben, nosaltres de retruc perdem riquesa, la nostra porció empetiteix -vídeo didàctic del BCE-.

Aquest diners apareixen, resumida i  principalment, per dues vies:

• Un banc central fa una injecció de liquiditat. Per exemple, emet 1.000.000 d'€ nous.
• La banca privada dona préstecs a través de la reserva fraccionaria, creant un efecte exponencial virtualment infinit. De l'1% a Europa des de 2012.
• Per exemple, amb aquest 1.000.000 d'€, tenint un coeficient de caixa del 2%, en podria deixar 50.000.000€, 
• que un cop dipositats en altres entitats es podrien convertir en 2.500.000.000€
• i repetint la operació per 3er cop 125.000.000.000€
• fins a la fi -ja veurem de qui-. (El límit és en la capitalització?)

Les últimes dades del BCE donen que hi ha 9.349.664.000.000€ a la Eurozona de l'agregat M3, el total. Al 2003, 5.573.407.000.000€. Ha augmentat un ~67% en 10 anys (l'M1 un 119%!). Pocs tenim la capacitat de fer que la seva riquesa assoleixi aquesta rendibilitat, i per tant la nostra porció de riquesa tendeix a reduir-se.

La meva proposta es que el tenir N € passés a ser anecdòtic i és valorés el % d'€ que es tenen envers al total del que existeixen.

Per exemple, 1000€ ara serien 0'00000001069557..% del total d'€. O 10,695 Nano% per fer-ho més planer i menys insignificant.
Si l'any vinent el total de massa monetària augmentés el 3%, i l'interès que ens paguen pel nostre diner es 2%, aquells 1.000€ passaríem a tenir 10,591 Nano%.
Que ara tenim 1.020€ no es rellevant, el rellevant es que hem perdut ~1% de poder adquisitiu. Sense dedicar-s'hi, costa de percebre.

Per a que fos útil, s'hauria de fer sobre la massa mundial, sobretot el dòlar, però sense deixar-se la resta.

Aquest efecte porta passant sempre, però ens costa molt valorar la seva repercussió. Notem que tot puja a un ritme més ràpid del que podem pujar passivament.

Sembla que mantenir aquest ritme d'augment de la quantitat de diners sigui la única manera de que no s'acabi la partida. Però ens hem de protegir de l'efecte que te sobre nosaltres, i de tant en tant provocar la reflexió i el recordatori de que tots aquests mecanismes haurien d'estar enfocats exclusivament al nostre servei i sostenibilitat futura, i no derivant en una perversió del sistema per a benefici de pocs.

La entrada pretén fer èmfasi en un mode relativitzador de valorar la riquesa més que anar contra la inflació (que també hi va, tot i que també pot servir per fer espavilar i etc.etc.).

PD: he estat dubtant sobre si usar M0/1 enlloc de M3. M'he decidit per l'M3 perquè encara que sigui diner que no circula, tampoc el tindran dins el matalàs, i afectarà, indirectament. Potser els que en saben més que jo tenen una altra opinió, que m'encantarà escoltar.

Disseny intel·ligent vs recursivitat prova/error

Al aturar-se a admirar la exquisida complexitat i equilibri amb que funciona el nostre cos, o la natura en general, no és estrany que les primeres explicacions tirin de dogmes creacionistes.

Quina era la probabilitat que des de l'escenari inicial, una roca qualsevol, donant voltes al costat d'un estel qualsevol donés lloc al que som ara?

Des del paradigma de la Informàtica:

Si be la hipotètica funció aleatòria evolució() no ha de provar totes les combinacions (en cada mort sense descendència fèrtil finalitza un fil d'execució), la profunditat del sistema és immensa, manté continuïtat de la 1era forma de vida fins a nosaltres (molts èxits reproductius seguits!). 

És un plantejament totalment exponencial (NP), i tret de que en cada instant es creïn universos pels valors de cadascuna de les variables que existeixen -voldria dir que som una instància d'alguna cosa quàntica-, un problema exponencial, només es pot resoldre amb temps, i optimització (la mort marca per on no seguir provant). En xifratge de dades p.ex., no s'aconsegueix que quelcom sigui indesxifrable, però sí que no ho sigui en magnituds temporals humanes (segles). L'avantatge que te l'evolució és que el temps corre al seu favor -al contrari que per als qui naixem-.  

Un experiment molt amè d'algorismes genètics per vehicles (enganxa!).  

És, com si en programació declarativa s'especifiquessin les lleis físiques de l'univers i es definís com a solució la perpetuació de l'existència -la espècie pot variar-. Aquest plantejament només te dos finals. Mor tota la vida, o la simulació de vida sobrepassa al sistema i aquest col·lapsa ("Not enough memory", "Unexpected error", pantallazo azul, entropia, etc.). Només pot ser infinit en el mon de les idees.

Hi ha gent de la NASA que va més enllà, si podem simular, perquè no som una simulació? Interessant. Si som simulació, sí tenim creador -que no dissenyador-.

Antena creada (també patentada) mitjançant algorismes genètics (prova/error),  per LIR.

Pel camí d'aquesta evolució és normal que quedin detalls millorables (dir menys intel·ligents és passar-se). Un és el cas del "recurrent laryngeal nerve" provinent dels peixos, que al creixer'ls coll i separar-se el cervell del cor, va seguir passant per darrera d'aquest, enlloc de fer un by-pass. O el cas dels mugrons en els homes, que no tenen utilitat (ehem, utilitat útil...)

Com de poc òptim pot resultar

En la part de disseny intel·ligent que sí que crec -tot i no causar-me simpaties- és en la de l'auto-disseny. Començant per pròtesis i passant per l'ADN sí que crec que la humanitat arribarà al disseny intel·ligent.



El més intel·ligent -per mi-, és que ens esforcem a dissenyar-nos a nosaltres mateixos, en base a l'esforç i la honestedat i mentrestant poder gaudir de com ens torna el bé que fem als demés!   (i si fem un blog, al menys que no sigui tant tostón)

~Poema

Fa poc vaig passar uns dies amb febre. Amb l'augment de la temperatura en un sistema tancat, es poden crear sobrepressions. La primera nit febril (7-5-13), després d'una bona catarsi, em va venir l'impuls d'escriure el següent:

D'entre la infinitat d'universos potencials que es creen en cada bifurcació,
Estic content d'haver escollit aquesta ramificació de camins; tot i que n'hi havia d'altres que m'haguessin permès sortir abans de la maranya, i rebre la llum.
La meva satisfacció es immensa en imaginar els fruits que en poden sortir.. d'aquest capullito de alelí. 

Estic descobrint que només fent arrels em serà molt difícil crear fruits per a compartir
i sovint em perdré perquè en la foscor del subsòl no hi ha estrelles que seguir. 

Així que si us plau, serviu-vos vosaltres mateixos,
i deixeu-ne el cor a la vora
perquè es fusioni amb la terra que em sosté,
la pluja el beneeixi,
i puguem fer més ferma la muntanya.

Remarco que està escrita "del tiron" al telf. No se com millorar-ho, així que només corregeixo detalls i ho comparteixo, que em ve de gust.

Males pràctiques rel. amb concerts

Veure, i viure, música en directe és una gran oportunitat per deixar gaudir als sentits i fins i tot alliberar sentiments.

Darrerament però, hi ha certes pràctiques en augment que a estones priven de que el ritual concertero sigui complet -l'experiència permet esquivar-ne algunes, però no deixen de ser-hi presents-.

• Les entrades son cada cop més lletges. Han passat de treballs artístics a fotocopies de fotocopies, i pagant 3€ extres per distribuir la fotocopia. És confirma el "timo".
• Amb el sistema de les fotocopies, hi ha opció de pagar assegurança per no assistència, i els events "grans" es noten "sold out"-entrades esgotades- artificials, i les entrades passen a distribuïr-se per webs de reventa en packs de 6 -el màxim que permeten comprar a la vegada-. Pel proper concert de Rammstein vaig trobar ~100 packs de 6 entrades mínim 30€ més cares.
• Els que et criden les cançons a les orelles. Jo també me les se, no cal apuntador gràcies.
• Els qui no paren de fer fotos o vídeos. És una autèntica epidèmia. Veus un concert de lluny, i tot son pantalles LCD de poques polzades tapant al personal. Total, per fer desenes de fotos dolentes que no es tornaran a mirar o vídeos amb un so infumable que ni tremolen al ritme de la música.
• Els qui dues cançons abans que acabi el concert recorden com de durs eren de joves i es dediquen a tocar la moral irrespectuosament. El mateix per als qui es "colen", perquè si, cap a les primeres fileres.
• I per acabar, el qui es treuen la samarreta. Entenc que els mascles alfalfa necessiten exterioritzar lo durs que se senten, però que busquin altres maneres, es molt desagradable sentir-se una pastilla de sabo lliscant entre cossos parcialment nus i suats.   ...i masculins .-P

Els Deep Purple son el que s'endevina radera els turistes de concerts.. (2017)

Jo m'ho passo pipa eh, son detallets pijos, l'important és el que passi a l'escenari i la connexió, i la desconnexió.

Teories segurament falses

L'ordre, és el mecanisme per a una correcta gestió, i més quan conflueixen interaccions complexes i determinants. En el cervell també és així. Hi ha una enorme maquinaria que absorbeix els recursos per a gestionar els processos vitals, motrius, cognitius etc.etc. Les bastes necessitats de "potencia mental" d'aquestes activitats més crítiques, deixen sense aliment a la part del cervell més entremaliada, on flueix la creativitat. 

És però, quan tenim el cervell actiu ocupant-se de processos complexos convertits en rutinaris -p.ex. quan ens dutxem, sortim a córrer, cuinem o conduïm- gràcies a la creació de processos específics a resoldre aquests "problemes" que ja no necessitem la concentració del primer dia i ens podem permetre destinar aquestes puntes de recursos a potenciar els fils més caòtics de la part creativa i anar esperant a acumular "Erureka"s.

-.

La tendència natural dels sistemes, és l'equilibri. Hi ha inacabables exemples en física. L'Univers mateix, amb la seva expansió, tendeix a buscar aquest equilibri. 

Entre el bé i el mal, també existeix aquesta relació. De manera que quan apareix algú que encarna el mal, propicia el bé en la mateixa magnitud i sentit contrari per tal de mantenir l'equació. Per contra, si "generem" "més" "bé", apareixerà un mal per a compensar-ho. Per tant el que hem de fer no és tant ser bons o dolents, sinó tractar d'actuar amb justícia. Això sí, davant el dubte, millor ser bons, i ja inventariem un axioma que ho faci encaixar  .-P

-.

Tal i com en cada cèl·lula tenim l'ADN que ens defineix, en cadascú de nosaltres hi ha la clau per entendre l'existència. Desenvolupat en una entrada anterior.

-.

Les funcions aleatories, per a obtenir resultats diferents fan distintes operacions agafant com a operants certes variables llavor (p.ex. rellotge). La nostra forma de ser diferents, tot i tenir idèntic ADN, és agafar com a llavor l'estat de l'Univers en la nostra instanciació. A la pràctica de provar d'esbrinar per enginyeria inversa l'impacte d'aquesta funció se l'ha anomenat astrologia.

Això sí, la instància es crea en la fecundació i no el naixement.

-.

Un cop no quedin éssers vius, La Mort morirà. I quan no hi hagi mort, tornarà a aparèixer la vida, i el segon ésser a néixer tornarà a ser la pròpia mort, fins a tornar a ser l'últim. Queda el dubte de si morirà de fam, d'aburriment, morirà d'èxit, o exercint de Mort, com diu a la seva tarja -ser el sacrifici d'un per a un mateix és complexe-.

Denominacions enganyoses

• la permanent no és permanent.
• les participacions preferents, de preferents tenen poc, el deute senior sí que és preferent.
• el color caqui, no és el d'un caqui. 2025
• els "desposito garantizado abcd" no està garantitzat perqué se'n digui, igual que les securities no eren massa segures.
• al xinès simplificat, encara li falta molta simplificació per entendre'l. 2024
• la TDT ni es digital ni es terrestre, son ones analògiques que van per l'aire. Al menys sí és televisió.
• La 's' sorda, si de cas és muda -o parla baixet-. 2021
• cap smartCosa es tant smart, potser més que alguns usuaris?.. potser...
• el mercat continu, no es continu, es discret. Caient en la fal·làcia del nom vaig arrencar un projecte, però l'únic continu que te, és la representació que se'n fa -i el continu bombo que se li dona, etc..-.
• el coeficient de caixa no és ni a la caixa -no serà perquè sigui molt alt-. Estarà en algun registre en alguna BD i prou; amb lo que molen les bosses amb el símbol del $/€/¤..
• els rentings no tenen cap avantatge fiscal que no pugui donar l'amortització.
• finançar és deixar diners, no donar-los.
• les piramides demogràfiques, ja fa molt que no son piramides.
• els entrepans vegetals, amb tonyina o pernil dolç, deixen de ser vegetals. No, el gall d'indi tampoc es planta.
• abans d'ahir, podria ser l'era glacial també.. 2025
• les desuadores suen, no de-suen. 2021
• una barra de quart no pesa 250 gr.
• les discoteques no tenen discs. 2024
• El color "carn" real, és el color bistec. 2024
• quasi cap llatí sap llatí. 2019
• les capelles ardents, no cremen. 2022
• el llistat forbes dels més rics només conté riquesa de primera generació, les fortunes reals s'hereten, i volen discreció.
• cap país no produeix carbó, plata o altres minerals. El que fan és extreure'ls mentre poden.
• "bizarro" no te a veure amb "bizarre", ni el domini .biz (però ja els val).
• quan diem fer caca, parlem de fer-la fora, feta, ja ho estava.
• el sabor o salsa barbacoa, per sort, no representa al sabor que denomina.
• el concurs de Miss Univers no es de tot l'Univers, sempre guanyen terrícoles. (Idea "copiada").
• el got no es mig buit ni mig ple, excepte enmig de l'Univers, aquí normalment s'acaba d'omplir amb aire.
• els triples salts mortals son poc efectius -per sort suposo-. No he trobat estadístiques de si ho son més que els dobles.
• les realitats paral·leles, no son paral·leles -la majoria-, parteixes d'un punt en que se separen, si de cas son un arbre de semi-rectes. Molts cops, no son ni realitats tampoc. Els universos paral·lels sí ho serien, cadascun amb el seu inici, clar.

Colors

Del conjunt aclaparador d'ones en el que convivim, n'hi ha una part molt important que no podem percebre directament, rajos gamma, fm, wifi, uhf, satel·lit, electrons, magnetisme etc. Però hi ha un subconjunt que els nostres ulls poden interpretar i és la freqüencia a la que la llum rebota sobre les superfícies.
Alguns d'entre els moltes que n'hi ha:

El cervell, la penúltima frontera.

Fa temps vaig llegir que un dels senyals de que ens fem grans, es que ens queixem de lo nou, no ens agrada o no ho entenem. En aquest sentit -i d'altres-, ja fa temps que vaig envellint.

També fa molt que vaig tement el moment en que es desxifri part del funcionament del cervell, no se perquè, però és així. M'ho prenc quasi com una falta de respecte, descobrir el més íntim. De fet, em reconforta que hi hagi coses que simplement no se sap com funcionen, però com que tots aspirem a lliures, els investigadors també, i no paren!

La majoria d'avenços tiren molt d'enginyeria inversa i força bruta, "no se com funciona, però conec certs outputs que donen certs inputs".

Recordo que hi havia un programa en temps d'MS-DOS, quan el Dune II, que permetia fer trampes. El deixaves funcionant en 2on pla, i es tractava de trobar ón era, en tota la memòria, la variable que buscaves, p.ex. els crèdits. Si en tenies 5.000, buscaves tots els 5.000, quan passaves a tenir-ne 4.900 tornaves a buscar i així fins que trobaves l'adreça que sempre coincidia amb els credits que teníes. Li posaves el valor que volies "a sac" i ja tenies la vida solucionada -no hi havia inflació-.

Els símils entre cervell i ordinador, son molt vàlids. Desfent el símil, dos exemples de la violabilitat de la ment utilitzant BCI -brain computer interface-

• Esbrinar info., sense col·laboració. Fan una calibració mostrant varis números -i llegint els outputs-, i esbrinen -o aconsegueixen % alt d'encert- número de PIN, si coneixen o no coneixen algú, dates de naixement i llocs. Ve a funcionar com el concepte del poligraf, però amb una dimensió més d'info.

• A partir de les lectures del BCI recreen què s'està veient o imaginant. Processen els outputs de gent mirant clips de video, classificats segons les regions del cervell que llegeixen formes, orientació, moviment, textura i d'altres més complexes i creen un "diccionari". Processen 5000 hores de clips de youtube aleatoris i els classifiquen en el diccionari. Ja es te l'activitat cerebral "mapejada" a imatge.

Ja tinc presents els beneficis que poden comportar aquesta avenços, però com sóc un poruc egoista hi ha una part de mi que preferiria que al menys donés temps a la humanitat a anar digerint tot això -les limitacions venen donades per la tècnica, i aquesta avança taant de pressa-.

Llegir es mes senzill que escriure, però segur que hi ha ratolins als que se'ls estan posant coses al cap fa dies.

Per als que encara em volen vendre CDs..

Anar a comprar CDs es una activitat que em relaxa. De tant en tant poso els meus dits a passejar per les estanteries de les botigues del carrer tallers i rodalies, com en els vells temps.

Durant tots aquests anys de consum de música en plàstic, porto trobant a faltar algunes pràctiques:

• Caixes de plàstic: Poden quedar molt espectaculars alguns digi-packs, però al cap de 50 cops que l'has obert, l'invent ja s'està tornant lleig -segons on els tinguis, més-, a part que alguns costa lo seu de tornar a desar bé. Molts discs nous tenen contingut extra només en aquesta edició. Si no es per a regalar a algú que se l'escoltarà 2 cops, no paga la pena.
• RES de bonus tracks en el mateix disc: si volen donar contingut addicional perfecte, però que no em modifiquin un àlbum que va ser concebut d'aquella manera. Un disc a part no es tant costós. Després d'un disc que m'encanta, no em reconforta sentir les mateixes cançons en directe, o preses d'estudi que se senten fatal. No, no i no!!
• Volum normalitzat: els discs antics, que venien dels vinils sonen molt fluix, mal equalitzats etc., entesos. Però avui en dia ja hi hauria d'haver un estandar i que tots sonessin al mateix volum, ja li pujaré o baixaré si m'interessa.
• Més enllà del plàstic -digital- : tant que ens insisteixen amb que al comprar un cd/peli/videojoc/etc. no fem més que comprar el dret a gaudir-ne -no ens el volen deixar compartir ni transformar ni..-, haurien de facilitar la vida als qui segueixen pagant per la música. És molt fàcil posar en el CD el propi disc en mp3, o algun enllaç a l'iTunes o similar per no tenir que recórrer a altres mitjans per tenir la música per la que hem pagat.

Si voleu saber el què podeu treure pels vostres CDs, a Amazon hi ha el preu al que cotitzen de 2a ma -dels meus, sense edicions rares, no en trobo que passin dels 5,5$-. Per tallers també un en podríeu desprendre a packs, espero que no.

PD: Espero que mantinguin els CDs dels cotxes per molts anys, segur que alguns van pensant a liquidar-los per usbs..